Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Liste A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Liste A.. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’abril del 2017

LISTE, Anton (1772-1832) - Songs & Cantata Op. 5 (1811)

Charles Willson Peale - Mrs. James Smith and Grandson (1776)
Obra de Charles Willson Peale (1741-1827), pintor nord-americà (1)


- Recordatori d'Anton Liste -
En el dia de la celebració del seu 245è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Charles Willson Peale (Chester, 15 d'abril de 1741 - Philadelphia, 22 de febrer de 1827) va ser un pintor anglès que va desenvolupar la seva carrera als Estats Units. Va aprendre l'ofici de baster i es va iniciar en la pintura de forma autodidacta en la dècada del 1760, observant l'obra d'altres pintors, com John Hesselius i Copley, a qui va conèixer a Boston el 1765. El 1767 va viatjar a Londres gràcies a l'ajuda econòmica d'un grup d'empresaris, i hi va romandre dos anys, al costat de Benjamin West, amb qui va completar la seva formació. La influència sobre el seu estil de la pintura anglesa del segle XVIII i de l'obra del propi West es van fer patents en la seva evolució posterior. Al seu retorn, va treballar com a retratista a Maryland i a partir del 1776 es va traslladar a Filadèlfia, on també va ser molt actiu políticament. Durant la Revolució Americana, va participar en la milícia de Pennsilvània contra els britànics i, un cop assolida la independència el 1776, va retratar a grans personalitats i herois de la nova nació. Entre ells cal destacar el primer retrat oficial a cos sencer de George Washington (1779). A finals del segle XVIII, va començar a dedicar-se a les ciències naturals i va inaugurar el seu propi museu sense abandonar totalment la pintura si bé la seva activitat en aquest camp es va veure reduïda considerablement, limitant-se a retratar persones del seu cercle més íntim. Peale va col·laborar en la fundació de la Pennsylvania Academy of the Fine Arts el 1805 i al final de la seva vida, el 1822, va realitzar un autoretrat el qual es va convertir en una de les seves obres més representatives. Charles Willson Peale va ser l'únic dels grans pintors de l'època colonial, juntament amb Benjamin West i John Singleton Copley, que va romandre als Estats Units després de la Declaració d'Independència. Els seus fills, Rembrandt Peale i Rubens Peale, també van ser pintors. Willson Peale va morir a Filadèlfia el febrer de 1827.




Parlem de Música...

Anton Liste (Hildesheim, 14 d'abril de 1772 - Zürich, 31 de juliol de 1832) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista a la Catedral d'Hildesheim, va ser el primer dels seus mestres. El 1789 va viatjar a Viena on va conèixer i estudiar amb Albrechtsberger. Algunes fonts difícils de contrastar fins i tot apunten que a Viena va arribar a coincidir i a estudiar amb Mozart. A partir del 1793 es va convertir en el professor musical dels fills del Comte Clemens August de Westphalia. El 1804 es va traslladar a Zurich on va ser director d'una orquestra durant els anys 1804-1807. Es va establir definitivament a la ciutat suïssa on va treballar com a professor i on va fundar un cor amb el que interpretava, sovint, obres d'autors clàssics i barrocs així com operes de Mozart i Rossini. La majoria de les seves pròpies obres les va publicar Hans Georg Nägeli, un editor i compositor suís. Com a compositor, la seva música va partir dels models clàssics tot i que amb un elevat marge d'experimentació. Això va fer que la seva música, tot i no estar present de forma habitual en els escenaris, rebés molt bones crítiques per part de la publicació Allgemeine musikalische Zeitung. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre obres vocals religioses, entre elles una cantata en honor a la reobertura el 1811 de la lògia de Zurich. Va compondre també diverses cançons i va escriure dos concerts de piano (1812 i 1822), una simfonia (1812), diverses sonates per a piano, una d'elles per a pianoforte a quatre mans, i sonates per a piano amb altres instruments. Va morir a Zurich el juliol del 1832.

Historical Map of Hildesheim, Germany. Published around 1760 in Augsburg by Tobias Conrad Lotter, Draughtsman Iohann Georg Wilhelm Wiehen
Historical Map of Hildesheim, Germany. Published around 1760 in Augsburg by Tobias Conrad Lotter, Draughtsman Iohann Georg Wilhelm Wiehen (2)

OBRA:

Vocal secular:

12 Maurergesänge, TB, op.9;
Cant. (H. Lavater), TTBB, pf, op.5 (Zürich, 1811/2);
Miriam und Deborah (Passion music), S, S, orch, op.44, 1818;
6 songs, 1v, pf, op.17 (Bonn, 1828);
Sehnsucht nach dem Righi, 1v, pf (Munich, 1825);
6 Kriegslieder (J. Usteri), TTBB;
Das Lied vom Zeitgeiste (J.C. Bär), TTBB, pf ad lib

Instrumental:

Orch.:
Pf Conc., c1812, lost;
Sinfonie quasi fantasia mit Fuge, c1818, lost;
Pf Conc., op.13 (Leipzig, c1822)

---

Chbr.:
2 Pf Sonatas, G, E  (Zürich, 1804);
Sonata, bn, pf, op.3, 1807, ed. W. Waterhouse (Vienna, 1994);
Sonata, pf duet, op.2 (Leipzig, c1808);
Pf Sonata, op.6 (Leipzig, 1815);
3 characteristic pieces, op.10 (Leipzig, 1823)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Anton Liste (1772-1832) - Altres: Anton Liste (1772-1832) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Steve Davislim & Garrie Davislim (tenors); James Rutherford (bass); William Fong & Andrew Zolinsky (piano)
RECICLASSICAT: LISTE, Anton (1772-1832)
AMAZON: LISTE, A. - Sonatas & Cantata
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LISTE, A. - Sonatas & Cantata



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 31 de juliol del 2014

LISTE, Anton (1772-1832) - Grande Sonata in A

Léon Augustin Lhermitte - Gleaning Women (1920)
Obra de Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925), pintor francès (1)



- Recordatori d'Anton Liste -
En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Léon-Augustin Lhermitte (Mont Saint-Père, 31 de juliol de 1844 - París, 28 de juliol de 1925) va ser un pintor francès. El seu pare, mestre d'escola, el va introduir en l'art. El 1863 va anar a París a cursar estudis a l'École Impériale de Dessin, on va tenir el mateix mestre que Rodin, el cèlebre Lecoq de Boisbaudran. Un any més tard un dels seus dibuixos va ser admès en el Saló de París i el seu primer quadre es va exposar al Saló de l'any 1866. Aquell mateix any li van proposar que il·lustrés el llibre de Frédéric Henriet, Paysagiste aux champs. El 1869 va viatjar a Londres, on va conèixer a Alphonse Legros, que li va presentar al marxant Paul Durand-Ruel. Un dels seus quadres, La sega, va rebre una medalla al Saló de París del 1874. En aquella època va realitzar diversos viatges a Bretanya. També es va fer molt amic del pintor Jean-Jacques Henner. Degas li va proposar que participés en la quarta exposició dels impressionistes, però va rebutjar la invitació. Lhermitte s'havia convertit en un artista modern de renom, i entre els seus admiradors hi havia Rodin, Vincent van Gogh i Puvis de Chavannes. El govern francès li va demanar que decorés la Salle des Commissions de la Sorbona. La ciutat de París li va encarregar una pintura de gran format per a la decoració del nou Hotel de Ville, en la qual representaria la més ambiciosa de les seves escenes de mercat, titulada Les Halles. Després de la Primera Guerra Mundial va empitjorar el seu estat de salut fet que va precipitar el progressiu abandonament de la pintura. Va morir a París el juliol de 1925.

Font: En català: No disponible - En castellano: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925) - In english: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925) - Altres: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925)



Parlem de Música...

Anton Liste (Hildesheim, 14 d'abril de 1772 - Zürich, 31 de juliol de 1832) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista a la Catedral d'Hildesheim, va ser el primer dels seus mestres. El 1789 va viatjar a Viena on va conèixer i estudiar amb Albrechtsberger. Algunes fonts difícils de contrastar fins i tot apunten que a Viena va arribar a coincidir i a estudiar amb Mozart. A partir del 1793 es va convertir en el professor musical dels fills del Comte Clemens August de Westphalia. El 1804 es va traslladar a Zurich on va ser director d'una orquestra durant els anys 1804-1807. Es va establir definitivament a la ciutat suïssa on va treballar com a professor i on va fundar un cor amb el que interpretava, sovint, obres d'autors clàssics i barrocs així com operes de Mozart i Rossini. La majoria de les seves pròpies obres les va publicar Hans Georg Nägeli, un editor i compositor suís. Liste va ser un activista de la Francmaçoneria. Va morir a Zurich el juliol del 1832. La música de Liste parteix dels models clàssics tot i que amb un elevat marge d'experimentació. Això va fer que la seva música, tot i no estar present de forma habitual en els escenaris, rebés molt bones crítiques per part de la publicació Allgemeine musikalische Zeitung. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre obres vocals religioses, entre elles una cantata en honor a la reobertura de la lògia de Zurich el 1811. Va compondre també diverses cançons. Instrumentalment, va escriure un concert de piano (perdut, 1812), una simfonia (perduda, 1812), un concert de piano (Leipzig, 1822), diverses sonates per a piano, una d'elles per a pianoforte a quatre mans, i sonates per a piano amb altres instruments.

Vocal secular:

12 Maurergesänge, TB, op.9;
Cant. (H. Lavater), TTBB, pf, op.5 (Zürich, 1811/2);
Miriam und Deborah (Passion music), S, S, orch, op.44, 1818;
6 songs, 1v, pf, op.17 (Bonn, 1828);
Sehnsucht nach dem Righi, 1v, pf (Munich, 1825);
6 Kriegslieder (J. Usteri), TTBB;
Das Lied vom Zeitgeiste (J.C. Bär), TTBB, pf ad lib

Instrumental:

Orch.:
Pf Conc., c1812, lost;
Sinfonie quasi fantasia mit Fuge, c1818, lost;
Pf Conc., op.13 (Leipzig, c1822)

Chbr.:
2 Pf Sonatas, G, E  (Zürich, 1804);
Sonata, bn, pf, op.3, 1807, ed. W. Waterhouse (Vienna, 1994);
Sonata, pf duet, op.2 (Leipzig, c1808);
Pf Sonata, op.6 (Leipzig, 1815);
3 characteristic pieces, op.10 (Leipzig, 1823)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Anton Liste (1772-1832) - Altres: Anton Liste (1772-1832) 



Parlem amb veu pròpia...

Anton Liste ha estat, si més no personalment, un descobriment recent de qui precisament fa pocs mesos ja n'havia parlat en relació a un preciós Duet de piano. Avui tancarem el cercle virtuós a l'entorn del seu nom explorant, novament, la seva acadèmia amb el piano, instrument amb el que va destacar al llarg de la seva dilatada carrera, val a dir-ho, actualment poc coneguda. Recordem que Liste va estudiar amb Albrechtsberger, un dels professors de Beethoven, i que possiblement també va rebre classes de Mozart tot i que no hi ha certesa al respecte. La seva incondicional amistat amb l'influent editor i compositor Hans Georg Nägeli va facilitar la publicació de les seves obres així com alguns càrrecs musicals importants a Zurich, la ciutat on va viure la segona meitat de la seva vida. En nom seu, avui recuperarem la Grande Sonata en La major per a piano. El títol és apropiat ja que, per extensió, efectivament parlarem d'una sonata descomunal. La gran escala dels quatre moviments de la seva arquitectura, parteixen d'un estil proper al de Beethoven, per tant, és probable que Liste l'escrivís durant la dècada del 1810. Moviment inicial amb una introducció lenta solemne per ràpidament afrontar un allegro con brio desenfrenat. El segon moviment, andante, fa una cita a la Sonata la Tempesta de Beethoven. El minuetto allegro molto transcorre plàcidament abans d'afrontar el finale allegro con espressione, un moviment de quasi vint minuts en què Liste demostra el seu brillant virtuosisme. La interpretació, acadèmicament impecable, dóna veu a un compositor desconegut de qui, encara, n'haurem de seguir parlant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Beethoven: Piano Sonata No. 17 in D Minor - Schnyder von Wartensee: Piano Sonata in C Major - Liste: Grande Sonata for Piano in A Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 14 d’abril del 2014

LISTE, Anton (1772-1832) - Grande Sonate, Op.2

Henri Lehmann - Faustine Léo (1842)
Obra d'Henri Lehmann (1814-1882), pintor alemany (1)



- Recordatori d'Anton Liste -
En el dia de la celebració del seu 242è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Henri Lehmann (Kiel, 14 d'abril de 1814 - París, 30 de març de 1882) va ser un pintor alemany que va desenvolupar la major part de la seva carrera a França. Es va formar inicialment amb el seu pare, el també pintor Leo Lehmann (1782-1859) juntament amb altres artistes alemanys. El 1831 va viatjar a París on va estudiar amb Jean Auguste Dominique Ingres i amb qui va col·laborar durant molts anys. El Salo de París del 1835 va ser testimoni de la seva primera exposició. A partir d'aleshores, hi va exposar regularment. Els anys 1838-1841 va viure a Roma on va seguir en contacte amb Ingres, director de l'Acadèmia d'Art francesa a Roma. Allà va fer diversos retrats del pianista i compositor Franz Liszt i de la seva amant Marie d'Agoult amb qui va compartir amistat. El 1842 va tornar definitivament a París. Allà va rebre diversos encàrrecs fruit d'una reputació artística consolidada. Principalment, va pintar retrats de personalitats i artistes de l'època. Gounod, Chopin o Stendhal, entre altres, van ser alguns d'ells. El 1846 va rebre la prestigiosa Legió d'Honor i el 1847 es va convertir en ciutadà francès. El 1861 va entrar com a professor a l'Escola de Belles Arts de París. Va morir en aquesta ciutat el març del 1882.

Font: En català: No disponible - En castellano: Henri Lehmann (1814-1882) - In english: Henri Lehmann (1814-1882) - Altres: Henri Lehmann (1814-1882)



Parlem de Música...

Anton Liste (Hildesheim, 14 d'abril de 1772 - Zürich, 31 de juliol de 1832) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista a la Catedral d'Hildesheim, va ser el primer dels seus mestres. El 1789 va viatjar a Viena on va conèixer i estudiar amb Albrechtsberger. Algunes fonts difícils de contrastar fins i tot apunten que a Viena va arribar a coincidir i a estudiar amb Mozart. A partir del 1793 es va convertir en el professor musical dels fills del Comte Clemens August de Westphalia. El 1804 es va traslladar a Zurich on va ser director d'una orquestra durant els anys 1804-1807. Es va establir definitivament a la ciutat suïssa on va treballar com a professor i on va fundar un cor amb el que interpretava, sovint, obres d'autors clàssics i barrocs així com operes de Mozart i Rossini. La majoria de les seves pròpies obres les va publicar Hans Georg Nägeli, un editor i compositor suís. Liste va ser un activista de la Francmaçoneria. La música de Liste parteix dels models clàssics tot i que amb un elevat marge d'experimentació. Això va fer que la seva música, tot i no estar present de forma habitual en els escenaris, rebés molt bones crítiques per part de la publicació Allgemeine musikalische Zeitung. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre obres vocals religioses, entre elles una cantata en honor a la reobertura de la lògia de Zurich el 1811. Va compondre també diverses cançons. Instrumentalment, va escriure un concert de piano (perdut, 1812), una simfonia (perduda, 1812), un concert de piano (Leipzig, 1822), diverses sonates per a piano, una d'elles per a pianoforte a quatre mans, i sonates per a piano amb altres instruments. Va morir a Zurich el juliol del 1832.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Anton Liste (1772-1832) - Altres: Anton Liste (1772-1832)



Parlem amb veu pròpia...

Anton Liste, a diferència de l'oblit en el que viu instal·lat des de fa anys a la nostra època, va ser un compositor de renom en aquell període de transició del classicisme al romanticisme. Contemporani de ple de Beethoven, hi ha una certa relació de fets i de circumstàncies que uneixen a aquests dos autors de sort desigual. Ambdós, evidentment, van ser pianistes i compositors. Ambdós van compartir, durant un temps, el mateix editor, el suís Hans Georg Nägeli. I ambdós, més enllà de la coincidència espacio-temporal, van rivalitzar en certes ocasions i, en especial, en relació a la Grande Sonate opus 2 per a piano a quatre mans de Liste que avui presentarem. Aquesta rivalitat va ser relativa ja que Liste va ser un fervent admirador de la música de Beethoven. Fins i tot, algunes de les seves sonates estaven dedicades a l'alemany. Tanmateix, en relació a aquesta Grande Sonata, Beethoven va afirmar, en un to despectiu, que "era un bon exercici escolar". Tot i el públic menyspreu, aquesta obra es va guanyar l'admiració de la crítica unànimement ja que, tot i el dol de Beethoven, la podem situar al mateix nivell que la gran Sonata opus 6 del geni de Bonn. La Sonata opus 2 en duet a quatre mans, escrita a finals del segle XVIII i de tres moviments, hem de dir que per la seva data de composició, és una obra relativament avançada al seu temps. El primer moviment s'obre amb una introducció lenta i més aviat ombrívola que condueix a un robust i fascinant Allegro vivace. El moviment lent, Andante con espressione, es presenta amb una secció dramàtica menor. L'aspecte possiblement més original d'aquesta interessant partitura és la secció en fuga final i l'emfàtica cadència amb la que la sonata acaba. La interpretació és impecable i ens ajuda a conèixer fins a quin punt Liste va ser un virtuós amb el piano. En seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Piano Duets by Liste, Honegger, Schaeuble, Martin

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!