Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bach J.S.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bach J.S.. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 de març del 2017

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Motetten

Jean-Baptiste Santerre - Young woman sleeping
Obra de Jean-Baptiste Santerre (1658-1717), pintor francès (1)


- Recordatori de Johann Sebastian Bach -
En el dia de la celebració del seu 332è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Santerre (Magny-en-Vexin, 23 de març de 1651 - Paris, 21 de novembre de 1717) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Bon Boulogne i de François Lemaire. Va rebre el nomenament com acadèmic el 18 d'octubre de 1704, va exposar en els cèlebres Salons parisencs i va destacar per la seva creació a Versalles d'una acadèmia o escola per a dones, per a qui va dissenyar nombrosos models. Sens dubte, aquestes obres revelen el seu mestratge en el dibuix, tot i que també va saber mostrar un color ric i diversificat en tota la seva producció sobre tela. Dins de la seva activitat sobresurten els seus retrats, que van merèixer el reconeixement contemporani. Sense ser un clar enriquiment per al gènere, van assumir de manera adequada les aportacions que venien dels creatius pinzells d'Hyacinthe Rigaud o de Nicolas de Largillierre. Mereix especial esment entre la producció de Santerre la seva pintura religiosa, no solament per la seva indubtable qualitat sinó sobretot per un to sensual que va sorprendre i a vegades indignar els seus contemporanis. Una obra com Susana al bany (1704, Musée du Louvre), en què es presenta un nu femení juvenil i delicat, molt poc piadós i massa terrenal, és bon exemple d'això. Cal destacar que aquestes pintures s'han vist en ocasions com a precedents de les frivolitats rococó de François Boucher i dels nus, més casts, de Joseph-Marie Vien. Va morir a París el novembre de 1717.




Parlem de Música...

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 31 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany, possiblement el músic més important de tota la història. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.

Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.

Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Font: En català: Johann Sebastian Bach (1685-1750) En castellano: Johann Sebastian Bach (1685-1750) In english: Johann Sebastian Bach (1685-1750) Altres: Johann Sebastian Bach (1685-1750) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Collegium Vocale GentPhilippe Herreweghe (conductor)
RECICLASSICAT: BACH, Johann Sebastian (1685-1750)
AMAZON: Bach JS - Motetten
SPOTIFY: Bach JS - Motetten



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 31 de març del 2015

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Viola da Gamba Sonata in G major, BWV 1027

Gerard ter Borch - The Concert (c.1675)
Obra de Gerard ter Borch (1608-1681), pintor holandès (1)



- Recordatori de Johann Sebastian Bach -
En el dia de la celebració del seu 330è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gerard ter Borch (Zwolle, 1608 - Deventer, 8 de desembre de 1681) va ser un pintor holandès i el primer de tota una saga familiar de pintors. Es va formar amb el seu pare abans de viatjar a Anglaterra el 1635, a Itàlia el 1640 i a Münster (Westfàlia) el 1648, on va pintar El jurament de ratificació del tractat de pau entre holandesos i espanyols a Münster el 15 maig 1648 (1648, National Gallery), amb el que Holanda va aconseguir la seva independència d'Espanya en finalitzar la Guerra dels Trenta Anys. Amb més de 50 retrats de cos sencer i un total de 77 persones representades, aquesta obra constitueix un dels millors exemples de pintura de gènere retratístic alhora que és un dels quadres d'història més impressionants de tot l'art holandès. Després de l'any 1648 va continuar viatjant per Europa, i va visitar Londres, Itàlia, Espanya, Flandes i Alemanya. Va treballar dins del corrent pictòric realista de Frans Hals, Jan Vermeer i altres pintors holandesos, amb especial atenció vers la il·luminació i expressivitat. Va realitzar encantadors retrats de caràcter realista com el d'Helena van der Schalke (dècada de 1640, Rijksmuseum) i Petronella de Waert (Museu del Prado), així com petites i íntimes escenes de gènere com La lliçó de música (c.1675, Museu d'Art de Cincinnati). Va morir a Deventer el desembre de 1681.




Parlem de Música...

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany. Va ser un dels més grans i productius genis de la música europea. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.

Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.

Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Font: En català: Johann Sebastian Bach (1685-1750) En castellano: Johann Sebastian Bach (1685-1750) In english: Johann Sebastian Bach (1685-1750) Altres: Johann Sebastian Bach (1685-1750) 



Parlem amb veu pròpia...

L'emmudiment de la veu pròpia és fruit d'unes vacances inesperades però gustosament benvingudes. En pocs dies seguirem al ritme i constància habitual. Felicitat, amor i música per Setmana Santa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

BACH, J.S. - Viola da Gamba Sonatas, BWV 1027-1029

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 28 de juliol del 2014

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Toccaten & Fantasien für Orgel

Dirck van Delen - Beeldenstorm in een kerk (1630)
Obra de Dirck van Delen (c.1604-1671), pintor holandès (1)



- Recordatori de Johann Sebastian Bach -
En el dia de la commemoració del seu 264è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Dirck Christiaensz. van Delen (Heusden, c.1604 - Arnemuiden, 1671) va ser un pintor holandès especialitzat en pintura clàssica d'interiors d'esglésies i en fantasies arquitectòniques. De ben petit es va traslladar amb la família a Breda. Segons Arnold Houbraken va ser deixeble de Frans Hals, tot i no existir cap document que així ho demostri. Possiblement va estudiar amb Bartholomeus van Bassen o amb Pieter van Bronckhorst a Delft, el que ajudaria a explicar la col·laboració del primer i de Anthonie Palamedesz amb Van Delen, a qui van pintar les figures d'algunes de les seves composicions. El 1625 va contreure matrimoni a Middelburg i un any després es va instal·lar a Arnemuiden, localitat propera a Middelburg, en la qual va romandre fins a la seva mort i on va ocupar càrrecs en el govern municipal de forma gairebé permanent. Alhora, entre els anys 1639 i 1665 va formar part del Gremi de Sant Lluc de Middelburg, i el 1666 va donar un quadre de grans dimensions, pintat en col·laboració amb Theodoor Boeyermans, a la Cambra de Retòrica d'Anvers, en la qual va ingressar dos anys després. El principal motiu de la pintura de Van Delen, al marge d'un únic bodegó amb una tulipa en un got de porcellana, datat del 1637, són els interiors arquitectònics d'esglésies i palaus barrocs al costat de les profundes perspectives de construccions fantàstiques. En elles la figuració és per regla general anecdòtica encara que ocasionalment poden trobar-se en la seva pintura il·lustracions de successos històrics, com les destruccions d'imatges protagonitzades per la iconoclàstia protestant el 1566. L'obra Iconoclàstia en una església així ho demostra (1630, Rijksmuseum).

Font: En català: No disponible En castellano: Dirck van Delen (c.1604-1671) In english: Dirck van Delen (c.1604-1671) - Altres: Dirck van Delen (c.1604-1671)



Parlem de Música...

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany. Va ser un dels més grans i productius genis de la música europea. Va néixer en el si d'una família que durant set generacions va donar origen a un mínim de 53 músics d'importància, des de Veit Bach fins a Wilhelm Friedrich Ernst Bach. Johann Sebastian va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare, Johann Ambrosius, que era músic de la ciutat. A la mort d'aquest va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, en aquells dies organista d'Ohrdruff. El 1700 Bach va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar però aquell mateix any va anar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 Bach va aconseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, famós organista i compositor danès, encara que establert a Alemanya, que en aquells dies es trobava a Lübeck. La seva música el va influir enormement. Aquesta visita li va agradar tant que va prolongar la seva estada un mes més del que s'havia acordat, el que va despertar algunes crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a més a més es queixaven de les extravagants floritures i harmonies amb què acompanyava la congregació en els seus cants religiosos.

Malgrat la crítica, el seu art ja era massa respectat com perquè aquestes crítiques poguessin desembocar en el seu acomiadament. El 1707 es va casar amb Maria Bàrbara Bach, cosina segona seva, i va marxar a Mülhausen com a organista a l'església de Sant Blasius. A l'any següent va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà hi va romandre durant els set anys següents, i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714. A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (El temps de Déu és el millor), i també va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Va començar a viatjar per Alemanya com a virtuós organista i com a assessor d'orgueners. El 1717 Bach va començar un nou treball, que va durar sis anys, com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure principalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes. També va compondre llibres de música per la seva dona i fills, per tal d'ensenyar la tècnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclouen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit llibre d'orgue. Un any després que la seva primera dona morís el 1720, Bach es va casar amb Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla d'un músic de la cort que li va donar tretze fills, a més dels set que havia tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la tasca de copiar les partitures de les seves obres per als músics que havien d'interpretar-les.

Bach es va traslladar a Leipzig el 1723 i allí va romandre-hi la resta dels seus dies. El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'Església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica de Leipzig no el va satisfer per diverses raons ja que tenia disputes constants amb els membres del consell municipal, i ni ells ni el poble apreciaven el seu talent musical. Era vist com a un ancià estirat que s'aferrava a formes musicals obsoletes. Malgrat això, les 202 cantates que ens han quedat de les 295 que va compondre a Leipzig encara es segueixen escoltant, mentre que la música que en aquell temps era innovadora ha romàs en l'oblit. La majoria de les cantates s'inicien amb una secció de cor i orquestra, segueix una alternança de recitatius i àries per a veus solistes i acompanyament, i conclouen amb un coral basat en un simple himne luterà. La música està sempre molt lligada al text i ennobleix amb la seva expressivitat i intensitat espiritual. Entre aquestes obres destaquen la Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal, format aquest últim per sis cantates. Les Passions segons Sant Joan i segons Sant Mateu també estan escrites durant el període de la seva estada a Leipzig, igual que la seva magnífica Missa en Si menor. Entre les obres per a teclat compostes durant aquest període destaquen les famoses Variacions Goldberg, el Segon llibre del Clau ben temperat i l'Art de la fuga, magnífica demostració del seu coneixement contrapuntístic, formada per 16 fugues i quatre cànons, tots sustentats en el mateix tema. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de sotmetre's a una fallida operació ocular.

Font: En català: Johann Sebastian Bach (1685-1750) En castellano: Johann Sebastian Bach (1685-1750) In english: Johann Sebastian Bach (1685-1750) Altres: Johann Sebastian Bach (1685-1750)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Sebastian Bach és probablement el compositor més determinant de la història i el punt final del barroc i el punt d'inici del classicisme. Un organista llegendari, amb paraules de molts dels afortunats oients i espectadors del seu art i del seu geni improvisador així com un virtuós compositor capaç d'escriure en tots i cadascun dels gèneres del seu temps, amb excepció de l'òpera si bé les nombroses cantates i oratoris es poden o s'haurien de considerar autèntiques òperes sacres. Autor d'una de les misses més properes al regne celestial que existeixen, Bach s'hauria de situar a una esfera de religiositat per la profunda transformació que va produir en la música i per les nombroses meravelles que va compondre. Si Déu existeix, ha de ser quelcom proper a Johann Sebastian Bach. El seu llegat és, sens dubte, una de les fites de la creativitat de l'espècie humana i de passada de la història coneguda del misteriós Univers que ens ha tocat viure. La música per a teclat, tant per a orgue com per a clavecí, ocupen una posició crucial en la vida de Bach en molts aspectes. Cap altre gènere va ser tant determinant durant la seva vida d'una forma tant consistent com sistemàtica tant des del punt de vista espacial, ja que allà on anava l'orgue o el clavecí eren inseparables, com des d'un punt de vista cronològic, tota la seva vida, des de la prematura formació fins a la seva última etapa a Leipzig, va estar íntimament relacionada amb els instruments de tecla. En aquest sentit, la seva fama, quasi bé religiosa, es va estendre arreu d'Alemanya i fins i tot arreu d'Europa.

La seva audàcia, el seu il·limitat geni i la sensació de no visualitzar un horitzó a la seva creativitat van despertar l'interès de tota la generació de compositors que van conviure amb ell tot i que també van despertar els recels de molts conciutadans que sovint no eren capaços d'entendre la màgia irrefrenable del gran mestre alemany. Bach, no obstant, no va ser tant omnipotent ja que durant la seva vida va seguir els models musicals de Buxtehude, Bruhns o Böhm, de l'Escola Alemanya del Nord, Pachelbel, Kuhnau i Zachow de l'Escola Alemanya Central i Froberger i Kerll de l'Escola Alemanya del Sud, així com dels italians Frescobaldi i els francesos Lully o Marais entre molts altres. La seva condició divina, fins i tot, va tenir uns clars antecedents. L'edició d'avui fa referència, com comentàvem, a la música d'orgue i en concret en algunes de les seves obres més conegudes per aquest instrument. La majoria d'aquestes partitures, sota l'etiqueta de Toccaten & Fantasien für Orgel, s'emmarquen en la tradició de l'Escola Alemanya del Nord i especialment s'emmirallen en Buxtehude i Reincken. L'edició, de luxe si tenim en compte els antecedents i l'acadèmia de l'organista que la interpreta, és superba. Alhora, l'orgue de l'escenografia on s'ha dut a terme, a l'Església de Sant Martí de Groninga a Holanda, és ideal tant per afinació com per solemnitat a l'hora d'afrontar un repertori tant exigent com el de Bach. Obres que resulten, per molts de nosaltres, familiars però que enfront d'una interpretació d'aquesta magnitud no ens queda altra remei que rendir-nos a la providència. Tota aquesta edició és un autèntic regal pels sentits que traspuen la realitat i ens situen a una dimensió on la música de Bach, en sintonia permanent, n'és la protagonista!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
SPOTIFY: Bernard Foccroulle – Bach: Toccaten & Fantasien für Orgel

Bach: Toccaten & Fantasien für Orgel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 28 de juliol del 2013

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Lutheran Mass in G minor BWV 235

Hans Holbein the Younger - An Allegory of the Old and New Testaments (c.1530)
Obra d'Hans Holbein "el jove" (1497-1543), pintor alemany (1)





- Recordatori de Johann Sebastian Bach -

En el dia de la commemoració del seu 263è aniversari de decés




Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

diumenge, 31 de març del 2013

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Mass in b

Gaudenzio Ferrari - Christ rising from the Tomb
Obra de Gaudenzio Ferrari (1471-1546), pintor italià.


- En record del 328è aniversari del naixement de Johann Sebastian Bach -



Johann Sebastian Bach (1685-1750) compositor i organista nascut a Eisenach. Tots els fanàtics i melòmans malalts sabem i coneixem que Bach va néixer dues vegades, una el 21 de març, segons el calendari Julià i que vaig utilitzar per fer-ne la corresponent al·legoria, i avui dia 31 de març. Si bé aquell dia la trampa, tot i que justificada i objectiva, era evident avui, pròpiament, ho celebrarem segons la nostra tradició i seguint fidelment el calendari Gregorià. Com es mereix un Déu, que pot néixer quan vulgui, Bach el podem celebrar tots els dies de l'any perquè, sens dubte, no tenim qualificatius per expressar la magnitud de la seva persona. I fer-ho el dia en què la tradició catòlica situa la resurrecció de Jesucrist té, en qualsevol cas, un significat simbòlic especial. Desconec si Bach ha ressuscitat, si està amablement entre nosaltres de forma anònima tot rient i gaudint de la devoció que molts de nosaltres l'hi professem... el que sí crec saber és que avui, en honor seu, l'homenatge serà amb la que considero la més gran obra del seu llegat i, potser, de la història de la música. I per un luterà de capa i espasa el significat intrínsec d'escriure una gran missa catòlica ens resulta desconcertant. Potser per una fortuïta i espontània aparició apostòlica i romana, potser per una clàusula en algun dels seus contractes professionals, potser per una rivalitat desconeguda amb els seus contemporanis de Dresden, Hasse i Zelenka experts, ambdós, a l'hora d'escriure grans misses catòliques o potser com una necessitat vital en un punt de no retorn del seu final de viatge... qui sap, nosaltres probablement mai ho podrem desxifrar tot i que aquest propòsit, interessant de per se, pot resultar insignificant en relació a la descomunal aportació d'una obra que de ben segur va ajudar a Jesucrist, de forma retroactiva evidentment, en la seva resurrecció. No dubto que en cas de buscar una data apropiada per tornar a la vida, i en el meu cas, ho faria acompanyat d'aquesta música celestial. Avui nosaltres, tot mirant els ulls de Bach incapaços, això sí, d'entendre de quina pasta màgica estaven fets, recuperarem la seva Missa en Si menor. Potser com a reminiscència de la descomunal interpretació de dimarts de Gardiner i de la seva colla de músics i veus, indescriptibles tots plegats, interpretació que no puc treure'm del cap per moltes notes de música que simpàticament intenten, en va, distreure'm. No faré comentaris de la obra ja que l'audició de la mateixa genera percepcions úniques i molt personals. Crec que el millor homenatge que puc fer de Bach el dia de celebració del seu aniversari és recuperant aquesta partitura universal. Commoció, també, m'ha provocat el llegir l'epígraf relacionat amb l'últim dia de vida de Johann Sebastian Bach que sota paraules de la seva esposa Anna Magdalena escriu el següent:
"No sé quant de temps vaig romandre així, amb una sensació barreja d'aflicció i de glòria. Al cap d'una estona vaig sentir la seva veu apagada que em cridava: "Magdalena, estimada, apropa't!" En sentir el to tremolós de la seva veu vaig tornar com si m'hagués travessat una fletxa. Christoph [Altkinol] havia sortit i em vaig precipitar sobre el seu llit. Amb els ulls molt oberts mirava cap a mi i em veia! Els seus ulls, apagats per l'esforç i el dolor, s'havien tornat a obrir i tenien una brillantor dolorosa! Fou l'últim regal que li va fer Déu: tornar-li la vista poc abans del seu final. Va tornar a veure el sol, va veure els seus fills i em va veure a mi i al net que li donà Lieschen i que portava el seu nom. Jo li vaig apropar una magnífica rosa vermella i la seva mirada es va posar en el brillant color: "Magdalena" va dir, "on ara vaig veuré colors més bonics i sentiré la música que fins ara només hem pogut somiar. I els meus ulls veuran al Senyor!" Estava immòbil, tenia la meva mà en la seva i semblava estar veient la imatge amb què havia somiat tota la seva vida, la de l'Altíssim, al que havia servit amb la seva música. Però cada vegada es veia més clar que s'apropava el seu final. "Toqueu una mica de música!", va dir, mentre ens agenollàvem al costat del llit. "Canteu-me una bonica cançó sobre la mort, que ha arribat la meva hora." Jo vaig vacil·lar un instant, no sabent quina música escollir per a aquelles orelles que aviat sentirien la música celeste. Però Déu em va inspirar i vaig començar a cantar la coral Tots els homes han de morir, per la qual havia escrit ell un preludi en el meu quadernet d'orgue. Els altres em van seguir i cantàvem a quatre veus. Mentre cantàvem, es va escampar una expressió de pau pel rostre de Sebastian. Semblava que s'havia allunyat de les misèries d'aquest món. Un dimarts a la tarda, a les vuit i quart del 28 de juliol de 1750, va morir. Tenia seixanta i cinc anys. El divendres al matí l'enterrem al cementiri de Sant Joan de Leipzig. Des del púlpit, el pastor va pronunciar aquestes paraules: "S'ha adormit dolçament en el Senyor el molt intel·ligent i molt honorable Johann Sebastian Bach, compositor de Sa Majestad el Rei de Polònia i del Príncep Elector de Saxònia, Mestre de Capella del Príncep d'Anhalt-Köthen i Kantor de l'Escola de Sant Tomàs. Seguint el costum cristià, ha estat enterrat el seu inanimat cos." Però, amb molta més intensitat que les paraules del pastor, sentia al meu cor la coral que Sebastian havia escrit al seu llit de mort: “Davant del teu tron em presento”.
Si bé avui celebrem un aniversari, i de passada la commemoració catòlica de la resurrecció del cos de Crist, em resulta commovedor aquest relat final de la vida de Sebastian Bach. Tot ell romandrà, per sempre, envoltat d'una aureola mística, que traspassa allò material per a situar-se en una dimensió capaç de commocionar-nos de forma permanent. Amb la seva música, amb el seu últim crit de vida, amb tota una història existencial que, perfectament i en nom seu, podríem establir, anàlogament, com a un paral·lelisme amb tot el misticisme que envolta la figura de Jesucrist. I això ho diu i ho escriu una persona agnòstica però que sembla percebre en la música de Bach una veu etèria, una física universal, una química pròpia i la veu dolça de la pols d'estrelles de la qual, tots plegats, estem misteriosament i elegantment formats... Bach, aquell que pot dir que va néixer dues vegades, ha viscut, viu i viurà en els nostres cors de forma eterna, sense limitacions i amb l'esperança que només la seva música és capaç de transmetre i de la qual nosaltres n'estem, perdudament, enamorats!

A la interpretació Sir. John Eliot Gardiner, amb el Monteverdi Choir i el conjunt The English Baroque Solists.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 21 de març del 2013

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Concerto in G No.3

Jan Jansz. Treck - Vanitas Still Life
Obra de Jan Jansz Treck (1606-1652), pintor holandès.


- En record del 328è aniversari del naixement de Johann Sebastian Bach -



Johann Sebastian Bach (1685-1750) compositor, organista i Déu omnipotent de la Terra nascut el dia 21 de març, del Calendari Julià, a Eisenach. Aturem el temps, trepitgem el sòl, respirem amb joia, observem el cel encisadorament blau i pensem que en un dia com avui, de fa tres segles, va veure la llum el gran mestre de la música. No dubto que avui el planeta sencer proclamarà el dia com a un festiu d'obligada audició musical i que, espontàniament, la seva música serà la protagonista arreu. De moment, són les dues de la tarda, hora local a Barcelona, i la única banda sonora que desconsoladament transmet l'aire és la del trànsit... què passa? Per què Bach no és el protagonista absolut ni es mereix una miserable referència en el nostre dia a dia... no sóc capaç d'entendre què "punyetes" està passant en aquest país, ni a Europa, ni a la cultura europea que abandona d'aquesta forma flagrant els seus actius més importants de la seva apassionant història... Feta aquesta reflexió a l'entorn del mestre de mestres i del gran Déu de la música, centrem-nos en el que, el com, el quan, el quant i el perquè Bach va ser la figura més important de la música. No miraré un sol paràgraf de la seva biografia, que tots plegats podem consultar en multitud d'edicions, més o menys contrastades, tant bibliogràfiques com virtuals, ja que parlaré en primera persona i en la veu que emana del meu interior quan Bach fa acte de presència sobtadament, de forma induïda o circumstancial. Perquè tots aquells que tenim una trajectòria vital íntimament relacionada amb la música, sigui aquesta com a intèrprets, melòmans, amateurs o professionals, Bach ens resulta únic per la forma, pel mètode i sobretot per l'estil inconfusible dels seus quilomètrics treballs. Cóm és possible que sigui així... imagino que, fent una elucubració sense ciència ni sentit, degut al sumatori d'una sèrie de vectors crítics i matemàticament numèrics que afecten directament la nostra química interior d'una forma determinant i profundament efectiva. El quan és més senzill, aparentment, de respondre. Durant els seus 65 anys de vida d'èxits, misèries, amors, amb una legió de fills i amb una passió eterna per la música. El que transmet Bach en el nostre ésser i sentir es fa difícil d'identificar. En el meu cas, una immediata serenitat, un sentiment profund de pau, d'alegria, d'amor sincer per la música i pels intangibles que ens transmet irremeiablement. Crec estar convençut que si la música de Bach fos més present en el nostre dia a dia i formés part activa de l'educació genèrica i existencial probablement la nostra actitud seria menys lesiva, irritable i intransigent. El quant també determina en gran mesura el marge d'acceptació de la seva magnitud universal. La seva producció és ingent, així de simple. Potser no al nivell i a la "bestiesa" quantitativa de Telemann o Hasse, però engloba tots els gèneres, excepte l'òpera. 

I en relació amb la selecció musical d'avui, alguna d'ella de sobres coneguda, té molt a veure amb la meva història de vida ja que, tot i el que pugui semblar, la música "clàssica", roman a dins meu, per a quedar-s'hi per sempre, des de fa relativament pocs anys. I crec recordar que una de les formes determinants d'introduir-m'hi fou amb l'audició del Concert de Brandenburg en Sol major Número 3 BWV 1048 escrit, com tota la sèrie de concerts il·lustres, en honor a Christian Ludwig, el marcgravi de Brandenburg. Doncs bé, aquest és un d'aquells concerts que recordo, conjuntament amb els preciosos concerts de flauta de Telemann, com una de les primeres introduccions reals a l'incomparable Univers de la música. I molt curiosament, resulta que l'audició la feia mentre gaudia del divertimento d'un videojoc d'estratègia antològic per a ordinador de nom Civilization IIAlhora, el meu amor incondicional i sincer per un instrument, l'orgue, m'obliga a parlar-ne en un dia com avui de celebració i de record ja que Bach, el qual molts de nosaltres associem a les cantates celestials, va ser organista i va dedicar un esforç sobrenatural a la composició i a la interpretació amb aquest instrument. No parlar-ne, segons el meu punt de vista el dia del seu aniversari, seria un error imperdonable. Per tant, acompanyarà al concert el Preludi i Fuga en Mi bemoll BWV 552 "Santa Anna", publicat el 1739 el qual, tot i la sensacional bellesa, no és tant famós ni reconegut com la seva Toccata i Fuga en Re menor BWV 565. En qualsevol cas, ambdues les podreu tastar gustosament en l'excel·lent edició d'avui i que podreu escoltar mitjançant SpotifyPer acabar-ho d'adobar, tancarem el conjunt amb una preciosa Sonata de violí i clavicèmbal perquè Bach, polifacètic, va ser un magnífic intèrpret de clavecí amb obres, també, antològiques i d'una riquesa melòdica sorprenent. Serà la Sonata en Sol major Número 6 BWV 1019, de 1717 i en estructura ràpid-lent-ràpid-lent-ràpid. Cada una de les seves sèries de sonates BWV 1014-1019 són petites delícies, gravats pictòrics en unes partitures que només un geni pot crear. Celebrar a Bach ho podríem i possiblement ho hauríem de fer cada dia ja que en el nostre calendari el seu naixement es correspon al 31 de març, per tant, és un simbolisme prescindible, no així la seva persona i el seu art. El regal que la seva música representa pel conjunt de la cultura de la humanitat no es pot mesurar ni en or, ni en euros, ni en cap materialisme antropocèntric. En aquest dia que figurava en vermell en tots els meus calendaris, tot i no tenir festa ni cap recordatori popular que així ens ho recordi, he intentat fer justícia, encara que sigui mínimament, seleccionant alguna de les millors edicions, tant per repertori, interpretació i qualitat de so, per tal de compartir-les en les millors condicions possibles. Una d'elles té la direcció de Gardiner que espontàniament em recorda, feliçment, la vetllada que ens espera el proper 26 de març a l'Auditori amb la representació de la gran Missa en Si menor BWV 232. Un espectacle que tant de bo ens ajudi a recordar-nos, aquest any 2013 i 328 anys després del seu naixement, que aquesta música hauria de ser constitucional, no a Espanya o a Catalunya, sinó al món sencer!

El concert interpretat pel conjunt English Baroque Soloists sota direcció de John Eliot Gardiner.

Les peces d'orgue interpretades, en gravació històrica, per l'organista alemany que en pau descansi Helmut Walcha (1907-1991).  

La sonata interpretada per Kay Johannsen al clavecí i Christine Busch al violí.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!