dimecres, 18 de febrer del 2015

MENDELSSOHN, Arnold Ludwig (1855-1933) - Geistliche Chormusik

Albert Bierstadt - Deer in Mountain Home (1879)
Obra d'Albert Bierstadt (1830-1902), pintor alemany (1)



- Recordatori d'Arnold Ludwig Mendelssohn -
En el dia de la commemoració del seu 82è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Albert Bierstadt (Solingen, 7 de gener de 1830 - Nova York, 18 de febrer de 1902) va ser un pintor nord-americà d'ascendència alemanya, famós per les seves grandioses escenes de l'Oest dels Estats Units. Quan tenia dos anys els seus pares van emigrar amb dos fills i es van assentar a New Bedford, Massachusetts, ciutat en aquell temps important per la seva indústria derivada de la caça de balenes. Bierstadt va començar a dibuixar i a pintar de forma autodidacta, interessant-se també pel daguerreotip i per la naixent fotografia ja que un dels seus germans era fotògraf professional. Va tornar a Alemanya el 1853 amb la intenció de ser alumne del conegut pintor Joahann Peter Hasenclever, el seu parent llunyà. En arribar a Düsseldorf es va assabentar que Hasenclever havia mort poc abans. Els amics d'aquest pintor es van fer càrrec de Bierstadt, aconseguint que estudiés des del 1853 fins al 1857 a la Kunstakademie de Düsseldorf amb els professors Carl Friedrich Lessing i Andreas Achenbach. Es va unir després al pintor Emanuel Leutze, igualment nascut a USA, que juntament amb altres dos pintors nord-americans viatjava per Alemanya, Suïssa i Itàlia, en la seva recerca de motius paisatgístics. Bierstadt va realitzar nombrosos dibuixos durant aquests viatges que posteriorment utilitzaria per a realitzar obres a l'oli en el seu estudi. Les grans dimensions dels seus llenços caracteritzen especialment els seus treballs. El 1859 va viatjar a l'Oest amb un equip de topografia, un expedició que li va servir per als seus estudis d'àmplies i majestuoses panoràmiques de les muntanyes Rocoses. El final de la seva carrera es va veure enfosquit pel canvi en el gust americà, ja que l'interès es va centrar en el naixent impressionisme i la seva obra era considerada excessivament teatral i anacrònica. Tot i l'èxit assolit durant bona part de la seva carrera, va morir en l'oblit a Nova York el febrer de 1902.

Font: En català: No disponible - En castellano: Albert Bierstadt (1830-1902) - In english: Albert Bierstadt (1830-1902) - Altres: Albert Bierstadt (1830-1902)


Parlem de Música...

Arnold Ludwig Mendelssohn (Ratibor [ara Racibórz], 26 de desembre de 1855 - Darmstadt, 19 de febrer de 1933) va ser un professor, organista i compositor alemany i fill d'un cosí de Felix Mendelssohn. Després d'estudiar Dret a Tübingen (1877), va rebre educació musical a l'Institut für Kirchenmusik a Berlín (1877-1880), on va tenir com a professors a Karl August Haupt en orgue, Loeschhorn en piano i Grell, Friedrich Kiel i Taubert en composició. Durant la dècada de 1880 va ocupar, en ràpida progressió professional, una sèrie de càrrecs: director musical i organista de la Universitat de Bonn (1880-1882), on es va fer amic de Spitta; director musical a Bielefeld (1882-5); professor de composició al Conservatori de Colònia (1885-1890); i, finalment, mestre de música litúrgica i professor al conservatori de Darmstadt (1891-1912). A partir de 1912 va ser professor al Conservatori de Frankfurt on va tenir, entre altres, alumnes com Hindemith i K. Thomas. Al llarg de la seva carrera va ser condecorat amb nombrosos graus i títols honorífics, així com amb altres premis. Com a teòric va mostrar especial dedicació a la divulgació de música luterana recuperant exhaustivament autors com Bach i Schütz. Com a compositor, fruit d'aquesta passió luterana, va escriure nombrosa obra religiosa tot i que també va ser autor d'obra secular com 3 simfonies, obra de cambra i música teatral. Va morir a Darmstadt el febrer de 1933.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Elsi, die seltsame Magd (op, 2, H. Wette, after J. Gotthelf), op.8, Cologne, 16 April 1896 (Berlin, 1896)
Der Bärenhäuter (op, 3, Wette), op.11, Theater des Westens, Berlin, 9 Feb 1900 (Berlin, 1897)
Paria (incid music, J.W. von Goethe), op.36 (Berlin, 1906)
Pandora (incid music, Goethe), op.37 (Berlin, 1908)

Secular works incl. Zehn Volkslieder, 3–4 male vv, op.99 (1929);
Lieder comprising 4 collected vols. and individual op. nos.

Vocal religiosa:

Sacred choral works incl. Abendkantate (Berlin, 1881);
Das Leiden des Herrn, solo vv, chorus, org, orch, op.13 (1900);
Auferstehung, A, chorus, org, orch, op.17 (Berlin, 1900);
Aus tiefer Not, S, chorus, org, orch, op.54 (1912);
Auf meinen lieben Gott, solo vv, chorus, org, orch, op.61 (1912);
Zagen und Zuversicht, 3 solo vv, chorus, orch, op.84 (1920);
Deutsche Messe, 8vv chorus, op.89 (1923);
Geistliche Chormusik, 14 motets for the liturgical year, op.90 (1926)

Instrumental:

Orchestral works incl. 3 syms., E , C and a (all MS);
Vn Concerto, op.88 (Berlin, 1922)
3 str qts, incl. no.2, D, op.67 (Leipzig, 1916) and no.3, B , op.83 (Leipzig, 1926)
Trio, a, 2 vn, pf, op.76 (Leipzig, 1916);
Sonata, f , vc, pf, op.70 (Leipzig, 1916);
Sonata, C, vn, pf, op.71 (Leipzig, 1916);
2 pf sonatas, c and e, op.66, both (1916)

Literatura:

‘Allerlei’, Die Musik, vii/4 (1907–8), 214–18
ed. W. Ewald: Gott, Welt und Kunst (Wiesbaden, 1949) 

Font: En català: Arnold Ludwig Mendelssohn (1855-1933) - En castellano: No disponible - In english: Arnold Ludwig Mendelssohn (1855-1933) - Altres: Arnold Ludwig Mendelssohn (1855-1933)


Parlem amb veu pròpia...

Arnold Mendelssohn, en sintonia amb el seu oncle Felix Mendelssohn, va ser un intel·lectual que va dedicar la seva vida al coneixement musical però també al filosòfic, teològic, anàlogament a la seva devoció protestant, i literari. Per tant, no ens ha d'estranyar que l'obra religiosa ocupés el tronc central del seu repertori ja que, per la seva concepció existencial, aquest fou el camí franc i directe per expressar les seves creences i la seva relació amb l'univers. Alhora, metodològicament ho va fer tot recuperant els grans mestres barrocs alemanys Bach i Schütz. De fet, aquest últim és clarament el mirall del recull Geistliche Chormusik opus 90 per a veus solistes i cor a capella, del que escoltarem el Motet per a Pentecosta. Per Mendelssohn la música religiosa era la única capaç d'expressar 'els sentiments subjectius' conseqüentment, 'només l'església pot tractar la grandesa tot superant les preocupacions individuals que poc tenen a veure amb el temps i els sentiments terrenals'. Per tant, la música d'església havia de seguir uns principis estrictes inalienables com el canon, la fuga i el cantus-firmus ja que 'aquests són els símbols apropiats per expressar musicalment la paraula divina'. I només recuperant els grans mestres i connectant novament amb ells, es podia tornar a la puresa religiosa trivialitzada, segons ell, durant el classicisme. Filosofia i principis que traslladats a la seva música ens permeten apreciar d'una banda la rigidesa dels seus postulats i de l'altra la profunditat espiritual i el seu especular retorn a les formes barroques germàniques representades, especialment i en aquest cas, pel gran mestre Schütz!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Mendelssohn, A.: Geistliche Chormusik, Op. 90

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)