diumenge, 15 de febrer del 2015

PRAETORIUS, Michael (1571-1621) - Ostermesse

Il Sodoma - The Madonna and Child (c.1520)



- Recordatori de Michael Praetorius -
En el dia de la commemoració del seu 394è aniversari de decés
En el dia de la celebració del seu 444è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (Vercelli, 1477 - Siena, 14 de febrer de 1549) va ser un pintor italià que amb les seves obres va establir un pont entre l'estil del final del renaixement i el manierisme. Poques notícies es coneixen de la seva vida, excepte el motiu del seu sobrenom el qual segons Vasari es devia a la seva manifesta homosexualitat de la qual se'n declarava orgullós tot i que altres creuen que el sobrenom va ser una alteració de Sodona, un antic cognom familiar. Va ser deixeble de Giovanni Martino Spanzotti, establint-se el 1501 a Siena. En aquesta ciutat i entre els anys 1505 i 1508 es va dedicar a concloure els frescs iniciats per Luca Signorelli al claustre del Monestir del Monte Olivetto Maggiore. El 1508 es va establir a Roma on va formar part de l'Escola de Rafael treballant en les estances vaticanes. També va intervenir en la Villa Chigi (actual Villa Farnesina) en nom del banquer Agostino Chigi i seguint projectes de Baldassare Peruzzi. El Papa Juli II li va encomanar la decoració de l'Estada de la Signatura al Palau Vaticà. La seva gran obra mestra és el gran fresc que es troba a la Villa Farnesina anomenat Les núpcies d'Alexandre i Roxana, inspirada en una altra pintura realitzada pel pintor grec Aezión en el segle IV. El 1519 Bazzi va tornar a Siena per tal de decorar l'oratori de Sant Bernardino, on va concloure les Escenes de la vida de la Verge (1536-1548) realitzades en col·laboració amb Girolamo del Pacchia i Domenico Beccafumi. El seu estil va ser proper al dels pintors italians Luca Signorelli i Rafael, així com també al de la tècnica del sfumato de Leonardo da Vinci, creant d'aquesta manera unes composicions religioses i mitològiques elegants i delicades. El seu projecte més important va ser la sèrie de 31 frescs que va realitzar per al claustre de Monteolivetto Maggiore, prop de Siena (1508). Va morir a Siena el febrer de 1549.

Font: En català: Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (1477-1549) - En castellano: Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (1477-1549) - In english: Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (1477-1549) - Altres: Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (1477-1549)


Parlem de Música...

Michael Praetorius (Creuzburg an der Werra, ? 15 de febrer de 1571 - Wolfenbüttel, 15 de febrer de 1621) va ser un teòric, organista i compositor alemany. Considerat el més versàtil compositor alemany de la seva generació i un dels més prolífics, sobretot d'obres basades en himnes protestants. Molt important va ser la seva labor com a teòric, en particular a través del seu Syntagma musicum. Wetzel i Walther van documentar que Praetorius va néixer el 15 de febrer 1571 i va morir en el seu 50 aniversari, tot i que existeixen algunes discrepàncies en aquest sentit. El seu pare, un religiós molt devot, el va introduir en el luteranisme. El 1573 la seva família es va traslladar a Torgau. Allà va rebre classes de llatí amb Michael Voigt, un mestre de la Lateinschule. El 1582 es va matricular a la Universitat de Frankfurt an der Oder, on el seu germà Andreas era professor de Teologia. El 1584 va assistir a la Lateinschule de Zerbst, ciutat on vivien dues de les seves germanes, i des d'on va tornar a Frankfurt an der Oder, probablement durant la primavera de 1585. Tot i els escassos coneixements musicals, a la mort del seu germà va ser nomenat organista de St Marien a Frankfurt, probablement a principis del 1587. Allà va romandre-hi fins el 1590. D'acord amb un informe posterior, Praetorius es va establir a Wolfenbüttel en una data del 1592 o 1593, però a jutjar pel seu propi testimoniatge en el seu Motectae et psalmi (1607) i Polyhymnia caduceatrix (1619), no va ser fins el 1595 que va entrar en el servei, com a organista, del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel. El 1596 va prendre part, juntament amb els més famosos organistes alemanys, en la consagració de l'orgue a la capella del castell de Groningen. El febrer de 1603 va ser de nou a Ratisbona ciutat on va treballar com a organista. El setembre de 1603 es va casar amb Anna Lakemacher, amb qui va tenir dos fills. Praetorius era ja molt popular arreu d'Alemanya per la qual cosa el 1604 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Reial en substitució de Thomas Mancinus. Va ser en aquest període que va compondre la major part de les seves col·leccions musicals religioses, publicades entre 1605 i 1613. La sobtada mort del duc Heinrich Julius a Praga el 1613 va suposar un canvi en la vida de Praetorius. Va decidir viatjar a Dresden, ciutat on va conèixer a Schütz i on va poder rebre la influència de la música italiana. Va ser en aquesta ciutat on va dedicar més temps a la teoria musical. El 1618 va ser convocat, juntament amb Schütz i Scheidt, a la Magdeburger Dom per tal de reorganitzar la vida musical de la ciutat. La seva salut va decaure i la descomunal fortuna que va reunir al llarg de la seva vida la va donar a beneficència. Va morir a Wolfenbüttel el dia de la celebració del seu 50è aniversari.

OBRA:

Vocal religiosa:

Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … erster Theil, 8vv (Regensburg, 1605); B i
Sacrarum motectarum primitiae, 4–16vv (Magdeburg, 1606), lost
Musarum Sioniarum motectae et psalmi latini, 4–16vv (Nuremberg, 1607, possibly 2nd edn of Sacrarum motectarum primitiae); B x
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … ander Theil, 8, 12vv (Jena, 1607); B ii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … dritter Theil, 8, 9, 12vv (Helmstedt, 1607); B iii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … vierdter Theil, 8vv (Helmstedt, 1607); B iv
Musae Sioniae … geistlicher deutscher … üblicher Lieder und Psalmen … fünffter Theil, 2–8vv (1607); B v
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … sechster Theil, 4vv (1609, abridged ?2/1611 as 134 geistliche Lieder und Psalmen auf die Fest-Tage … in Contrapuncto simplici); B vi
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … siebender Theil, 4vv (1609) [incl. 4 org works]; B vii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Lieder und Psalmen … in Contrapuncto simplici … gesetzet … achter Theil, 4vv (1610, 2/1612 as Ferner Continuierung der geistlichen Lieder und Psalmen); B viii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Psalmen und Lieder … auf Muteten, Madrigalische und sonsten eine andere … Art … gesetzet … neundter Theil, 2, 3vv (1610, 2/1611 as Bicinia und Tricinia); B ix
Eulogodia Sionia, 2–8vv (1611); B xiii
Hymnodia Sionia, 3–8vv (1611) [incl. 4 org works]; B xii
Megalynodia Sionia, 5–8vv (1611); B xiv
Missodia Sionia, 2–8vv (1611); B ix
Kleine und Grosse Litaney, 5–8vv (1613); B xx
Urania, oder Urano-Chorodia, 2–4 choirs (1613); B xvi
Epithalamium: dem … Fürsten … Friedrich Ulrichen, Herzogen zu Braunschweig, 17vv, bc, perf. 4 Sept 1614 (1614); B xx
Concertgesang … dem … Fürsten … Mauritio, Landgrafen zu Hessen, 2–16vv, bc, perf. 26 June 1617 (1617, repr. in Polyhymnia caduceatrix); B xx
Polyhymnia caduceatrix et panegyrica, 1–21vv, bc (1619); B xvii
Polyhymnia exercitatrix seu tyrocinium, 2–8vv, bc (Frankfurt, 1619, bc 1620); B xviii
Puericinium … darinnen 14 teutsche Kirchenlieder und andere Concert-Gesänge, 3–14vv (Frankfurt, 1621) [= pt.iii of Polyhymnia]; B xix

Printed works without title-page, place or date
Ich suchte des Nachts; B xx
Wie schön leuchtet der Morgenstern; B xx
Attollite portae capita vestra; B xx
Quis est iste qui venit; B xx
Venite ad sanctuarium Domini; B xx
2 Ger., 1 Lat. works: 1618, 1623, Cantionale sacrum, i (Gotha, 1646)
Euphemia harmonica, 1610, D-Dlb

Instrumental:

Terpsichore, musarum aoniarum quinta, a 4–6 (1612); B xv
8 chorales, org., in Musae Sioniae … siebender Theil (1609) and Hymnodia Sionia (1611); M

Font: En català: Michael Praetorius (1571-1621) - En castellano: Michael Praetorius (1571-1621) - In english: Michael Praetorius (1571-1621) - Altres: Michael Praetorius (1571-1621)


Parlem amb veu pròpia...

Michael Praetorius és un compositor més conegut per alguns dels seus himnes, avui dia alguns d'ells extraordinàriament populars a Alemanya, que per la seva labor teòrica (Syntagma musicum, 3 volums, 1614-1620), essencial per la posterior generació de compositors o per algunes de les seves obres religioses més formals. Pare de la música germànica de principis del XVII, va néixer amb el nom de Michael Schultheiss i ràpidament es va convertir, de la mà del seu pare, al luteranisme practicant. Tot i els seus estudis d'orgue a Frankfurt i dels càrrecs d'organista conseqüents, el cert és que la majoria del seu extens corpus musical, recuperat quasi en la seva totalitat dins de la monumental Musae Sioniae (1605-1610), està format per centenars d'himnes i arranjaments corals. A diferència del que puguem pensar, Praetorius no va compondre misses entenent-les d'una forma ordinària. Aquesta Missa de Pasqua o Ostermesse n'és un bon exemple ja que ha estat reconstruïda a partir dels principis i indicacions de la Constitució Litúrgica de Wolfenbüttel de 1569 degut a què Praetorius no la va estructurar com a tal. Aquesta històrica reconstrucció parteix de fragments de diferents col·leccions, principalment de Musae Sioniae (1607) i de Missodia Sioniae (1611). Missa en llatí, recordem que Praetorius dominava aquest idioma a la perfecció, en què s'intercalen epístoles, evangelis, himnes i altres formes litúrgiques, algunes d'elles en alemany. Cant pla pur, com en el Credo, alternat per polifonia coral exuberant amb un opulent acompanyament instrumental i tot a un nivell interpretatiu superlatiu. Praetorius va néixer i morir el mateix dia en anys diferents (evidentment), per tant, avui el celebrem i el commemorem alhora... tot un luxe i un plaer fer-ho amb una música que espiritualment ens obre, de bat a bat i solemnement, les portes del cel!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Praetorius: Easter Mass

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)