dijous, 29 de març del 2018

GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Symphonies

Alexandre-Ivanovitch Sauerweid - Sara, Napoleon's horse
Obra d'Alexander Sauerweid (1783-1844), pintor rus (1)




Parlem de Pintura...

Alexander Sauerweid [Александр Иванович Зауервейд] (Kurzeme, 19 de febrer de 1783 - Sant Petersburg, 25 d'octubre de 1844) va ser un pintor rus. De ben petit la seva família es va traslladar a Alemanya, país on ben aviat va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Dresden. A partir del 1812, i poc després d'haver finalitzat la seva formació, va començar a realitzar pintures d'animals, principalment cavalls. Potser per aquest motiu, va rebre la protecció del mateix Napoleó viatjant a París a l'entorn del 1813. Des d'allà es va traslladar a Londres on va realitzar diverses batalles marines abans de rebre la invitació formal, el 1814, del tsar Alexander I. Instal·lat a Sant Petersburg, es va convertir ràpidament en pintor oficial de retrats. El 1827 va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Imperial de Belles Arts assolint, també en aquella època, el càrrec de professor. A partir de la dècada del 1830 va treballar al servei del gran duc Konstantin. El seu fill Nikolay Sauerweid va ser pintor d'escenes militars. Alexander Sauerweid va morir a Sant Petersburg l'octubre de 1844.



Parlem de Música...

François-Joseph Gossec (Vergnies, 17 de gener de 1734 - Passy, 16 de febrer de 1829) va ser un compositor flamenc. Es va formar com a cantant de la col·legiata de Walcourt abans de traslladar-se a Ste Aldegonde de Mauberge on va rebre formació en violí, clavecí, harmonia i composició de Jean Vanderbelen. El 1742 va entrar com a cantant del cor de la Catedral d'Anvers on va rebre formació d'André-Joseph Blavier. El 1751 es va traslladar a París on va rebre el suport de Rameau i on va assolir el càrrec de violinista de l'orquestra privada d'Alexandre Le Riche de La Pouplinière. Precisament, el 1755 va succeir a Johann Stamitz com a director de l'orquestra en un càrrec que va preservar fins el 1762. També en aquell període es va iniciar en la composició d'obres de cambra i de simfonies mostrant una primerenca influència de l'Escola de Mannheim. El 11 d'octubre de 1759 es va casar amb Marie-Elizabeth Georges amb qui va tenir un fill. El 1760, i sense cap petició expressa, va compondre la Messe des morts, considerada la seva primera gran obra religiosa. A partir del 1761 es va iniciar en la composició d'òperes, principalment de caràcter còmic. En aquest sentit, el 1762 va assolir el càrrec de director del teatre privat de Louis-Joseph de Bourbon. El 1769 va fundar els Concert des Amateurs amb què es va fer conegut arreu d'Europa i on va estrenar la majoria de les seves grans obres orquestrals així com obres d'autors diversos del seu temps. El 1773 va renunciar al càrrec de director en favor del Chevalier de Saint-Georges i va assumir, juntament amb Simon Leduc i Pierre Gaviniès, la direcció del Concert Spirituel.

Van ser aquells anys els més productius pel que fa a òperes moltes de les quals van rivalitzar amb les de Gluck, el gran mestre del moment. El 22 de maig de 1780 va assolir el càrrec de sots-director de l'Opera de París sota la direcció de Dauvergne. El gener de 1784 va ser nomenat director de l'Ecole Royale de Chant en un càrrec que va mantenir fins a l'esclat de la Revolució Francesa. A partir del canvi polític i social a França, Gossec va esdevenir, juntament amb Méhul i Catel, el seu màxim representant musical. El 1789 va renunciar als seus càrrecs a l'Opera i va entrar a la direcció del Corps de Musique de la Garde Nationale on va compondre desenes d'himnes de caire revolucionari i militar. El seu Te Deum va ser interpretat per més de 1000 cantants durant el primer aniversari de la caiguda de la Bastille. Ràpidament, va assolir un èxit sense precedents a França sent condecorat amb les màximes distincions pel nou govern francès, com per exemple amb el títol de ‘Tyrtée [Tyrtaeus] de la Révolution’ o el de Chevalier de la Légion d’Honneur (1804). A partir del 1809 va deixar de compondre per a dedicar-se íntegrament a la docència sent nomenat professor de composició del Conservatori de París en uns càrrecs que va preservar fins el 1816, l'any del retorn de la monarquia a França. Els darrers anys, defenestrat per la reialesa, es va retirar a Passy on va morir el febrer de 1829 i amb 95 anys de vida de grans experiències, especialment polítiques però també musicals.

William Faden - France (1790)
William Faden (1749-1836) - France (1790) (2)

OBRA:
printed works published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
PCI Paris, Comédie-Italienne
PO Paris, Opéra
Le périgourdin (int, 1, A.N. Piédefer, Marquis de La Salle d’Offémont), Chantilly, private theatre of the Prince of Conti, 7 June 1761
Le tonnelier (oc, 1, N.-M. Audinot and A.F. Quétant), PCI (Bourgogne), 16 March 1765, collab. Alexandre, Ciapalanti, Kohaut, Philidor, J. Schobert and J.C. Trial
Le faux lord (oc, 3, Parmentier), PCI (Bourgogne), 27 June 1765, incl. La chasse (ballet with songs), excerpts (n.d.)
Les pêcheurs (oc, 1, La Salle d’Offémont), PCI (Bourgogne), 23 April 1766, rev. 7 June 1766, pubd as op.10 (n.d.)
Toinon et Toinette (oc, 2, J.A.J. Desboulmiers), PCI (Bourgogne), 20 June 1767, pubd as op.11 (n.d.)
Le double déguisement (oc, 2, Houbron), PCI (Bourgogne), 28 Sept 1767, excerpts (n.d.)
Les agréments d’Hylas et Silvie (pastorale, M.-R.-J. Rochon de Chabannes), Paris, Comédie-Française, 10 Dec 1768, excerpts (n.d.)
Sabinus (tragédie lyrique, 5, M.-P.-G. de Chabanon), Versailles, 4 Dec 1773; rev. (4), PO, 22 Feb 1774, F-Po and Pc (partly autograph), excerpts (n.d.)
Berthe (opéra, R.T.R. de Pleinchesne), Brussels, Monnaie, 18 Jan 1775; collab. Philidor, I. Vitzthumb and ?H. Botson
Alexis et Daphné (pastorale, 1, Chabanon de Maugris), PO, 26 Sept 1775, Po*, excerpts (n.d.)
Philémon et Baucis (pastorale, 1, Chabanon de Maugris), PO, 26 Sept 1775, Po*
La fête de village (int, 1, Desfontaines [F.G. Fouques]), PO, 26 May 1778, Po (2 copies, 1 inc. autograph), excerpts (n.d.)
Mirza (ballet, 3, M. Gardel), PO, 18 Nov 1779; rev. 1788, Po
La fête de Mirza (ballet-pantomime, 4, Gardel), PO, 17 Feb 1781, Po
Thésée (tragédie lyrique, 4, E. Morel de Chéfdeville, after P. Quinault), PO, 1 March 1782, B-Bc, F-Pc, airs, arr. pf (n.d.)
Electre (incid music, 5, G.D. de Roquefort), ?Versailles, 1782, Po
Nitrocris (opéra, 3, Morel de Chéfdeville), 1783, unperf., B-Bc, F-Po
Rosine, ou L’épouse abandonnée (opéra, 3, N. Gersin), PO, 14 July 1786, Po*, excerpts (n.d.)
Le pied de boeuf (divertissement, 1, Gardel), PO, 17 June 1787, incl. music by Rameau and Grétry
L’offrande à la liberté (scène religieuse, 1, A.S. Boy or J.-M. Girey-Dupré, C.J. Rouget de Lisle and M.-J. de Chénier), PO (Porte-St-Martin), 30 Sept 1792, Pn (1792)
Le triomphe de la République, ou le camp de Grandpré (divertissement-lyrique, 1, Chénier), PO (Porte-St-Martin), 27 Jan 1793, Po* (1794)
Les sabots et le cerisier (opéra, M.-J. Sedaine and J. Cazotte), Paris, Jeunes-Elèves, 13 Dec 1803

Others:
Callisto (heroic ballet, 3), unperf., Po;
La rosière (ballet, 2), for Gardel;
Les scythes enchaînés par les vainqueurs, divertissement, added to Gluck: Iphigénie en Tauride, 1779;
Gustave Vasa (lyric drama), inc., unperf., Po;
Bouquet (dramatic scene), S, B, chorus, orch, 1785, Po;
Perrin et Perrette, opera ov., Po
Excerpts, arrs., pubd separately and in 18th-century anthologies

Revolutionary – vocal:
manuscripts in F-Pc, Pn, Po
TeD, 3 male vv, band, 1790;
La fédération (C.F.X. Mercier de Compiègne), ?1790, unperf.;
Le chant du 14 juillet (M.-J. Chénier), 3 male vv, band, 1791;
Invocation (?Chénier), chorus, orch, 1791;
Choeur patriotique exécuté à la translation de Voltaire: ‘Peuple éveille-toi’ (Voltaire: verses from Samson), 3 male vv, band, 1791;
Hymne sur la translation du corps de Voltaire (Chénier), vv, wind insts, 1791 [2 settings];
Station au temple de Melpomène, for translation of Voltaire, vv, pf, cl ad lib, ?1791;
Choeur à la liberté (Chénier), 4vv, band, 1792
Ronde nationale: ‘L’innocence’ (Chénier), 4vv, band, 1792;
Chant funèbre en l’honneur de Simoneau (Roucher), 1792, lost;
Offrande à la liberté: ‘Citoyens suspendés’, recit, chorus, orch, 1792;
Hymne à la liberté (Chénier), 4vv, band, 1792;
Hymne pour l’inauguration des bustes (Avisse), 1792, lost;
Le triomphe de la loi (?Roucher), choeur patriotique, 3 male vv, band, 1792
Air des marseillais pour le camp de la féderation, arr. of the Marseillaise for chorus, band, 1793;
Hymne a l’égalité (Hymne à la nation): ‘Divinité tutélaire’ (Varon), chorus, band, 1793;
Hymne à la liberté (Hymne à la nature) (Varon), 4vv, band, 1793;
Hymne à la statue de la liberté (Hymne à la liberté) (Varon) (3 male vv, band)/(5vv, orch), 1793 [2 settings];
‘Quel peuple immense’ (Varon), 4vv, band, 1793;
Hymne à la nature (Hymne à l’égalité): ‘Touchant réveli’ (Varon), 4vv, band, 1793
Chant patriotique: ‘Citoyens dont Rome’ (Coupigny), Bar/T, 1793;
Hymne à la liberté: ‘Descends ô liberté’ (Chénier), 1793, lost;
Chanson patriotique sur le succès de nos armes (Coupigny), solo v, b, 1794;
Hymne à l’Etre suprême (T. Désorgues), solo v, chorus, band, 1794;
Hymne à l’Etre suprême (Désorgues), 4vv, band, 1794;
Hymne à l’Etre suprême (Chénier), 4vv, band, 1794;
 Hymne pour la fête de Bara et Viala (Avisse), solo v, 1794
Hymne à la liberté: ‘O Deité de ma patrie’ (Caron), 3vv, 1794;
Hymne à Jean-Jacques Rousseau: ‘Toi qui d’Emilé (Chénier), solo v, chorus, insts, 1794;
Hymnes pour la fête de la réunion, 3vv, 1794;
Hymnes destinés à être chantés par le corps de musique des aveugles-travailleurs, 1794;
Chant funèbre sur la mort de Ferraud: ‘Martyr de la liberté’ (Coupigny), solo v, 4 male vv, band, 1794;
Ode sur l’enfance (P. Crassous), solo v, b, 1794;
Serment républicain: ‘Dieu puissant daigne’ (Chénier), 4vv, orch, 1795 [parody of curse scene from Gossec: Athalie]
Hymne à l’humanité: ‘O mère des vertus’ (Baour-Lormian), 4vv, band, 1795;
Aux mânes de la gironde, hymne élégiaque: ‘Parmi les funèbres’ (Coupigny), 3 solo vv, 4vv, band, 1795;
Hymne guerrier (Chénier), dramatic scene, solo vv, chorus, band, 1796;
Chant martial pour la fête de la victoire (La Chabeaussière), solo v, 4vv, band, 1796;
Chant pour la fête de la vieilesse: ‘Déjà le génie’ (Désorgues), solo v, b, 1796;
Chant martial pour la fête de la victoire: ‘Si vous voulés’ (La Chabeaussière), solo v, chorus, band, 1796
Le pardon des injures (Mercier), 1797, lost;
Cantate funèbre pour la fête du 20 prairial an VII: ‘Attentat sans exemple’ (Boisjolin), solo v, b, 1799;
La nouvelle au camp de l’assassinat … ou Le cri de vengeance, scène lyrique, 1799;
Hymne à la liberté: ‘Auguste et consolante image’;
Chant religieux sur la destruction de l’athéisme (Mercier), lost;
Hymne à la victoire: ‘Déesse d’un peuple’;
Domine salvam fac republicam, 3vv;
Ronde patriotique: ‘Favoris de la gloire’;
Hymne à la liberté: ‘Vive à jamais’

Other Secular:
Le papillon léger, solo vv, chorus, orch;
Hymne à l’amour, 3vv, unacc. (n.d.);
Chagrin d’amour, romance, 1v, b acc.;
L’amour piqué par une abeille in 9 odes d’Anacréon acc. pf/hp (n.d.);
Age de l’aimable innocence, ode sur l’enfance (n.d.); airs

Vocal religiosa:

Missa pro defunctis, 1760, pubd as Messe des morts (1780);
1re suite de noëls, orch, ?c1774;
2me suite de noëls, orch;
Dernière messe des vivants, 4vv, orch, 1813;
Coeli enarrant, 3vv, orch;
2 marches religieuses pour la procession de la Fête-Dieu;
Dixit Dominus, chorus;
Domine salvum fac imperatorem, 4vv, orch;
O salutaris hostia, motet, 3vv unacc. (n.d.);
Impromptu, 3vv unacc.;
Quatuor sur la prose des morts;
Messe; motets

Orats:
La nativité (Chabanon de Maugris), Paris, Concert Spirituel, 1774, vs, ed. D. Townsend (New York, 1966);
L’arche d’alliance, Paris, Concert Spirituel, 1781, lost;
Regina coeli, doubtful

Instrumental:

Orch.:
Symphonies:
B      Op.
13—18 3 Sei sinfonie a più stromenti (1756)
19—24 4 Sei sinfonie a più stromenti (c1758)
77— Symphony no.1 ‘da vari autori’ [La Chevardière, op.4] (1761)
78— Symphony no.1 ‘da vari autori’ [La Chevardière, op.5] D (1761)
25—30 5 Sei sinfonie a più stromenti (c1761–2); no.3 ed. in S
31—6 6 Six simphonies (c1762); no.2 ed. in S
87— Sinfonia périodique a più strumenti, D (1762)
79— Simphonie périodique a più stromenti, no.48 (1763)
80— Simphonie périodique a più stromenti, no.65 (c1764)
43—5 8 Trois grandes symphonies (1765); no.2 ed. in S
54—9 12 Six simphonies à grande orchestre (1769); also in The Periodical Overture in 8 Parts, nos.34, 33, 35, 32, 46, 36 (London, 1771–5); no.5 ed. in S
62— Simphonie de chasse, c1773 (1776)
86— Symphonie, D, in Trois simphonies à 8 parties (1776)
83— Symphonie, F, in Trois symphonies (1777)
76— Symphonie périodique no.6 (c1778), lost
84—5— 2 in Trois symphonies à grand orchestre (1780), perf. ?1769–73
81— Symphonie, 2 vn, va b B  (? between 1783 and 1785)
60—62c 13 Trois sinfonies à grande orchestre (between 1786 and 1792); no.3 pubd earlier as Simphonie de chasse
91— Simphonie à 17 parties, autograph 1809; ed. in S
95— Esquisse d’un morceau d’orchestre, F-Pc*
96— Esquisse symphonique, Pc*
97m— Esquisses de mouvements de symphonies, Pc, doubtful
99m— Trois mouvements de symphonies, inc., Pc, doubtful

Other orchestral, wind band:
B
88 Symphonie concertante, 2 solo vn (1775), lost; ed. in S
89, 101 Symphonie concertante [no.2], 2 solo vns, va/vc obbl (1778)
90 Symphonie concertante du ballet de Mirza (1784), various arrs.; ed. in S
92 Sinfonia concertanta 2da, 2 solo vn, 2 ob obbl, Pc, inc.
93 Sinfonia concertanta, 2 solo vn, 2 solo va, B-Bc*
94m Sinfonia concertanta, f, F-Pc, inc.

Allemandes I et II, str orch;
Rondeau, fl, orch;
Les tricotets, dance, str orch;
Vive Henri IV, dance, str orch;
Bostangis, ou Marche turque, air de dance for a ballet: some MSS in Pc

Revolutionary works (all for wind band, MSS in F-Pc, Pn):
Marche lugubre, 1790;
Marche religieuse, 1793;
Simphonie militaire, 1793–4;
Marche, C, 1794;
Marche funèbre, E  (1794), on death of Hoche;
Marche religieuse, E , 1794;
Marche victorieuse, F, 1794;
Symphonie, C, c1794;
Marche des marseillois, arr. band

---

Chbr.:
no. op.
b1—6 1 Sei sonate, 2 vn, b (c1753)
b7—12 2 Six duos, 2 fl/vn (c1754)
b109— La bataille, 2 cl, 2 hn, 2 bn, 1762–70, Pc
m110–- La chasse de Chantilli, 1762–70, Pc
m111— La grande chasse de Chantilly, 1762–70, Pc
m114— Pieces … pour S.A.S. Mgr. le prince de Condé, 2 cl, 2 hn, 2 bn, 1762–70, Pc
m 113— Simphonie à 6, 1762–70, Pc
m115— Andante larghetto, 1762–70, Pc
b37—42 7 Sei duetti, 2 vn (1765)
b46—51 9 Six trios, 2 vn, b, hns ad lib (1766); no.4 ed. in S
b64—9 14 Sei quartetti, fl/vn, vn, va, b (1769)
m118t— Recueil de menuets, arr. 2 vn/other insts (1771)
b70—75 15 Six quatuors, 2 vn, va, b (1772); also (Amsterdam, c1772)
m116r— Andante, 2 cl, 2 hn, 2 bn, ?c1764–76
b100— Concertanta, fl, ob, cl, hn, bn, 1785, B-Bc
m126—31— 3 duettos in Six Favourite Duetts, vn, vc (London, 1791)
m135m— Concertante à 10 instruments, perf. 1793, F-Pc
m112— Canon en écrevisse ou rétrograde, 2 vn, 2 vc/bn, 1811, Pc

Gavotte, D, fl, str qt, MS;
Les moulins du Pont de Pontoise, fugue, Pc;
Charmante Gabrielle, pf MS

Literatura:

with L. Cherubini and E.-N. Méhul: Méthode de chant du Conservatoire de musique (Paris, ?1802–3)
with G. Agus, C.S. Catel and L. Cherubini: Principes élémentaires de musique arrêtés par les membres du Conservatoire, suivis de solfèges (Paris, 1799–1802, ?1801–2)
with N. Roze, Ozi and Rogat: Méthode de serpent (Paris, 1814)
Sur l’introduction des cors, des clarinettes et des trombones dans les orchestres français’, Revue musicale, v (1829), 217–23
Traité de l’harmonie, F-Pc
Les principes de contrepoint (MS)



Informació addicional... 

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Me gustaría que publicaras mas música romántica, si posible.

    Tu trabajo es magnifico! Nadie estudia las obras mas profundamente que tu...Eres un autentico historiador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Jamori!

      Sinceramente, no creo que merezca tal honor. Me encanta este "trabajo" porqué me ayuda a descubrir músicas y compositores injustamente olvidados. Y en cierta forma, tanto abarcar me hace inexperto en todo, pero seguiremos compartiendo música porqué para mi sin ella la vida, ya de por si poco o nada comprensible, aún tendría menos sentido.

      Y como te habrás dado cuenta, mi forma de compartir música es principalmente celebrando las efemérides correspondientes por lo que quizá habrá veces con más o menos música romántica. Repito, no soy experto en ninguna época en concreto, me gustan todas más o menos desde el siglo XVI hasta mediados del XX.

      No obstante, y sin garantizarte nada en concreto, tendré en cuenta tu petición.
      Gracias de nuevo.
      Pau

      Elimina