ReciClassíCat: VANDINI, Antonio (c.1690-1778)

dimarts, 6 de març del 2018

VANDINI, Antonio (c.1690-1778) - Sonate per violoncello

Leonardo Coccorante - Capriccio architettonico con figure, crepuscolo

Obra de Leonardo Coccorante (1680-1750), pintor italià (1)

Parlem de Pintura...

Leonardo Coccorante (Napoli, 8 novembre 1680 - Napoli, 1750) va ser un pintor italià. Es coneixen pocs detalls biogràfics de la seva vida. Es creu va rebre formació d'Angelo Maria Costa si bé el seu estil va mostrar evidents reminiscències de Viviano Codazzi. Segons Bernardo de' Dominici, va treballar al servei de Carles III a qui va dedicar els quadres "parte de architetture, e prospettive, e parte di belle vedute, con porti di mare, citta, e paesi, con navi mirabilemente accordate, e con belle tinte dipinte". També segons Dominici, va treballar al servei d'encàrrecs diversos d'arreu d'Europa per la qual cosa els seus quadres es van dispersar per nombroses geografies. Com a pintor, es va especialitzar en vistes i paisatges amb predomini d'arquitectures i ruines de caràcter fantàstic i monumental. Es creu va viure principalment a Nàpols, ciutat on hi va morir el 1750.

Parlem de Música...

Antonio Vandini (Bologna, c.1690 - Bologna, 1778) va ser un violoncel·lista i compositor italià. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de 1721, any en què va constar com a violoncel·lista de Santa Maria Maggiore de Bergamo. També va constar, entre el setembre de 1720 i l'abril de 1721 com a maestro di violoncello de l'Ospedale della Pietà de Venècia on, segons Giazotto, Vivaldi va compondre concerts de violoncel per a Vandini. El novembre de 1721 va assolir un càrrec a l'orquestra de la Basílica de San Antonio de Pàdua. El juny de 1722 es va traslladar a Praga on va participar en les celebracions musicals per la coronació de Karl VI. Allà va treballar al servei del comte Ferdinand Francesco Kinsky fins el 1726, any que va tornar a Pàdua, ciutat on va assolir el càrrec de mestre de capella i on hi va romandre fins el 1770. Durant els seus anys de carrera va compartir estreta amistat amb Tartini i va intercanviar diverses missives amb el Pare Martini. A Pàdua també va treballar com a professor destacant el seu alumne i futur successor Giuseppe Callegari. A l'entorn del 1776 va tornar a Bolonya on ja hi va viure fins el 1778, l'any de la seva mort.