ReciClassíCat: MERCADANTE, Giuseppe Saverio Raffaele (1795-1870)

diumenge, 29 de novembre del 2015

MERCADANTE, Giuseppe Saverio Raffaele (1795-1870) - Messa in B flat major

Johann Karl Schultz - Mailänder Dom (1829)

Obra de Johann Karl Schultz (1801-1873), pintor alemany (1)

Parlem de Pintura...

Johann Karl Schultz (Gdansk, 5 de maig de 1801 - Gdansk, 12 de juny de 1873) va ser un pintor alemany. Es va formar inicialment amb Johann Adam Breysig a Gdansk abans de viatjar a Berlín per a estudiar amb Johann Erdmann Hummel. El 1823 va viatjar a Munich on es va formar en pintura clàssica i en dibuix d'arquitectures, paisatges i ciutats. El 1824 va iniciar una gira per Itàlia on hi va romandre fins el 1828 any que va tornar a Alemanya. Allà va viure a Berlín i va ser nomenat director de l'escola d'art de Gdansk, ciutat on va morir el juny de 1873.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johann Karl Schultz (1801-1873)

Parlem de Música...

Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (Altamura, bap. 17 de setembre de 1795 - Napoli, 17 de desembre de 1870) va ser un compositor italià que es va especialitzar en l'òpera. Va estudiar música a Nàpols amb Zingarelli i ja des d'un principi va mostrar un inusitat interès per la composició. El suport que va rebre de Rossini el va decantar a compondre òpera, on ràpidament va aconseguir un èxit considerable amb la seva obra Elisa e Claudio (1821). Va treballar un temps a Viena, Madrid, Cadis i Lisboa, tornant a Itàlia el 1831. Va ser convidat per Rossini a París el 1836, on va escriure I Briganti. Allà va conèixer les òperes de Meyerbeer i Halévy que posteriorment li van transmetre una forta influència, especialment La juive d'Havély. Després del seu retorn a Itàlia el 1837, va compondre alguns dels seus treballs més importants, incloent-hi Il giuramento que es va estrenar a La Scala aquell mateix any. Temporalment en el primer pla de compositors actius a Itàlia, aviat va ser sobrepassat per Giovanni Pacini amb Saffo i Giuseppe Verdi amb unes quantes òperes, especialment Ernani. Algunes de les seves obres posteriors, especialment Orazi e Curiazi, també van obtenir prou èxit. El 1840 fou nomenat director del conservatori de Nàpols, on va tenir notables alumnes, entre ells Constantino Parravano, Giovanni Valente, Gaetano Braga, Paolo Serrao i el també cantant Tosti. La seva vista va començar a fallar quan tenia 60 anys, i a partir del 1863 va perdre la quasi totalitat de visió. En les dècades posteriors a la seva mort, la seva producció va romandre oblidada en bona part fins la segona meitat del segle XX, si bé no va assolir la popularitat dels seus contemporanis Donizetti, Bellini, Rossini o Verdi. I tot i que a Mercadante se'l va conèixer principalment per la seva obra teatral, el cert és que també va escriure gran quantitat de música instrumental, des de concerts i obra de cambra fins a simfonies i música d'orgue. Alhora, també va escriure gran quantitat de música religiosa, entre ella, diverses misses, himnes i motets. Va morir a Nàpols el desembre de 1870.

OBRA:

Vocal secular:

L'apoteosi d'Ercole (19.8.1819 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Violenza e costanza, ossia I falsi monetari (19.1.1820 Teatro Nuovo, Nàpols) [també com: Il castello dei spiriti (1825, Lisboa)]
Anacreonte in Samo (1.8.1820 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il geloso ravveduto (10.1820 Teatro Valle, Roma)
Scipione in Cartagine (26.12.1820 Teatro Argentina, Roma)
Maria Stuarda regina di Scozia (29.5.1821 Teatro Comunale, Bolonya)
Elisa e Claudio, ossia L'amore protetto dall'amicizia (30.10.1821 Teatro alla Scala, Milà)
Andronico ( 26.12.1821 Teatro La Fenice, Venècia)
Il posto abbandonato, ossia Adele ed Emerico (21.9.1822 Teatro alla Scala, Milà)
Amleto (26.12.1822 Teatro alla Scala, Milà)
Alfonso ed Elisa (26.12.1822 Teatro Nuovo, Màntua) [rev. com: Aminta ed Argira (1823, Reggio Emilia)]
Didone abbandonata (18.1.1823 Teatro Regio, Torí)
Gli sciti (18.3.1823 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Costanzo ed Almeriska (22.11.1823 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Gli amici di Siracusa (7.2.1824 Teatro Argentina, Roma)
Doralice (18.9.1824 Karntnertortheater, Viena)
Le nozze di Telemaco ed Antiope (5.11.1824 Karntnertortheater, Viena) [pasticcio]
Il podestà di Burgos, ossia Il signore del villaggio (20.11.1824 Karntnertortheater, Viena)
Nitocri (26.12.1824 Teatro Regio, Torí)
Ipermestra (29.12.1825 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Erode, ossia Marianna (12.12.1825 Teatro La Fenice, Venècia)
Caritea, regina di Spagna (Donna Caritea), ossia La morte di Don Alfonso re di Portogallo (21.2.1826 Teatro La Fenice, Venècia)
Ezio (3.2.1827 Teatro Regio, Torí)
Il montanaro (16.4.1827, Teatro alla Scala, Milà)
La testa di bronzo, ossia La capanna solitaria (3.12.1827, priv. Teatre de Barone di Quintella a Laranjeiras, Lisboa) [llibret escrit el 1816 per Soliva]
Adriano in Siria (24.2.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa)
Gabriella di Vergy (8.8.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa) [rev: 1832, Gènova]
La rappresaglia (21.2.1829 Teatro Principal, Cadis)
Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio (10.2.1830 Teatro Principal, Cadis)
Francesca da Rimini (1831, probablement no representada)
Zaïra (31.8.1831 Teatro S. Carlo, Nàpols) [llibret escrit 1829 per Bellini]
I normanni a Parigi (7.2.1832 Teatro Regio, Torí)
Ismalia, ossia Amore e morte (27.10.1832, Teatro alla Scala, Milà)
Il conte di Essex (10.3.1833, Teatro alla Scala, Milà)
Emma d'Antiochia (8.3.1834 Teatro La Fenice, Venècia)
Uggero il danese (11.8.1834 Teatro Riccardi, Bèrgam)
La gioventù di Enrico V (25.11.1834, Teatro alla Scala, Milà)
I due Figaro (26.1.1835 Teatro Principe, Madrid) [composta 1827-29]
Francesca Donato, ossia Corinto distrutta (14.2.1835 Teatro Regio, Torí) [rev.1845, Teatro S. Carlo, Nàpols]
I briganti (22.3.1836 Théâtre Italien, París) [rev. 1853]
Il giuramento (11.3.1837, Teatro alla Scala, Milà)
Le due illustri rivali (10.3.1838 Teatro La Fenice, Venècia)
Elena da Feltre (1.1.1839 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il bravo (La veneziana) (9.3.1839 Teatro alla Scala, Milà)
La vestale (10.3.1840 Teatro S. Carlo, Nàpols)
La solitaria delle Asturie, ossia La Spagna ricuperata (12.3.1840 Teatro La Fenice, Venècia)
Il proscritto (4.1.1842 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Il reggente (2.2.1843 Teatro Regio, Torí) [rev. 11.11.1843, Trieste]
Leonora (5.12.1844 Teatro Nuovo, Nàpols)
Il Vascello de Gama (6.3.1845 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Orazi e Curiazi (10.11.1846 Teatro S. Carlo, Nàpols)
La schiava saracena, ovvero Il campo di Gerosolima (26.12.1848 Teatro alla Scala, Milà) [rev. 1850 Teatro S. Carlo, Nàpols]
Medea (1.3.1851 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Statira (8.1.1853 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Violetta (10.1.1853 Teatro Nuovo, Nàpols)
Pelagio (12.2.1857 Teatro S. Carlo, Nàpols)
Virginia (7.4.1866 Teatro S. Carlo, Nàpols) [composta 1845-55]
L'orfano di Brono, ossia Caterina dei Medici [només primer acte]

Cantatas and hymns with orchestra:
MSS in I-NC* unless otherwise stated
L’arte che pria divisi, chorus, orch, Naples, Fondo, 1818;
Ridente e fausto di (L. Ricciuti), 2 solo vv, chorus, orch, Naples, 1818, for the Duchess of Noja’s name day;
Gia veloce anzitempo (N. Mogardi), 4 solo vv, chorus, orch, Rome, 1825, for the coronation of Charles X, Rsc*;
Esulta Iberia, 12 solo vv, chorus, orch, Cádiz, 1829, for the wedding of Ferdinand VII, Nc;
Cantata for the Queen of Spain’s new baby, 1830;
Come suon d’arpa dolente, terzetto, 3 solo vv, chorus, orch, in: In morte di Maria Malibran (cant., A. Piazza), Milan, Scala, 17 March 1837 (Milan, 1837), Mr*;
Inno a S Irene, male chorus, org/orch, 1844, Chorus, org/orch, ALTsm*, Nc* inc.;
Inno a Pio IX (M. d’Arienzo), chorus, orch, 1850 (Naples, n.d.);
Inno funebre per Monsignor Somma, chorus, orch, 1851;
La danza augurale (N. Sole), 5 solo vv, chorus, orch, Naples, S Carlo, 1859, for the accession of Francis II;
Inno popolare all’unisono a Dante, chorus, orch, 1863;
Inno all’armonia, chorus, orch, 1864;
Inno a Rossini, male chorus, orch, 1864 (Milan, n.d.)
Chorus dedicated to the people of Cádiz, S, T, B, orch, Nc;
Divina scintilla regina de cori, chorus, orch, Nc* inc.;
Inno a Francesco II e Maria Sofia, chorus, orch, Nc;
Inno a Vittorio Emanuele (L. Tarantino), chorus, insts (Naples, n.d.);
Inno militare, Maria, Maria, chorus, orch;
Jesu corona virginum, inno a S Cecilia, 4 solo vv, chorus, orch, Rsc*;
O fra la tenebre, inno alla vergine, 5 solo vv, orch, Mc, Nc*;
Il pianto di Aretusa, 4 solo vv, chorus, orch;
Dal sangue tiene, T, orch;
Un sospiro sulla tomba di Monsignor Scotti, chorus, orch;
Viva l’Italia, Inno a Garibaldi (E. Delpreite), chorus, orch (Milan, n.d.), Mc* (sketches), Nc*;
Un voto, for A. Starace (M. d’Arienzo), 6vv, orch

Other vocal:
for voice and piano unless otherwise stated; many MSS in F-Pn and I-Nc
33 ariette, incl.: 6[5] Ariette, 1 Ah rammenta o bella Irene, 2 Tra un sol mia bella Clori, 3 Co’ sguardi lusinghieri, 4 So che induce a piangere, 5 Freddo sasso che racchiude (Vienna, 1824);
Misero tu non sei (P. Metastasio), 1836;
Serate italiane, 8 ariette e 4 duetti, 1 Il desiato ritorno, 2 La primavera, 3 L’asilo al pellegrino, 4 Il pastore svizzero, 5 La serenata del marinaro, 6 Il zeffiro, 7 Lamento del moribondo, 8 La zingarella spagnuola, 9 La pesca, 10 Il galop, 11 Il brindisi, 12 La caccia (Crescini and Pepoli) (Paris, 1836);
La madre (G. Regaldi), 1842;
Le lagrime de l’otto (A. Marsini), v, hp, 1851;
La mesta tacente (D. Anselmi), 1852 (Milan, 1865);
Nol sai (M. Tancredi), 1860 (Milan, n.d.);
La fidanzata del bandito, 1861;
Un estate a Sorrento, album (Naples, n.d.: Milan, 1865);
La fidanzata del demonio (Milan, 1865);
19 romanze incl.: L’abbandonata, 1868 (pubd in Album per F.M. Piave, Milan, n.d.);
Domando a queste fronde (Milan, n.d.);
Placido zeffiretto;
Il sogno di Torquato Tasso (Milan, n.d.);
Tutto il dolor perdonati (pubd in Fleurs d’Italie, Paris, n.d.)

Other works incl.:
A retella mia, 4 canzone napoletane, 1 La palomma, 2 La rosa, 3 Lu zucchero d’amore, 4 Lu marenaro (M. d’Arienzo) (Naples, 1849; Milan, n.d.);
Su marciamo, marciamo, inno a Garibaldi (F. Barilla) (Naples, 1861);
Giovanottin che di qua passate, stornello (Naples, n.d.; Milan, 1865);
4 canzone napoletane (Naples, n.d.);
Luna e stelle (S. Pellico), coro, 4vv (pubd in 100 Canti popolari, Milan, n.d.);
Di nube oscure ed adre, coro, TTB, pf (Milan, n.d.);
Serenata per l’esposizione marittima (G. Milli), SAB, pf;
26 terzettos, arias, romanze on themes from operas by Mayr, Donizetti, Mercadante, Meyerbeer, Pacini, Rossini, Vacchai;
various other arias, duets, terzettos

Vocal religiosa:

For chorus and orchestra/organ unless otherwise stated:
MSS in I-Nc and/or NOVd/NOVg unless otherwise stated; many are autographs
Giaele, azione sacra, 3 solo vv, chorus, orch, Lanciano, 1841, Rome, 1855, Rf;
Le sette ultime parole (Le tre ore d’agonia) di Nostro Signore, S, T, B, chorus, (2 va, vc, b)/pf (Milan, 1841);
De profundis (It. trans., Tommaseo) (Milan, 1845), Rsc;
Cantantibus organis Cecilia, antiphon, S, chorus, orch, 1847, Rsc*;
Beatus vir, B, chorus, orch;
Benigne fac, chorus, 1849;
Ag, 3 solo vv, 1850, D-Bbs*;
Tibi soli peccavi, chorus, 1850;
3 cori religiosi (D. Anselmi), 3 S, pf, 1855 (Naples, n.d.), F-Pn* (nos.1 and 2);
Christus e Miserere, chorus, eng hn, hn, bn, hp, 1856 (Naples, n.d.);
Dunque del padre ancor, quarta parola di N.S.J.C. sulla croce, 5 solo vv, orch, 1857
Ave Maria, chant, orch, I-VIGsa;
Ave maris stella, T, chorus, orch;
Ave verum corpus, T, T, B, org (Paris, n.d.);
Benigne fac, S, hmn, eng hn, va, vc, b (inc.);
Canzoncine alla vergine;
Confitemini Domino, MEs;
Del ciel regina, T, chorus, pf, Mde Micheli;
Cum sancto spirito;
Domine Deus, 3vv, orch;
Domine, Domine, motettone;
Domine filii, 2 A, orch;
Domine salvum fac;
Dominus a dexteris, chorus;
Eripe me, graduale, A, orch;
Erubescant et reversantur, communio, T, B, 2 va, vc, b;
Et incarnatus est, T, chorus, orch, I-SAsd;
Exurge Domine, graduale, A, 2 va, vc, b;
Gaudeamus omnes in Domine;
Gloria;
Gloria patri, S, A, T, B (inc.);
Iste confessor
Judica me Deus, introit;
Ky, Gl, Cr;
Lauda Jerusalem, T, T, B, chorus, org/orch;
Laudate Dominum, MEs;
Libera me, chorus, in: Zingarelli, Christus e Quoniam;
6 Motettoni pella esposizione del SS Sacramento;
Nisi Dominus;
Non volle offesa, canzoncine alla vergine, chant, pf, Mc;
Redde mihi laetitiam, Miserere e Versetto, chorus;
Responsori pel Mercoldi Santo, A, T, B, chorus, ob, 2 va, vc, b;
Rogazione, S, A, T, B;
Saluto alla SS vergine, S, B, pf (Naples, n.d.);
Tecum principum (inc.);
Tota pulchra es;
Veni sponsa Christe, 4 solo vv, chorus, orch, Mc, Nf;
Virgam virtutis, T, B, orch
12 Cr, 2 Dixit, 3 Dixit Dominus, 4 Domine e Dixit, 3 Gratias agimus, 4 Ky, 3 Laudamus te, 2 Laudate pueri, 2 Litania de Beata Vergine, 13 Mag, 28 masses, 14 motets, 3 Qui tollis, 4 Quoniam, 5 Regina coeli, 4 Salve Maria, 7 Salve Regina, 31 Tantum ergo, 2 TeD, 2 Vespro, 2 Veni creator spiritus

Instrumental:

Orch.:
MSS mainly in I-Nc; many are autographs
20 concs. incl.:
5 concs., fl (ob, cl)/2cl, hn, 1817–?20;
Fl Conc., no.1, E, op.49, 1813, arr. fl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1978), no.2, e, op.57, 1814 (ed. A. Girard, Milan, 1973), no.4, G, 1816, no.6, D, 1817 (Naples, 1817), arr. fl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1983);
Cl Conc., no.1, e, op.76, 1815, arr. cl, pf (ed. G.C. Ballola, Milan, 1975), no.2, B, op.101, arr. cl, pf (ed. P. Spada, Rome, 1988);
Vn Conc., G, 1815;
Ob Conc., 1816;
Hn Conc., C, arr. hn, pf (ed. E. Leloir, Milan, 1972)

c60 sinfonias and fantasias incl.:
Sinfonia caratteristica spagnuola no.1, 1826 (ov. to I due Figaro);
Sinfonia caratteristica spagnuole no.2 (ov. to Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio) (Milan, n.d.);
Sinfonia caratteristica napoletano, ?1830, arr. pf (Milan, 1832), rev. 1841;
Fantasia (sinfonia) funebre, 1835 (Novara/Milan, 1844; ed. R. Longyear, New York, 1983);
Il zampognaro napoletano, 1841 (Milan, n.d.);
Sinfonia su motivi dello Stabat Mater di Rossini, 1843 (Milan, 1844);
La schiava saracena, sinfonia caratteristica no.1, 1848, rev. as Il campo dei crociati, 1850;
L’aurora, sinfonia caratteristica no.2, c1850/60;
Il lamento dell’arabo, sinfonia caratteristica no.3, c1850/60;
La religione, sinfonia caratteristica no.4, c1850/60;
Ricordi di Donizetti, sinfonia caratteristica no.5;
Sinfonia sulla 2a caratteristica napoletana, sinfonia caratteristica no.6, c1850/60;
La rimembranza, c1849;
Omaggio a Bellini, 1860, arr. pf (Milan, 1861);
Sinfonia fantastica, c1860 (Milan, n.d.);
L’amore, 1861;
Garibaldi, 1861, arr. pf (Milan, n.d.);
Il lamento del bardo, 1862 (Milan, n.d.);
Insurrezione Polacca, 1863;
Sinfonia a Rossini, 1864, arr. pf (Milan, n.d.);
La caccia, 1865;
Sacro e profano, 1866;
Omaggio a Pacini, 1868, arr. pf (Milan, n.d.);
Omaggio a Rossini, 1868, arr. pf (Milan, n.d.);
Sinfonia marcia, 1869

Other works incl.:
Il giuramento, divertimento/mazurka;
3 divertimenti, 1848;
La caccia, gran marcia militare, 1863;
Passo doppio, 1863;
Polka-marcia, 1863;
Dolori e gioie, valzer fantastico, 1865;
La melancolia, mazurka di concerto, red. (Milan, 1865);
La danza, valzer di concerto, 1870;
Gran marcia per il re di Greca;
La passione, serenata caratteristica spagnuola;
Il telegrafo elettrico, capriccio, arr. pf (Naples, n.d.);
more than 15 other variations, romanze, capriccios

Chbr.:
MSS mainly in I-Nc; many are autographs
17 qts incl.:
3 Qt, fl, cl, hn, bn, op.50, 1813;
Qt, fl, vn, va, vc, op.53, 1813 (ed. G.L. Petrucci, Padua, 1988);
8 other works for 4 insts incl.:
Aria con variazioni, La ci darem la mano, fl, vn, va, vc;
3 melodie, 1859 (Milan, n.d.; ed. P. Spada, Rome, 1988);
Cavatina, fl, vn, va, b;
La serenata (f), fl, eng hn, vc, pf/hp;
Notturno, E , 2 cl, hn, bn

9 trios incl.: no.1, 2 fl, bn (ed. G.L. Petrucci, Padua, 1988);
other works for 3 insts: 3 serenate, 3 fl (Milan, 1825);
Duetto nell orat Mosé in Egitto (Rossini), 2 fl, vc (Naples, 1818);
Fantasia sull’opera Franceso Donato, fl, vn, pf

35 works for 2 insts incl.:
3 Sonate (C, F, D), fl, fl/vn (Naples, c1817);
6 divertimenti facile, fl, fl/vn (Naples, 1818);
3 duetti concertanti, 2 fl (Naples, 1819);
5 sets of Pezzi scelti, 2 fl [on themes from various operas] (Naples, 1819–21);
Elegia (d), vc, pf (Milan, 1865; ed. P. Spada, Rome, 1985);
4 Cavatinas, cl/bn, pf [on themes from operas by Mercadante];
fantasias, romanze

Solo insts:
3 Arie variate (Rossini, Carafa, Mozart), fl (Naples, 1818);
3 Arie variate (Rossin, Paer, Rossini), fl (Naples, 1818);
4 Arie variate (Rossini), fl (Naples, 1819;
arias 1–10, ed. G.L. Petrucci, Padua, n.d.);
Potpourri (dall’opera Elise e Claudio), fl (Milan, 1822);
12 Variazioni (sul coro nell’opera Elisa e Claudio), fl (Milan, 1823);
20 Capricci, fl (ed. A. Piguet, Leipzig, 1910);
14 works for pf incl.: Il riposo, melodia, 1845;
Scherzo, 1853;
Andante, 1862; Marcia;
6 polkas (Naples, n.d.);
2 polka-mazurkas (Naples, n.d.);
Valtz originale (Novara, n.d.)

Pedagogical:
[7] Esercizi di canto con aggiunti di vari [9] solfeggi (Vienna, 1829);
70 vocalizzi, v, pf (Milan, 1830);
3 pezzi di concorso, 1850–61;
Melodie preparatorie al canto drammatico, v, pf, 1859 (Naples, n.d.; ed. P. Pisa, Lucca, 1991);
studies, fugues, solfeggi

Font: En català: Saverio Mercadante (1795-1870) - En castellano: Saverio Mercadante (1795-1870) - In english: Saverio Mercadante (1795-1870) - Altres: Saverio Mercadante (1795-1870)

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'extraordinària fama de Mercadante durant la seva vida va decaure pocs anys després de la seva mort, oblidat completament de qualsevol repertori europeu fins ben entrat el segle XX. I això fou degut a què sovint se'l va jutjar com a compositor comercial, és a dir, que va procurar més l'aprovació mercantil de les seves obres i no tant la qualitat pròpiament de les mateixes. En tos cas, no hem de perdre de vista, en última instància, que l'època en la que Mercadante va treballar va ser més propera conceptualment parlant a la d'un negoci musical que a la d'un propòsit genuïnament artístic. La competència era extrema i Mercadante no només ho sabia sinó que ho va viure en carn pròpia condicionant les característiques, formes i estètica de les seves obres, potser més pensades per agradar a les demandes del públic del seu temps que no pas per cercar l'excel·lència. Els antecedents musicals de Mercadante es situen a l'entorn de Zingarelli, un mestre de mestres avui dia injustament devaluat. Els principis de Zingarelli es van definir essencialment en base a un precepte indispensable, la prioritat de la melodia per damunt de l'harmonia o el contrapunt. Mercadante va heretar aquesta recepta construint-se un repertori on la melodia hi va tenir un pes ponderant i fins i tot condicionant l'elecció, en el cas d'òperes, del text. De fet a l'hora de compondre ho feia en dues etapes, una primera en què elaborava la totalitat de la línia melòdica principal i una segona en què harmonitzava i orquestrava la melodia.

I si bé pocs ho saben encara, Mercadante va ser considerablement prolífic pel que fa a composició de música religiosa la qual malviu en l'oblit si bé en els darrers anys s'han publicat mitja dotzena d'edicions que en parlen. Precisament, avui recuperarem una d'elles focalitzada a l'entorn de la seva Missa en Si bemoll major per a cor, dos tenors, baríton i orgue. De data desconeguda, és probable que l'escrivís a l'entorn del 1840 i amb el mirall posat a l'essència operística contemporània, propera a Zingarelli i amb absència d'una polifonia excessivament complexa. Estil bel cantista, en una obra construïda en base a la melodia i que es presenta en tres moviments, tots ells introduïts per l'orgue. Un Kyrie inicial que immediatament ens enllaçarà amb la meravellosa Messe brève No. 5 aux séminaires de Charles Gounod on caldria preguntar-se qui va copiar el Kyrie de qui, perquè les similituds són evidents. El Gloria ja parteix d'un paradigma clarament operístic, proper en aquest cas a la Missa de Gloria de Donizetti o fins i tot a la Missa de Milano de Rossini. El Credo final, extens i també operístic, destaca per un final melòdicament festiu i solemne. I potser molts de vosaltres us preguntareu per què Mercadante va utilitzar l'orgue i no l'orquestra com a acompanyament. Això es va deure al context de l'època en què per nombroses esglésies era sensiblement més assequible econòmicament contractar veus i organista que fer-ho amb l'afegit de grans grups d'instrumentistes. En definitiva, una relíquia musical de Mercadante, amb una interpretació vocal millorable sens dubte, però que ens ajudarà a dimensionar un espai i un temps inherentment italià i en què la música religiosa va sentir-se còmode, si més no durant un temps, amb la festa del teatre!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...