Obra de José Claudio Antolínez (1635-1675), pintor espanyol.
William Child (1606-1697) compositor i organista anglès nascut a Bristol. Fa un bon temps vaig descobrir per casualitat, com la majoria de coses d'aquesta vida, tota una sèrie coral interpretada amb solvència pel cor de Gonville and Caius College de Cambridge. Bona sorpresa i més inesperat regal doncs la majoria del repertori que havien decidit recuperar formava part, íntegrament, de noms anglesos absolutament desconeguts a les nostres terres. Un d'ells, recuperat fa unes setmanes, era el de Samuel Wesley. Avui tornarem a fer esment als mateixos intèrprets i artistes doncs de la seva veu i del seu bon treball en neix el projecte que avui, amb tots els honors i amb el meu absolut respecte, presentaré. Va haver-hi un temps en què Anglaterra també va ser una font de bona música tot i que salvant les distàncies, evidentment, respecte les potents escoles alemanyes, italianes, franceses i fins i tot espanyoles. Child fou organista. De fet, l'orgue era l'instrument ideal, conjuntament amb el clavecí, per a iniciar-se professionalment en el món de la música. Ara bé, abans d'esdevenir organista oficial, Child va ser membre del cor de la Catedral de Bristol. Per tant, comprensible entendre l'amalgama de colors amb què Child adorna la seva música amb el cor i amb l'orgue. Ho podrem ratificar en l'edició de les poques obres recuperades d'aquest misteriós i allunyat personatge anglès del segle XVII. Una de les bones (o boníssimes pels melòmans) edicions és la d'avui. Doncs, tot i la filosofia i el caràcter més amateur del cor que interpreta aquesta sèrie d'himnes i salms litúrgics de Child, el cert és que l'excel·lència, la delicadesa i la qualitat que demostren converteix els propis intèrprets, i aquells que els dirigeixen, en autèntics referents a tenir molt en compte en futures edicions musicals que no dubto que seguiran existint. Escrits a la manera anglesa, són fidels a la tradició d'aquella geografia tant en els motius però també en l'idioma utilitzat ja que l'anglès n'és el protagonista. Si bé crec tenir el motor amb el ralentí de les vacances posat, el cert és que poc a poc i amb certa recança les energies comencen a bombejar les neurones per tal que aquestes despertin definitivament. La música, com sempre, és un bon al·licient per tal que així sigui. I en aquest precís moment amb l'ajuda de la solemne i divina Missa Hispànica de Michael Haydn, que obligadament hauré de parlar-ne un bon dia, tot sembla més fàcil, fins i tot que aquest any 2013 sigui millor... somnis a banda, potser si l'afrontem amb un bon somriure i amb música com, per exemple, la de William Child sens dubte ho aconseguirem!
A la interpretació el Choir of Gonville & Caius sota la direcció de Geoffrey Webber.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina