+-+The+Day+of+the+Dead+(1859).jpg "William Adolphe Bouguereau (1825-1905) - The Day of the Dead (1859)")
El dia dels morts, obra de William Adolphe Bouguereau (1825-1905), pintor francès.
Franz Lachner (1803-1890) compositor alemany nascut a Rain. Com bé saben tots els lectors d'aquest espai, el diumenge és un dels dies més solemnes i emotius musicalment parlant, si més no en aquest espai musical. Avui ho serà per a diverses raons. La primera i més potent d'elles serà que precisament avui, d'ara fa 123 anys, moriria el compositor protagonista del dia. Per tant, commemorarem l'efemèride tot recuperant una de les produccions més sensibles i profundes del seu extens repertori. Un catàleg de connotacions romàntiques tot i que amb un ull posat, de forma permanent, en els grans clàssics, sobretot inspirat per Mozart i Beethoven. La segona raó té molt a veure amb aquesta cita al classicisme ja que és prou important perquè, curiosament, està molt relacionada amb la pertinent i solemne partitura d'avui. Lachner, que va estudiar en detall el barroc, l'art de la fuga i del contrapunt, va ser en certa forma un nostàlgic musical i artístic d'aquell temps fet que, tot i la lògica romàntica del seu temps, intentaria impregnar subtilment en bona part dels seus treballs. I si bé el seu centre d'operacions i de professió fou, entre altres, Mannheim i Munic en la forma de mestre de capella, la més alta i distingida musicalment parlant, ell sempre tindria el retrovisor posat a la veïna Àustria i al seu principal punt neuràlgic, Viena. Allà, en les figures de Mozart, Schubert i Beethoven.
Tanmateix, l'immaculat i en certa forma clàssic Requiem en Fa menor, opus 146, compòs i inaugurat l'any 1856, va estar pensat, escrit i imaginat amb una única intenció, la de commemorar el centenari de l'aniversari del naixement de Mozart. Com bé comentava, Lachner admirava i respectava reverencialment a Mozart fet pel qual va escriure aquesta partitura al seu honor i tristament melancòlica. Extens, principalment coral però amb els convenients apartats solistes, és un dels treballs més importants de la vida i obra de Lachner. I en certa forma, té una aroma i un aire mozartià en el sentit que formalment segueix la línia i el dibuix amb què Mozart, en un el seu últim i definitiu alè, va sorprendre al món i a l'univers amb el seu commovedor rèquiem. Així mateix, tot i el marcat, evident i emotiu caràcter fosc i sentimental de la obra, no deixa de ser un peculiar testimoni i un homenatge a dues bandes ja que per nosaltres no tan sols significa un plaent motiu per a parlar de Lachner i recuperar-ne el seu llegat sinó que ens permet aprofundir, col·lateralment, en Mozart i en la seva dimensió. En qualsevol cas Lachner, que ja va ser protagonista en aquest espai en la forma d'un preciós Nonet en Fa major, perquè no hem d'oblidar que la principal producció de l'alemany fou el gènere instrumental amb el qual, principalment, es guanyaria el respecte arreu. Tot i això, els meus sentits i el meu instint m'informen, inesperadament, que una despistada missa en Fa major ha estat convenientment editada fet pel qual no dubto que Lachner tornarà a ser el protagonista un bon dia d'aquests... estarem atents!
A la interpretació, i de nou gentilesa de l'esforç de la gent de Carus, el cor, solistes i orquestra de la Kammersolisten Augsburg sota la direcció d'Hermann Meyer.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
IMSLP: Franz Lachner (1803-1890)
YOUTUBE: Franz Lachner (1803-1890) - Variations on a Swiss Folksong
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina