Obra d'Eva Gonzalès (1849-1883), pintora francesa.
Gioacchino Rossini (1792-1868) compositor italià nascut a Pesaro. De tant en tant un mateix es troba amb inesperades sorpreses musicals. I la d'avui, gentilesa novament del segell Carus Verlag, és una d'elles. I ho és perquè presenta obres corals inèdites d'un mestre italià de sobres conegut i admirat. Recordem que Rossini, que va néixer al segle XVIII però que va viure en ple romanticisme tot i els encantadors aires clàssics que desprenia la seva música, va ser un dels personatges més peculiars de la història de la música. D'una banda, el seu estil singular, el seu caràcter únic i la seva irrefrenable heterodòxia en les formes i en el viure, l'han convertit en un referent en molts sentits i no tan sols per la seva aclaparadora carrera musical i lírica. Ara bé Rossini, que va ser en sí mateix un univers musical i de qui en dues ocasions prèvies ja n'havíem parlat, no només va destil·lar destresa en la òpera sinó que va fer intromissions, més o menys efectives, en els més variats gèneres. Des del simfònic al coral passant pel minimalisme orquestral o per les grans representacions religioses. En aquest sentit, i més enllà de tota una dimensió lírica i teatral que determinarien el seu devenir, Rossini va desenvolupar una sèrie d'obres menors de molts estils però generalment de caràcter i de simbologia secular, corals a capella o amb l'acompanyament i el suport del piano. Les mostres d'avui, en una producció exemplar, com deia, dels amics de Carus, és una excusa immaculada per a recuperar i tornar a visitar el planeta del "Cigne de Pesaro". Estructurades en partitures sacres i seculars, trobarem tota una sèrie d'obres breus que guarden una estreta relació en la forma interpretativa ja que totes elles estan pensades per a cor. Algunes a capella, la majoria d'elles estan brillantment acompanyades pel piano que redimensiona les cançons i les converteix, conjuntament amb uns cors esplèndids, en genuïnes referències d'un Rossini diferent però, com sempre, encantador. I sota el títol de l'etiqueta del dia, Il Carnavale di Venecia, una de les cançons més belles d'aquest recopilatori, escoltarem obres dedicades a la fe, a la esperança, a la caritat, als gondolers... però també un parell d'himnes litúrgics, que molt inesperadament, ens traslladaran estèticament al segle XVI. I per finalitzar, no puc deixar de recomanar vivement el quartetto pastorale que convenientment editat trobareu en el propi disc o en l'enllaç de Youtube. Una meravella com la majoria d'obres d'aquesta edició, entre elles, un brevíssim, sorprenent i obscur Stabat Mater. Tot plegat és un exemple eficaç, eloqüent i sense estridències d'un Rossini absolutament desconegut però que ens delectarà amb la senzillesa d'aquestes composicions talment com ho faria l'audició de les seves òperes. No puc deixar de recalcar l'extraordinària labor i l'excel·lència professional de tots aquells que decideixen pensar, editar i interpretar obres com aquestes tot sabent, d'entrada i a priori, el mercat tant restringit i selectiu amb què es trobaran. És de justícia reconèixer aquest incalculable treball perquè, sens dubte, el propi Rossini s'ho mereix però els estimats amics alemanys que recuperen incansablement aquestes meravelles, també!
A la interpretació el Südfunk-Chor, Susan Wenckus al piano, Roland Keller al piano i la direcció conjunta d'Helmut Wolf, Rupert Huber i Eric Ericson.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina