L'educació de la Verge, obra d'Eugène Delacroix (1798-1863), pintor francès.
Sébastien de Brossard (1655-1730) escriptor i compositor francès nascut a Dompierre. En aquests darrers dies han estat realment poques les referències al nostre estimat país veí. La última d'elles ho era de la mà del revolucionari belga Gossec. Avui, canviarem absolutament de registre i trepitjarem la geografia francesa per obra i gràcia d'un escriptor que col·lateralment també va ser músic. Ara bé, no espereu trobar abundant literatura musical d'un autor per a qui la ploma l'hi era més satisfactòria a l'hora d'escriure lletres i no pas notes. En qualsevol cas i purgant el baül dels tresors un sempre hi pot trobar regals inesperats, fins i tot, de personatges pels qui la música fou un intermezzo del seu treball diari. I l'entrada d'avui l'escrit tot escoltant música sublim del també francès De Castillon de qui, reitero, paga la pena de conèixer i sobretot de gaudir. Però bé, centrem-nos en l'autoria i la gratitud a De Brossard, artista barroc de la França Reial de Lluís XIV al qual, en agraïment de no sabem ben bé què, gratificaria amb la totalitat de la seva extensa biblioteca entre la qual s'hi trobava un esplèndid volum de la seva obra literària més aclamada. El Dictionnaire de musique, contenant une explication des tees grecs, italiens et français les plus usités dans la musique (París, 1706). Una obra que, si ens ve de gust i com a extraordinari exercici històric, ens podem descarregar gratuïtament des de la International Music Score Library Project (IMSLP). Així mateix, també consten en el seu haver, tot i desconèixer la font i la via d'aprenentatge musical de Brossard, una sèrie de motets religiosos i sonates per a diversos instruments. Possiblement, la sèrie sota l'etiqueta de Grands Motets és la més coneguda i probablement la més brillant del seu escàs i desconegut repertori musical. Avui recuperaré un dels seus extensos treballs lírics litúrgics, el que porta per nom Canticum Eucharisticum pro Pace (Càntic eucarístic per la Pau) per a gran cor, solistes i petita orquestra, escrit en una data de 1681 i representant el 30 de setembre del mateix any en la celebració de la incorporació d'Estrasburg en territori francès. La formalitat del conjunt ens podrà recordar fàcilment a Lully, a Desmarest o Gilles tots ells, entre molts altres, referents en l'art dels Grands Motets per la qual cosa és més que evident que l'aprenentatge i la inspiració de De Brossard no era fortuït i espontani. No dubto que possiblement el sentit de la oïda és el més beneficiat de la històrica, monumental i pertinent recuperació de tants noms de la història de la música. Comença a ser antològic el nostre temps i espai per volum i principalment per qualitat de les edicions que contínuament es produeixen en un mercat internacional que no sembla, per fortuna, patir els estralls de la gran estafa indecent que ens ha tocat viure. En aquest sentit, per sort i pel que sembla, algunes fonts m'informen que hi ha l'esperança que la propera resurrecció dels Homo neardenthalensis (veure notícia de El País), convenientment extingits pels impertinents Homo sapiens del seu temps, ens podria conduir a una desconeguda i prospera edat d'or... o era a una extinció massiva... en fi, i ja que la memòria falla, música si us plau!
A la interpretació i sota la direcció de Christophe Coin, l'Ensemble Baroque de Limoges amb el Cor de Cambra Accentus.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThanks a lot, Pau! LOVE this music!!!! Greetings, Sasja.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina