dijous, 24 de gener del 2013

HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822) - Arlequin Ballet

Edgar Degas - Four Dancers (1899)
Obra d'Edgar Degas (1834-1917), pintor francès.





Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) compositor, escriptor i cantant alemany nascut a Konigsberg. Sant tornem amb les celebracions i abriguem-nos del fred tot recuperant la màgia musical i literària d'un prolífic artista en multitud de disciplines trencant, en el seu cas, el tòpic que diu "qui molt abraça poc estreny", doncs Hoffmann, nat el 24 de gener d'avui fa 237 anys, és un dels personatges antològics de la cultura del segle XIX, de la història de la literatura i, de passada, de la música. No obstant i si bé en música el seu àmbit, tot i ser prolífic en òperes i instruments, ha quedat més restringit en l'espai i en els ambients més professionals i no tant profans. I en el sentit literari, a una altra dimensió evidentment, podem fer un cert paral·lelisme amb De Brossard, l'autor que ahir amablement visitàvem i que, com dèiem, va fer de la música un entreteniment de la seva autèntica i literària passió. Però bé, avui ens centrarem en Hoffmann i en el seu art que també va saber aplicar magistralment a la música. Una música inesperadament innovadora tot i néixer en ple classicisme ja que aquesta és més romàntica que formalment clàssica ja que probablement fou induïda per l'esplèndida imaginació que demostraria en la seva ingent producció escrita, sovint, de gran càrrega poètica, profunda i certament singular i que tant bé trobarem materialitzada teatralment, i en què es parodia el mateix Hoffmann, en la òpera el Contes de Hoffmann d'Offenbach. Avui, tanmateix i per no trencar la filosofia i l'essència d'aquest espai, no parlarem d'òpera sinó de ballet o de música incidental d'Hoffmann. De fet, la música de ballet de principis del segle XIX no és fàcil de trobar i en canvi aquí en trobarem un extens exemple instrumental en què les melodies imaginàries, el to romàntic i la riquesa tímbrica hi són ben presents. I en certa forma, em remet subtilment a la fantàstica simfonia imaginària que en el seu dia, i uns quants anys abans, havia escrit el magnífic autor francès expert en ballets Jean Philippe Rameau. En el nostre cas, parlem del Ballet Arlequin, una obra instrumental que Hoffmann va compondre l'any 1809 i en què demostra una solvència i un nivell acadèmic prou interessant tenint en compte el marcat caràcter polifacètic que demostraria al llarg del seus 46 anys de vida. Precisament, no farà gaires mesos ja feia referència a Hoffmann i en aquell cas en parlava en relació amb una sorprenent partitura religiosa on el seu autor homenatjava a dos mestres clàssics que havien marcat un punt d'inflexió en la seva concepció de la música. Avui ens centrarem en exclusivitat en l'univers instrumental que un dia Hoffmann, i la seva inseparable eina de treball que indistintament emprava per escriure literatura, dibuixar o compondre, va crear per tal que avui, 237 anys després del seu naixement, ho puguem commemorar com honradament sabem fer, amb la paraula de la música!

El ballet ens l'interpreta la Deutsche Kammerakademie Neuss sota la direcció de Johannes Goritzki.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: E. T. A. Hoffmann: Arlequin Ballet; Overtures

E. T. A. Hoffmann: Arlequin Ballet; Overtures

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina