Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Praetorius M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Praetorius M.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de febrer del 2021

PRAETORIUS, Michael (1571-1621) - Magnificat (1611)

Master of the Female Half-lengths (16th Century) - Three Young Women Making Music with a Jester


Michael Praetorius (1571-1621) - Magnificat (1611)
Performers: Huelgas Ensemble

---


German composer, theorist and organist. Wetzel and Walther both stated that Praetorius was born on 15 February 1571 and died on his 50th birthday, but this could be a mistake, since according to a poem appended to his funeral sermon he was only in his 49th year when he died. But 1571 is the most commonly accepted year of his birth. His father, who was also called Michael and came from Bunzlau, Silesia, was from 1534 at the latest a colleague of Johann Walter at the Lateinschule at Torgau. His son Michael was born during a second period of service at Creuzburg that began in 1569, but in 1573 the family moved to Torgau. At the Lateinschule there Praetorius was taught music by Michael Voigt, Walter’s successor as Kantor. In 1582 he matriculated at the University of Frankfurt an der Oder, where his brother Andreas was professor of theology. In 1584 he attended the Lateinschule at Zerbst, the home of two of his sisters, and from there he returned to Frankfurt an der Oder. Although he probably had no musical education after leaving school, it is certain that he became acquainted with Bartholomäus Gesius at Frankfurt, with whom he shared a strong interest in Protestant hymns and their melodies as well as in alternatim practice. After the early death of his brother, he was appointed organist of St Marien, Frankfurt, probably at the beginning of 1587. By his own account he held this post for three years, but it is not known why he gave it up or where he went in 1590. According to a later report Praetorius settled at Wolfenbüttel in about 1592-3, but to judge from his own testimony in his Motectae et psalmi (1607) and Polyhymnia caduceatrix (1619) it was not until 1595 that he entered the service, as an organist, of Duke Heinrich Julius of Brunswick-Wolfenbüttel, who had his residence there. In 1596 he took part with the most famous German organists of the day in the consecration of the organ in the castle chapel at Gröningen, near Halberstadt. In 1602 he stayed at Regensburg ‘on his own business’ and as a member of the Wolfenbüttel delegation to the Reichstag. 

In February 1603 he was again in Regensburg on ducal business and is recorded as an organist. In September 1603 he married Anna Lakemacher, who bore him two sons. Praetorius had won such esteem by 1604 that, while retaining the post of organist, he was appointed court Kapellmeister on the retirement of Thomas Mancinus. There is evidence that in 1605 and 1609 he stayed at the court of the music-loving Landgrave Moritz of Hesse at Kassel. This was an extremely busy period for him: most of his collections of music appeared between 1605 and 1613. The sudden death of Duke Heinrich Julius in Prague in 1613 was a turning-point in Praetorius’s life. The Elector Johann Georg of Saxony immediately asked the duke’s successor, Friedrich Ulrich, to let Praetorius spend his year of mourning as deputy for the aging Rogier Michael, Kapellmeister of the electoral court. The year eventually became two and a half years, which Praetorius spent mostly at Dresden. He not only had responsibility for the music at the Assembly of Electors at Naumburg in 1614 and met Schütz in Dresden but also, more importantly, got to know the latest Italian music, which influenced his later work in significant ways; he must also have devoted more and more time to his theoretical work. His period in Dresden officially ended in 1616, but he was there again in 1617 to organize the ceremonial music for the emperor’s visit and for the centenary celebration of the Reformation. From 1614 he was also Kapellmeister to the administrator of the bishopric of Magdeburg. At Easter 1616 he was working at Halle, and in 1617 he built up the Hofkapelle of the counts of Schwarzburg at Sondershausen and also stayed once more with Landgrave Moritz of Hesse at Kassel, this time for a baptismal celebration, for which he wrote a Concertgesang. In 1618 he was summoned, along with Schütz and Scheidt, to Magdeburg Cathedral to mark the reorganization of the music there, and he is known to have visited Leipzig, Nuremberg and Bayreuth (again with Schütz and Scheidt) in 1619. After his death, he left an impressive fortune, most of which was to be used to set up a foundation for the poor. As the son and grandson of theologians he was a firm Christian all his life.

dimecres, 27 de desembre del 2017

PRAETORIUS, Michael (1571-1621) - Puer Natus in Bethlehem

Pieter Bruegel the Elder - The Numbering at Bethlehem (1566)
Obra de Pieter Brueghel el Vell (c.1525-1569), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Pieter Bruegel o Brueghel 'el Vell' (Breda, c.1525 - Brussel, 5 de setembre de 1569) va ser un pintor holandès. Va néixer, segons Karel van Mander, en un petit llogaret del Brabant septentrional prop de Breda. Poques són les notícies que ens han arribat sobre la seva vida. Va haver de realitzar el seu primer aprenentatge a Anvers al taller de Pieter Coecke de Aelts, que no obstant això no va deixar empremta en l'art de Bruegel, si bé es va casar anys després amb la filla del seu mestre. El seu nom va aparèixer documentat per primera vegada el 1551 quan va ser rebut com a mestre en el Gremi de Pintors de Sant Lluc d'Anvers. Va viatjar a França i Itàlia, on no va mostrar cap interès per l'arquitectura i escultura antiga que van atreure a tants col·legues seus dels Països Baixos, sent els paisatges de les muntanyes dels Alps i els Apenins la principal font de la seva inspiració. Es creu que Bruegel, format en l'ambient culte i humanista del cercle de Coecke, va establir amistat amb Giulio Clovio i va col·laborar amb ell en alguna ocasió. Al seu retorn a Anvers, va establir una estreta i fecunda relació amb el gravador i, al seu torn, prolífic editor de gravats, Hieronymus Cock, apassionat per El Bosco com el mateix Bruegel, que segueix l'estela de l'artista d'Hertogenbosch dibuixant diverses de les seves obres per a ser gravades al taller de Cock. Entre el 1557 i el 1563 el va fascinar la tècnica i temàtica de El Bosco, que va interpretar amb personalitat pròpia, per la qual cosa se'l va conèixer amb el sobrenom de 'Pierre li Drôle'. Els anys posteriors es va dedicar a temàtica religiosa abans de culminar la seva vida amb l'exaltació febril i lliure del món pagès a les festes, segons Mander, on acudia disfressat per barrejar-se amb els vilatans. Únicament podem deduir la personalitat de l'artista a través dels seus fets i de les seves obres ja que res diuen els comentaristes de l'època. No obstant això, alguna notícia podem deduir de la seva inquietud intel·lectual al trobar-se entre el seu cercle d'amistats el geògraf Abraham Ortelius i el tipògraf Plantin. La seva proximitat al cardenal Granvela i a nobles propers a la Casa d'Àustria contradiu l'oposició al sistema polític de Felip II, que alguns autors proclamen que es mostra en uns dibuixos perduts, així com la seva relació amb grups esotèrics. Les al·lusions populars, com la lluita entre Carnestoltes i la senyora Quaresma, és un tema folklòric contra l'autoritat que va apassionar en totes les èpoques. Tot i la influència d'Itàlia en els pintors del seu temps, Pieter Bruegel va retenir el seva veta popular i un sentit profund i directe de la realitat al costat d'un gran sentit crític, assumint les seves pintures la filosofia popular amb tal sagacitat, intel·ligència i verisme que el seu amic Ortelius va escriure: 'El nostre Brueghel ha pintat, com diu Plini a propòsit d'Apel·les, moltes coses impossibles de pintar'. Pieter Brueghel va morir a Brussel·les el setembre de 1569.



Parlem de Música...

Michael Praetorius (Creuzburg an der Werra?, 15 de febrer de 1571 - Wolfenbüttel, 15 de febrer de 1621) va ser un teòric, organista i compositor alemany. Considerat el més versàtil compositor alemany de la seva generació i un dels més prolífics, especialment en obres basades en himnes protestants. El seu pare, un religiós molt devot, el va introduir en el luteranisme. El 1573 la seva família es va traslladar a Torgau. Allà va rebre classes de llatí amb Michael Voigt, un mestre de la Lateinschule. El 1582 es va matricular a la Universitat de Frankfurt an der Oder, on el seu germà Andreas era professor de Teologia. El 1584 va assistir a la Lateinschule de Zerbst, ciutat on vivien dues de les seves germanes, i des d'on va tornar a Frankfurt an der Oder, probablement durant la primavera de 1585. Tot i els escassos coneixements musicals, a la mort del seu germà va ser nomenat organista de St Marien a Frankfurt, probablement a principis del 1587. Allà va romandre-hi fins el 1590. D'acord amb un informe posterior, es va establir a Wolfenbüttel en una data del 1592 o 1593, però a jutjar pel seu propi testimoniatge en el seu Motectae et psalmi (1607) i Polyhymnia caduceatrix (1619), no va ser fins el 1595 que va entrar en el servei, com a organista, del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel. El 1596 va prendre part, juntament amb els més famosos organistes alemanys, en la consagració de l'orgue a la capella del castell de Groningen. El febrer de 1603 va ser de nou a Ratisbona ciutat on va treballar com a organista. El setembre de 1603 es va casar amb Anna Lakemacher, amb qui va tenir dos fills. El 1604 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Reial en substitució de Thomas Mancinus. Va ser en aquest període que va compondre la major part de les seves col·leccions musicals religioses, publicades entre 1605 i 1613. La sobtada mort del duc Heinrich Julius a Praga el 1613 va suposar un canvi en la vida de Praetorius. Va decidir viatjar a Dresden, ciutat on va conèixer a Schütz i on va poder rebre la influència de la música italiana. Va ser en aquesta ciutat on va dedicar més temps a la teoria musical. El 1618 va ser convocat, juntament amb Schütz i Scheidt, a la Magdeburger Dom per tal de reorganitzar la vida musical de la ciutat. La seva salut va decaure i la descomunal fortuna que va reunir al llarg de la seva vida la va donar a beneficència. Va morir a Wolfenbüttel el dia de la celebració del seu 50è aniversari.

Gerard Mercator - Prussia (1619)
Gerardus Mercator (1512-1594) - Prussia (1619) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … erster Theil, 8vv (Regensburg, 1605); B i
Sacrarum motectarum primitiae, 4–16vv (Magdeburg, 1606), lost
Musarum Sioniarum motectae et psalmi latini, 4–16vv (Nuremberg, 1607, possibly 2nd edn of Sacrarum motectarum primitiae); B x
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … ander Theil, 8, 12vv (Jena, 1607); B ii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … dritter Theil, 8, 9, 12vv (Helmstedt, 1607); B iii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … vierdter Theil, 8vv (Helmstedt, 1607); B iv
Musae Sioniae … geistlicher deutscher … üblicher Lieder und Psalmen … fünffter Theil, 2–8vv (1607); B v
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … sechster Theil, 4vv (1609, abridged ?2/1611 as 134 geistliche Lieder und Psalmen auf die Fest-Tage … in Contrapuncto simplici); B vi
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … siebender Theil, 4vv (1609) [incl. 4 org works]; B vii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Lieder und Psalmen … in Contrapuncto simplici … gesetzet … achter Theil, 4vv (1610, 2/1612 as Ferner Continuierung der geistlichen Lieder und Psalmen); B viii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Psalmen und Lieder … auf Muteten, Madrigalische und sonsten eine andere … Art … gesetzet … neundter Theil, 2, 3vv (1610, 2/1611 as Bicinia und Tricinia); B ix
Eulogodia Sionia, 2–8vv (1611); B xiii
Hymnodia Sionia, 3–8vv (1611) [incl. 4 org works]; B xii
Megalynodia Sionia, 5–8vv (1611); B xiv
Missodia Sionia, 2–8vv (1611); B ix
Kleine und Grosse Litaney, 5–8vv (1613); B xx
Urania, oder Urano-Chorodia, 2–4 choirs (1613); B xvi
Epithalamium: dem … Fürsten … Friedrich Ulrichen, Herzogen zu Braunschweig, 17vv, bc, perf. 4 Sept 1614 (1614); B xx
Concertgesang … dem … Fürsten … Mauritio, Landgrafen zu Hessen, 2–16vv, bc, perf. 26 June 1617 (1617, repr. in Polyhymnia caduceatrix); B xx
Polyhymnia caduceatrix et panegyrica, 1–21vv, bc (1619); B xvii
Polyhymnia exercitatrix seu tyrocinium, 2–8vv, bc (Frankfurt, 1619, bc 1620); B xviii
Puericinium … darinnen 14 teutsche Kirchenlieder und andere Concert-Gesänge, 3–14vv (Frankfurt, 1621) [= pt.iii of Polyhymnia]; B xix

Printed works without title-page, place or date
Ich suchte des Nachts; B xx
Wie schön leuchtet der Morgenstern; B xx
Attollite portae capita vestra; B xx
Quis est iste qui venit; B xx
Venite ad sanctuarium Domini; B xx
2 Ger., 1 Lat. works: 1618, 1623, Cantionale sacrum, i (Gotha, 1646)
Euphemia harmonica, 1610, D-Dlb

Instrumental:

Terpsichore, musarum aoniarum quinta, a 4–6 (1612); B xv
8 chorales, org., in Musae Sioniae … siebender Theil (1609) and Hymnodia Sionia (1611); M



Informació addicional... 

INTERPRETS: Viva Voce (ensemble)
RECICLASSICAT: PRAETORIUS, Michael (1571-1621)
AMAZON: Praetorius M - Puer Natus in Bethlehem
SPOTIFY: Praetorius M - Puer Natus in Bethlehem



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 15 de febrer del 2015

PRAETORIUS, Michael (1571-1621) - Ostermesse

Il Sodoma - The Madonna and Child (c.1520)



- Recordatori de Michael Praetorius -
En el dia de la commemoració del seu 394è aniversari de decés
En el dia de la celebració del seu 444è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Bazzi 'Il Sodoma' (Vercelli, 1477 - Siena, 14 de febrer de 1549) va ser un pintor italià que amb les seves obres va establir un pont entre l'estil del final del renaixement i el manierisme. Poques notícies es coneixen de la seva vida, excepte el motiu del seu sobrenom el qual segons Vasari es devia a la seva manifesta homosexualitat de la qual se'n declarava orgullós tot i que altres creuen que el sobrenom va ser una alteració de Sodona, un antic cognom familiar. Va ser deixeble de Giovanni Martino Spanzotti, establint-se el 1501 a Siena. En aquesta ciutat i entre els anys 1505 i 1508 es va dedicar a concloure els frescs iniciats per Luca Signorelli al claustre del Monestir del Monte Olivetto Maggiore. El 1508 es va establir a Roma on va formar part de l'Escola de Rafael treballant en les estances vaticanes. També va intervenir en la Villa Chigi (actual Villa Farnesina) en nom del banquer Agostino Chigi i seguint projectes de Baldassare Peruzzi. El Papa Juli II li va encomanar la decoració de l'Estada de la Signatura al Palau Vaticà. La seva gran obra mestra és el gran fresc que es troba a la Villa Farnesina anomenat Les núpcies d'Alexandre i Roxana, inspirada en una altra pintura realitzada pel pintor grec Aezión en el segle IV. El 1519 Bazzi va tornar a Siena per tal de decorar l'oratori de Sant Bernardino, on va concloure les Escenes de la vida de la Verge (1536-1548) realitzades en col·laboració amb Girolamo del Pacchia i Domenico Beccafumi. El seu estil va ser proper al dels pintors italians Luca Signorelli i Rafael, així com també al de la tècnica del sfumato de Leonardo da Vinci, creant d'aquesta manera unes composicions religioses i mitològiques elegants i delicades. El seu projecte més important va ser la sèrie de 31 frescs que va realitzar per al claustre de Monteolivetto Maggiore, prop de Siena (1508). Va morir a Siena el febrer de 1549.




Parlem de Música...

Michael Praetorius (Creuzburg an der Werra, ? 15 de febrer de 1571 - Wolfenbüttel, 15 de febrer de 1621) va ser un teòric, organista i compositor alemany. Considerat el més versàtil compositor alemany de la seva generació i un dels més prolífics, sobretot d'obres basades en himnes protestants. Molt important va ser la seva labor com a teòric, en particular a través del seu Syntagma musicum. Wetzel i Walther van documentar que Praetorius va néixer el 15 de febrer 1571 i va morir en el seu 50 aniversari, tot i que existeixen algunes discrepàncies en aquest sentit. El seu pare, un religiós molt devot, el va introduir en el luteranisme. El 1573 la seva família es va traslladar a Torgau. Allà va rebre classes de llatí amb Michael Voigt, un mestre de la Lateinschule. El 1582 es va matricular a la Universitat de Frankfurt an der Oder, on el seu germà Andreas era professor de Teologia. El 1584 va assistir a la Lateinschule de Zerbst, ciutat on vivien dues de les seves germanes, i des d'on va tornar a Frankfurt an der Oder, probablement durant la primavera de 1585. Tot i els escassos coneixements musicals, a la mort del seu germà va ser nomenat organista de St Marien a Frankfurt, probablement a principis del 1587. Allà va romandre-hi fins el 1590. D'acord amb un informe posterior, Praetorius es va establir a Wolfenbüttel en una data del 1592 o 1593, però a jutjar pel seu propi testimoniatge en el seu Motectae et psalmi (1607) i Polyhymnia caduceatrix (1619), no va ser fins el 1595 que va entrar en el servei, com a organista, del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel. El 1596 va prendre part, juntament amb els més famosos organistes alemanys, en la consagració de l'orgue a la capella del castell de Groningen. El febrer de 1603 va ser de nou a Ratisbona ciutat on va treballar com a organista. El setembre de 1603 es va casar amb Anna Lakemacher, amb qui va tenir dos fills. Praetorius era ja molt popular arreu d'Alemanya per la qual cosa el 1604 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Reial en substitució de Thomas Mancinus. Va ser en aquest període que va compondre la major part de les seves col·leccions musicals religioses, publicades entre 1605 i 1613. La sobtada mort del duc Heinrich Julius a Praga el 1613 va suposar un canvi en la vida de Praetorius. Va decidir viatjar a Dresden, ciutat on va conèixer a Schütz i on va poder rebre la influència de la música italiana. Va ser en aquesta ciutat on va dedicar més temps a la teoria musical. El 1618 va ser convocat, juntament amb Schütz i Scheidt, a la Magdeburger Dom per tal de reorganitzar la vida musical de la ciutat. La seva salut va decaure i la descomunal fortuna que va reunir al llarg de la seva vida la va donar a beneficència. Va morir a Wolfenbüttel el dia de la celebració del seu 50è aniversari.

OBRA:

Vocal religiosa:

Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … erster Theil, 8vv (Regensburg, 1605); B i
Sacrarum motectarum primitiae, 4–16vv (Magdeburg, 1606), lost
Musarum Sioniarum motectae et psalmi latini, 4–16vv (Nuremberg, 1607, possibly 2nd edn of Sacrarum motectarum primitiae); B x
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … ander Theil, 8, 12vv (Jena, 1607); B ii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … dritter Theil, 8, 9, 12vv (Helmstedt, 1607); B iii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … vierdter Theil, 8vv (Helmstedt, 1607); B iv
Musae Sioniae … geistlicher deutscher … üblicher Lieder und Psalmen … fünffter Theil, 2–8vv (1607); B v
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … sechster Theil, 4vv (1609, abridged ?2/1611 as 134 geistliche Lieder und Psalmen auf die Fest-Tage … in Contrapuncto simplici); B vi
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … siebender Theil, 4vv (1609) [incl. 4 org works]; B vii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Lieder und Psalmen … in Contrapuncto simplici … gesetzet … achter Theil, 4vv (1610, 2/1612 as Ferner Continuierung der geistlichen Lieder und Psalmen); B viii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Psalmen und Lieder … auf Muteten, Madrigalische und sonsten eine andere … Art … gesetzet … neundter Theil, 2, 3vv (1610, 2/1611 as Bicinia und Tricinia); B ix
Eulogodia Sionia, 2–8vv (1611); B xiii
Hymnodia Sionia, 3–8vv (1611) [incl. 4 org works]; B xii
Megalynodia Sionia, 5–8vv (1611); B xiv
Missodia Sionia, 2–8vv (1611); B ix
Kleine und Grosse Litaney, 5–8vv (1613); B xx
Urania, oder Urano-Chorodia, 2–4 choirs (1613); B xvi
Epithalamium: dem … Fürsten … Friedrich Ulrichen, Herzogen zu Braunschweig, 17vv, bc, perf. 4 Sept 1614 (1614); B xx
Concertgesang … dem … Fürsten … Mauritio, Landgrafen zu Hessen, 2–16vv, bc, perf. 26 June 1617 (1617, repr. in Polyhymnia caduceatrix); B xx
Polyhymnia caduceatrix et panegyrica, 1–21vv, bc (1619); B xvii
Polyhymnia exercitatrix seu tyrocinium, 2–8vv, bc (Frankfurt, 1619, bc 1620); B xviii
Puericinium … darinnen 14 teutsche Kirchenlieder und andere Concert-Gesänge, 3–14vv (Frankfurt, 1621) [= pt.iii of Polyhymnia]; B xix

Printed works without title-page, place or date
Ich suchte des Nachts; B xx
Wie schön leuchtet der Morgenstern; B xx
Attollite portae capita vestra; B xx
Quis est iste qui venit; B xx
Venite ad sanctuarium Domini; B xx
2 Ger., 1 Lat. works: 1618, 1623, Cantionale sacrum, i (Gotha, 1646)
Euphemia harmonica, 1610, D-Dlb

Instrumental:

Terpsichore, musarum aoniarum quinta, a 4–6 (1612); B xv
8 chorales, org., in Musae Sioniae … siebender Theil (1609) and Hymnodia Sionia (1611); M

Font: En català: Michael Praetorius (1571-1621) - En castellano: Michael Praetorius (1571-1621) - In english: Michael Praetorius (1571-1621) - Altres: Michael Praetorius (1571-1621)



Parlem amb veu pròpia...

Michael Praetorius és un compositor més conegut per alguns dels seus himnes, avui dia alguns d'ells extraordinàriament populars a Alemanya, que per la seva labor teòrica (Syntagma musicum, 3 volums, 1614-1620), essencial per la posterior generació de compositors o per algunes de les seves obres religioses més formals. Pare de la música germànica de principis del XVII, va néixer amb el nom de Michael Schultheiss i ràpidament es va convertir, de la mà del seu pare, al luteranisme practicant. Tot i els seus estudis d'orgue a Frankfurt i dels càrrecs d'organista conseqüents, el cert és que la majoria del seu extens corpus musical, recuperat quasi en la seva totalitat dins de la monumental Musae Sioniae (1605-1610), està format per centenars d'himnes i arranjaments corals. A diferència del que puguem pensar, Praetorius no va compondre misses entenent-les d'una forma ordinària. Aquesta Missa de Pasqua o Ostermesse n'és un bon exemple ja que ha estat reconstruïda a partir dels principis i indicacions de la Constitució Litúrgica de Wolfenbüttel de 1569 degut a què Praetorius no la va estructurar com a tal. Aquesta històrica reconstrucció parteix de fragments de diferents col·leccions, principalment de Musae Sioniae (1607) i de Missodia Sioniae (1611). Missa en llatí, recordem que Praetorius dominava aquest idioma a la perfecció, en què s'intercalen epístoles, evangelis, himnes i altres formes litúrgiques, algunes d'elles en alemany. Cant pla pur, com en el Credo, alternat per polifonia coral exuberant amb un opulent acompanyament instrumental i tot a un nivell interpretatiu superlatiu. Praetorius va néixer i morir el mateix dia en anys diferents (evidentment), per tant, avui el celebrem i el commemorem alhora... tot un luxe i un plaer fer-ho amb una música que espiritualment ens obre, de bat a bat i solemnement, les portes del cel!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Praetorius: Easter Mass

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 15 de febrer del 2013

PRAETORIUS, Michael (1571-1621) - Magnificat per omnes

Caravaggio - Saint Jerome Writing (1607)
Obra de Caravaggio (1571-1610), pintor italià.





Michael Praetorius (1571-1621) compositor i organista alemany nascut a Creuzburg. Reconec que aquests darrers dies estic centrant part de la meva atenció musical als segles XVI i XVII. D'entrada, comentar l'enorme magnitud dels tresors d'aquestes èpoques que es troben editats i convenientment recuperats. Praetorius, que va néixer el mateix any que el pintor italià Michelangelo Merisi da Caravaggio, és un dels millors representants de l'estil i de les formes d'aquest embrionari barroc postrenaixentista. Fill de família luterana de tradició i hereva de la potent escola organística germànica, Praetorius es va formar musicalment sota les ordres del seu pare el qual, al seu moment, havia estat alumne de Martí Luter, el reformador ideològic de la teologia alemanya. Organista a Frankfurt, assoliria ràpidament el càrrec de mestre de capella al servei del Duc de Brunswick a Wolfenbüttel. Des d'allà, escriuria una de les músiques més representatives del baix barroc, una època que hauríem de referenciar, sense discussió, com una revolucionària edat d'or artística pel volum i evidentment per la qualitat resultant. Alhora, la seva breu campanya a Dresden, sota influència de la potent escola italiana de música, el va convidar amablement a descobrir-ne els detalls i les diferències respecte de la música que es feia a Alemanya. El resultat, la combinació efectiva de mètodes amb uns corals simplement meravellosos. A nivell de repertori podríem dir que el de Praetorius és un dels més ben coneguts i editats d'una època tan llunyana com misteriosa però que en qualsevol cas ens resultarà fascinant. De fet, hauríem de dividir els seus treballs en dos grans grups. Tota l'escriptura luterana per a l'ofici i la completa i extensa sèrie d'arranjaments que va realitzar d'una important col·lecció de danses franceses que, per tots aquells lectors que no les hagin gaudit encara, poden resultar de tal bellesa que possiblement necessitaran d'una segona, tercera o quarta audició per assumir-ne la seva realitat. Avui, en honor al seu aniversari de naixement d'ara fa 442 anys, ens delectarem amb una sèrie de danses que ballaran a l'entorn del seu màgic i encantador Magnificat per omnes versus super ut re mi fa sol la for six parts per a cor i instrumentació. Tinc 30 anys, visc en plena modernitat tecnològica i en gaudeixo tot el que bonament puc però no puc deixar d'emocionar-me davant la divina percussió, tonalitat i poesia d'aquesta obra... bellesa pura i genuïna a un nivell que no resisteix comparació possible. Em broten llàgrimes espontànies a l'escoltar aquesta obra i al pensar que va haver-hi un extraordinari ésser humà que la va imaginar, escriure i representar. Perquè aquesta és la riquesa de la música. Què importa si han passat 400 anys, si cauen meteorits del cel o si la civilització tremola perquè la seva dimensió ja ha traspassat les fronteres reals, etèries i oníriques. Tancar els ulls, romandre en silenci i fruir d'aquest nirvana auditiu és un dels millors plaers físics i emocionals de la nostra existència. Michael Praetorius, vas néixer i vas morir en un 15 de febrer. En el nostre temps aquest dia estarà marcat per la sobtada visita astronòmica d'un meteorit en terres russes que, per sort i sense pitjors desgràcies que les ja conegudes, ens ajuda a recordar-nos la fragilitat en la que vivim i la indiferència amb què l'afrontem perquè potser no hi ha més cec que el que no vol veure, escoltar ni parlar. Nosaltres t'escoltarem i potser amb l'ajuda d'aquesta música ens serà més fàcil entendre el teu missatge que el temps, per fortuna, ens ha preservat de la meteorització... gràcies!

A la interpretació el conjunt Huelgas Ensemble sota la direcció de Paul van Nevel.

Les danses interpretades pels amics de The Parley of Instruments sota direcció de Peter Holman.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Praetorius: Magnificat; Aus tiefer Not; Der Tag vertreibt

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!