Obra de Jean-François Raffaëlli (1850-1924), pintor francès.
- En record del 228è aniversari del naixement d'Alexandre Pierre François Boëly -
Alexandre Pierre François Boëly (1785-1858) compositor i organista francès nascut a Versalles. Orientem la brúixola al Nord i situem-nos en el bulliu de París per a trobar-hi un dels seus actors protagonistes del segle XIX. Si bé el ressò immediat d'aquesta música ens obliga a situar-nos en un temps i en un espai allunyat al del romanticisme francès perquè Boëly, clarament, enfoca la mirada al passat en un recorregut nostàlgic indubtable. I tot plegat en un dia en què celebrem el seu aniversari, per tant, intentem desgranar els ets i uts de la seva vida i el per què aquesta fou, en gran part, amb la marxa endarrere posada... D'entrada, fixem-nos en la seva família nuclear. El seu pare, cantant i compositor de la Santa Capella de París, fou el primer interessat que Boëly seguís els seus passos. Conseqüentment, va motivar-lo decididament en aquest propòsit i per fer-ho va contractar el pianista Ignaz Ladurner que el va introduir, decisivament, en la música de Bach i Haydn. Alhora, i al mateix temps en què apassionadament introduïa els seus sentits en l'univers barroc i clàssic, assolia un nivell amb el piano superb que després desenvoluparia com a organista. Ara bé, el seu gust clàssic i barroc va limitar-ne la seva influència en un temps en què aquests estils, i més a la França napoleònica, dequeien en l'oblit. El seu caràcter auster i introvertit el van situar, tot i l'excel·lència amb què interpretava l'orgue, en un tercer pla allunyat conscientment de la llum de la fama. L'exemple d'un art que va desenvolupar amb un repertori extens, el trobarem en les magnífiques peces instrumentals i vocals del dia d'avui. Orgue, orgue i més orgue és la paraula clau quan parlem de Boëly ja que, se'ns dubte, és l'instrument que més bé defineix la seva música. La qualitat i la solvència amb aquest instrument és inqüestionable. Personalment, em resulta avassalladorament brillant la Fantasia i Fuga número 6 opus 18. Expressionisme francès en una tonalitat barroca i amb un sentiment clàssic perfectament documentats en la música per a orgue d'avui la qual ens introdueix, convenientment, en cadascun dels passatges litúrgics. D'entrada, un Rorate Coeli per a veus i orgue d'una bellesa superlativa, fascinant i que hipnotitza des del primer instant. Seguidament, l'Alma redemptoris i l'himne Stupete gentes també per a veus i orgue. Cant pla que contrasta profundament amb un orgue majestuós i emocionant. Doble motiu de commemoració ja que no només el compositor d'avui celebra anys. Precisament, demà 20 d'abril, celebrem l'aniversari de Jean-François Raffaëlli, el pintor que ens il·lustra, amb la bella estampa parisenca, el paisatge musical d'aquest dia en què França n'és l'absoluta protagonista. Pintura i música s'entrellacen i multipliquen el constant plaer que la seva elegància transmet. Celebrem, doncs, ambdós aniversaris i donem la benvinguda als nostres veïns els quals possiblement devem, en termes generals, moltes més al·legories al seu honor de les que pensem!
A la interpretació les veus de l'Ensemble Gilles Binchois, sota direcció de Dominique Vellard i amb François Ménissier a l'orgue.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Alexandre Pierre François Boëly (Versalles el 19 de abril de 1785 - París el 27 de diciembre de 1858)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAmigo Pau, muchas gracias por esta nueva joya musical que recibimos gracias a vuestra generosidad.
ResponEliminaUn fuerte abrazo
Milton
De nada!
EliminaSalut i abrazo!!
Pau