dilluns, 15 d’abril del 2013

FASCH, Johann Friedrich (1688-1758) - Overtures, Sinfonias & Concertos

Aelbert Cuyp - A Landscape with Horseman, Herders and Cattle
Obra d'Aelbert Cuyp (1620-1691), pintor holandès.


- En record del 325è aniversari del naixement de Johann Friedrich Fasch -



Johann Friedrich Fasch (1688-1758) compositor i violinista alemany nascut a Buttelstedt. Posem el comptador a zero i comencem setmana tot tornant, novament, a Alemanya, geografia àmpliament representada en aquest espai. I fem-ho amb un dels autors que, obligadament, hem de situar en el mateix sistema solar de Bach, Telemann, Graupner i Hasse per citar-ne alguns. A diferència dels dos primers, potències musicals d'un pes determinant dins de la complexa i apassionant història de la música, el cas de Fasch sembla haver prescrit a mesura que el temps, amb la seva justícia implacable, anava transcorrent. Al nostre espaitemps, tot i poder gaudir d'un bon repertori editat, el nom de Fasch s'ha convertit en una nota breu dins de l'enorme enciclopèdia de la música. I no serà per manca de talent, per tant, què ha passat amb Fasch i la seva història... És difícil identificar-ne els vectors crítics que l'han convertit en un epígraf de transcendència dubtosa. I no serà per manca de catàleg ja que en vida va deixar un llegat ingent de tot tipus, fins i tot, de registres operístics. Una de les elucubracions que ballen pel meu suposat ésser conscient és el fet que la seva música, encantadora en qualsevol cas, guarda una similitud "massa" evident amb la de Bach. Aquest fet no seria problema al segle XVIII ja que aquell era l'estil ponderant del seu context artístic, no obstant, a mesura que els segles anaven passant el seu nom va anar decaient en la foscor de l'ostracisme de la indiferència. En qualsevol cas, per mi resulta gratificant el poder fruir de la música d'un Fasch que va cavalcar del barroc més pur fins a l'embrió més clàssic talment com podrem comprovar en la preciosa música d'avui dilluns. Molta d'ella va ser escrita durant el seu llarg període a la ciutat germànica de Dresden, coordenada on l'art i la música van viure en una esplendorosa edat d'or al llarg del segle XVIII. Allà, i durant el període de 1730 a 1750, trobarem els manuscrits de la música del dia. Una obertura en forma de suite sense ser-ho pròpiament i un concert de trompa de dualitat barroca i clàssica alhora. I per què dic Suite orquestral sense ser-ho perquè a diferència de les característiques suites barroques en què els moviments segueixen un ordre metòdic d'inspiració dansaire, aquesta Suite obertura en Fa major FaWV K:F3 per a dues trompes, dos oboès, fagot, cordes i continuo és presenta a l'univers d'una forma "simfònica" amb tres moviments, obertura, andante i allegro final. El discurs i la formalitat són clarament barrocs a diferència del deliciós Concert en Fa major FaWV L:2 per a dues trompes de caça, dos oboès, fagots, cordes i continuo. És una d'aquelles obres que delecten els sentits sensiblement. I a diferència de l'estil més barroc de la Suite, aquest concert genera confusió per la virtuosa tècnica que exigeix al trompista donant un toc clàssic evident que es trenca quan entren els violins en un viatge retrospectiu a Vivaldi o Marcello. La tècnica de Fasch amb el violí i els seus coneixements profunds del material vell i nou del moment doten a la seva música instrumental d'un valor acadèmic brillant. No puc sinó agrair l'existència de música com aquesta, sense més pretensions que la de generar plaer d'una forma massiva. El segle XVIII, la il·lustració, la música, l'art, la filosofia... tot plegat em sembla fascinant. Desconec si un temps com aquell, en què la cultura va viure en la glòria, podria repetir-se de nou. Per mi i pels meus sentits, poder tenir entre mans tresors com aquests no tenen preu possible ja que la música és o, si més no hauria de ser, un bé comú, solidari, pacífic, integrador i absent de valor perquè la seva riquesa rau en un intangible fictici però ben real en un oxímoron infinit que tant de bo ens ajudi a tots plegats a donar significat al nostre sense sentit diari!

A la interpretació el conjunt Les Amis de Philippe sota direcció de Ludger Remi

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


BIOGRAFIA: Johann Friedrich Fasch (Buttelstedt, 15 d'abril de 1688 - Zerbst, 5 de desembre de 1758)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Estimado Pau por Melchor Lopez , no hay palabras!!! todo lo mencionó Franticek, otra rareza de vuestros tesoros musicales, os confieso mis profundos agradecimientos.
    Fuerte abrazo!!! y siempre adelante
    Saludos
    Milton

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Milton! Créeme que para mi la sorpresa ha sido indescriptible. No tenía ni idea de la existencia de este tal López hasta que encontré su misa, cabe decirlo, de pura casualidad! Por lo que se, hay un Réquiem de su legado editado... habrá que seguir buscando!
      Abrazo!!
      Salut!
      Pau

      Elimina
    2. Estimado Pau, si encuentro primero el Réquiem os envío, gracias mi amigo!!
      Salut!
      Milton

      Elimina
    3. Si, ojala tengamos suerte y lo podamos encontrar pronto!
      Gracis Milton!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  2. Por favor, Pau, ¿Podría reactivar este enlace? Se lo agradecería mucho.
    Manuel

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina