dimarts, 16 d’abril del 2013

CRAMER, Johann Baptist (1771-1858) - Piano Concerto No.5, Op.48

John Constable - Fire in London, seen from Hampstead
Obra de John Constable (1776-1837), pintor anglès.


- En record del 155è aniversari del decés de Johann Baptist Cramer -



Johann Baptist Cramer (1771-1858) compositor i pianista alemany nascut a Mannheim. Tot i fer referència a la més que coneguda ciutat de Mannheim, el cert és que Cramer, cognom que em recorda a algú i no sabria dir a qui... va fer vida, principalment, en una geografia llunyana a la germànica que l'havia vist néixer ja que es va situar, durant bona part del seu temps, a Londres. Des d'allà, en nom de la capital londinenca i amb la corresponent adaptació terminològica del seu nom a John, va il·luminar la Terra i l'Univers amb unes dots tècniques i virtuoses sublims fins el punt que el mateix Beethoven el va considerar com a un dels més grans pianistes de la seva generació. Fill de Wilhelm Cramer, un bon violinista i compositor del segle XVIII, va començar a estudiar piano amb només 7 anys assolint un progrés immediat que el va convertir en debutant públic amb només 10 anys. Aquest fet, i ja instal·lat a Londres, va facilitar que Muzio Clementi, esplèndid pianista i compositor d'aleshores, l'hi posés l'ull i la orella al damunt tot convertint-lo en el seu alumne. Seria d'aquesta forma que el seu art evolucionaria exponencialment en qualitat i seria ràpidament sol·licitat com a intèrpret de la música del mateix Beethoven, amb qui compartia amistat, de la de Mozart, Haydn i més tard de la de Mendelssohn o Liszt entre molts altres noms més o menys coneguts de l'època. Ara bé, Cramer com tants i tants intèrprets d'aquell temps, va decidir explorar la tècnica compositiva fet pel qual, tot i ser molt poc conegut, va deixar un repertori important d'estudis de piano molt apreciats pels docents de l'instrument de teclat. Així mateix, també va escriure sonates per a diversos instruments i fins a nou concerts de piano dels quals, i fins on arriba el meu coneixement, se'n han editat quatre. Concretament, els números 2, 5, 7 i 8. Avui, com no podrà ser d'altra forma i de qui es considerava a sí mateix com a un dels hereus naturals en el temps, i amb el pertinent permís d'Hummel, del gran Wolfgang Amadeus Mozart, recuperarem alguns dels seus concerts. I aquesta referència a Mozart no la feia, en absolut, amb aires de superba. Simplement, pel sentiment profund de nostàlgia que sentia vers un temps musical que progressivament s'apagava a mesura que la poesia romàntica s'imposava. I ja que l'hem de commemorar fem-ho amb bons arguments i crec que els seus concerts de piano són prou eloqüents com per a celebrar el seu nom amb totes les bones paraules que, sens dubte, mereix. Ni més ni menys tirarem de repertori i recuperarem un dels seus concerts de piano. Parlo del Concert número 5 en Do menor opus 48 per a piano i orquestra, publicat l'any 1803 pel mateix Clementi a Londres i de tres moviments característicament clàssics. Hem de tenir present que l'estil de Cramer estèticament és proper, pel que fa als seus concerts, al del seu veí de professió Hummel. Per tant, estructura clàssica 2.0 ja que incorpora temes més poètics i sensiblement més informals i romàntics. Cramer, què o a qui em recordarà aquest cognom... clar! Cosmo Kramer, l'excèntric i divertidíssim personatge de ficció d'una de les sèries de televisió contemporànies i més esperpèntiques que recordo, els amics de Seinfeld i companyia. Qui ho diria, serà que Jerry SeinfeldLarry David, a l'escriure el guió, van pensar en el nostre estimat Cramer, l'alemany londinenc... no ho sabrem a no ser que els hi ho preguntem, el que sí puc afirmar, amb alegria, és el fet que ambdós personatges, salvant les enormes distàncies, van fer (o han fet) de l'art la seva forma de vida. Per tant, celebrem al nostre Cramer i de passada fem l'ullet còmplice al Kramer contemporani, aquell qui amb les seves irreverències sistemàtiques i sovint irracionals ens ha desencaixat la mandíbula tantes i tantes vegades!

A la interpretació del concert número 5 el pianista Akiko Sagara, amb la Luxembourg Radio Orchestra i la batuta de Pierre Cao.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Hola Pau!
    Moltíssimes gràcies per recordar a Cramer a qui estimo molt, tot i que tinc poques de les seves obres. Em pregunto per qué no s'han editat, si mes no, tots els seus Concerts per a piano. Tant de bo que s'editen aviat perqué em faig gran (je, je, je)
    Salut!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Jo també m'ho pregunto! El seu concert No.8 és una delícia! Tant de bo, i ben aviat, puguem gaudir de la resta de concerts no editats.

      Gràcies a tu!!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina