ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - The Milanese Symphonies

Obra de Giuseppe Elena (1801-1867), pintor i gravador italià.

- En record del 261è aniversari del naixement de Niccolò Antonio Zingarelli -

---

Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) compositor i organista italià nascut a Nàpols. M'adono que feia molts dies que no visitàvem la península italiana. Avui ho esmenarem tot parlant d'un il·lustre representant de la seva potent i destacada escola operística. Perquè Zingarelli, de qui avui en celebrem l'aniversari, va viure i va desenvolupar una brillant carrera teatral arreu d'Europa. Incomprensiblement, a la nostra era, el seu és un dels tants noms oblidats i absents del repertori més habitual. Zingarelli, fill de músics, va assumir el seu primer càrrec d'organista a Torre Annunziata, una ciutat geogràficament propera a Nàpols. Des d'allà, anys després d'haver abandonat el conservatori i amb l'ajuda indispensable de la comtessa de Castelpagano, va poder afrontar, per fi, la primera incursió a l'univers operístic amb una de les seves representacions teatrals de nom Moctezuma. La carrera, des d'aquest instant, seria meteòrica i plena d'èxits amb un únic inconvenient important durant la seva estada a París, la revolució francesa. Ideològicament disconforme amb els principis d'aquesta revolució, tot i tenir en el mateix Napoleó un admirador més de la seva òpera, es va veure obligat a refugiar-se a Itàlia. Allà, assumint diversos càrrecs, entre ells, el de mestre del cor de la impressionant Capella Sixtina, va canviar l'òpera per una sobtada devoció musical sacra. Fins i tot, i en aquest sobtat espiritualisme, es va negar vehementment a dirigir un Te Deum en honor al naixement del fill de Napoleó. Per aquest motiu fou arrestat i expatriat a París on, sorprenentment, fou indultat pel mateix Napoleó, admirador confés de la música i obra de Zingarelli. Desconec si des d'aleshores la visió de l'italià respecte l'Emperador francès va evolucionar positivament ja que no només es va encarregar d'alliberar-lo sinó que, a més a més, va decidir atorgar-li una pensió econòmica a càrrec de l'estat francès. En qualsevol cas, la seva confiança amb els francesos seguia essent dubtosa i va decidir tornar al seu Nàpols natal tot substituint a Paisiello com a mestre del cor de la seva Catedral. 

Allà, i seguint la filosofia retòrica de la frase feta "Rodamón i torna al born", s'hi quedaria fins al final dels seus dies. Hem parlat d'òperes i música religiosa (d'un catàleg de més de 500 obres on hi destaquen fins a 28 misses...) però avui, curiosament, recuperarem música estrictament instrumental. De forma efectiva Zingarelli també va deixar un llegat important, menys conegut, però representatiu del seu art amb la instrumentació, principalment amb l'orgue. Tot i així, l'etiqueta del dia porta per títol el nom de les Simfonies milaneses ja que, si bé recuperarem un parell de partitures d'orgue prou interessants de conèixer i d'escoltar, el menú del dia el centrarem en aquestes simfonies d'estètica i de formalitat absolutament clàssiques. Tot i desconèixer l'època en què foren escrites, transcorren temàticament properes a les simfonies del petit dels Haydn o fins i tot dels Stamitz. Tres moviments, el primer d'ells destaca per la seva profunditat i extensió, seguit d'un breu larghetto i acabat amb un allegro. Absència d'un quart moviment minuet per la qual cosa, possiblement, parlem d'unes simfonies escrites en el seu període de joventut. Pels amants de la simfonia típicament clàssica, tan per interpretació com per contingut, aquesta edició resultarà un autèntic plaer. Malauradament, i més enllà del repertori que avui tinc el privilegi de presentar, és realment complicat trobar més edicions de la música i encara menys de la òpera de Zingarelli. En el món de la música és tanta la feina feta però, alhora, és tanta la feina que resta pendent que probablement el nombre de partitures que esperen la seva oportunitat és de tal magnitud que desconsoladament no serem partícips de moltes d'elles. Tresors que viuen en la foscor de milers d'arxius, biblioteques i esglésies de major o menor entitat, a l'espera que una bona ànima els hi posi les mans, l'atenció i els diners per fer possible el seu renaixement. Mentrestant, gaudim de Zingarelli perquè no ens hem d'oblidar que avui és el seu aniversari!

A la interpretació de les simfonies el conjunt instrumental Atalanta Fugiens sota direcció de Vanni Moretto.

Les dues peces d'orgue interpretades per Emanuele Cardi.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Nicola Antonio Zingarelli (Nápoles, 4 de abril de 1752 – Torre del Greco, 5 de mayo de 1837)

AMAZON: Great European Organs No. 84
AMAZON: Niccolò Zingarelli The Milanese Symphonies 1

IMSLP: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837)

SPOTIFY: Emanuele Cardi – Great European Organs No.84 / The Organ of San Benedetto, Pontecagnano, Faiano, Italy
SPOTIFY: Vanni Moretto – Niccolò Zingarelli The Milanese Symphonies 1

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!