SMYTH, Ethel (1858-1944) - Concerto for Violin, Horn and Orchestra

Obra de Giovanni Boldini (1842-1931), pintor italià.

- En record del 155è aniversari del naixement d'Ethel Smyth -

---

Ethel Smyth (1858-1944) compositora anglesa nascuda a Londres. Sento una profunda admiració per Ethel Smyth i especialment per la seva voluntariosa i solidària labor per la igualtat i pel reconeixement del drets civils. Per tant, parlar-ne el dia en què commemorem el seu aniversari, amb independència del soroll immens de la diada de Sant Jordi, és un privilegi i un plaer. Alhora, com a compositora hem de situar-la a la cúspide de les més importants artistes postromàntiques del Regne Unit. Tot i així, i de moment, el seu llegat és desconsoladament poc conegut al nostre temps, sobretot a la nostra petita geografia. Nascuda en el sí d'una família en què el seu pare era oficial d'artilleria i en un temps en què la carrera militar gaudia de les atencions supremes, Smyth va menystenir el bel·licisme patern i va decantar el seu emèrit treball per l'art. Òbviament, la reacció paterna fou de neguit i de rebuig, per dir-ho suaument... En conseqüència, Smyth es va emancipar de la família amb 19 anys per anar-se'n amb la ferma idea d'estudiar i d'aprendre música a Alemanya, concretament al Conservatori de Leipzig. Hem de tenir present que la ciutat germanica, durant la segona meitat del segle XIX, era un dels centres culturals més actius d'Alemanya. Els concerts freqüents a la Gewandhaus, les òperes, les representacions musicals de Brahms, Clara Schuman o del futur mestre de Smyth, Txaikovski, alimentaven les ànsies d'una jove a la qual l'hi brillaven els ulls davant aquella inacabable bellesa. Avui, i per fer justícia al seu nom i contraposant-la a l'extensa producció simfònica i coral de la seva Missa en Re que recuperàvem fa uns mesos, ens delectarem amb un dels seus concerts. Parlem del Concert de trompa, violí i orquestra escrit l'any 1927. Un any proper al final de la seva carrera compositiva fruit, d'una banda del seu compromís social creixent i de l'altra, de la sordesa irremeiable que progressivament la incapacitava. De postulats moderns, és una amalgama de sonoritats romàntiques i postromàntiques de difícil encaix en un estil dominant. Hauríem de dir-ne estètica Ethel en una obra magna de tres moviments sota indicació d'Allegro moderato, Elegy adagio i Finale allegro. Representat per primera vegada el 5 de març de 1927, en el Queen's Hall de Londres i com a complement d'un programa artístic en què hi figuraven, també, el Preludi Lohengrin de Richard Wagner, el Concert de violí No.3 de Mozart i la Simfonia No.6 opus 23 de Miaskowsky. Anys més tard, concretament el 1947, l'articulista Harold Rutland escrivia l'anècdota següent: 

"Recordo molt bé la primera actuació del Concert per a violí, trompa i orquestra d'Ethel Smyth el 1929 (possiblement no recordava amb exactitud la data), en què la compositora el dirigia. Tot mirant a l'audiència des de la tribuna, Ethel ens va informar que en el curs de la interpretació, la trompa solista d'Aubrey Brain (el trompista solista del concert), realitzaria la increïble gesta de tocar dues notes alhora. El concert transcorria alegrement però instants abans del gran moment, Ethel va mirar de nou cap a nosaltres i va fer la mateixa senyal que Winston Churchill ja havia fet anys abans i mundialment famós, per indicar a l'audiència entusiasmada que el miracle estava a punt de succeir. "

Detalls històrics que dimensionen una fantàstica escriptora musical que va fer, amb determinació i a contracor del desig familiar patern, allò que sempre havia anhelat, dedicar el seu cor, esperit i esforç a la música. Avui al nostre petit país celebrem la diada de Sant Jordi, la festivitat per excel·lència de la primavera i en què, per un dia, es demostra el sentiment pacífic i literat d'una societat en procés constant de canvi però que sap mantenir tradicions saludables i romàntiques com les d'avui. Una de les meves propostes de cara a futures edicions i tenint en compte que avui es regalen roses i llibres indiscriminadament, seria la de promoure regalar dues roses. Una, la floral de sempre i l'altra, dibuixada, a la manera de la preciosa pintura de Boldini d'avui o amb la tècnica i el material que es vulgui... però pintada al cap i a la fi perquè potser faríem de Sant Jordi un dia en què les belles arts i les belles lletres siguin les protagonistes absolutes. Sens dubte, ambdues es mereixen un lloc privilegiat al nostre univers diari... Amb tot, evidentment, feliç i esplendorosa diada!

A la interpretació la trompa de Richard Watkins, el violí de Sophie Langdon i la batuta d'Odaline de la Martinez. 

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Ethel Smyth (Londres, Regne Unit, 23 d'abril de 1944 - Woking, Surrey, 8 d'abril de 1944)
RECICLASSICAT: SMYTH, Ethel (1858-1944)

CHANDOS: Smyth: Serenade in D Major / Concerto for Violin, Horn and Orchestra
IMSLP: Ethel Smyth (1858-1944)
SPOTIFY: Sophie Langdon – Smyth: Serenade in D Major / Concerto for Violin, Horn and Orchestra

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!