Obra de Luis Alvarez Catalá (1836-1901), pintor espanyol.
- En record del 144è aniversari del decés de Carl Loewe -
Johann Carl Gottfried Loewe (1796-1869) compositor i baríton alemany nascut a Löbejün. Repassant la història discogràfica d'aquest espai m'he adonat, amb delit, que Loewe és un dels autors amb més referències, amb el pertinent permís dels de sempre, d'aquest bloc. Curiós, o no, tenint en compte que el principal univers de Loewe fou el Lied del qual, encara, no n'he parlat ni per aproximació en el seu cas. Per tant, i què vull dir amb això, que Loewe, tot i el que pugui semblar, també va ser un compositor instrumental amb veu i estil propi. Només cal fer una ullada breu a les edicions fins ara recuperades del seu repertori. Avui el fet de parlar-ne té a veure amb el calendari ja que commemorem l'aniversari del seu decés 144 anys després. La seva biografia, de la qual ja n'he parlat en edicions anteriors, té a veure amb la del seu contemporani Franz Schubert amb qui "competiria" en un gènere musical de gran repercussió al llarg del romanticisme alemany, el Lied. De fet, Loewe no gaudeix de la fama fruit dels seus treballs instrumentals sinó gràcies a les més de 400 cançons conservades i regularment interpretades del seu extens llegat. Ara bé, com a gourmets del gènere instrumental nosaltres deixarem de banda les cançons, moltes d'elles disponibles a Spotify, per a centrar-nos novament en la seva música de cambra. És d'aquesta forma que centrarem l'atenció en l'únic dels seus grans trios de piano recuperats fins ara. De fet, el seu Grand Trio en Sol menor opus 12 per a piano, violoncel i violí no és pròpiament un simple tercet de cambra ja que Loewe, amant de la poesia i de la fantasia literària, intenta crear una partitura talment com si ens volgués explicar una història. Hem de tenir present que la condició de cantant de Loewe i de director d'orquestra el situen un esglaó per sota d'aquells que globalment van dedicar el seu temps, de forma exclusiva, a la composició, per tant, la seva actitud a l'hora de compondre és menys ortodoxa i formal que la de molts dels seus coetanis més acadèmics. Aquest punt diferencial no desmereix en absolut el seu treball, ans el contrari, ja que imprimeix un marcat estil propi, més abstracte i més indeterminat en un trio de piano extens i de quatre moviments. Dissabte esplendorós que ens invita a sortir del cau domèstic per gaudir d'un Sol fulgurant i d'una naturalesa exuberant i en plena ebullició floral. Loewe també va ser una flor romàntica i de lirisme encisador. Instrumentalment, va viure als contraforts del protagonisme d'altres grans músics del seu temps. Per fortuna, un dels efectes col·laterals del nostre univers diari són els regals que ens ofereixen, de forma permanent, tot un exèrcit de directors, musicòlegs, intèrprets, aficionats, melòmans i autèntics buscadors de tresors que constantment, i en nom de la cultura, recuperen més i més partitures de totes les èpoques i cromatismes possibles. Les de Loewe en són un exemple que tant de bo tinguin continuïtat en el nostre temps i ben aviat puguem seguir gaudint de noves aventures al seu nom!
A la interpretació el Göbel Trio Berlin.
Gaudiu i compartiu!
A la interpretació el Göbel Trio Berlin.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pau, podries renovar el link?...veig que l'has esborrat inclús en l'últim missatge del 2014...espero que el segueixis tinguent...una abraçada!
ResponElimina