TORELLI, Giuseppe (1658-1709) - Concerto Grosso

Obra de Felice Torelli (1667-1748), pintor italià.

- En record del 355è aniversari del naixement de Giuseppe Torelli -

---

Giuseppe Torelli (1658-1709) compositor i violinista italià nascut a Verona. Tot i la mandra inherent a qualsevol dilluns, toca encendre els sentits i seguir amb la bona música ja que cada dia tenim un al·licient o altre per celebrar, artísticament, alguna cosa. Avui novament fixem-nos en el calendari i busquem, per la lletra T, el cognom Torelli el qual, evidentment, no haurem de confondre amb Corelli. Efectivament, un nou aniversari de naixement d'un dels innombrables autors de la nostra geografia veïna, aquella Itàlia que va engendrar tot un univers creatiu de cromatismes infinits. Torelli, germà de Felice Torelli, el pintor que ens il·lustra la música d'avui i fidel seguidor de l'estil del carismàtic i reconegut "Veronese", va començar a assimilar els coneixements teòrics i pràctics amb un bon mestre bolonyès de l'època, Giacomo Antonio Perti de qui precisament fa pocs dies en parlava en relació amb un dels seus esplèndids Oratoris. De música i estil acadèmicament italians, es va convertir en violinista de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya per posteriorment assolir el càrrec de violista de l'orquestra de la Basílica de San Petronio. Ben posicionat durant uns bons anys a la ciutat italiana va iniciar, també, la seva labor compositiva. Alhora, i fruit de la dissolució de l'orquestra en la que treballava, va iniciar una sèrie de viatges que el van introduir, tot i que amb poques referències a la seva música, a una nova cultura musical, la germano-austríaca. Si bé abans comentàvem, de reüll, la no associació terminològica entre Torelli i Corelli, sí que procedeix fer-la ideològicament ja que ambdós representen, amb bona nota, la consolidació de la forma "concerto grosso" amb la que van fer fortuna en aquell impàs de finals del barroc i de principis del classicisme més fragmentat. Per tant, ja que el "concerto grosso" és una de les figures per definició de finals del barroc i en parlem en nom d'un dels seus principals ideòlegs, serà coherent fer-ne esment en un dia com el d'avui en què Torelli n'és el nostre admirat protagonista. Alhora, no hem de perdre de vista l'excel·lència amb què també sorprendria al món amb un altre gènere, el concertant amb la trompeta com a solista. Tot plegat ho aglutinarem en una sèrie de concertos grosso, de 1709, i de sinfonie (concerts) per a trompeta en una amalgama de música fulgurantment barroca. Una bona edició i una excel·lent interpretació que ens dimensiona a un autor el qual feia una temporada massa llarga que no l'hi donava l'oportunitat que mereix. Redescobriment en positiu en el meu cas en el dia de celebració del seu aniversari. Música enèrgica i virtuosa d'una època daurada a Itàlia en què la cultura, només cal contextualitzar els dos Torellis d'avui ja que un era pintor i l'altre músic, vivia en estat de gràcia permanent. Molts em mirarien amb recel però crec, amb la fermesa d'un melòman empedreït i de la parcialitat que això representa, que tot i la suposada "civilització" en la que vivim, seria saludable exportar el bon fer d'aquells segles daurats en què la humanitat, per un instant, va creure en la cultura d'una forma real i extraordinàriament efectiva!

A la interpretació, el conjunt Collegium Musicum 90 amb la direcció al violí de Simon Standage.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Giuseppe Torelli (Verona, 22 d'abril de 1658 - Bolonya, 8 de febrer de 1709)

CHANDOS: Torelli: Concertos
IMSLP: Giuseppe Torelli (1658-1709)
SPOTIFY: Simon Standage – Torelli: Concertos

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!