MOLIQUE, Bernhard (1802-1869) - Violin Concerto No.3 (1836)

Obra de Samuel Prout (1783-1852), pintor anglès.

---

Bernhard Molique (1802-1869) compositor i violinista alemany nascut a Nuremberg. Vet aquí la història d'un dels noms romàntics alemanys més desconeguts i per qui sento una estima especial. I si bé l'evidència ens diu que resulta realment difícil trobar bones edicions de les seves partitures, avui inesperadament presentarem una edició, en exclusiva i en primera gravació mundial, dels seus concerts de violí. I ja anava sent hora que fos així perquè Molique, de qui en aquest espai ja n'havíem parlat un parell de vegades amb anterioritat, va ser violinista. Amb tot, hem hagut d'esperar uns quants anys per poder-ho fer en condicions i en coherència amb el virtuosisme que al seu temps va demostrar com a intèrpret a un nivell, segons alguns dels seus contemporanis, comparable al del mític i llegendari Paganini. El seu perfil autodidacta no obstant, i probablement, ha estat un dels motius de les "tantes" reticències a l'hora de parlar-ne i de poder-ne trobar bona biografia la qual viu, molta d'ella, en la foscor més absoluta i desconcertant. Pel que coneixem i fruit dels seus viatges, va desenvolupar la seva vida primer a Nuremberg, la seva ciutat natal i de la companyia d'un jove Louis Spohr, posteriorment a Munich, Viena, Stuttgart i Londres. Geografies diverses amb un nexe coincident, la bona rebuda que en totes ella va tenir un admirat Molique tan famós al seu temps com desconegut en el nostre. Si bé parlem d'un autor, de ple, del romanticisme alemany el cert que el tractament musical de l'edició del dia d'avui, tant en les formes, la orquestració i la instrumentació, original de l'època, com en el discurs, dibuixen un singular paisatge característicament clàssic. De fet, el seu Concert de violí en Re menor número 3 opus 10, publicat l'any 1836, té una estructura formal pròpia del segle XVIII hereva, possiblement, de Giovanni Battista Viotti, un dels més grans violinistes d'entre segles i amb qui va coincidir en el temps i, probablement, en l'espai. Tanmateix, la potència de l'orquestra conjuntament amb l'obligada exigència tècnica del violí solista el converteixen, sens dubte, en un autèntic regal pels sentits. La sorpresa no ve induïda per l'edició en sí mateixa sinó per l'obligada pregunta del per què aquestes esplèndides obres no s'havien recuperat abans. Tot plegat en un dia en què, curiosament, no celebrem cap efemèride especial. En essència, la música de Molique ja és, per ella mateixa, un motiu prou eloqüent i persuasiu per parlar-ne quan ens vingui de gust i avui, en aquest esplendorós i assolellat dia primaveral, és una jornada perfecta per fer-ho. Alhora, i no sóc capaç d'entendre per què, quan parlo de Molique em ve al cap, amb recurrència, un altre dels seus contemporanis que també admiro irremeiablement. Parlo de Johann Kalliwoda el qual, si tot va bé, prometo parlar-ne tant aviat com em sigui possible perquè la seva obra bé s'ho val!

A la interpretació el conjunt barroc L'Arpa Festante, amb el violinista Anton Steck i la batuta de Christoph Spering.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Bernhard Molique (Wilhelm Bernhard Molique; 7 October 1802 – 10 May 1869)

RECICLASSICAT: Bernhard Molique (1802-1869)
AMAZON: MOLIQUE, W.B.: Violin Concertos Nos. 3 and 6

IMSLP: Bernhard Molique (1802-1869)

SPOTIFY: Anton Steck – Molique: Violin Concertos Nos. 3 & 6

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!