dissabte, 29 de novembre del 2014

DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Musiche per pianoforte à 4 mani

Federico Nerly - The Bay of Naples
Obra de Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878), pintor alemany (1)



- Recordatori de Gaetano Donizetti -
En el dia de la celebració del seu 217è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Friedrich Nerly or Nehrlich (Erfurt, 24 de novembre de 1807 - Venice, 21 d'octubre de 1878) va ser un pintor alemany que va viure la major part de la seva vida a Itàlia. Degut a la mort del seu pare, va ser criat i educat pels seus oncles a Hamburg. Conscients del talent artístic de Nehrlich, el seu oncle Heinrich Joachim Herterich va ser el primer dels seus mestres juntament amb el seu soci litògraf Michael Speckter. Amb 16 anys es va convertir en alumne del pintor Carl Friedrich von Rumohr. El principi artístic de Nehrlich va ser el de representar la naturalesa i el seu entorn de forma realista. A partir dels nombrosos viatges que va fer per Alemanya, però especialment per Itàlia, va iniciar la seva carrera de pintor. A Weimar va coincidir amb Johann Wolfgang von Goethe i el 1828 va viatjar a Roma, on hi va viure durant un temps. Va ser a Itàlia on va adoptar el cognom Nerly. El 1835 va viatjar a Venècia, una ciutat que ràpidament el va captivar i que va representar en moltes de les seves pintures. Va realitzar fins a 36 versions diferents de Piazetta sota la llum de la lluna, una de les obres amb les que es va donar a conèixer al món. Va esdevenir membre de l'Acadèmia d'Art de la ciutat i es va casar amb una dona de l'alta societat veneciana. El seu nebot Eduard von Hagen, també pintor, va heretar el seu patrimoni artístic que va lliurar a la ciutat d'Erfurt tot establint un dels fons més importants de Nehrlich de l'Angermuseum de la seva ciutat natal. Va morir a Venècia l'octubre de 1878.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878) - Altres: Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878)



Parlem de Música...

Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) va ser un compositor italià d'òpera. En sintonia amb Rossini i Bellini, Donizetti conforma la tríade de compositors italians que va dominar l'escena operística fins a l'eclosió de Verdi. Genial i instintiu, Donizetti és el creador d'un Romanticisme encès, encara que madurat sempre en el marc de la tradició neoclàssica. El més jove de tres germans, Donizetti va néixer el 1797 en una zona suburbana de Bèrgam, Borgo Canale, situat a prop dels límits de la ciutat. La seva família vivia en la pobresa i no tenia antecedents ni tradició musical. El seu pare va ser el conserge de la Casa d'empenyorament del poble. No obstant això, Donizetti va rebre la primera instrucció musical de Johann Simon Mayr, rector de l'església principal de Bèrgam, i important compositor alemany. Donizetti va ser nen cantor, encara que sense la major rellevància. Tanmateix, el 1806 va ser un dels primers pupils a l'escola Lezioni Caritatevoli, fundada precisament per Simon Mayr a Bèrgam, gràcies a una beca. Va rebre formació integral en les arts de la fuga i el contrapunt i va ser aquí on va començar la seva carrera operística. Després d'algunes composicions de menor ordre sota la comissió de Paolo Zanca, Donizetti va escriure la seva quarta òpera, Zoraida di Granata. Aquest treball va impressionar a Domenico Barbaia, prominent administrador de teatres, que li va oferir un contracte per compondre a la ciutat de Nàpols. En aquell temps va començar a compondre, també, a Roma i a Milà on va assolir èxits parcials (les seves 75 òperes escrites en l'espai de només 12 anys van ser ben rebudes pel públic no tant per la crítica), però no va ser conegut en l'àmbit internacional fins a l'any 1830, quan la seva Anna Bolena va ser premiada a Milà. Sobtadament va rebre el reconeixement arreu i la seva fama va créixer per tot Europa. L'elisir d'amore, una comèdia del 1832, va venir poc després, i va ser considerada una de les obres mestres de l'òpera còmica, talment com el seu Don Pasquale, de 1843. Poc després de L'elisir d'amore, Donizetti va compondre Lucia di Lammermoor, basada en la novel·la de Sir Walter ScottLa Núvia de Lammermoor. Aquesta es va convertir en el seva òpera més famosa, sent un dels millors exemples del bel canto italià. A banda de l'extens repertori teatral, Donizetti va posar especial atenció a la música instrumental i a la música religiosa. En aquest sentit, el seu repertori, tot i ser poc conegut, és molt extens amb 28 Cantates, 3 Oratoris i 2 Rèquiems (un en honor a Bellini i un altre en honor a Zingarelli). Va escriure 193 cançons i 45 duets. Alhora, instrumentalment va compondre tot tipus de música, des dels seus coneguts quartets de corda (19), simfonies (16), obertures, concerts i, fins i tot, sonates per a piano a quatre mans. Va morir a Bergamo l'abril de 1848.

Font: En català: Gaetano Donizetti (1797-1848) En castellano: Gaetano Donizetti (1797-1848) In english: Gaetano Donizetti (1797-1848) - Altres: Gaetano Donizetti (1797-1848) 



Parlem amb veu pròpia...

Fins i tot autors com Donizetti, de qui aparentment està tot dit, repetidament representat i escoltat, poden encara, a dia d'avui, sorprendre'ns. Si no que li preguntin al Donizetti que avui escoltarem, tot un regal inesperat en el dia del seu aniversari. També, com a curiositat, el Gaetano que tots coneixem va tenir un germà gran, Giuseppe Donizetti (1788-1856), que va ser, inesperadament, compositor (en podem escoltar alguna cosa aquí) i professor. Doncs sí, dia de sorpreses que s'amplificaran amb el ressò de la música de piano a quatre mans d'un dels grans autors operístics que amb més vehemència va dedicar el seu temps la literatura de música instrumental. Simfonies, interminables series de quartets de corda, concerts i abundant partitura de piano per no fer esment de les cantates, misses, cançons i notable quantitat de música religiosa. Tot i que parlem de Donizetti, és sorprenent visualitzar com bona part de la seva obra roman actualment inèdita. Afortunadament, les obres de piano a quatre mans gaudeixen d'un benestar important fet que ens permet seleccionar una o altra edició per escoltar-les. Les d'avui, en plural, exploren algunes de les partitures més interessants per a piano a quatre mans, algunes d'elles originalment pensades per a un sòl intèrpret i que posteriorment s'han arranjat. És el cas de diverses de les sonates, en les més variades tonalitats. Presumiblement compostes en la seva etapa formativa, entre el 1810 i el 1820, són obres de perfil domèstic, és a dir, generalment festives, properes a l'estètica bel-cantista i formalment d'arquitectura clàssica. Donizetti, ciutadà espavilat com pocs, va ser un pianista de gran agilitat mental i de lectura intel·ligent del llenguatge, tot impregnant les seves obres amb una sensació d'espai, accessibilitat i varietat. És precisament aquesta diversitat de colors i recorreguts la que converteix cada una de les obres de piano en una sensacional experiència. El geni de Donizetti, en la seva reducció al piano, és palpable i ens demostra, novament, el per què en aquest camp va ser, com en tot allò que va explorar, un autèntic mestre irrepetible!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Donizetti: Musiche per pianoforte à 4 mani

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina