dimarts, 25 de novembre del 2014

NAUDOT, Jacques-Christophe (1690-1762) - Six Flute Concertos, Op. 11

Louis-Gabriel Blanchet - Presumed portrait of Edme Bouchardon (c.1728-1732)
Obra de Louis-Gabriel Blanchet (1701-1772), pintor francès (1)



- Recordatori de Jacques-Christophe Naudot -
En el dia de la commemoració del seu 242è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Louis-Gabriel Blanchet (Paris, 1705 - Rome, 1772) va ser un pintor francès, actiu a Roma. Va guanyar el segon lloc en el concurs del Prix de Roma el 1727 i, posteriorment, es va establir a Roma, on va gaudir del patrocini de Nicolas Vleughels, director de l'Acadèmia de França, i del duc de Saint-Aignan (1684-1776), que en aquest temps era ambaixador de França a la Santa Seu. El 1752, Blanchet va pintar La visió de Constantí (Louvre), una còpia del fresc de Giulio Romano a la Sala di Costantino al Vaticà. Tot i aquest extens treball, el seu gènere va ser el retrat. El seu retrat de Tolozan de Montfort (1756, Musée des Beaux-Arts) és un bon exemple del seu estil elegant, bastant nerviós i del seu ús distintiu del color. En el mateix any, Blanchet va executar un retrat del pintor contemporani Johann Mandelberg (1730-1786, Kongelige Danske Kunstakademi). El seu treball com a pintor de retrats s'ha comparat amb el del seu contemporani italià Pompeo Girolamo Batoni. Va morir a Roma el 1772.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis-Gabriel Blanchet (1701-1772) - Altres: Louis-Gabriel Blanchet (1701-1772)



Parlem de Música...

Jacques-Christophe Naudot (c.1690 - Paris, 26 de novembre de 1762) va ser un flautista, compositor i professor francès. Identificat erròniament com a Jean-Jacques, la primera referència del seu nom apareix en un document de matrimoni de 1719. A partir del 1726 va començar a publicar música, principalment composicions per a flauta. Segons paraules de Quantz, Naudot va ser un dels flautistes més actius de París tot i que es desconeix a on i sota les ordres de qui va interpretar la flauta. Es creu que probablement va tocar en ambients privats i aristocràtics. Les dedicacions de les seves partitures són el testimoni de la col·laboració amb l'alta noblesa. Va ser també un reputat professor de flauta, viola i possiblement musette, amb nombrosos alumnes. Entre els anys 1726 i 1742 va publicar el gruix de la seva obra, durant la dècada del 1742-1752 va ser més irregular i a partir de 1752 va tornar a publicar amb més regularitat. Va morir a París el novembre de 1762.

OBRA:

Instrumental:

published in Paris:
op.
1 [6] Sonates, fl, bc (1726, 2nd edn as Oeuvre contenant 6 sonates, n.d.)
2 Sonates, 2 fl, bc (1726)
3 Sonates, 2 fl (1727)
4 6 sonates, fl, bc (1728)
5 6 sonates, 2 fl (1728)
6 6 Sonates, 2 fl (c1728–30)
7 6 sonates et un caprice en trio, 2 fl/vn/ob, bc (c1730), 3 also for musettes/hurdy-gurdies/recs
8 6 fêtes rustiques, musette/hurdy-gurdy, fl/ob/vn, bc (c1732)
9 6 sonates, fl, bc (c1733), no.5 also for musette
Livre contenant diverses pieces, 2 hn/tpt/fl/ob (1733)
10 6 babioles, 2 hurdy-gurdies/musettes/rec/fl/ob/vn (by 1737)
11 6 concerto en 7 parties, fl, 3 vn, va, bn, bc (c1735–7)
12 Diverses pièces, fl/other inst, bc (by 1737)
13 6 sonates, fl, bc (c1737–40)
14 6 sonates, hurdy-gurdy, bc (c1737–40), 3 also for 2 hurdy-gurdies, bc, or hurdy-gurdy, vn, bc
15 6 sonates en trio, 2 fl/other insts, bc (1740)
16 6 sonates, fl, bc (1740)
17 6 concerto en 4 parties, hurdy-gurdy/musette/fl/rec/ob, 2 vn, bc (c1740–42)
[18] Les plaisirs de Champigny ou suite en trio, musette/hurdy-gurdy, fl, vn (c1742–51)

25 menuets, 2 hn/tpt/fl/ob/vn/pardessus de viole (1748)
Divertissement champêtre, en trio, musette/hurdy-gurdy, fl, vn (1749)
Airs choisis et connus en duo avec leurs variations, 2 fl/other insts (1752)
Noëls choisis et connus, avec leurs variations, 2 fl/other insts (1752)
1 chanson, 2 marches in Naudot, ed., Chansons notées de la très vénérable confrérie des maçons-libres (1737), various later edns; several other pieces in 18th-century anthologies

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jacques-Christophe Naudot (1690-1762) - Altres: Jacques-Christophe Naudot (1690-1762)



Parlem amb veu pròpia...

Jacques-Christophe Naudot va ser un flautista vinculat als ambients privats de París on va fer fortuna com a intèrpret, professor i compositor. Menys conegut en aquest darrer aspecte de la seva vida, el seu repertori s'estructura en 18 opus, i altres obres no catalogades, la majoria d'elles per a flauta, comprensible tenint en compte la seva predilecció per aquest instrument. Si bé el seu cognom malviu en l'oblit, algunes de les seves partitures resulten especialment atractives. D'aquestes, les més importants van ser els seus Concerts Opus 11 per a flauta i orquestra. Publicats a París en una data compresa entre el 1735 i el 1737, són concerts on el model, clarament, va ser l'italià. Recordem que l'estela de Vivaldi va creuar tot el cel d'Europa i pel que sembla Naudot en va prendre bona nota ja que espiritualment els seus concerts són un reflex francès de la música del venecià. Tècnicament avançats, ens demostren la sòlida carrera compositiva d'un Naudot de qui no tenim cap referència formativa en aquest sentit. De tres moviments, la flauta es fa acompanyar de 3 violins, una viola, un fagot i baix continuo en uns concerts tonalment festius, expressius, de textura fàcil i inevitablement agradable i on els sis concerts segueixen un model idèntic pel que fa a la seva arquitectura formal. L'evidència ens obliga a reconèixer la descomunal importància d'un Vivaldi a qui molts melòmans sovint minimitzem per la permanent omnipresència arreu. Tanmateix, si alcem la mirada i observem el cel, amb sort, encara intuirem la seva estela, la mateixa que un bon dia va hipnotitzar màgicament a Jacques-Christophe Naudot!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Naudot: 6 Flute Concertos, Op. 11

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris: