dimecres, 26 de novembre del 2014

REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814) - Lieder

Karl Philipp Fohr - Heidelberger Schloss
Obra de Karl Philipp Fohr (1795-1818), pintor alemany (1)



- Recordatori de Johann Friedrich Reichardt -
En el dia de la celebració del seu 262è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Carl Philipp Fohr (Heidelberg, 26 de novembre de 1795 - Rome, 29 de juny de 1818) va ser un pintor alemany. Durant la seva formació va mostrar un enorme interès per la pintura holandesa del segle XVI i pel realisme. Va treballar a la Cort de Darmstadt on va començar a realitzar les seves primeres obres. Les fonts medievals es van convertir en un dels seus principals recursos com mostren els seus quaderns de dibuixos "Album del Neckar" i "Album del Badem". Va formar part de l'Acadèmia de Belles Arts de Munich, i anys més tard va emprendre un viatge a Itàlia. Estant a Roma va mantenir estretes relacions amb el cercle dels natzarens. La seva amistat amb Joseph Anton Koch, un pintor de paisatges, el va incentivar a realitzar pintures com Les Cascades de Tívoli. Les seves vistes prenen elements medievals de la història alemanya que anuncien el seu gust pel romanticisme. La seva llibertat a l'hora d'imprimir les tonalitats va ser una altra de les característiques formals de la seva obra. Va morir als 23 anys en un desafortunat accident al riu Tiber, el juny de 1818.

Font: En català: No disponible En castellano: Karl Philipp Fohr (1795-1818) In english: Karl Philipp Fohr (1795-1818) - Altres: Karl Philipp Fohr (1795-1818)



Parlem de Música...

Johann Friedrich Reichardt (Königsberg, 25 de novembre de 1752 - Giebichenstein, 27 de juny de 1814) va ser un compositor i director musical alemany. El seu pare, músic, va ser el seu primer mestre. Amb ell va aprendre cant, violí i llaüt. Amb només 10 anys va començar a deambular amb el seu violí per les ciutats de l'entorn de Königsberg on va adquirir una fama precoç. Va seguir estudiant amb J.F. Hartknoch, l'organista C.G. Richter i el violinista F.A. Veichtner, un alumne de Franz Benda. Als 15 anys es va matricular a la Universitat de Königsberg on la seva estada fou curta. Anàlogament a molts artistes de l'època, va començar a viatjar per Europa tant aviat com va poder. Aquests periples van començar el 1771, tot recorrent Alemanya. En aquests viatges va conèixer molts compositors de renom com CPE Bach, Franz Benda o Naumann, entre molts altres. A Berlin, on hi va romandre un temps, va entrar en contacte amb la música d'Händel, la qual l'hi va causar un gran impacte. A Leipzig va començar a compondre i a Dresden va tenir a Homilius de mestre durant un breu període de temps. El 1774 va retornar a Königsberg amb un bagatge i una experiència musical impressionant. Allà va publicar un resum dels seus viatges sota el títol de Briefe Eines aufmerksamen Reisenden morir Musik betreffend. El 1775 va assolir un important càrrec musical a la cort de Frederic el Gran, en substitució de J.F. Agricola. Fervent admirador de Kant, la política "il·lustrada" del Rei alemany el va entusiasmar. En aquell temps, a banda de representar i dirigir obres de Graun i Hasse, entre molts altres, va començar a compondre música teatral. El 1777 va estrenar Cephalus und Prokris. Home d'elevada cultura, va fer amistat amb GoetheMoses Mendelssohn i Johann Gottfried Herder. Casa seva es va convertir, ràpidament, en un punt de trobada d'artistes i intel·lectuals.

Fins i tot, un joveníssim Ludwig Tieck va fer estada en aquell temps a casa de Reichardt. El 1783 va viatjar a Venècia on va conèixer a Galuppi, a Gluck i al mateix Emperador Josep II. A Itàlia va quedar enamorat de l'art renaixentista de Palestrina. El 1783 va fundar la Berlin Concert Spirituel, en clara imitació a l'existent a França. El 1785 va viatjar a Anglaterra i França. Allà va compondre dues òperes, Tamerlan i Panthée. Amb la mort de Frederic el Gran l'any 1786, el nou rei, Frederic Guillem II, va donar Reichardt plena autoritat com a mestre de capella, va elevar els seus emoluments, va contractar nous músics, va renovar el teatre de l'òpera i l'hi va donar total llibertat musical. Progressivament, es va anar fent més proper al moviment Sturm und Drang. Va col·laborar amb Goethe en el Singspiel Claudine von Villa Bella (1789). Possiblement, aquests anys van ser els més esplendorosos ja que a partir del 1790 la seva sort va canviar. El 1791 va emmalaltir i els rumors de la seva simpatia amb els revolucionaris francesos van provocar la ira del rei Guillem II. Reichardt va ser destituït el 1794. No obstant, la mort del rei el 1797 va facilitar el seu retorn a la cort. Tanmateix, l'ocupació napoleònica d'algunes zones prussianes van obligar a Reichardt a fugir al Nord d'Alemanya, tot i les simpaties vers la nova república francesa. El nou rei de Westfalia, Jerònim Bonaparte, el va contractar com a Directeur général des Theatres et de són orchestre. Aquest nou càrrec el va assumir amb poc entusiasme i ràpidament va trobar una bona excusa per absentar-se del seu càrrec. Va viatjar incansablement tot i la misèria econòmica amb la que va viure els seus darrers anys. Va morir, absolutament oblidat, el juny de 1814.

OBRA:

Vocal secular:

Òperes:

Hänschen und Gretchen, 1771–2 (Operette, 1, J.C. Bock, after M.-J. Sedaine: Rose et Colas), unperf., ov. A-Wgm, vs (Riga, 1773 [pubd with Amors Guckkasten])
Amors Guckkasten (La lanterne magique de l’amour), 1772 (Operette, 1, J.B. Michaelis), unperf., vs (Riga, 1773 [pubd with Hänschen und Gretchen])
Le feste galanti (La gioja dopo il duolo, ò Le feste superbe) (os, 3, L. de Villati, after Duché de Vancy), Potsdam, Hof, 1775, D-Bsb, F-Pc
Der Holzhauer, oder Die drei Wünsche, c1775 (komische Oper, 1, after Castet and J.F. Guichard: Le bûcheron), unperf.
Cephalus und Prokris (Melodram, 1, K.W. Ramler), Hamburg, Gänsemarckt, 7 July 1777, D-Bsb, vs (Berlin, 1777)
Ino (musikalisches Drama, 1, J.C. Brandes), Leipzig, 4 Aug 1779, Bsb, DK-Kk, vs (Leipzig, 1779)
Liebe nur beglückt (Schauspiel mit Zwischenmusik und Gesang, 3, Reichardt), Dessau, Hof, aut. 1781 (Dessau, 1780), D-Bsb*
Tamerlan, 1786 (tragédie lyrique, 4, E. Morel de Chédeville, after Voltaire: L’orphelin de la Chine), unperf.; in Ger., Berlin, Kgl, 16 Oct 1800, Bsb, US-Wc
Panthée (tragédie lyrique, 4, Berquin), Paris, Opéra, 1786, F-Pc
Andromeda (os, 3, A. de’ Filistri da Caramondani), Berlin, Kgl, 11 Jan 1788, D-Bsb, Mbs, US-Wc
Protesilao [Act 1] (os, 2, G. Sertor), Berlin, Kgl, 26 Jan 1789, Bsb [Act 2 by J.G. Naumann]
Claudine von Villa Bella (Spl, 3, J.W. von Goethe), Charlottenburg, Schloss, 29 July 1789, Bsb, WRdn
Brenno (os, 3, Filistri), Berlin, Kgl, 16 Oct 1789, vs (Berlin, 1789), fs (Berlin, c1797)
Jery und Bätely, 1789 (Spl, 1, Goethe), 1789, Berlin, National, 30 March 1801, A-Wn, D-Bsb, WRdn, US-Wc, vs (Berlin, c1789)
L’olimpiade (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Berlin, Kgl, 2 Oct 1791, D-Bsb
Lila (Spl, Goethe), 1791, ?unperf., music lost
Erwin und Elmire (Spl, 2, Goethe), Berlin, concert perf., early 1793, Bsb, WRdn, US-Wc, vs (Berlin, 1791)
Macbeth (tragedy, 3, G.A. Bürger), Munich, Hof, spr. 1795
Die Geisterinsel (Spl, 3, J.F.W. Gotter, after W. Shakespeare: The Tempest), Berlin, National, 6 July 1798, D-Bsb, WRdn, vs (Berlin, 1799)
Lieb’ und Treue (Lieb’ und Frieden) (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 31 March 1800, Bsb, Dlb, vs (Berlin, 1800)
Der Jubel, oder Juchhei (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 21 June 1800, Bsb, DT, vs (Strasbourg, 1805)
Rosmonda (tragedia per musica, 3, Filistri), Berlin, National, 6 Feb 1801, Bsb
Das Zauberschloss (Spl, 3, A. von Kotzebue), Berlin, National, 2 Jan 1802, F-Pc
Herkules Tod (Melodram, 1, after Sophocles), Berlin, National, 10 April 1802, D-Bsb, US-Wc
Kunst und Liebe, c1803 (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 30 Nov 1807, vs (Strasbourg, 1805)
L’heureux naufrage (comedy, 1), Kassel, Hof, aut. 1808, D-Bsb
Bradamante (4, H.J. von Collin), Vienna, 3 Feb 1809, Bsb
Der Taucher (Spl, 2, S.G. Bürde, after F. von Schiller), Berlin, National, 18 March 1811, Bsb
Musik zu J.F. Reichardts Liederspielen (Strasbourg, 1804)
Music in: Hasse: Artemisia, 1778; Bertoni: Orfeo ed Euridice, 1788

Incidental:

Einige Hexenscenen aus Schackespears Macbeth, Berlin, National, 28 Dec 1787 (Berlin, 1787), vs in Olla Potrida für Clavierspieler, ed. J.C.F. Rellstab (Berlin, 1789);
Götz von Berlichingen (Goethe), c1790, lost;
Faust I (Goethe), 1790, DT, S-Skma;
Torquato Tasso (Goethe), 1791 [pubd in Göthe’s Lieder, Oden, iv];
Egmont (Goethe), 1791, Weimar, Hof, 25 April 1796, D-DÜk, WRgs;
Clavigo (Goethe), 1791, Berlin, National, 15 July 1803, lost;
Angelica liberata oder Der Sturz des Ungeheuers, Leipzig, Stadt, 16 Oct 1797, lost;
Iphigenia (Goethe), c1798, Bsb;
Die Kreuzfahrer [Les croisés] (Kotzebue), Berlin, National, 1 Jan 1802, lost;
Die Räuber, Die Jungfrau von Orleans, Wallenstein (Schiller) [pubd in Schillers lyrische Gedichte]

2 ballets: Orpheus, Trippstrill, 1763–4, lost; Il genio della Russia e il genio della Prussia (Landi), prol to C.H. Graun: Angelica e Medoro, Berlin, 24 July 1776;
Ein französischer Prolog von Madame Aurore Bursay: Venez plaisirs charmants, Kassel, Hof, 20 Feb 1808, LEm (inc.)

Other:
An die Musik (Ebeling), 1778, lost;
La danza, 2vv (St Petersburg, c1788);
Il consiglio, 1788;
Amor timido, 1788;
Musikalische Feier zum Andenken Friedrich’s des Grossen (Berlin, 1788);
Trauerode auf den Tod der Grossfürstin Helena (Penig and Leipzig, 1805);
Das neue Jahrhundert: eine prophetische Ode von Klopstock, 2vv, double choir, orch, autograph 1814, Bsb

Lieder i cançons:

Vermischte Musicalien (Riga, 1773) [incl. 7 solo songs, 1 aria];
Gesänge fürs schöne Geschlecht (Berlin, 1775);
Oden und Lieder, i–iii (Berlin, 1779–81);
Gedichte von K.C.L. Rudolphi … mit einigen Melodien (Berlin, 1781);
Frohe Lieder für deutsche Männer (Berlin, 1781);
Lieder für Kinder aus Campes Kinderbibliothek, i–ii (Hamburg, 1781), iii (Wolfenbüttel, 1787), iv (Brunswick, 1790);
Oden und Lieder von Uz, Kleist und Hagedorn (Grotkau, 1782);
Lieder von Gleim und Jacobi (Gotha, 1784);
Kleine Klavier- und Singestücke (Königsberg, 1783) [incl. 9 songs];
Deutsche Gesänge (Leipzig, 1788)
Geistliche Gesänge von Lavater (Winterthur, 1790);
Cäcilia, i–iv (Berlin, 1790–95);
Göthe’s lyrische Gedichte (Berlin, 1794);
Deutsche Gesänge beim Clavier von Matthisson (Berlin, 1794);
Gesänge der Klage und des Trostes (Berlin, 1797);
Lieder der Liebe und der Einsamkeit, acc. hp, kbd, i–ii (Leipzig, 1798, 1804), ed. W. Serauky (Halle, 1951);
Wiegenlieder für gute deutsche Mütter (Leipzig, 1798);
Lieder für die Jugend, i–ii (Leipzig, 1799);
Sonetti e canzoni di Petrarca (Berlin, n.d.);
12 deutsche Lieder (Zerbst, 1800), collab. L. Reichardt
6 Romances, acc. pf/hp (Paris and Berlin, 1805);
Romantische Gesänge (Leipzig, 1805);
Le troubadour italien, français et allemand, i–xxxvi (Berlin, 1805–6);
Göthe’s Lieder, Oden, Balladen und Romanzen, i–iv (Leipzig, 1809–11), ed. in EDM, 1st ser., lviii–lix (1964);
Schillers lyrische Gedichte (Leipzig, 1810);
3 Lieder von C.L. Reissig (Leipzig, 1812);
Lieder von T. Körner, autograph, D-DÜk
Songs in anthologies ed. Reichardt: Musikalischer Blumenstrauss, i–iv (Berlin, 1792–5), iv as Musikalische Blumenlese für 1795;
Lieder geselliger Freude, i–ii (Leipzig, 1796–7), ed. G. Ochs (Halle, 1948);
Neue Lieder geselliger Freude, i–ii (Leipzig, 1799, 1804)

Vocal religiosa:

Orats:
La Passione de Gesù Cristo (P. Metastasio), 1783, D-Bsb, USSR-KA;
Auferstehungs-Oratorium, 4vv, double choir, orch, 1785

Cants.:
Gott ist unser Gesang (G.W. Burmann), 4vv, orch, 1778, D-Bsb [for birthday of Frederick the Great];
Ariadne auf Naxos (H.W. von Gerstenberg) (Leipzig, 1780);
Der May: ein Wettgesang (K.W. Ramler), 2vv, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 3 bn, 1780;
Die Hirten bei der Krippe (Ramler) (Gotha, 1782);
Der Sieg des Messias (H.J. Tode), 1784, SWl;
Cantata in the Praise of Handel (J. Lockman), S, chorus, orch, 1785;
Weihnachts-Cantilene (M. Claudius) (Berlin, 1786)
Cantus lugubris in obitum Friderici Magni borussorum regis, 4vv, chorus, orch, Sept 1786 (Berlin, 1787) [on death of Frederick the Great];
Cantata per giorno natalizio della Principessa Frederica de Prussia, 4vv, 1787;
Eine Geisterstimme (A. Iffland), 1787;
Miltons Morgensang, 4vv, chorus, orch (Kassel, 1808) [arr. by Reichardt of C. Fasch: Hymne];
Cantate auf die Einweihung der Berliner Universität (C. Brentano), 15 Oct 1810;
Cantate auf den Tod der Königin Luise von Preussen (Brentano), 1810

Sacred:
Requiem, 6vv, lost;
Der Säemann säet den Saamen, c1784;
Der Mensch lebt und bestehet (M. Claudius), c1784;
Der 8. Psalm, 4vv, insts, org, ?lost;
Der 165. Psalm (trans. M. Mendelssohn), 1784;
Der 64. Psalm, 1784;
Der 65. Psalm, chorus, orch (trans. Mendelssohn), 1784, A-Wn, B-Bc, D-Bsb, SWl;
Te Deum laudamus, double choir, orch, 1786, A-Wn, D-Bsb*, KA [for coronation of Friedrich Wilhelm II of Prussia];
Te Deum zur Feier des Sieges bei Leipzig 1813, 2vv, double choir, orch, ?lost

Instrumental:

Concs.: 9 for kbd: 6 concerts … à l’usage de beau sexe, hpd/pf, op.1 (Amsterdam, 1774), B  (Riga, 1773), g, 1774, for Juliane Benda (Leipzig, 1777), G, autograph 1772; Concerto VIII, 2 kbd, 1773; 1 for hpd, vn, autograph c1773; 1 for vn (Riga, 1773), ed. in NM, clxxxi (1955)
Other orch: 6 syms.: nos.1 and 2, autograph 1773, e, c1774, ?lost, no.6, autograph 1776, D, autograph 1782, Schlachtsymphonie, 1814; Overtura di Vittoria, 1814; 2 ovs., 1776; Trauermarsch, c1797
Chbr: 3 qnts, 2 vn/fl/ob, 2 hn, pf (Paris, 1785); Str qt, c1774, D-SWl; 6 trios, 2, vn, b, 1774 (2 lost, 2 pubd Offenbach), 1 ed. in Collegium musicum, lii (Leipzig, 1926); 6 sonatas, 2 vn, vc, op.1 (Offenbach, 1778); 3 sonatas, vn, va, vc, op.4 (Berlin, 1782); 6 sonatas, vn, b (Berlin, 1778), 2 ed. in NM, lxiv (1930); 6 hpd sonatas, vn acc., op.2 (Amsterdam, 1777); 4 sonatas, hpd/pf, vn acc. (Paris, 1785); 2 sonatas, fl, kbd, D (Berlin, 1787), C, c1787, ed. in Collegium musicum, cviii (Wiesbaden, 1957); 100 leichte Übungsstücke, 2hn (Leipzig, ?1810); Vermischte Musicalien (Riga, 1773), [incl. str qt, str trio, vn sonata with vc, 2 vn sonatas with kbd; works for glass harmonica]
Kbd: Sonate der Herzogin … Annen-Amalien (Berlin, 1772); 2 hpd sonatas in Vermischte Musicalien (Riga, 1773); 6 hpd sonatas (Berlin, 1776); 6 hpd sonatas (Berlin, 1778); 6 sonatas, hpd/pf, op.3 (Berlin, 1782); 6 rondeaux, pf/hpd (Paris, 1785); 4 pf sonatas (Berlin, 1793); 12 variations sur l’air … de l’opéra Die Geisterinsel, pf (Berlin, c1800); Grande sonate, pf (Leipzig, ?1813); 4 kbd sonatas, USSR-KA, D-Bsb, incl. 2me sonate … pour Madame la Baronne de Ertmann, autograph 1814; Kleine Klavier und Singestücke (16 works) (Königsberg, 1783); miscellaneous smaller works in anthologies

Literatura:

Über die deutsche comische Oper (Hamburg, 1774/R)
Briefe eines aufmerksamen Reisenden die Musik betreffend, i (Frankfurt and Leipzig, 1774/R); ii (Frankfurt and Breslau, 1776/R)
Schreiben über die Berlinische Musik (Hamburg, 1775)
Ueber die Pflichten des Ripien-Violinisten (Berlin and Leipzig, 1776)
Leben des berühmten Tonkünstlers Heinrich Wilhelm Gulden (Berlin, 1779) [?autobiographical]
ed.: Musikalisches Kunstmagazin, i–ii (Berlin, 1782–91/R)
George Friederich Händel’s Jugend (Berlin, 1785); ed. W. Siegmund-Schultze in HJb 1959, 183–98
Schreiben an den Grafen von Mirabeau Lavater betreffend (Hamburg, 1786)
An das musikalische Publikum seine französischen Opern Tamerlan und Panthée betreffend (Hamburg, 1787)
Vertraute Briefe über Frankreich, i–ii (Berlin, 1792–3) [under pseud. ‘J. Frei’]
ed., with F.L.A. Kunzen: Studien für Tonkünstler und Musikfreunde (Berlin, 1793/R) [incl. Musikalisches Wochenblatt (Berlin, 1791–2), Musikalische Monatsschrift (Berlin, 1792)]
Über die Schändlichkeit der Angeberei (Berlin, 1795) [pubd anon. in protest against his dismissal]
ed., with P. Poel and others: Frankreich (Lübeck and Hamburg, 1795–1805/R)
ed.: Musikalischer Almanach (Berlin, 1796)
ed.: Deutschland, i–iv (Berlin, 1796/R)
ed.: Lyceum der schönen Künste, i–ii (Berlin, 1797/R)
Vertraute Briefe aus Paris, geschrieben … 1802–3, i–iii (Hamburg, 1804); ed. R. Weber (Berlin, 1981)
Liederspiele (Tübingen, 1804) [libs of Lieb’ und Treue, Der Jubel, Kunst und Liebe]
ed.: G. von Schlabrendorff: Napoleon Bonaparte und das französische Volk unter seinem Consulate (Hamburg, 1804; Eng. trans., 1804); ed. W. Greiling (Leipzig, 1993)
ed.: Berlinische musikalische Zeitung, i–ii (Berlin, 1805–6/R)
Der Rheingraf oder Das kleine deutsche Hofleben’ [5-act play], ‘Offene Briefe des Freiherrn Arminius von der Eiche und seines Leibjägers Hans Heidekraut’, Haupt- und Staatssittenspiegel für Gross’ und Kleine (?Hamburg, 1806)
Vertraute Briefe geschrieben auf einer Reise nach Wien und den oesterreichischen Staaten zu Ende des Jahres 1808 und zu Anfang 1809, i–ii (Amsterdam, 1810); ed. G. Gugitz (Munich, 1915)
Autobiographie’, AMZ, xv (1813), 601–16, 633–42, 665–74; xvi (1814), 21–34 (1813–14)

Font: En català: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) En castellano: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) In english: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - Altres: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) 



Parlem amb veu pròpia...

En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés, el compositor, o segons des de la perspectiva que el mirem escriptor, Johann Friedrich Reichardt és necessàriament un dels protagonistes d'aquest 2014. De forma irregular, i probablement amb més constància a Alemanya, el seu nom es va situant en escena per mostrar-nos algunes pinzellades del seu art. Com deia en la darrera entrada del passat mes de juny, Reichardt va ser bàsicament un compositor de cançons, amb més de 1500 del seu puny i lletra, la majoria d'elles inspirades en texts de més d'un centenar de poetes diferents. En una gamma d'estils probablement insuperable fins que Schubert, inspirat pel mateix Reichardt, va fer acte de presència, representa probablement un dels romanticismes més prematurs d'Alemanya i inevitablement d'Europa. La seva copiosa i enorme quantitat de cançons parteixen de models diferenciats. D'entrada, de poemes d'autors com Gleim, Claudius, Hölty i Kleist amb uniformitat estròfica, harmonia en dues o tres parts i melodies tan germànicament folklòriques que fins i tot actualment encara es canten en les escoles alemanyes. A l'altre extrem hi trobem cançons com els Lieder d'avui en què la veu emergeix de la potència romàntica d'autors com el seu bon amic Goethe, és a dir, reflexions lliures i escenes dramàtiques d'inspiració mitològica. No en va el mateix Goethe va escriure amb sinceritat que "Reichardt ha estat el primer en transformar la meva obra en música seriosa, constant i àmpliament coneguda pel públic". Paraules d'agraïment que avui intentarem desxifrar amb la seva música per a tenor o mezzosoprano i piano o guitarra. Inevitablement, parlar de les cançons de Reichardt és fer-ho de poesia romàntica!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ludwig Holtmeier (fortepiano); Michael Freimuth (guitar); Sibylle Kamphues (mezzo-soprano); Hans Jorg Mammel (tenor)
RECICLASSICAT: REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814)
AMAZON: Reichardt: Lieder der Liebe und Einsamkeit

Reichardt: Lieder der Liebe und Einsamkeit

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: