BERNHARD, Christoph (1628-1693) - Geistliche Harmonien

Obra de Rosso Fiorentino (1495-1540), pintor italià (1)

- Recordatori de Christoph Bernhard -

En el dia de la commemoració del seu 321è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Rosso Fiorentino (Firenze, 8 de març de 1495 - Fontainebleau, 14 de novembre de 1540) va ser un pintor italià el nom autèntic del qual va ser Giovanni Battista di Jacopo di Guasparre. Va ser alumne d'Andrea del Sarto i membre de l'Escola de Fontainebleau. Va ser un dels primers i més destacats exponents toscans del manierisme pictòric. De la seva producció inicial cal destacar L'Asumpció (1517) a l'Església de la Santissima Annunziata, Les Filles de Jetró obra que evidencia un gran proximitat a Miquel Àngel. Posteriorment, durant la seva estada a Roma, va realitzar els frescos de La creació d'Eva i El pecat original (1524). Després del violent Saqueig de Roma per part de les tropes de Carles V, Rosso Fiorentino es va refugiar a Borgo Sansepolcro i després a Arezzo. A partir d'aquest moment la seva pintura va esdevenir més inquietant i lúgubre. Després va traslladar-se a Venècia on hi va romandre durant un temps. L'any 1530 va ser reclamat pel rei de França Francesc I per a qui va dirigir les obres decoratives al Palau de Fontainebleu. Hi va realitzar frescs i estucs en els quals el seu art es va tornar capritxós i elegant, com una mena d'anunci del barroc. Una de les seves últimes obres, i alhora una de les seves obres mestres, va ser La Pietat que es troba actualment al Museu del Louvre. No obstant es considera que la seva principal obra mestra és El Davallament (La Depozisione), que es troba a Volterra. Va morir a Fontainebleau el novembre de 1540.

Font: En català: Rosso Fiorentino (1495-1540) - En castellano: Rosso Fiorentino (1495-1540) - In english: Rosso Fiorentino (1495-1540) - Altres: Rosso Fiorentino (1495-1540)

---

Parlem de Música...

Christoph Bernhard (Kolberg, Pomerània, 1 de gener de 1628 - Dresden, 14 de novembre de 1692) va ser un cantant i compositor alemany. Va estudiar amb un alumne de Sweelinck, l'organista Paul Siefert a Danzig (ara Gdansk) i a Varsòvia. Amb 20 anys ja actuava com a cantant a la cort electoral de Dresden sota la direcció d'Heinrich Schütz. Després va passar un any a Copenhaguen per perfeccionar el cant amb Agostino Fontana. Després del seu nomenament com a assistent de mestre de capella a Dresden el 1655, Bernhard va fer dues estades a Itàlia per continuar la seva educació musical. Quan tenia 35 anys, es va traslladar a Hamburg per treballar com a director musical de la Johanneum i per a esdeveniments musicals populars. Aquells van ser una anys daurats en la tradició musical d'Hamburg: Bernhard i el seu bon amic Matthias Weckmann van actuar junts i van dirigir les últimes composicions provinents d'Itàlia i Viena i així mateix van compondre una important col·lecció de música contrapuntística. L'Elector de Saxònia va reclamar els serveis de Bernhard a Dresden el 1674, on va tornar com a assistent de kapellmeister. Sis anys més tard, la tradicional creació musical italiana a la ciutat es va reduir considerablement, fins el punt que Bernhard es va convertir en l'únic mestre de capella a la cort. Va continuar component, dirigint i organitzant la biblioteca musical de Dresden fins a la seva mort el 1692, a l'edat de 64 anys. Bernhard va deixar moltes obres sacres vocals, composicions seculars i tres tractats importants de música, el més famós dels quals és el Tractatus compositionis augmentatus (c.1657), que fou l'origen del terme passus duriusculus. Va morir a Dresden el novembre de 1692.

OBRA:

Vocal religiosa:

Alemany:
Geistlicher Harmonien erster Theil, begreiffende zwanzig deutsche Concerten, 1–4vv, 2 vn, bc (Dresden, 1665); ed. in EDM, 1st ser., lxv (1972)
Das alte Jahr vergangen ist, 3vv, bc, D;
Fürchtet euch nicht, 1v, 2 vn, bn, bc, S-Uu, ed. B. Grusnick (Kassel, 1933);
Herr, nun lässest du deinen Diener, 5vv, 5 insts, bc, S;
Wahrlich, wahrlich ich sage euch, 1v, capella 4vv, 5 insts, bc, S;
Wohl dem der den Herren fürchtet, 2vv, 4 va, bc, S

Llatí:
Missa a 5, 5vv, 6 insts, D;
Missa ‘Christ unser Herr zum Jordan kam’, 5vv, ed. in Cw, xvi (1932/R);
Missa ‘Durch Adams Fall’, 5vv, ed. in Cw, cvii (1969)
Anima sterilis quid agis quid torpes, 2vv, 2 vn, bc, D;
Benedic, anima mea, 9vv, 11 insts, bc, D;
Currite pastores in Bethlehem, 1v, 2 vn, bc, D;
Da pacem, Domine, in diebus nostris, 5vv, 6 insts, bc, D;
Haec dies quam fecit Dominus, 3vv, bc, D;
Jubilate Deo omnis terra, 3vv, bc, D;
O anima mea accipe pennas aurorae, 6vv, 8 insts, bc, D;
Reminiscere miseratiorum tuarum, Domine, 3vv, bc, D;
Salve mi, Jesu, 1v, bc, D;
Surgit Christus cum trophaeo, 3vv, capella 4vv, 6 insts, bc, D;
Surrexit Christus spes mea, 6vv, 5 insts, bc, D;
Tribularer si nescirem, 10vv, 10 insts, bc, S

Altre:
Lezter Schwanen-Gesang (Gott sei mir gnädig), so bei christlicher Beerdigung des … Johann Risten, 4vv, 2 vn, 3 va, bc (Hamburg, 1667)
Trauer-Music (Zur selbigen Zeit), bey hochansehentlicher Beerdigung des … Herrn Barthold Müllers Bürgermeisters der Stadt Hamburg, 5vv, bc (Hamburg, 1667); ed. in Cw, cvii (1969); ed. in EDM, 1st ser., lxxix (1975)
Letzter Ehren-Nachklang (Ich sahe an alles Thun) dem … Herrn Hinrich Langebeck, 4vv, 2 vn, 3 va, bc (Hamburg, 1669); S
Prudentia prudentiana (Jam mesta quiesce querela) … solatio tribus contrapunctis convertibilibus (Hamburg, 1669) [funeral music for the mother and wife of Dr Rudolf Capelli]; D
Cantabiles mihi erant justificationes tuae, 5vv, perf. Dresden, 17 Nov 1672, lost funeral music for H. Schütz

Vocal secular:

Lasst uns, o Schönste, lieben, 3vv, 2 vn, bc, S-Uu
14 Songs, 1v, bc, in C. von Stieler, Die geharnschte Venus (Hamburg, 1600/R), doubtful, attrib. ‘C.B.’; ed. B. Billeter (Munich, 1968)
For lost works, see Fiebig

Literatura:

Von der Singe-Kunst, oder Maniera, c1649
Tractatus compositionis augmentatus, c1657
Ausführlicher Bericht vom Gebrauche der Con- und Dissonantien [? abridgment of Tractatus]

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Christoph Bernhard (1628-1693) - Altres: Christoph Bernhard (1628-1693) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Christoph Bernhard va ser un compositor íntegrament eclesiàstic. Hereu indirectament de la música i escola de Jan Pieterszoon Sweelinck, va ser un compositor de qui en prou feines en tenim referències ja que en vida només una de les seves col·leccions es va publicar ja que en aquell temps la majoria de la música protestant es difonia mitjançant manuscrit. Es tracta de la Geistliche Harmonien (Dresden, 1665) que conté 20 concerts sagrats que precisament avui recuperarem en la seva totalitat. per tant, per dimensió i especialment per ressò podríem dir que aquesta va ser la major col·lecció de música de Bernhard. Obres d'entre una i quatre veus solistes, dos violins i continuo. Totes elles en llengua germànica i d'inspiració bíblica i musicalment embrionàries de la que posteriorment seria la cantata alemanya, és a dir, ària-recitatiu concertant. Si bé Sweelinck va ser el teòric amb qui es va emmirallar, el cert és que aquests concerts s'apropen sensiblement a la filosofia de Schütz, l'omnipresent mestre alemany del segle XVII, i en certa manera al que Bernhard va perfectament descriure en el seu Tractatus compositionis augmentatus (c.1657). Edició excel·lent tant per les veus protagonistes com per l'acompanyament instrumental. I si bé la manca d'impressions i edicions de la música de Bernhard ha repercutit decisivament en la pèrdua de moltes de les seves partitures, hem de remarcar, amb signes d'exclamació, que la que ha pogut superar la meteorització del temps ho ha fet amb esplèndida bona nota!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Petra Geitner (soprano); Reiner Schneider-Waterberg (alto); Hartmut Elbert (bass); Gerhard Spath (bass); Parthenia Vocal; Parthenia Baroque; Christian Brembeck
RECICLASSICAT: BERNHARD, Christoph (1628-1693)
PRESTOCLASSICAL: Bernhard, C.: Sacred Harmonies

IMSLP: Christoph Bernhard (1628-1693)

CPDL: Christoph Bernhard (1628-1693) 

SPOTIFY: Parthenia Vocal – Bernhard, C.: Sacred Harmonies

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!