HÄGG, Gustaf Wilhelm Petersson (1867-1925) - Organ works

Obra de William Orpen (1878-1931), pintor irlandès (1)

- Recordatori de Gustaf Wilhelm Petersson Hägg -

En el dia de la celebració del seu 147è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Sir William Newenham Montague Orpen (Stillorgan, 27 de novembre de 1878 - Londres, 29 de setembre de 1931) va ser un pintor irlandès. Es va formar a la Metropolitan Schooly de la Slade School of Fine Art de Londres. El 1901 es va casar amb Grace Newstub, amb qui va tenir tres filles, tot i que el matrimoni no va durar gaire i se'n va anar a viure amb Madame Saint-George, una de les seves models. Durant la Primera Guerra Mundial va ser nomenat pintor oficial, juntament amb el pintor irlandès John Lavery, i el 1917 va treballar en el front occidental fent dibuixos i pintures de soldats i presoners de guerra alemanys, així com la majoria dels retrats oficials dels generals i els polítics. Encara que el seu estudi es trobava a Londres va participar en els ambients pictòrics irlandesos amb el seu col·lega Hugh Lane. La seva especialitat van ser els retrats. Va participar en el Renaixement Cèltic i va realitzar diversos escrits: The Outline of Art. An Onlooker in France (1917-1919), Williams & Norgate (Londres, 1924), Stories of Old Ireland and Myself. Williams & Norgate (Londres, 1924). Va morir morir el novembre de 1878 a Londres.

Font: En català: William Orpen (1878-1931) - En castellano: William Orpen (1878-1931) - In english: William Orpen (1878-1931) - Altres: William Orpen (1878-1931)

---

Parlem de Música...

Gustaf Wilhelm Petersson Hägg (Visby, 28 de novembre de 1867 - Stockholm, 2 de febrer de 1925) va ser un organista i compositor suec. Va estudiar al Col·legi Reial de Música d'Estocolm on va rebre el títol d'organista el 1886. El 1893 va començar a treballar a l'Església de Klara, una de les principals esglésies de la capital sueca. El 1904 es va convertir en professor d'harmonia en el Col·legi Reial, el mateix on havia estudiat. Allà va donar classes d'orgue i va ser nomenat oficialment professor d'aquest instrument el 1915. Va compondre molta música instrumental, especialment per a piano i orgue tot i que també va escriure cançons i música orquestral, entre ella una Simfonia en Re major (1899) i un Concert Obertura en Sol bemoll (1891). Va morir a Estocolm el febrer de 1925.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Gustaf Wilhelm Petersson Hägg (1867-1925) - Altres: Gustaf Wilhelm Petersson Hägg (1867-1925)

---

Parlem amb veu pròpia...

El cognom Hägg, dins del seu peculiar ecosistema musicalment remot i oblidat, es limita espacialment a Suècia, país on dos representants d'aquesta família hi van fer vida i professió. I si bé avui en parlem en nom de Gustaf Hägg, el cert és que, per ara, ha estat el seu cosí Jacob Adolf Hägg (1850-1928) qui ha gaudit de major presència, discogràficament parlant, tot i la precària situació marginal en la que ambdós compositors es troben. I si bé de Jacob no dubto que ja trobarem el moment de parlar-ne, avui toca fer-ho en honor i glòria de Gustaf, un suec de formació acadèmica impol·luta ja que es va graduar a l'orgue amb la màxima puntuació possible a l'Escola Reial de Música d'Estocolm. En nom seu explorarem, evidentment, alguna de la seva música per a orgue, el seu instrument. Bé, de fet, hauria de dir que en parlarem amb la que probablement és, més enllà de les fronteres de Suècia imagino, l'única de les edicions disponibles que faci referència al seu univers. En essència, com podrem comprovar, la música d'orgue d'Hägg consisteix gairebé exclusivament en peces de caràcter únic, és a dir, de llargs moviments i amb melodies expressives i avançades, possiblement inspirades en l'harmonia de Franck, i sovint amb instruccions detallades dels registres de l'instrument necessaris d'acord amb la tradició francesa però clarament orientades al seu propi ús diari a l'orgue de la preciosa Església de Santa Clara d'Estocolm. Tot i el profund desconeixement que en tenim, no va ser l'únic organista suec ja que autors com Emil Sjögren (1853-1918), organista de l'Església de Sant Joan d'Estocolm, Otto Olsson (1879-1964), Oskar Lindberg (1887-1955) i Harald Fryklöf (1882-1919) també van ser hereus d'aquesta mateixa escola d'orgue romàntica sueca de la qual, en nom de Gustaf Hägg, avui en gaudirem!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ralph Gustafsson (orgue)
DISCOGS: G.HÄGG: Complete Works for Organ

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Ralph Gustafsson – G.HÄGG: Complete Works for Organ

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!