BENDA, František (1709-1786) - Symphonies

Obra de Samuel Scott (1702-1772), pintor anglès (1)

- Recordatori de František Benda -

En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Samuel Scott (Londres, 1702 - Bath, 12 d'octubre de 1772) va ser un pintor anglès. Res se sap de la seva formació. No obstant això, és evident que va conèixer molt els temes marins del pintor del segle XVII Willem van de Velde. De fet, el catàleg de la subhasta dels seus béns a la seva mort inclou quatre pintures de Willem van de Velde el Jove (1633-1707). Inicialment, els treballs de Scott tendeixen als temes tradicionals de batalles navals i de transport marítim, escenes al Tàmesi i altres paisatges marítims i urbans. Des de l'any 1731-1732, li van fer encàrrecs per a pintar una sèrie de de vistes de l'East Índia Company, que va produir en col·laboració amb el pintor paisatgista George Lambert. L'arribada de Canaletto a Londres el 1746 el va portar a estendre el seu talent a vistes topogràfiques del Tàmesi i dels seus ponts. Scott va ser un bon pintor que va arribar a atresorar entre £200 i £800 a l'any per la seva feina. Va compartir amistat amb William Hogarth i va rebre el suport d'Horace Walpole. El 1766, malalt, va decidir abandonar Londres per instal·lar-se a Bath, ciutat on va morir l'octubre de 1772.

Font: En català: No disponible - En castellano: Samuel Scott (1702-1772) - In english: Samuel Scott (1702-1772) - Altres: Samuel Scott (1702-1772)

---

Parlem de Música...

František Benda (Staré Benátky, bap. 22 de novembre de 1709 - Nowawes, 7 de març de 1786) va ser un violinista i compositor. Fill de Jan Jiří Benda, la principal font d'informació de la seva vida sorgeix de la pròpia autobiografia que va escriure el 1763 en què detalla la seva pròpia vida però també, i detalladament, el context històric i la vida social del seu entorn. Durant la seva joventut, Benda va ser un cantant excel·lent motiu pel qual la seva primera formació fou en aquest sentit. El 1718 va entrar a estudiar a l'Església de Sant Nicolàs de Praga. El 1720 es va traslladar a Dresden on va continuar els seus estudis. El 1723 va retornar a Praga com a cantant i com a estudiant del Seminari Jesuïta de la ciutat. Allà va escriure les primeres composicions, la majoria d'elles perdudes, i va començar a actuar a les ordres de Johann Fux, en la seva òpera Costanza e Fortezza. Amb el canvi de veu va renunciar al cant i va començar a estudiar violí, concentrant-se en la forma italiana de Vivaldi. Va viure durant un temps a Viena on va participar en concerts de l'alta aristocràcia i on va coincidir amb grans noms del món musical d'aleshores. Cansat de l'ambient de Viena, va assolir un càrrec d'Hofkapellmeister pel Comte Suchaczewsky de Varsòvia, càrrec que va mantenir durant dos anys. A partir d'aquell instant, Benda va esdevenir un personatge popular i el 1732 va ser convidar a formar part de l'orquestra de la cort reial de Varsòvia, un càrrec que gustosament va acceptar tot i que només el va mantenir durant un any. El 1733 va tornar a Dresden on va coincidir amb Frederic el Gran que el va invitar a unir-se a la seva orquestra. Allà va fer amistat amb Pisendel, CPE Bach i Goldberg amb qui va coincidir en nombrosos concerts. Instal·lat al servei de Frederic el Gran, va ser nomenat Konzertmeister de la Capella Reial el 1771. Va seguir en aquest càrrec fins el març de 1786, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal secular:

3 songs in Oden mit Melodien, i (Berlin, 1753)

Instrumental:

Concs.: 14 for vn/fl, str, l II:1–3, 6–10, 12–14, 16–18, A-M, Wgm, B-Bc, D-Bsb, Ds, Dl, KA, MÜu, SWl; E , vn, str, l II:5, B-Bc; ed. J. Čeleda (Prague, 1927); 3 for fl, str, l II:4, 11, 15, all in D-KA, ed. in MAB, lxxx (1979), excerpt from l II:11 arr. va da braccio, A-M; 3 for vn, str, doubtful, l II:19, by G. Benda, lII:20, probably by J. Riepel, l II:21, probably by J. Benda, B-Bc, D-Dl, SWl, S-SKma; 6 concs., fl/vn, str, known only through catalogue citations

Other orch: Sinfonia, C, str, l I:1, D-LEm; ed. H. Förster (Leipzig, 1960); 9 other sinfonias, str, l I:2–10, B-Bc, CZ-Pnm, D-LEm, Bsb, Dl, S-Skma; Dragonermarsch, wind insts, pr. in 1764, pr. in MMg, xxxii (1900), 162–3; 4 sinfonias, l I:11–14, A-KR, D-RUl, S-L, Skma, doubtful, probably by G. Benda; 3 sinfonias, B-Bc, US-Wc, spurious: l I:15–16, by J.G. Graun, l I-17, by J.A. Hasse

Solo sonatas: e, fl, b l III:57 (Berlin, 1756), ed. in MAB, lx (1963); 6 sonates à violon seul avec basse, op.1, l III:1, 47, 51, 95, 98, 121 (Paris, 1763/R 1991 in ECCS, v), l III:98 and 121 ed. in MAB, lvii (1962); A, vn, b, l III:103, in Musikalisches Allerley, ix (Berlin, 1763), ed. L. Salter (London, 1985); at least 135 others, vn/fl, b, A-M, Wgm, Wn, B-Bc, CZ-Pnm, D-Bsb, DS, MÜu, SWl, DK-Kk, S-Skma, US-BEm, Wc, incl. C, vn, b, l III:2, ed. S. Gerlach and Z. Pilková (Munich, 1982); l III:25, 34, 40, 59, 83, 105, ed. in RRMCE, xiii (1981); l III:9, 47, 63, 83, 114, 130, ed. S. Gerlach and K. Röhrig (Munich, 1991); F, vn, b, l III:71, ed. A. Schering (Leipzig, 1909); G, vn, b, l III:82, A, vn, b, l III:109, both ed. in MAB, lvii (1962); a, vn, b, l III:116, ed. E. Chaumont (Paris, 1924); C, fl, b, l III:6, ed. K. Janetzky (Leipzig, 1967); 19 others, fl/vn, b, attrib. ‘Benda’, doubtful; 18, fl/vn, b, known only through catalogue citations

Vn: 16 caprices in Etude de violon ou caprices … de Messieurs François et Joseph Benda, i–(ii) (Leipzig, 1804); 28 caprices in Exercises progressifs pour le violin, iii (Leipzig, 1806), facs. ed J. Müller-Blattau (Stuttgart, 1957); 23 further caprices, pubd in Hohe Schule des Violinspiels, ed. F. David (Leipzig, 1867), 12 essercizi, ed. G. de Angeles (Milan, n.d.), Studien für die Violin (Berlin, n.d.); 1 caprice ed. J. Čeleda (Prague, 1960); 21 caprices, A-Wgm, CZ-Pnm, D-Bsb, SWl; 2 caprices, D-SWl, Bsb, CZ-Pnm, doubtful; 41 caprices known only through catalogue citations; 22 duets, l V:1–22, S-Skma; 6 duets, l V:23–8, B-Bc, D-Bsb, probably by Johann Benda; Duet, l V:29, A-Wn, doubtful; 2 duets, lV:30–31, B-Bc, D-Bsb, probably by Johann Benda

Other chbr and kbd: Trio, G, 2 fl, b, l IV:1, ed. H. Ruf (Wilhelmshaven, 1977), Trio, A, 2 vn, b, l IV:2, D-MÜu; 2 trios, D, G, l IV:3–4, D-SWl, formerly attrib. Benda, by J.G. Graun; 6 trios, vn, b, l IV:5–10, known only through catalogue citations; piece for mechanical clock, D-Bsb [arr. of Caprice, G, l VI:48]; 6 Sonatas, pf/hpd, opp.3, 5 (Berlin, c1781, c1786), Sonata, kbd, 4 hands (c1783), 3 duets, 2 vn (Birmingham, n.d.), all attrib. ‘Benda’, doubtful

Font: En català: František Benda (1709-1786) - En castellano: František Benda (1709-1786) - In english: František Benda (1709-1786) - Altres: František Benda (1709-1786)

---

Parlem amb veu pròpia...

El cognom Benda, en bona part àmpliament ignorat a casa nostra, forma part obligadament de la història clàssica de l'Europa musical del segle XVIII ja que fins a 12 membres d'aquesta dinastia van ser músics. No obstant, els més destacats, per mèrits propis, van ser František Benda i Jiří Antonín Benda. Doncs bé, František, a qui avui celebrem, va compartir història amb importants músics, especialment en la seva darrera etapa com a violinista de la Cort de Frederic el Gran, aquell qui havia acollit quasi en "propietat" a Carl Philipp Emanuel Bach i a Johann Quantz, entre molts altres músics. Per tant, František va ser un respectat instrumentista (en la seva autobiografia afirma, potser en un excés d'eufòria, que havia acompanyat al Rei Frederic a més de 10000 concerts) que, com era costum en aquell temps, també va dedicar la seva vida a la composició de nombrosa música, majoritàriament instrumental. Aquesta va ser tot un exemple de la pulcritud galant més extrema, i alhora molt propera a la dels seus col·legues alemanys tot i que també hi podrem escoltar venecianes reminiscències de Vivaldi, a qui havia estudiat obcecadament durant la seva joventut. En nom seu, he seleccionat una edició doble en què hi trobarem 10 de les simfonies que va compondre. D'aquestes, escoltarem la Simfonia en Do major No.3, la Simfonia en Re major i la Simfonia en Do major No.6. František, com a virtuós violinista que va ser, obliga a l'intèrpret d'aquest instrument al lluïment constant en unes simfonies quasi concertants per l'omnipresència del violí. L'expressivitat que assoleix, els cantabiles, els ritornellos i l'elegància inherent de totes elles ratifiquen la lloança "capaç de dominar el cor del seu públic" que de Benda en va fer  J.F. Reichardt (autor, per cert, de qui en celebrem el 300è aniversari de decés). No va ser l'únic ja que la crítica va ser equànime i va mostrar sempre un gran respecte i admiració pel "violinista Benda, instrument amb el qual va crear època". Curiosament, tot i les bones paraules, en vida de František van ser relativament poques les obres que es van publicar per la qual cosa es creu que el seu repertori va ser sensiblement més extens. Per altra banda, quatre dels seus fills van seguir el llinatge del seu pare i van ser músics; Maria Carolina Benda (1742-1820), cantant i compositora, Friedrich Wilhelm Heinrich Benda (1745-1814), violinista i compositor, Karl Hermann Heinrich Benda (1748-1836), violinista, i Bernhardine Juliane Benda (1752-1783), cantant i compositora i dona de J.F. Reichardt. Malauradament, és quasi impossible seguir la traça musical de cap d'ells, conseqüentment, ens haurem de conformar amb la música paterna, la del majestuós František Benda!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ars rediviva; Milan Munclinger 
AMAZON: Benda F.: Symphonies / Ars rediviva, Munclinger

IMSLP: František Benda (1709-1786)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Ars Rediviva – Benda F.: Symphonies / Ars rediviva, Munclinger

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!