MORANDI, Giovanni (1777-1856) - Sinfonia per le feste di prima classe

Vista del canal des del pont de St. Marco a Milà, obra de Giuseppe Canella, pintor italià contemporani de G. Morandi

---

Giovanni Morandi (1777-1856) compositor italià nascut a Pergola i del qual en parlava fa uns mesos en relació amb algunes de les seves sonates i simfonies d'orgue interpretades a quatre mans. Com aquell dia, avui recuperarem algunes de les partitures per aquest instrument tant majestuós però a la vegada tant associat a la devoció catòlica. Amic íntim de Rossini, el va ajudar al llarg de la seva esplendorosa carrera a desenvolupar el seu estil tant peculiar en el gènere operístic. Tanta va ser l'admiració mútua entre ambdós que possiblement s'inspiraven en les obres d'un i altre a l'hora de compondre noves partitures. Curiosament, Morandi rebria al llarg de la seva vida, i de forma reiterada, crítiques pel fet que les seves obres són exageradament operístiques si és que té algun sentit dir-ho d'aquesta manera i en relació amb un autor que només gaudia escrivint i interpretant notes amb aquest potent, versàtil i elegant instrument mentre desenvolupava el seu càrrec de mestre del cor de l'església de Pèrgola. Si escoltem atentament els passatges musicals és evident que podríem trobar similituds amb els Donizetti, Bellini o descaradament amb Rossini, però hem de tenir en compte un indicador important, probablement, són aquests grans mestres del gènere operístic italià qui s'emmirallen amb la peculiaritat musical d'aquest desconegut i oblidat artista italià el qual hem d'agrair l'original ús que va fer de l'orgue i amb el qual va posar les bases d'una nova corrent romàntica molt del gust italià i molt allunyada, estilísticament, d'altres mestres de l'orgue contemporanis com Mendelssohn amb el qual no podem establir cap punt de referència més enllà de la casual coincidència temporal. Avui quatre obres del mestre italià, d'entrada una bellíssima simfonia amb el sobrenom de "per les festes de la primera classe". Allegre i festiva evidentment. Seguidament, una peça tranquil·la, emotiva fins i tot, una elegant sonata "elevazione" en Mi bemoll. L'acompanyarà un petit Offertori en Mi bemoll en honor a l'ofici religiós del qual, inevitablement, ell en formava part. Per finalitzar, una obra Pastoral en Mi bemoll i com en l'anterior, en honor a l'església i allò que representa, per bé i per mal.

Totes elles interpretades virtuosament de la mà de l'organista Marco Mencoboni en aquesta primera gravació mundial.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Giovanni Morandi (Pergola, 12 maggio 1777 - Senigallia, 23 novembre 1856)

RECICLASSICAT: MORANDI, Giovanni (1777-1856)
ELUCEVAN: GIOVANNI MORANDI- Sonate
IMSLP: Giovanni Morandi (1777-1856)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAMPRA, André (1660-1744) - Confitebor tibi domine

Moises obrint la roca, obra de Conrado Giaquinto, pintor italià contemporani d'A. Campra

---

André Campra (1660-1744) compositor francès nascut a Aix en Provence. Ens traslladem, de nou, a França per a conèixer un artista que cronològicament situaríem entre Lully i Rameau. Com ells, el seu gènere principal fou la òpera tot i que en aquell temps se'n deien drames o tragèdies líriques. Tot i això, els seus inicis ho va fer en el món del motet religiós adquirint una refinada admiració per la pulcritud dels seus abundants treballs en aquest camp. No obstant i ràpidament, va emigrar de gènere tot popularitzant una variant del lirisme, la l'òpera ballet la qual ja havia viscut un període esplendorós amb Lully. Fill d'organista, va rebre les primeres i prematures instruccions musicals de la mà paterna i principalment amb material de connotacions eclesiàstiques. Avui recuperarem una de les seves refinades obres de la seva prolífica col·lecció de motets en honor al Santíssim. Concretament, el seu Confitebor tibi Domine, una obra de la qual existeixen certes discrepàncies en relació a la seva composició. Uns parlen de l'any 1706 i altres de 1722... sigui com sigui, és una obra acadèmicament impecable i eminentment barroca. Una composició molt elegant, amb un cor de cinc parts, quatre solistes i una petita orquestra de corda amb acompanyament discontinu de flautes i la sonoritat desdibuixada d'algun oboè. Senzill, minimalista en certs moments però testimoniatge d'un període d'un país que reescrivia la història de la música de forma singular en dissonància aparent amb la descomunal escola alemanya i la exuberant passió instrumental italiana de l'època.

Ens l'interpreta el conjunt instrumental i vocal de Le Parnasse Français. 

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 – Versalles, 29 de juny de 1744)

IMSLP: André Campra (1660-1744)

CPDL: André Campra (1660-1744)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783) - Flute concertos

El flautista, obra d'Hendrick ter Brugghen, pintor holandès del XVII

---

Ignaz Holzbauer (1711-1783) compositor austríac nascut a Viena. Conegut per tots aquells amants de la més que internacional i admirada Escola de Mannheim, d'ell teníem el plaer de parlar-ne en relació amb una de les seves majestuoses obres sacres, la seva Missa en Do major. Membre actiu de la potent "Mannheim Schule" tot treballant colze a colze amb el seu fundador Johann Stamitz, no ens entretindrem gaire en la biografia d'aquest desconegut però elegant artista austríac i no ho farem ja que en parlàvem extensament quan ho féiem en relació a la seva missa. Avui parlaré d'ell en relació a la seva abundant música instrumental. Especialment, una sèrie de concerts de flauta que, aparentment, va escriure pels vols de l'any 1770, una època en què la flauta vivia immersa en una autèntica edat d'or on, fins i tot, reis i prínceps n'eren assidus intèrprets (veure el famós cas de Frederic el Gran). A mitjans i finals del XVIII la flauta era un instrument popular que gaudia del beneplàcit de plebeus i nobles per la seva sonoritat dolça i alegre. 

La música, dos Concerts de flauta en Re major interpretats per Karl Kaiser a la flauta i direcció de La Stagione Frankfurt. 

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Ignaz Holzbauer (Viena, 17 de setembre de 1711 - Mannheim, 7 d'abril de 1783)

RECICLASSICAT: HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783)

LAQUINTADEMAHLER: Holzbauer, I.: Flute Concertos in D Major / E Minor / A Major / D Major

IMSLP: Ignaz Holzbauer (1711-1783)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Ignaz Holzbauer – Holzbauer, I.: Flute Concertos in D Major / E Minor / A Major / D Major

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GRAUPNER, Christoph (1683-1760) - Bassoon Concerto & Magnificat

Crist curant al paralític en el llac de Betesda, obra Bartolomé Esteban Murillo, pintor espanyol del XVII

---

Christoph Graupner (1683-1760) compositor i clavecinista alemany nascut a Hartmannsdorf. Contemporani de ple de Bach i Handel, va ser un dels més grans exponents del barroc i preclassicisme alemanys del seu temps. Sense cap mena de dubte el seu és un dels casos més paradigmàtics de la història de la música. De ben segur que el seu nom, tot i que potser us pot sonar, és un dels noms més injustament oblidats tot i l'enorme producció que se'n conserva. Malauradament per ell i pel seu art original i creatiu, el fet de coincidir en l'espai i el temps amb autors d'una magnetosfera tant atractiva i potent com Bach, Telemann i Handel l'ha fet caure en una foscor que en cap cas és representativa del seu art. Va néixer en una família de valors tradicionals i de relativa poca influència en la vida musical. De fet, els seus primers estudis els va fer amb el seu oncle interpretant petites obres a l'orgue. Tot i això, va seguir amb la seva docència reglada a la Universitat de Leipzig on es formaria en Jurisprudència, sembla ser una matèria recurrent en molts dels compositors de l'època. Un cop acabada la Universitat, i amb la il·lustració i disciplina necessàries per a dedicar-se de ple en la composició, va buscar el mestratge de Johann Kuhnau (autor que curiosament en parlàvem en relació al seu excels Magnificat en Do major) cantor, en aquell temps, de l'església de Sant Tomàs de Leipzig. Hem de tenir en compte que Graupner va ser considerat una eminència situada al mateix nivell que Bach amb el qual va compartir amistat, professió i ciutat durant gran part de les seves paral·leles vides. Al mateix nivell artístic no ho sabem encara, no obstant, era considerat a un o dos esglaons per sobre, artísticament parlant, de Telemann i Handel. Probablement, la descomunal obra de Graupner, amb més de 1400 cantates, 113 simfonies, 8 òperes, 86 suites orquestrals, més de 40 concerts, partites per a clavicèmbal... són un repte per a qualsevol intèrpret actual i exigiran una o dues vides per a veure recuperada la seva obra al complet. Com dèiem, el seu Magnificat en Do escrit pels vols de 1722 i que ens recordarà al seu mestre Kuhnau. Curiosament, tot i escriure cantates de forma industrial només una d'elles és un magnificat. Sigui com sigui, és una obra que ens obrirà les portes de la dimensió Graupner, la quarta dimensió de la música amb el permís de Bach, Telemann i Handel que, de ben segur, estarien encantats de compartir un lloc a la història amb Graupner, un dels grans!

De propina a mode d'obertura del seu Magnificat en Do, una interessantíssima partitura concertant, el seu concert de fagot, dos violins, viola i clavecí interpretat pel conjunt Antichi Instrumenti amb Györgyi Farkas al fagot. 

El Magnificat i en aquesta primera gravació mundial per obra i gràcia del segell CARUS, i com ja ens té acostumats, brillant amb llum pròpia la interpretació de la Rastatter Hofkapelle amb la batuta enèrgica de Jürgen Ochs.

Un plaer pels sentits, gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Christoph Graupner (Kirchberg, 13 de gener de 1683 - Darmstadt, 10 de maig de 1760)

LAQUINTADEMAHLER: Keiser, R.: Dialogus Von Der Geburt Christ / Graupner, C.: Magnificat in C Major

IMSLP: Christoph Graupner (1683-1760)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Reinhard Keiser – Keiser, R.: Dialogus Von Der Geburt Christ / Graupner, C.: Magnificat in C Major

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KALLIWODA, Johann Wenzel (1801-1866) - Symphony No.5 (1841)

El port de Batumi, obra de Lev Lagorio, pintor rus contemporani de J.W. Kalliwoda

---

Johann Wenzel Kalliwoda (1801-1866) compositor i violinista txec nascut a Praga. Autor a l'ombra, la seva és una trajectòria, tot i que la història no ha estat gaire generés amb el seu devenir, brillant. De talent innat des de petit, va gaudir de gran admiració com a violinista en un panorama musical dominat per Beethoven, Mendelssohn i Schumann. Membre de l'Orquestra de la Òpera de Praga, les crítiques vers la seva persona no podien ser més satisfactòries. Crítiques que parlaven d'un jove "virtuós amb el violí i amb una gran capacitat per la composició". D'ell en parlava fa uns mesos en relació amb una de les seves obres concertants, concretament el seu Oboe concertino Op.110, una preciosista obra per a oboè, instrument que va viure la seva edat d'or entre els segles XVII i XVIII però relegat a un paper secundari en l'orquestra al llarg del XIX. Més de 200 obres estan numerades i classificades d'aquest autor bohemi el ressò del qual s'ha diluït en favor d'altres autors més o menys prolífics però dotats de major fortuna històrica. De tant en tant, en aquest espai m'agrada recuperar les grans simfonies del XIX. Lapidacions massives es mereixeria aquest bloc ja que, tot i parlar del gènere simfònic romàntic, no ho hagi fet encara de cap de les grans simfonies de Beethoven, Schubert o Mendelssohn. Temps al temps... dono per fet que tot lector, o si més no la majoria d'ells coneix, amb suficiència, les grans obres del repertori que, per activa i passiva, ens repeteixen reiteradament en ràdios, auditoris o mentre esperem pacientment, amb alegria i passió el dentista de torn. Una simfonia això sí, romàntica, també i, evidentment, contundent! Romanticisme en estat pur de la mà de Kalliwoda (com diuen alguns, el Beethoven txec), artista que al llarg de la seva vida va escriure 7 simfonies de les quals escoltarem la número 5 en Si menor Opus 106. Escrita l'any 1841, és una simfonia de paisatges diferenciats, sobretot el seu allegretto grazioso i on podrem trobar pinzellades del Beethoven i Schumann simfònics, amb altres melodies pròpies de la Bohèmia freda, frondosa i emboirada. Terra, així mateix i com es demostra al llarg de la història, de l'eterna joventut musical.

Ens la interpreta la Das Neue Orchester amb Christoph Spering a la conducció.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Jan Křtitel Václav Kalivoda, (Praga, 21 de febrero de 1801 - Karlsruhe, 3 de diciembre de 1866)

RECICLASSICAT: KALLIWODA, Johann Wenzel (1801-1866)
LAQUINTADEMAHLER: Kalliwoda, J.W.: Symphonies Nos. 5 and 6
IMSLP: Jan Kalivoda (1801-1866)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Johan Wenzel Kalliwoda – Kalliwoda, J.W.: Symphonies Nos. 5 and 6

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - Missa in Angustiis "Nelson Mass"

Retrat d'Horatio Nelson, obra de Lemuel Francis Abbott, pintor anglès del segle XVIII

---

Franz Joseph Haydn (1732-1809) compositor austríac nascut a Rohrau. Recuperem un dels noms per antonomàsia de la música. El nom d'Haydn el podem associar a la simfonia o també al quartet de corda ambdós gèneres els va fer evolucionar i popularitzar fins a una nova dimensió. Conegut al seu temps i al nostre, el cert és que no va tenir uns inicis gens fàcils. Cantant del cor de veus blanques a la majestuosa Catedral de Viena (on, com a recordatori, cada diumenge es pot fruir d'una missa cantada), va néixer en una família tradicional austríaca, el seu pare era fabricant i mecànic de carruatges. Sembla ser que l'amor per la música de la seva família que, tot i no tenir els més mínims coneixements teòrics musicals, va ser el principal valor a l'hora d'inculcar-li la passió per aquest art. I com dèiem, els primers anys d'Haydn no foren gens fàcils, un cop es va fer adolescent i la veu l'hi va canviar, el mestre del cor on cantava el va fer fora "amablement". Perdut i sense referents a Viena, es guanyava la vida com professor de música, cantant serenates al carrer i com a fidel servidor de Nicola Porpora del qual va aprendre, segons el mateix Haydn, de forma decisiva l'art de la composició. Les primeres mostres que el talent d'Haydn progressava van ser quan ell mateix va observar sorprès com obres que havia escrit estaven a la venda sense el seu permís pertinent. Potser el seu caràcter afable, rialler i al seu físic poc agraciat, tot i la gran quantitat d'amants que cultivaria al llarg de la seva vida, el van ajudar a què un aristòcrata ric l'adoptés musicalment. A partir d'aquí, el seu talent evolucionaria gràcies a la llibertat creativa, contextualitzada al seu temps evidentment, als ingressos regulars i a una millor qualitat de vida allunyada dels temps en què havia de viure en habitacions rellogades d'amics, coneguts o familiars. A mesura que els anys passaven i el seu estil evolucionava el seu nom es faria cada vegada més conegut fins al punt que la potent cort dels Esterhazy el contractaria per a obra i gràcia del seu príncep Nikolaus Esterházy amb el qual conviuria durant més de 30 anys. Multitud de composicions daten d'aquesta època, entre elles aquesta Missa in Angustiis o missa de Nelson. Traduint, Haydn es referia a aquesta obra com la missa "en temps difícils". Hem de tenir en compte que l'any que la va escriure, el 1798, era un període revolucionari de la mà napoleònica i de guerres en terres austríaques. Recordem que tot i passar una temporada a Londres, amb gran èxit tot s'ha de dir, va decidir tornar al seu país tot i la terrible situació en què es trobava. El que Haydn no coneixia en el moment d'escriure aquesta missa és que Napoleó havia sofert una humiliant derrota a mans de les tropes angleses sota el comandament de l'almirall Horatio Nelson. Per això la dualitat semàntica a l'hora de referir-nos a aquesta contundent missa que avui tindrem l'enorme plaer d'escoltar en un dia que, inexplicablement, el rellotge ens ha robat una hora, seran reminiscències Napoleòniques o és que potser ens trobem "en temps difícils"... 

Ens la interpreta de forma brillant i pulcre Trevor Pinnock a l'orgue amb els solistes, cor i orquestra de The English Concert.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Franz Joseph Haydn (31 de març de 1732 - 31 de maig de 1809)

RECICLASSICAT: HAYDN, Franz Joseph (1732-1809)

AMAZON: Haydn: Missa in angustiis "Nelson Mass"; Te Deum

IMSLP: Franz Joseph Haydn (1732-1809)

CPDL: Franz Joseph Haydn (1732-1809)

SPOTIFY: Haydn: Missa in angustiis "Nelson Mass"; Te Deum

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

VANHAL, Johann Baptist (1739-1813) - Cello Concerto in C

Jove jardiner, obra d'Orest Adamóvich Kiprenski, pintor rus.

---

Johann Baptist Vanhal (1739-1813) compositor i organista nascut a Nechanise, Bohèmia. Repetim geografia però no autor. Si ahir parlàvem de Zelenka avui ho farem de Vanhal un dels grans noms de l'antiga Bohèmia. Amic íntim de Mozart, amb qui va compartir tardes d'oci i joia a la Viena Imperial i musical on faria vida la major part de la seva carrera com a compositor. Ell va néixer en el sí d'una família camperola, modesta i tradicional. Ràpidament, va repudiar la vida al camp i es va començar a guanyar la vida com a organista de la petita església local del seu poble. Veient que no podria progressar si no emigrava a la veïna Viena, es va traslladar per tal de rebre classes de K.D. von Dittersdorf. Els seus progressos van ser ràpids, tant és així, que amb 35 anys ja formava part del quartet de corda més extraordinari que mai hagi existit. Haydn i Dittersdorf al violí, Mozart a la viola i Vanhal al violoncel... increïble, no? Doncs sí, i més emocionant és saber que es reunien tots plegats com un simple divertiment per tal d'improvisar amb els instruments de forma que, de les seves reunions, no se'n va fer mai cap manuscrit, partitura o còpia. En aquelles trobades els seus protagonistes no es podien imaginar el grau superlatiu d'admiració, enveja i fantasia que aquest fet generaria en les futures generacions com la nostra... en fi. Vanhal fou un dels compositors més prolífics de l'època clàssica. Més de 70 simfonies, 95 obres sacres, 3 òperes, un centenar de quartets, multitud de concerts... de qui es diu que la influència simfònica amb els germans Haydn fou mútua. Tot i això, la seva figura ha passat per la història de la música sigil·losament i a la penombra tot i que aquests darrers anys la seva obra viu immersa en una petita edat d'or en edició i recuperació, sobretot de la seva obra concertant i simfònica. Revisant el bloc m'he adonat que, de Vanhal, encara no n'havia parlat cosa que esmenaré en el dia d'avui amb un dels seus preciosistes concerts de violoncel en honor a aquell que va tenir l'enorme plaer de compartir aquest instrument al costat de Mozart, d'Haydn i de Dittersdorf en una de les anècdotes musicals més sonades de la història. Nosaltres, que som de fàcil conformar, escoltarem el seu concert en Do major per a violoncel, dos oboès, dos trompetes, timbala i cordes. Clàssic en les formes, amb reminiscències en record dels mestres barrocs i d'una elegància i una sobrietat que ens donen fe que Vanhal va ser un lluitador, un artista que va saber moure's pel panorama musical ben acompanyat pel seu fidel violoncel i al qual avui tenim el goig i la joia d'escoltar en aquesta primera gravació mundial.

Ens l'interpreta la Sinfonietta Pannonica Orchestra amb Peter Szabo al violoncel i direcció.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Baptist Vanhal (Jan Křtitel Vaňhal) (May 12, 1739–August 20, 1813)

AMAZON: Johann Baptist Vanhal – Vanhal: Symphony in C major - Cello Concerto in C major

IMSLP: Johann Baptist Vanhal (1739-1813)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Johann Baptist Vanhal – Vanhal: Cello Concertos

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745) - Litaniae Laurentanae 'Salus infirmorum'

Contemplació de Crist, obra de Diego Velázquez, pintor espanyol del segle XVII

---

Jan Dismas Zelenka (1679-1745) compositor i organista txec nascut a Lunovice. Viatgem a Bohèmia on, en un dia d'octubre de 1679 i pocs anys més tard de la mort de Velázquez, pintor espanyol internacionalment conegut i del qual avui en fem referència, naixeria un artista de nom Jan Dismas Zelenka. Probablement, tant o més internacional que Velázquez a la seva època, avui la tendència sembla a la inversa... de moment. I diem encara fruit de l'enorme esforç i eficàcia en el redescobriment artístic d'aquest autor, tant admirat al seu temps, que el mateix J.S. Bach en feia transcriure les obres pel seu fill Wilhelm. Mestre indiscutible de l'escena musical europea de principis del XVIII, dominava l'art del contrapunt de tal manera que era capaç d'introduir els nous mètodes i teoremes musicals emergents aconseguint brillants efectes expressius. I mestre, així mateix, de la potentíssima cort de Dresden, centre d'ebullició musical gràcies a l'especial sensibilitat cultural dels seus membres. Allà va fer vida, vicissituds i carrera, desenvolupant una tècnica moderna impregnada de valor barrocs. Aquesta circumstància, no obstant, el va fer merèixer del dubtós honor, juntament amb el geni de Bach, de ser considerat massa conservador fent que la seva música, tant bon punt el seu repòs fou definitiu, caigués en el més profund dels oblits. Sort en tenim que en el seu dia alguna ment il·lustrada, brillant o simplement més lúcida que la dels seus coetanis va pensar en la necessitat de preservar els manuscrits i composicions de Zelenka més enllà de fronteres alemanyes. Dit i fet, ni més ni menys que les obres de Zelenka van anar a parar, dins d'hermètiques caixes d'acer, al subterrani del Palau Imperial Japonès! I tot i així, durant la Segona Guerra Mundial alguna d'elles es va perdre tot i les pertinents mesures de contenció. Per obra i gràcia de Déu o allò que se l'hi assembli, i tot i la intromissió furtiva de l'aigua i la seva meteorització dins de les "indestructibles" caixes d'acer, sembla ser, que la bona qualitat dels manuscrits els han convertit en autèntics tresors gràcies als quals avui, demà i, potser, d'aquí uns quants milions d'anys, podrem seguir gaudint de Zelenka i el seu art. Ara bé, potser el seu ostracisme històric és degut que, en el seu dia, la Cort de Dresden va decidir custodiar sota clau la seva obra tot creient, sembla ser, que la devoció catòlica de Zelenka no seria ben rebuda en una societat de tradició marcadament luterana. Podria ser, pel que fa a la música doncs sí, eminentment catòlica, apostòlica i romana... misses, motets, salms i succedanis d'impregnació sacramental, talment com el motet d'avui, el seu Litaniae Laurentanae 'Salus infirmorum' ZWV 152 escrit entre els anys 1741 i 1744 en els últims sospirs de vida de Zelenka i en un estil majestuosament barroc tot i que el classicisme de l'Escola de Mannheim, de forma embrionària, ja comences a fer de les seves.

El motet ens l'interpreta el conjunt Tafelmusik Baroque Orchestra amb el Kammerchor Stuttgart sota la direcció conjunta de Frieder Bernius.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Jan Dismas Zelenka (Louňovice, 16 d'octubre de 1679 - Dresden, 22 de desembre de 1745)

RECICLASSICAT: ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745)

AMAZON: Frieder Bernius – Zelenka: Missa Dei Filii/Litaniae Lauretanae

IMSLP: Jan Dismas Zelenka (1679-1745)

CPDL: Jan Dismas Zelenka (1679-1745)

SPOTIFY: Frieder Bernius – Zelenka: Missa Dei Filii/Litaniae Lauretanae

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Vesperae Solennes, K.339

Obra de Samuel Prout, pintor anglès coetani de W.A. Mozart

---

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) compositor austríac nascut a Salzburg. Com ahir Messi (perdoneu l'extravagant comparació però algú ho havia de dir) Mozart, en el seu art, fou un geni i com a tal parlar d'ell és sempre un privilegi, com és el cas d'avui. Podem abordar-lo de múltiples maneres però l'excel·lència serà el denominador comú. Per tant en aquest espai, Mozart el fill i l'esperit sant, sempre hi tindran un lloc ponderant, una reserva pròpia ja que, el mirem per on el mirem, sempre ens sorprendrà. La seva vida impròpia i diferenciada, sembla ser, dels músics il·lustrats de l'època, de gran correcció formal i d'actitud moral inqüestionable (l'exemple perfecte seria el seu pare Leopold), fou un compendi entre la hiperactivitat creativa, recordem que va viure només 35 anys i va escriure més de 600 obres d'una enorme qualitat, i el caos temperamental que el va convertir en una persona de comportaments poc ortodox. Probablement, aquesta indeterminació vital associada al seu confús i erràtic caràcter el va ajudar a ser un dels artistes més creatius i innovadors del seu temps, tenint en compte l'enorme restricció imposada pels seus protectors en quan estil, forma i contingut musical. Tot i això, la seva voluntat llibertària i en certs aspectes anàrquica el va fer capaç de crear una música sublim i de convertir en or tota partitura que naixia de la seva extraordinària ment capaç de transcriure en lletra qualsevol música que gosés passejar-se pel seus hemisferis cerebrals. L'enorme producció sacra de Mozart és un estímul ja que gaudir-ne no tan sols és un plaer sensorial sinó que cada audició és una sorpresa, un detall amagat on la interpretació ens pot transportar a una nova dimensió de genialitats d'aquest juganer del pentagrama perdut per la geografia austríaca. Avui una nova mostra, una sèrie de salms litúrgics sota el títol de Vesperae solennes de confessore K.339. Amb peces com un Magnificat, un Beatus Vir, un Laudate Pueri, un Dixit Dominus, un Confitebor i un Laudate Dominum. Totes elles recurrents a l'hora de fer-ne transcripcions musicals. I seré reiteratiu amb un fet, si es fes missa, litúrgia o actes en honor, glòria i devoció espiritual amb aquesta música, de ben segur que l'aforament eclesiàstic quedaria curt i sinó, temps al temps... per tant, menys paraula de Déu i més música que, probablement, la majoria de mortals, immortals, espectres, ànimes etèries, extraterrestres i animals ho agrairem!

I com no podia ser d'altra forma, una interpretació de la mà del cor i orquestra de The English Concert i amb Trevor Pinnock a l'orgue i direcció és garantia, en qualsevol cas, d'excel·lència.

Gaudiu i compartiu en aquest plujós primer dia primaveral!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791)

RECICLASSICAT: MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791)

AMAZON: Mozart: Coronation Mass ; Exsultate, jubilate; Vesperae Solennes

IMSLP: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

CPDL: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

SPOTIFY: Barbara Bonney & Catherine Wyn Rogers & Jamie MacDougall & Stephen Gadd & The English Concert & Trevor Pinnock & The English Concert Choir – Mozart: Coronation Mass ; Exsultate, jubilate; Vesperae Solennes

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STRAUSS, Richard (1864-1949) - Horn concertos

Obra de Knut Ekwall, pintor suec contemporani de R. Strauss

---

Richard Strauss (1864-1949) compositor i director d'orquestra alemany nascut a Munich. De tornada de ple al segle XX, en part traint l'essència i en dissonància amb l'estil i forma del bloc, recuperaré la figura magnànima d'un dels grans de l'òpera romàntica alemanya i un dels impulsors, definitius, del ressorgiment del romanticisme tardorenc conjuntament amb Mahler. L'òpera fou el seu camp principal, tot i que també va tocar gèneres com el Lieder o el poema simfònic. Doncs bé, per tal de no trencar l'harmonia d'aquest espai parlaré de Strauss, però de la seva obra més desconeguda i amagada, com sempre, al baül de les sorpreses. Ell va néixer en el sí d'una família de músics. El seu pare, Franz Strauss era intèrpret de trompa i amb ell començaria els seus prematurs estudis musicals amb el piano, instrument ideal per a iniciar-se a qualsevol edat. Ell ho va fer amb 4 anys, escrivint la primera composició amb 6. Des d'aleshores, no deixaria de compondre fins el seus últims sospirs als vuitanta cinc anys. La coincidència espacial i temporal amb contemporanis com Wagner o Mahler el van fer viure de ple en la segona revolució romàntica, sobretot en el gènere operístic del qual ell va formar part d'una generació que, podríem discutir-ne el gust, però no la innovació lírica que en el seu dia van crear. No em centraré en l'extensa i voluminosa obra vocal de Strauss, ho deixo pels amants de l'òpera, dels quals m'incloc però no d'aquesta època. Em centraré en dues obres concertants escrites, potser, en honor al seu pare, simpàtic intèrpret de trompa instrument, aquest, de vent tant peculiar i del qual n'he parlat diverses vegades. I Strauss en cert sentit i com en el seu dia en parlava en relació amb altres compositors, en aquests peculiars concerts de trompa pateix una certa distorsió temporal i es trasllada, momentàniament, als segles XVIII-XIX per a oferir-nos un parell de concerts brillants i de formes neoclàssiques i preromàntiques. Sens dubte, tot un descobriment!

A la trompa l'immens Barry Tuckwell amb l'acompanyament de la orquestra de la Royal Philharmonic.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

INTÈRPRETS: Richard Strauss (Munic, 11 de juny de 1864 - Garmisch-Partenkirchen, 8 de setembre de 1949)
AMAZON: Barry Tuckwell – The Art Of Barry Tuckwell

IMSLP: Richard Strauss (1864-1949)

CPDL: Richard Strauss (1864-1949)

SPOTIFY: Barry Tuckwell – The Art Of Barry Tuckwell

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BACH, Johann Christian (1735-1782) - Piano Quintett, Op.22/1

Carrer londinenc l'any 1885, obra de John Atkinson Grimshaw, pintor anglès del XIX

---

Johann Christian Bach (1735-1782) compositor i organista alemany nascut a Leipzig. Ell és l'onzè i el més petit dels fills de Bach. Recordem que molts d'ells, talment com el seu pare, es van dedicar a la música i ell, el més petit, el més entremaliat, aquell que anomenava al seu pare "vell de perruca" també ho va fer de la mà, principalment, del seu germà gran de formació acadèmica impecable, Carl Philippe Emanuel Bach. A diferència del seu germà gran, més hereu de la tradició del seu pare, la realitat musical de J.C. Bach és, ja des de petit, ben diferent. Viatger incansable, amb 19 anys es traslladaria a Itàlia per ampliar la formació amb el Pare Martini, el mestre de mestres durant el classicisme. La seva empremta a Itàlia i sobretot a Milà, on ocupava el càrrec d'organista, fou tant potent que quan va marxar a Londres, la catedral de Milà va mantenir la plaça d'organista vacant amb l'esperança que el petit dels Bach hi retornaria. Barbuts devien quedar esperant-lo ja que no ho va fer mai. Londres, va atraure i va enamorar a l'alemany com uns quants anys abans ho havia fet amb Haendel. Des d'aleshores, Johann Christian passaria a dir-se el "Bach londinenc". Tal va ser el renom que va assolir a Londres amb les seves obres teatrals i musicals dramàtiques que la pròpia reina l'hi va "regalar" el càrrec de mestre de música de la Cort. El petit dels Bach va assolir tal notorietat que ressonava per a tot Europa fins el punt que un joveníssim Mozart va fruir de la sort de poder-lo conèixer personalment causant-li tal estat d'admiració i respecte que, segons diuen, es podia passar hores i hores a l'orgue amb ell. Sens dubte, la música de Mozart desprèn certa aroma hipnotitzant d'aquest estil galant tan propi del Bach londinenc, tant és així que, històricament, es creu que ell fou el principal referent de Mozart musicalment parlant. I que millor que començar la setmana amb una música elegant, de formes pures i simples però d'una bellesa arquitectònica que, comprensiblement, ens serà fàcil entendre per què a Londres el van adoptar. Avui recuperarem un dels tants quintets de corda i vent amb acompanyament de piano que va escriure. Obra característica, típica i tòpica de Johann, el Bach que tant van estimar a Londres durant anys i que al nostre temps la figura i geni d'aquest alemany en terres angleses ha quedat diluït per l'enorme i omnipresent ombra de Bach, el pare, el mestre, aquell qui amb la seva música i el seu art van canviar la història... de la música, evidentment!

El quintet per flauta, oboè, violí, violoncel i piano en Re major, Op. 22/1, CW B76 ens l'interpreta la Camerata Köln.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Christian Bach (Leipzig, 5 de setembre de 1735 – Londres, 1 de gener de 1782)

RECICLASSICAT: BACH, Johann Christian (1735-1782)
ALLMUSIC: Florilegium Musicale
IMSLP: Johann Christian Bach (1735-1782)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Camerata Köln – Florilegium Musicale/Baroque Esprit Series

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!