Contemplació de Crist, obra de Diego Velázquez, pintor espanyol del segle XVII
Jan Dismas Zelenka (1679-1745) compositor i organista txec nascut a Lunovice. Viatgem a Bohèmia on, en un dia d'octubre de 1679 i pocs anys més tard de la mort de Velázquez, pintor espanyol internacionalment conegut i del qual avui en fem referència, naixeria un artista de nom Jan Dismas Zelenka. Probablement, tant o més internacional que Velázquez a la seva època, avui la tendència sembla a la inversa... de moment. I diem encara fruit de l'enorme esforç i eficàcia en el redescobriment artístic d'aquest autor, tant admirat al seu temps, que el mateix J.S. Bach en feia transcriure les obres pel seu fill Wilhelm. Mestre indiscutible de l'escena musical europea de principis del XVIII, dominava l'art del contrapunt de tal manera que era capaç d'introduir els nous mètodes i teoremes musicals emergents aconseguint brillants efectes expressius. I mestre, així mateix, de la potentíssima cort de Dresden, centre d'ebullició musical gràcies a l'especial sensibilitat cultural dels seus membres. Allà va fer vida, vicissituds i carrera, desenvolupant una tècnica moderna impregnada de valor barrocs. Aquesta circumstància, no obstant, el va fer merèixer del dubtós honor, juntament amb el geni de Bach, de ser considerat massa conservador fent que la seva música, tant bon punt el seu repòs fou definitiu, caigués en el més profund dels oblits. Sort en tenim que en el seu dia alguna ment il·lustrada, brillant o simplement més lúcida que la dels seus coetanis va pensar en la necessitat de preservar els manuscrits i composicions de Zelenka més enllà de fronteres alemanyes. Dit i fet, ni més ni menys que les obres de Zelenka van anar a parar, dins d'hermètiques caixes d'acer, al subterrani del Palau Imperial Japonès! I tot i així, durant la Segona Guerra Mundial alguna d'elles es va perdre tot i les pertinents mesures de contenció. Per obra i gràcia de Déu o allò que se l'hi assembli, i tot i la intromissió furtiva de l'aigua i la seva meteorització dins de les "indestructibles" caixes d'acer, sembla ser, que la bona qualitat dels manuscrits els han convertit en autèntics tresors gràcies als quals avui, demà i, potser, d'aquí uns quants milions d'anys, podrem seguir gaudint de Zelenka i el seu art. Ara bé, potser el seu ostracisme històric és degut que, en el seu dia, la Cort de Dresden va decidir custodiar sota clau la seva obra tot creient, sembla ser, que la devoció catòlica de Zelenka no seria ben rebuda en una societat de tradició marcadament luterana. Podria ser, pel que fa a la música doncs sí, eminentment catòlica, apostòlica i romana... misses, motets, salms i succedanis d'impregnació sacramental, talment com el motet d'avui, el seu Litaniae Laurentanae 'Salus infirmorum' ZWV 152 escrit entre els anys 1741 i 1744 en els últims sospirs de vida de Zelenka i en un estil majestuosament barroc tot i que el classicisme de l'Escola de Mannheim, de forma embrionària, ja comences a fer de les seves.
El motet ens l'interpreta el conjunt Tafelmusik Baroque Orchestra amb el Kammerchor Stuttgart sota la direcció conjunta de Frieder Bernius.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Jan Dismas Zelenka (Louňovice, 16 d'octubre de 1679 - Dresden, 22 de desembre de 1745)
BIOGRAFIA: Jan Dismas Zelenka (Louňovice, 16 d'octubre de 1679 - Dresden, 22 de desembre de 1745)
RECICLASSICAT: ZELENKA, Jan Dismas (1679-1745)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina