Vista del canal des del pont de St. Marco a Milà, obra de Giuseppe Canella, pintor italià contemporani de G. Morandi
Giovanni Morandi (1777-1856) compositor italià nascut a Pergola i del qual en parlava fa uns mesos en relació amb algunes de les seves sonates i simfonies d'orgue interpretades a quatre mans. Com aquell dia, avui recuperarem algunes de les partitures per aquest instrument tant majestuós però a la vegada tant associat a la devoció catòlica. Amic íntim de Rossini, el va ajudar al llarg de la seva esplendorosa carrera a desenvolupar el seu estil tant peculiar en el gènere operístic. Tanta va ser l'admiració mútua entre ambdós que possiblement s'inspiraven en les obres d'un i altre a l'hora de compondre noves partitures. Curiosament, Morandi rebria al llarg de la seva vida, i de forma reiterada, crítiques pel fet que les seves obres són exageradament operístiques si és que té algun sentit dir-ho d'aquesta manera i en relació amb un autor que només gaudia escrivint i interpretant notes amb aquest potent, versàtil i elegant instrument mentre desenvolupava el seu càrrec de mestre del cor de l'església de Pèrgola. Si escoltem atentament els passatges musicals és evident que podríem trobar similituds amb els Donizetti, Bellini o descaradament amb Rossini, però hem de tenir en compte un indicador important, probablement, són aquests grans mestres del gènere operístic italià qui s'emmirallen amb la peculiaritat musical d'aquest desconegut i oblidat artista italià el qual hem d'agrair l'original ús que va fer de l'orgue i amb el qual va posar les bases d'una nova corrent romàntica molt del gust italià i molt allunyada, estilísticament, d'altres mestres de l'orgue contemporanis com Mendelssohn amb el qual no podem establir cap punt de referència més enllà de la casual coincidència temporal. Avui quatre obres del mestre italià, d'entrada una bellíssima simfonia amb el sobrenom de "per les festes de la primera classe". Allegre i festiva evidentment. Seguidament, una peça tranquil·la, emotiva fins i tot, una elegant sonata "elevazione" en Mi bemoll. L'acompanyarà un petit Offertori en Mi bemoll en honor a l'ofici religiós del qual, inevitablement, ell en formava part. Per finalitzar, una obra Pastoral en Mi bemoll i com en l'anterior, en honor a l'església i allò que representa, per bé i per mal.
Totes elles interpretades virtuosament de la mà de l'organista Marco Mencoboni en aquesta primera gravació mundial.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Giovanni Morandi (Pergola, 12 maggio 1777 - Senigallia, 23 novembre 1856)
BIOGRAFIA: Giovanni Morandi (Pergola, 12 maggio 1777 - Senigallia, 23 novembre 1856)
RECICLASSICAT: MORANDI, Giovanni (1777-1856)
ELUCEVAN: GIOVANNI MORANDI- Sonate
IMSLP: Giovanni Morandi (1777-1856)
SPOTIFY: No disponibleELUCEVAN: GIOVANNI MORANDI- Sonate
IMSLP: Giovanni Morandi (1777-1856)
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPlease throw off the link
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMuchas gracias
ResponElimina