La destrucció de la flota turca a la badia de Chesme, obra de Jakob Philipp Hackert, pintor alemany coetani de F. Kalkbrenner
Friedrich Kalkbrenner (1785-1849) compositor i pianista alemany nascut a la vora de Berlín. Tot i que avui formi part del baül dels tresors, sobretot i en relació als seus concerts de piano, el cert és que al seu temps va ser un personatge molt popular. Tant, que ja n'havia parlat fa uns mesos en relació amb el seu septet de vent, corda i piano Op. 132. Famós pel seu virtuosisme amb el teclat fet pel qual era àmpliament reconegut i respectat. No obstant, sembla ser que la fama, en el seu cas, l’hi va jugar una mala passada ja que es diu que era tanta la seva supèrbia que els seus col·legues de comparsa el satiritzaven de forma habitual. De fet, ell mateix va arribar a comentar al seu amic Chopin que, “un cop ell morís o tant bon punt deixés de tocar el piano, no hi hauria cap representant de l’escola pianística com ell” Independentment del seu caràcter i de la seva facilitat per envanir-se, certament el seu és un d’aquells casos on el seu redescobriment musical és un deure inalienable fruit de la seva extraordinària obra, poca editada però brillant, tot i la seva ostentació. El d’avui és un d’aquells concerts de piano cèlebres on el compositor dona joc a la seva lluent creativitat de forma genial i explosiva en clara sintonia amb el precedent que un contemporani de nom Beethoven havia inaugurat uns anys abans. Concretament, recuperarem la seva primera obra orquestral amb piano, el seu concert número 1 en Re menor Op.61 escrit l’any 1823 i de tradició romàntica en la forma i l’estil. De gran sinuositat melòdica amb el piano, una contundent i grandiloqüent exposició orquestral, sobretot en l’allegro maestoso, i una més que notable dificultat interpretativa. Tot tres elements es conjuren per a oferir-nos una obra monumental on aquest artista vanitós, ambiciós, rival de Hummel i contemporani dels grans mestres clàssics i romàntics ens demostra una solvència i una excel·lència indiscutible i que ens permet afirmar que en el seu dia, F. Kalkbrenner va ser un gran pianista, potser no el millor com ell pensava però, de ben segur, ben a prop de ser-ho tot i les reticències dels seus coetanis.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Friedrich Kalkbrenner (Cassel, 2 de novembre de 1785 - Enghien, 10 d'agost de 1849)
BIOGRAFIA: Friedrich Kalkbrenner (Cassel, 2 de novembre de 1785 - Enghien, 10 d'agost de 1849)
RECICLASSICAT: KALKBRENNER, Friedrich (1785-1849)
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUnicamente quiero decir que suscribo palabra por palabra lo que, de manera insuperable, expones en el último párrafo del comentario. Es posible que este hombre fuera un poco "fantasma" pero era un "pedazo" de músico. Excelente música y espléndido y elegante comentario.
ResponEliminaSaludos
Frantisek
Muchas gracias, la verdad que yo escribo muchas veces en función de lo que me provoca la música y en este caso, aún leyendo su "oscura" biografía qué podemos decir... musicalmente fue un genio!
EliminaSaludos!
Pau
Si, excelente música! Solamente ahora acabo de descobrir tu blog. Lo seguiré con mucho interés. Te voy a agregar en mi propio blog (http://odeonmusic.blogspot.com/) en la lista de blogs recomendados. (escrito con la ayuda del traductor automático)
ResponEliminaMuchas gracias!
EliminaMe apunto tu blog también, no lo conocía! La traducción es muy buena!
Saludos!
Pau
Hello, Gracias & a little hope !
ResponEliminaIs it possible to have Kalkbrenner's sonata played by Luigi Gerosa ?
Thank you
Hello Nocturne!
EliminaI'm so sorry but I don't have the Kalkbrenner's sonatas played by Luigi Gerosa.
Thank you!
Pau
Hello!
ResponEliminaNever mind
Gracias for your answer!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminacan you put this cd again, please? Thanks
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina