El port de Batumi, obra de Lev Lagorio, pintor rus contemporani de J.W. Kalliwoda
Johann Wenzel Kalliwoda (1801-1866) compositor i violinista txec nascut a Praga. Autor a l'ombra, la seva és una trajectòria, tot i que la història no ha estat gaire generés amb el seu devenir, brillant. De talent innat des de petit, va gaudir de gran admiració com a violinista en un panorama musical dominat per Beethoven, Mendelssohn i Schumann. Membre de l'Orquestra de la Òpera de Praga, les crítiques vers la seva persona no podien ser més satisfactòries. Crítiques que parlaven d'un jove "virtuós amb el violí i amb una gran capacitat per la composició". D'ell en parlava fa uns mesos en relació amb una de les seves obres concertants, concretament el seu Oboe concertino Op.110, una preciosista obra per a oboè, instrument que va viure la seva edat d'or entre els segles XVII i XVIII però relegat a un paper secundari en l'orquestra al llarg del XIX. Més de 200 obres estan numerades i classificades d'aquest autor bohemi el ressò del qual s'ha diluït en favor d'altres autors més o menys prolífics però dotats de major fortuna històrica. De tant en tant, en aquest espai m'agrada recuperar les grans simfonies del XIX. Lapidacions massives es mereixeria aquest bloc ja que, tot i parlar del gènere simfònic romàntic, no ho hagi fet encara de cap de les grans simfonies de Beethoven, Schubert o Mendelssohn. Temps al temps... dono per fet que tot lector, o si més no la majoria d'ells coneix, amb suficiència, les grans obres del repertori que, per activa i passiva, ens repeteixen reiteradament en ràdios, auditoris o mentre esperem pacientment, amb alegria i passió el dentista de torn. Una simfonia això sí, romàntica, també i, evidentment, contundent! Romanticisme en estat pur de la mà de Kalliwoda (com diuen alguns, el Beethoven txec), artista que al llarg de la seva vida va escriure 7 simfonies de les quals escoltarem la número 5 en Si menor Opus 106. Escrita l'any 1841, és una simfonia de paisatges diferenciats, sobretot el seu allegretto grazioso i on podrem trobar pinzellades del Beethoven i Schumann simfònics, amb altres melodies pròpies de la Bohèmia freda, frondosa i emboirada. Terra, així mateix i com es demostra al llarg de la història, de l'eterna joventut musical.
Ens la interpreta la Das Neue Orchester amb Christoph Spering a la conducció.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Jan Křtitel Václav Kalivoda, (Praga, 21 de febrero de 1801 - Karlsruhe, 3 de diciembre de 1866)
BIOGRAFIA: Jan Křtitel Václav Kalivoda, (Praga, 21 de febrero de 1801 - Karlsruhe, 3 de diciembre de 1866)
RECICLASSICAT: KALLIWODA, Johann Wenzel (1801-1866)
LAQUINTADEMAHLER: Kalliwoda, J.W.: Symphonies Nos. 5 and 6
IMSLP: Jan Kalivoda (1801-1866)
LAQUINTADEMAHLER: Kalliwoda, J.W.: Symphonies Nos. 5 and 6
IMSLP: Jan Kalivoda (1801-1866)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pau! Me ha gustado mucho esta sinfonía. Por cierto, este blog es una maravilla y en absoluto merece "lapidacions massives". Me voy a permitir una arrogancia sin límite afirmando que Beethoven, Schubert y Mendelssohn estarían de acuerdo conmigo. Llevo toda la vida adulta(más de treinta años) escuchando música de los genios antes citados a los cuales adoro (a los tres). Era la música que podia encontrar con facilidad en las tiendas y de la que me informaban las enciclopedias musicales. Muy pocas de sus obras, al menos de las importantes, faltan en mi colección. Sin embargo, gracias a este blog, he descubierto la excelente música de los Kalliwoda, Backofen, Cartellieri, Eberl, Wranitzky y tantos otros. Es una satisfacción indescriptible. (En cierto modo también hace que me sienta un poco ridículo al comprobar lo que eufemísticamente podriamos llamar "mis limitaciones").
ResponEliminaUn millón de Gracias!
(Nunca he hablado de los cuadros que acompañas pero, para mi, son el complemento perfecto).
Saludos. Frantisek
Muchísimas gracias a ti por el comentario.
EliminaY sabes que es lo mejor de todo, la cantidad de grandes maestros esperando en el baúl de los eternos tesoros esperando la luz del renacer! Internet es una fuente inacabable de sorpresas que nos permiten algo impensable hace muy pocos años, el conocer tantos y tantos autores que sin duda y aun en la oscuridad de la situación actual están brillando con luz propia!
Desconozco si ellos estarían de acuerdo contigo lo que sí creo que, como nosotros, disfrutarían como auténticos niños descubriendo día si y día también obras y más obras...
Saludos,
Pau
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina