ReciClassíCat: BACH, Johann Christian (1735-1782)

dilluns, 19 de març del 2012

BACH, Johann Christian (1735-1782) - Piano Quintett, Op.22/1

Carrer londinenc l'any 1885, obra de John Atkinson Grimshaw, pintor anglès del XIX

Johann Christian Bach (1735-1782) compositor i organista alemany nascut a Leipzig. Ell és l'onzè i el més petit dels fills de Bach. Recordem que molts d'ells, talment com el seu pare, es van dedicar a la música i ell, el més petit, el més entremaliat, aquell que anomenava al seu pare "vell de perruca" també ho va fer de la mà, principalment, del seu germà gran de formació acadèmica impecable, Carl Philippe Emanuel Bach. A diferència del seu germà gran, més hereu de la tradició del seu pare, la realitat musical de J.C. Bach és, ja des de petit, ben diferent. Viatger incansable, amb 19 anys es traslladaria a Itàlia per ampliar la formació amb el Pare Martini, el mestre de mestres durant el classicisme. La seva empremta a Itàlia i sobretot a Milà, on ocupava el càrrec d'organista, fou tant potent que quan va marxar a Londres, la catedral de Milà va mantenir la plaça d'organista vacant amb l'esperança que el petit dels Bach hi retornaria. Barbuts devien quedar esperant-lo ja que no ho va fer mai. Londres, va atraure i va enamorar a l'alemany com uns quants anys abans ho havia fet amb Haendel. Des d'aleshores, Johann Christian passaria a dir-se el "Bach londinenc". Tal va ser el renom que va assolir a Londres amb les seves obres teatrals i musicals dramàtiques que la pròpia reina l'hi va "regalar" el càrrec de mestre de música de la Cort. El petit dels Bach va assolir tal notorietat que ressonava per a tot Europa fins el punt que un joveníssim Mozart va fruir de la sort de poder-lo conèixer personalment causant-li tal estat d'admiració i respecte que, segons diuen, es podia passar hores i hores a l'orgue amb ell. Sens dubte, la música de Mozart desprèn certa aroma hipnotitzant d'aquest estil galant tan propi del Bach londinenc, tant és així que, històricament, es creu que ell fou el principal referent de Mozart musicalment parlant. I que millor que començar la setmana amb una música elegant, de formes pures i simples però d'una bellesa arquitectònica que, comprensiblement, ens serà fàcil entendre per què a Londres el van adoptar. Avui recuperarem un dels tants quintets de corda i vent amb acompanyament de piano que va escriure. Obra característica, típica i tòpica de Johann, el Bach que tant van estimar a Londres durant anys i que al nostre temps la figura i geni d'aquest alemany en terres angleses ha quedat diluït per l'enorme i omnipresent ombra de Bach, el pare, el mestre, aquell qui amb la seva música i el seu art van canviar la història... de la música, evidentment!

El quintet per flauta, oboè, violí, violoncel i piano en Re major, Op. 22/1, CW B76 ens l'interpreta la Camerata Köln.

Gaudiu i compartiu!