Violinista joiós, obra de Gerard van Honthorst, pintor flamenc del segle XVII
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) compositor austríac nascut a Salzburg. Parlar de Mozart és sinònim de sorpresa i d'admiració fins i tot per aquelles obres que, aparentment, són menors i desconegudes (relativament) del seu catàleg. Ara bé, que aquest fet no ens confongui irremediablement. Probablement, obres com aquestes ajuden, i molt, a consolidar la figura d'artistes integrals com en el seu dia va ser Mozart. I de Mozart en aquest espai ja n'he parlat unes quantes vegades. En relació a un offertori, a un dels concerts de piano K107 en homenatge a Johann Christian Bach, la seva missa K167 i a una obra incidental a Thamos, Rei d'Egipte. Avui és dilluns i ens permetrem la llicència de presentar una obra peculiar inherentment mozartianà pel seu estil, pel seu mètode però sobretot pel seu significat. I d'aquest significat en sabem poc, Mozart va escriure pels vols de 1787, tot just el mateix any de la mort del seu pare Leopold, un Ein Musikalischer Spass (que traduït significa "Divertiment musical"). I aquesta broma musical és, realment, molt innovadora i moderna pel seu temps. I el per què Mozart va escriure aquesta obra molt pocs dies després de la mort del seu pare és un autèntic enigma. I en relació a aquest enigma, algunes fonts parlen que Mozart volia trobar la manera d'innovar la seva música de manera subtil, provant nous mètodes i teories musicals tals com la dissonància, la politonalitat o l'asimetria que d'altra forma i en una època en què la ortodòxia musical era molt forta no hagués pogut fer. De fet, si escoltem aquesta obra atentament observarem, a banda de l'absoluta paròdia musical del conjunt, certs detalls molt innovadors en l'ús dels instruments.
Tant és així, que compositors moderns com Stravinsky o Debussy provarien aquests mètodes en la seva música experimental. Altres fonts menys profundes a l'hora de buscar una explicació racional a aquesta petita obra mestra de Mozart ens diuen que, senzillament, la va escriure per a parodiar la gran quantitat de personatges que al segle XVIII es feien dir compositors o intèrprets quan en realitat no sabien ni formular acords, la música que escrivien era monòtona o les interpretacions que feien barroeres. Fos com fos, que cadascú és quedi lliurement amb la teoria que més l'hi agradi, de fet, a manca de confirmació del mateix Mozart és difícil extreure'n una conclusió definitiva. En qualsevol cas, aquesta obra ens ve a dir que Mozart va ser un entremaliat que sabia jugar excel·lentment amb la música i amb un grau de subtilesa propi dels grans genis. I què millor que una bona broma musical mozartianà per a començar la setmana amb una bona dosis d'alegria que vist el panorama i el context actual val la pena, com a mínim i amb la música, gaudir del plaer de l'art i la cultura que, per ara, no tenen preu... Mozart, tot i que ens sembli impossible, també es pot redescobrir o fins i tot trobar noves obres tal com ha passat aquest cap de setmana amb el descobriment d'una partitura inèdita del compositor. I per celebrar aquesta esplèndida notícia, una propina. El seu nocturn per a orquestres K.286 on Mozart juga en un diàleg màgic entre orquestres... què podem dir, Mozart en estat pur!
Tant és així, que compositors moderns com Stravinsky o Debussy provarien aquests mètodes en la seva música experimental. Altres fonts menys profundes a l'hora de buscar una explicació racional a aquesta petita obra mestra de Mozart ens diuen que, senzillament, la va escriure per a parodiar la gran quantitat de personatges que al segle XVIII es feien dir compositors o intèrprets quan en realitat no sabien ni formular acords, la música que escrivien era monòtona o les interpretacions que feien barroeres. Fos com fos, que cadascú és quedi lliurement amb la teoria que més l'hi agradi, de fet, a manca de confirmació del mateix Mozart és difícil extreure'n una conclusió definitiva. En qualsevol cas, aquesta obra ens ve a dir que Mozart va ser un entremaliat que sabia jugar excel·lentment amb la música i amb un grau de subtilesa propi dels grans genis. I què millor que una bona broma musical mozartianà per a començar la setmana amb una bona dosis d'alegria que vist el panorama i el context actual val la pena, com a mínim i amb la música, gaudir del plaer de l'art i la cultura que, per ara, no tenen preu... Mozart, tot i que ens sembli impossible, també es pot redescobrir o fins i tot trobar noves obres tal com ha passat aquest cap de setmana amb el descobriment d'una partitura inèdita del compositor. I per celebrar aquesta esplèndida notícia, una propina. El seu nocturn per a orquestres K.286 on Mozart juga en un diàleg màgic entre orquestres... què podem dir, Mozart en estat pur!
Tot plegat interpretat exquisidament per la mà de Jordi Savall i Le Concerts de Nations.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
BIOGRAFIA: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina