Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Smyth E.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Smyth E.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 d’abril del 2013

SMYTH, Ethel (1858-1944) - Concerto for Violin, Horn and Orchestra

Giovanni Boldini - Still Life with Roses
Obra de Giovanni Boldini (1842-1931), pintor italià.


- En record del 155è aniversari del naixement d'Ethel Smyth -


Ethel Smyth (1858-1944) compositora anglesa nascuda a Londres. Sento una profunda admiració per Ethel Smyth i especialment per la seva voluntariosa i solidària labor per la igualtat i pel reconeixement del drets civils. Per tant, parlar-ne el dia en què commemorem el seu aniversari, amb independència del soroll immens de la diada de Sant Jordi, és un privilegi i un plaer. Alhora, com a compositora hem de situar-la a la cúspide de les més importants artistes postromàntiques del Regne Unit. Tot i així, i de moment, el seu llegat és desconsoladament poc conegut al nostre temps, sobretot a la nostra petita geografia. Nascuda en el sí d'una família en què el seu pare era oficial d'artilleria i en un temps en què la carrera militar gaudia de les atencions supremes, Smyth va menystenir el bel·licisme patern i va decantar el seu emèrit treball per l'art. Òbviament, la reacció paterna fou de neguit i de rebuig, per dir-ho suaument... En conseqüència, Smyth es va emancipar de la família amb 19 anys per anar-se'n amb la ferma idea d'estudiar i d'aprendre música a Alemanya, concretament al Conservatori de Leipzig. Hem de tenir present que la ciutat germanica, durant la segona meitat del segle XIX, era un dels centres culturals més actius d'Alemanya. Els concerts freqüents a la Gewandhaus, les òperes, les representacions musicals de Brahms, Clara Schuman o del futur mestre de Smyth, Txaikovski, alimentaven les ànsies d'una jove a la qual l'hi brillaven els ulls davant aquella inacabable bellesa. Avui, i per fer justícia al seu nom i contraposant-la a l'extensa producció simfònica i coral de la seva Missa en Re que recuperàvem fa uns mesos, ens delectarem amb un dels seus concerts. Parlem del Concert de trompa, violí i orquestra escrit l'any 1927. Un any proper al final de la seva carrera compositiva fruit, d'una banda del seu compromís social creixent i de l'altra, de la sordesa irremeiable que progressivament la incapacitava. De postulats moderns, és una amalgama de sonoritats romàntiques i postromàntiques de difícil encaix en un estil dominant. Hauríem de dir-ne estètica Ethel en una obra magna de tres moviments sota indicació d'Allegro moderato, Elegy adagio i Finale allegro. Representat per primera vegada el 5 de març de 1927, en el Queen's Hall de Londres i com a complement d'un programa artístic en què hi figuraven, també, el Preludi Lohengrin de Richard Wagner, el Concert de violí No.3 de Mozart i la Simfonia No.6 opus 23 de Miaskowsky. Anys més tard, concretament el 1947, l'articulista Harold Rutland escrivia l'anècdota següent: 
"Recordo molt bé la primera actuació del Concert per a violí, trompa i orquestra d'Ethel Smyth el 1929 (possiblement no recordava amb exactitud la data), en què la compositora el dirigia. Tot mirant a l'audiència des de la tribuna, Ethel ens va informar que en el curs de la interpretació, la trompa solista d'Aubrey Brain (el trompista solista del concert), realitzaria la increïble gesta de tocar dues notes alhora. El concert transcorria alegrement però instants abans del gran moment, Ethel va mirar de nou cap a nosaltres i va fer la mateixa senyal que Winston Churchill ja havia fet anys abans i mundialment famós, per indicar a l'audiència entusiasmada que el miracle estava a punt de succeir. "
Detalls històrics que dimensionen una fantàstica escriptora musical que va fer, amb determinació i a contracor del desig familiar patern, allò que sempre havia anhelat, dedicar el seu cor, esperit i esforç a la música. Avui al nostre petit país celebrem la diada de Sant Jordi, la festivitat per excel·lència de la primavera i en què, per un dia, es demostra el sentiment pacífic i literat d'una societat en procés constant de canvi però que sap mantenir tradicions saludables i romàntiques com les d'avui. Una de les meves propostes de cara a futures edicions i tenint en compte que avui es regalen roses i llibres indiscriminadament, seria la de promoure regalar dues roses. Una, la floral de sempre i l'altra, dibuixada, a la manera de la preciosa pintura de Boldini d'avui o amb la tècnica i el material que es vulgui... però pintada al cap i a la fi perquè potser faríem de Sant Jordi un dia en què les belles arts i les belles lletres siguin les protagonistes absolutes. Sens dubte, ambdues es mereixen un lloc privilegiat al nostre univers diari... Amb tot, evidentment, feliç i esplendorosa diada!

A la interpretació la trompa de Richard Watkins, el violí de Sophie Langdon i la batuta d'Odaline de la Martinez. 

Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Ethel Smyth (Londres, Regne Unit, 23 d'abril de 1944 - Woking, Surrey, 8 d'abril de 1944)
RECICLASSICAT: SMYTH, Ethel (1858-1944)
Publicado por Paul Muad Dib 6 comentarios

diumenge, 25 de novembre del 2012

SMYTH, Ethel (1858-1944) - Mass in D (1891)

Ethel Smyth
Retrat d'Ethel Smyth, obra de John Singer Sargent (1856-1925), pintor americà.



Ethel Smyth (1858-1944) compositora i escriptora anglesa nascuda a Londres. Si en el panorama musical el fet de parlar d'actrius musicals ja acostuma a ser una novetat important, fer-ho en relació a una obra litúrgica i específicament d'una missa resulta, en sí mateix i en tota la seva dimensió, un fet extraordinari. Com bé sabem, la història social i política i la inèrcia religiosa associada a la civilització occidental no ha tingut gaire deferència amb el sexe femení fins ben entrat el segle XX. Aquest fet, juntament amb l'animadversió crònica, absolutament incomprensible i aberrant segons el meu entendre, que l'església sempre ha demostrat vers el gènere femení, ajuden a entendre el per què del silenci i de l'absència de música d'església de la majoria d'escriptores musicals de la història de la música. I de noms de compositores en podríem donar uns quants i tots coincidiríem a destacar-ne especialment el de Fanny Mendelssohn com de les poques que tenim constància, edició i publicació d'obres en aquest gènere. Possiblement, en relació a misses ens hauríem de traslladar al segle XVIII per a trobar-ne alguna de despistada del puny i lletra d'alguna ciutadana anònima, doncs en el meu haver no tinc cap record ni referència al respecte i en desconec absolutament si tal producció existeix. Per tant, podríem dir que la d'avui, i si tenim en compte que parlem, sempre, en relació a efemèrides anteriors a 1900, és una autèntica primícia. Smyth, activista social i política, va ser una persona molt activa professionalment alhora que compromesa amb el desenvolupament dels drets civils de les dones, entre ells, aquell referit al sufragi universal. Per tant, la música també era, en el seu cas, una potent eina al servei solidari de la causa i de la promoció i divulgació d'allò que considerava de justícia poder reclamar. Musicalment, va estudiar al Conservatori de Leipzig i va rebre classes particulars d'un gran músic el qual, no dubto, va transmetre-li l'amor per la litúrgia musical, doncs ell n'era un doctorat especialista... ens referim a Heinrich von Herzogenberg. Posteriorment, tindria l'enorme privilegi de rebre classes del mateix Tschaikowsky. Si bé la seva producció musical més extensa fou l'òpera, el cert és que la missa d'avui és considera com la culminació de la seva obra. L'estil, el mètode, la qualitat, l'equilibri i les constants referències als grans compositors romàntics, la converteixen en una autèntica i brillant partitura. Aquesta Missa en Re per a cor, solistes i orquestra, escrita l'any 1891 i estrenada, amb tots els honors, el gener de l'any 1893. De fet, es parla que per la seva representació al Royal Albert Hall, amb Smyth al capdavant, van ser necessaris més de 1000 actors i amb un públic totalment entregat de més de 12000 persones. Com es podrà observar, el gloria es situa al final de la missa. És degut a què durant la seva primera representació el gloria tancava, amb solemnitat i alegria, la missa fruit del propi desig de Smyth que fos talment així. 

Aquell dia de gener de 1893, el crític musical del diari The Times, John Alexander Fuller Maitland, escriuria:
"Aquest treball, sens dubte, situa a la compositora entre les més eminents de la seva època i fàcilment al capdamunt de totes de les del seu propi sexe. El més sorprenent de tot plegat és la total absència de les qualitats que tradicionalment s'associen a les produccions femenines. És una obra viril, magistral en la construcció i en la mà d'obra i destaca, sobretot, pel color de l'excel·lència i la riquesa de l'orquestració"
A mi personalment em recorda, amb accentuació i retòrica pròpia, la gran producció sacre de Luigi Cherubini. Crec sentir-hi la seva essència i el respecte que, dedueixo, la seva obra devia despertar en Smyth. Sigui com sigui, és un honor el poder escriure i el poder parlar d'una autora desconeguda d'entre segles que va dedicar, uns pocs anys de la seva vida, a compondre i a regalar al món i de passada a l'Univers un tresor com aquest. En aquest últim diumenge de novembre i en homenatge a la música, vida i compromís social de Smyth, és un plaer i és de justícia commemorar el seu treball. Des d'aquí, gràcies eternes Ethel!

A la interpretació en viu i en directe i amb el gloria situat al final de la missa, la Württembergische Philharmonie Reutlingen, amb el cor i els solistes de la Philharmonia Chor Stuttgart i la direcció d'Helmut Wolf.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 3 comentarios
Subscriure's a: Comentaris (Atom)