NIVERS, Guillaume-Gabriel (c.1632-1714) - Messe fetes doubles majeures

Obra de Giovanni Lanfranco (1582-1647), pintor italià (1)

- Recordatori de Guillaume-Gabriel Nivers -

En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Giovanni Lanfranco (Parma, 26 de gener de 1582 - Roma, 30 de novembre de 1647) va ser un pintor italià. Lanfranco va estudiar a Parma amb el bolonyès Agostino Carracci. Ràpidament va destacar en la decoració de cúpules que semblaven obrir-se cap al cel. Durant les primeres dècades del segle XVII va rivalitzar a Roma amb Domenichino, especialment pels encàrrecs de pintures al fresc. Un indicador de la seva rivalitat va ser l'acusació que Lanfranco va fer de plagi contra Domenichino, amb motiu de la seva pintura La Confessió de Sant Jeroni, avui al Vaticà. La influència del valencià Josep de Ribera, establert des de jove a Nàpols, també queda palesa en la seva obra. Cap el 1635 va aportar, pel Palau del Bon Retiro de Madrid, diverses pintures per a un extens cicle sobre gladiadors romans i altres escenes de l'Antiguitat. El Museu del Prado en té actualment diversos exemples. El seu estil pot considerar el resultat d'un compromís entre el classicisme i el caravaggisme, si bé la influència bolonyesa va ser més determinant potser motivada pel volum i el tema de les obres que li van encarregar, al·legories i la mitologia clàssica. En qualsevol cas, va ser un excel·lent colorista, i les seves composicions van destacar per la seva solidesa, sense abandonar l'energia i els moviments típics del Barroc decoratiu. Va morir a Roma el novembre de 1647.

Font: En català: Giovanni Lanfranco (1582-1647) - En castellano: Giovanni Lanfranco (1582-1647) - In english: Giovanni Lanfranco (1582-1647) - Altres: Giovanni Lanfranco (1582-1647)

---

Parlem de Música...

Guillaume-Gabriel Nivers (Paris, c.1632 - Paris, 30 de novembre de 1714) va ser un compositor, organista i teòric francès. Va néixer en una família pròspera. El seu pare, un burgès de París, era l'agricultor de l'arquebisbat. Poc es coneix de la seva formació musical tot i que es creu que va estudiar a la Universitat de París el 1662. Els primers detalls de la seva vida apareixen el 1668, any en què es va casar i va tenir un fill. Va ser l'organista de l'Església de Sant Sulpici un càrrec que va mantenir fins el dia de la seva mort. Va alternar aquest càrrec amb el d'organista de la capella reial, va substituir a Henry Du Mont com a mestre de música de la Reina i el 1686 va obtenir un lloc a la Maison Royale St Louis, un convent de monges. Va professar una pública devoció catòlica demostrada en el seu repertori en què la música d'església és majoritària. Va morir, en bona posició social, el novembre de 1714 a París.

OBRA:

Vocal religiosa:

Motets à voix seule, … et quelques autres motets à deux voix propres pour les religieuses avec L'art d'accompagner sur la basse continue, pour l'orgue et le clavecin (Paris, 1689/R)
Chants for the convent school, St Cyr, F-V: Cantique sur la conformité à la volonté de Dieu; Chants de Jephté; Le Temple de la paix; Opéra de la vertu; Opéra de sceaux
Graduale romano-monasticum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti, Augustini, Francisci militantium (1658, 1671)
Chants des offices propres du séminaire de St-Sulpice (1668)
Antiphonarium romanum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti militantium (1671, 1687, 1696, 1736)
Graduale romanum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Augustini militantium (1687, 1696, 1734)
Graduale monasticum … in usum et gratiam monialium sub regula S.P.N. Benedicti militantium (1687, 1696, 1734)
Antiphonarium Praemonstratense (1680)
Graduale Praemonstratense (1680)
Passiones Domini N.J.C. cum lamentationibus Jeremiae prophetae, et formulis cantus ordinarii officii divini (1683 (lost, cited in 1698 edn), 1684, 1698); Passions only (1723), Lamentations only (1719, 1723, 1741)
Offices divins à l'usage des dames et demoiselles établies par sa majesté à Saint Cyr (1686); enlarged, text only (1702 (lost, cited in 1754 edn), 1754)
Antiphonarium monasticum ad usum sacri ordinis Cluniacensis (1693)
Graduale romanum juxta missale sacro-sancti Concilii Tridentini (1697, 1706)
Antiphonarium romanum juxta breviarium sacro-sancti Concilii Tridentini (1701, 1723)
Les lamentations du prophète Jérémie (1704)
Le processionel avec les saluts suivant l'antiphonaire des religieuses (1706, 1736)
Chants d'église à l'usage de la paroisse de St Sulpice (1707)
Processionale romanum juxta breviarium sacro-sancti Concilii Tridentini (1723)
Chants et motets à l'usage de l'eglise et communauté des dames de la royale maison de St Louis à St Cyr (1733), incl. motets by L.-N. Clérambault; numerous MS copies dating from c1702, F-Pn, V

Instrumental:

Livre d'orgue contenant cent pièces de tous les tons de l'église (Paris, 1665/R); ed. C. Vervoitte, G.G. Nivers: cent préludes (Paris, 1862, rev. 2/1963 by N. Dufourcq)
2e livre d'orgue contenant la messe et les hymnes de l'église (Paris, 1667/R); ed. N. Dufourcq (Paris, 1956); mass ed. A. Howell, Five French Baroque Organ Masses (Lexington, KY, 1961)
3e livre d'orgue des huit tons de l'église (Paris, 1675/R); ed. in PSFM, xiv (1958, 2/1974)
3 dances, lute, c1712, attrib. Nivers in F-Pn

Literatura:

Traité de la composition de musique (Paris, 1667, 4/1712)
Dissertation sur le chant grégorien (Paris, 1683)
L'art d'accompagner sur la basse continue (see Motets à voix seule)
Méthode certaine pour apprendre le plein-chant de l'eglise (Paris, 1698, 7/1749)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Guillaume-Gabriel Nivers (1632-1714) - Altres: Guillaume-Gabriel Nivers (1632-1714) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Fa poc més d'un any, en la celebració de l'aniversari de François Couperin, recuperàvem una de les seves característiques misses per a orgue, la Messe pour les Couvents per a cant pla i orgue. El que no comentava en aquella entrada, eren els antecedents i el per què Couperin va escriure una missa com aquella. La història, en nom de Nivers, pren continuïtat en el dia d'avui on espero que, a banda de descobrir una nova joia del barroc francès, puguem albirar i entendre una mica més la grandiloqüència de Couperin. Nivers, 300 anys després de la seva mort, sembla disposat a donar-nos pistes a l'entorn de la seva pròpia història però també de la d'altres grans mestres amb qui va conviure. La pregunta, si ens restringim a la característica forma francesa d'estructurar les misses per a orgue, en la forma cantus firmus, serà saber per quin motiu aquestes van ser tant diferents de les alemanyes, italianes i fins i tot espanyoles. La resposta vindrà de la mà d'una norma estricta del 1662 en què l'Arquebisbat de París va redactar, al mil·límetre, com havia de ser la música d'orgue i els ordinaris que s'havien d'interpretar en totes les esglésies parisines. Per tant, partint d'aquesta pauta d'obligat compliment, ens resultarà més fàcil entendre la bona amistat entre el cant pla i l'orgue. Com bé sabem tots plegats, la forma essencial d'estructurar una missa té el seu origen en el cant gregorià. No és cap secret, tanmateix, amb el temps els compositors i també els representants de les esglésies, amb major o menor intensitat segons la congregació, van evolucionar cap a nous models, alguns d'ells com l'italià en què la instrumentació, i especialment a partir de Monteverdi, va permetre ampliar horitzons a un ritual, per sí mateix, molt estricte en la seva concepció i celebració.

A França, tot i la restricció de l'arquebisbe, hi podem trobar dues escoles ben diferenciades que a grans trets serien les de els Couperin, Nivers, De Grigny, etc., i la de Charpentier. Els primers, en la seva condició d'organistes, van respectar la norma i la van aplicar fins a la última de les conseqüències. El segon, vinculat a la Reialesa, va escriure misses en honor al Rei en un estil proper al de Lully, és a dir, prescindint lliurement de la norma de l'arquebisbe. Guillaume-Gabriel Nivers, de qui fa pocs dies en parlàvem, va reaccionar amb precocitat a la restricció eclesiàstica ja que, fins i tot amb anterioritat a què es dictés, ja componia ordinaris de missa en cant pla i orgue, inspirat pel seu antecessor Henry Du Mont. Nivers va compondre la Messe, fetes doubles majeures que avui escoltarem en una data desconeguda, possiblement posterior al 1662. Les diferents parts de la missa, en aquesta es prescindeix del Credo que es substitueix per l'Offerte en fugue et Dialogue, són glossades per l'orgue mostrant totes les possibilitats del seu extens ventall de registres i alhora la riquesa de la sonoritat de l'orgue francès, en sí mateix, un orgue molt característic i singular. Possiblement, aquest tipus de misses neix també de la pròpia improvisació a l'orgue, és a dir, en el ritual de celebració el cant pla devia ser comú i obligatori i l'organista es dedicava a omplir i a magnificar els espais de silenci entre els ordinaris de la pròpia missa. Preludis, fugues, diàlegs, ecos, duets... Nivers, en definitiva, demostra fins a quin punt va ser determinant pel Couperin més religiós i aquesta extensa Messe així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Keï Koïto (organ); Ensemble Gilles Binchois; Dominique Vellard
RECICLASSICAT: NIVERS, Guillaume-Gabriel (c.1632-1714)
AMAZON: Nivers: Messe, Suites Et Motets

IMSLP: Guillaume-Gabriel Nivers (1632-1714)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Dominique Vellard – Nivers: Messe, Suites Et Motets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Musiche per pianoforte à 4 mani

Obra de Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878), pintor alemany (1)

- Recordatori de Gaetano Donizetti -

En el dia de la celebració del seu 217è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Friedrich Nerly or Nehrlich (Erfurt, 24 de novembre de 1807 - Venice, 21 d'octubre de 1878) va ser un pintor alemany que va viure la major part de la seva vida a Itàlia. Degut a la mort del seu pare, va ser criat i educat pels seus oncles a Hamburg. Conscients del talent artístic de Nehrlich, el seu oncle Heinrich Joachim Herterich va ser el primer dels seus mestres juntament amb el seu soci litògraf Michael Speckter. Amb 16 anys es va convertir en alumne del pintor Carl Friedrich von Rumohr. El principi artístic de Nehrlich va ser el de representar la naturalesa i el seu entorn de forma realista. A partir dels nombrosos viatges que va fer per Alemanya, però especialment per Itàlia, va iniciar la seva carrera de pintor. A Weimar va coincidir amb Johann Wolfgang von Goethe i el 1828 va viatjar a Roma, on hi va viure durant un temps. Va ser a Itàlia on va adoptar el cognom Nerly. El 1835 va viatjar a Venècia, una ciutat que ràpidament el va captivar i que va representar en moltes de les seves pintures. Va realitzar fins a 36 versions diferents de Piazetta sota la llum de la lluna, una de les obres amb les que es va donar a conèixer al món. Va esdevenir membre de l'Acadèmia d'Art de la ciutat i es va casar amb una dona de l'alta societat veneciana. El seu nebot Eduard von Hagen, també pintor, va heretar el seu patrimoni artístic que va lliurar a la ciutat d'Erfurt tot establint un dels fons més importants de Nehrlich de l'Angermuseum de la seva ciutat natal. Va morir a Venècia l'octubre de 1878.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878) - Altres: Friedrich Nerly or Nehrlich (1807-1878)

---

Parlem de Música...

Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) va ser un compositor italià d'òpera. En sintonia amb Rossini i Bellini, Donizetti conforma la tríade de compositors italians que va dominar l'escena operística fins a l'eclosió de Verdi. Genial i instintiu, Donizetti és el creador d'un Romanticisme encès, encara que madurat sempre en el marc de la tradició neoclàssica. El més jove de tres germans, Donizetti va néixer el 1797 en una zona suburbana de Bèrgam, Borgo Canale, situat a prop dels límits de la ciutat. La seva família vivia en la pobresa i no tenia antecedents ni tradició musical. El seu pare va ser el conserge de la Casa d'empenyorament del poble. No obstant això, Donizetti va rebre la primera instrucció musical de Johann Simon Mayr, rector de l'església principal de Bèrgam, i important compositor alemany. Donizetti va ser nen cantor, encara que sense la major rellevància. Tanmateix, el 1806 va ser un dels primers pupils a l'escola Lezioni Caritatevoli, fundada precisament per Simon Mayr a Bèrgam, gràcies a una beca. Va rebre formació integral en les arts de la fuga i el contrapunt i va ser aquí on va començar la seva carrera operística. Després d'algunes composicions de menor ordre sota la comissió de Paolo Zanca, Donizetti va escriure la seva quarta òpera, Zoraida di Granata. Aquest treball va impressionar a Domenico Barbaia, prominent administrador de teatres, que li va oferir un contracte per compondre a la ciutat de Nàpols. En aquell temps va començar a compondre, també, a Roma i a Milà on va assolir èxits parcials (les seves 75 òperes escrites en l'espai de només 12 anys van ser ben rebudes pel públic no tant per la crítica), però no va ser conegut en l'àmbit internacional fins a l'any 1830, quan la seva Anna Bolena va ser premiada a Milà. Sobtadament va rebre el reconeixement arreu i la seva fama va créixer per tot Europa. L'elisir d'amore, una comèdia del 1832, va venir poc després, i va ser considerada una de les obres mestres de l'òpera còmica, talment com el seu Don Pasquale, de 1843. Poc després de L'elisir d'amore, Donizetti va compondre Lucia di Lammermoor, basada en la novel·la de Sir Walter Scott, La Núvia de Lammermoor. Aquesta es va convertir en el seva òpera més famosa, sent un dels millors exemples del bel canto italià. A banda de l'extens repertori teatral, Donizetti va posar especial atenció a la música instrumental i a la música religiosa. En aquest sentit, el seu repertori, tot i ser poc conegut, és molt extens amb 28 Cantates, 3 Oratoris i 2 Rèquiems (un en honor a Bellini i un altre en honor a Zingarelli). Va escriure 193 cançons i 45 duets. Alhora, instrumentalment va compondre tot tipus de música, des dels seus coneguts quartets de corda (19), simfonies (16), obertures, concerts i, fins i tot, sonates per a piano a quatre mans. Va morir a Bergamo l'abril de 1848.

Font: En català: Gaetano Donizetti (1797-1848) - En castellano: Gaetano Donizetti (1797-1848) - In english: Gaetano Donizetti (1797-1848) - Altres: Gaetano Donizetti (1797-1848) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Fins i tot autors com Donizetti, de qui aparentment està tot dit, repetidament representat i escoltat, poden encara, a dia d'avui, sorprendre'ns. Si no que li preguntin al Donizetti que avui escoltarem, tot un regal inesperat en el dia del seu aniversari. També, com a curiositat, el Gaetano que tots coneixem va tenir un germà gran, Giuseppe Donizetti (1788-1856), que va ser, inesperadament, compositor (en podem escoltar alguna cosa aquí) i professor. Doncs sí, dia de sorpreses que s'amplificaran amb el ressò de la música de piano a quatre mans d'un dels grans autors operístics que amb més vehemència va dedicar el seu temps la literatura de música instrumental. Simfonies, interminables series de quartets de corda, concerts i abundant partitura de piano per no fer esment de les cantates, misses, cançons i notable quantitat de música religiosa. Tot i que parlem de Donizetti, és sorprenent visualitzar com bona part de la seva obra roman actualment inèdita. Afortunadament, les obres de piano a quatre mans gaudeixen d'un benestar important fet que ens permet seleccionar una o altra edició per escoltar-les. Les d'avui, en plural, exploren algunes de les partitures més interessants per a piano a quatre mans, algunes d'elles originalment pensades per a un sòl intèrpret i que posteriorment s'han arranjat. És el cas de diverses de les sonates, en les més variades tonalitats. Presumiblement compostes en la seva etapa formativa, entre el 1810 i el 1820, són obres de perfil domèstic, és a dir, generalment festives, properes a l'estètica bel-cantista i formalment d'arquitectura clàssica. Donizetti, ciutadà espavilat com pocs, va ser un pianista de gran agilitat mental i de lectura intel·ligent del llenguatge, tot impregnant les seves obres amb una sensació d'espai, accessibilitat i varietat. És precisament aquesta diversitat de colors i recorreguts la que converteix cada una de les obres de piano en una sensacional experiència. El geni de Donizetti, en la seva reducció al piano, és palpable i ens demostra, novament, el per què en aquest camp va ser, com en tot allò que va explorar, un autèntic mestre irrepetible!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Mary Elizabeth Sadun & Danilo Manto (piano)
INTÈRPRETS: Lorenzo Bavaj & Giovanni Valentini (piano)
RECICLASSICAT: DONIZETTI, Gaetano (1797-1848)
AMAZON: Donizetti: Musiche per pianoforte à 4 mani

IMSLP: Gaetano Donizetti (1797-1848)

CPDL: Gaetano Donizetti (1797-1848) 

SPOTIFY: Danilo Manto – Gaetano Donizetti : Four Hands Piano Works
SPOTIFY: Gaetano Donizetti – G. Donizetti: Musiche per pianoforte à 4 mani

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALMQVIST, Carl Jonas Love (1793-1866) - Sanger och klaverstycken

Obra de Frédéric Bazille (1841-1870), pintor francès (1)

- Recordatori de Carl Jonas Love Almqvist -

En el dia de la celebració del seu 221è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Frédéric Bazille (Montpellier, 6 de desembre de 1841 - Beaune-la-Rolande, 28 de novembre de 1870) va ser un pintor francès. El seu paper va ser fonamental com a bon amic però especialment com a benefactor i col·lega dels impressionistes durant els anys en què aquest moviment artístic s'estava configurant. Va ser estudiant de medicina, tasca que va exercir amb poc entusiasme, abans que els seus pares, de posició benestant, li permetessin dedicar-se a l'estudi de les Belles Arts. Mentre estudiava a París, va conèixer a Monet i Renoir, amb qui va treballar i viatjar i amb qui va compartir el seu propi estudi quan ells no podien permetre's un de propi. Va exposar als Salons de 1866 i 1868; en l'últim d'ells, la seva obra Reunió Familiar (Museu d'Orsay, París) va obtenir cert èxit. Com a pintor, combinava certa ingenuïtat naïf amb un delicat sentiment cap a la natura i un exquisit sentit del color. Les seves figures en el paisatge apareixen estranyament immòbils i les seves arestes afilades i fermes els hi confereixen una qualitat gairebé escultural. Bazille, que semblava destinat a ocupar un lloc prominent entre els impressionistes, va morir amb 29 anys a Beaune-la-Rolande mentre combatia en la Guerra Franco-Prusiana el novembre de 1870.

Font: En català: Frédéric Bazille (1841-1870) - En castellano: Frédéric Bazille (1841-1870) - In english: Frédéric Bazille (1841-1870) - Altres: Frédéric Bazille (1841-1870)

---

Parlem de Música...

Carl Jonas Love Almqvist (Stockholm, 28 de novembre de 1793 - Bremen, 26 de setembre de 1866) va ser un escriptor, periodista i compositor suec. Educat pel seu avi, degut a la mort de la seva mare, el 1815 es va graduar a la Universitat d'Uppsala per ràpidament convertir-se en funcionari i en company del poeta romàntic E.J. Stagnelius. Amb ell va entrar en contacte amb la poesia alemanya d'autors com Goethe, Tieck, Hoffmann i Schlegel però també amb la cultura nòrdica antiga materialitzada per la societat "l'Aliança de Mannheim" de la que en va ser membre a partir del 1816. A partir d'aleshores es va dedicar de ple a la literatura abandonant el neo-romanticisme per centrar-se en el realisme. El 1829 es va convertir en director de la Nya Elementar-skolan d'Estocolm. Els seus escrits van incloure gèneres com la poesia i la filosofia, especialment durant la seva etapa de joventut, però també relats, obres didàctiques i formatives i també novel·les com per exemple Törnrosens Bok (1832-1842). A mesura que el temps passava els seus escrits es van tornar més polítics i socials amb reivindicacions del sufragi universal, l'emancipació de la dona i de la unió lliure sense matrimoni. Aquestes proclames van incendiar les relacions que tenia amb l'església la qual el va obligar a l'excomunió. Com a compositor va ser autodidacta, bàsicament amateur i només va publicar cançons i música per a piano. El 1851 va ser injustament acusat d'assassinat i va haver de fugir del país. Va viure als EUA i després a Alemanya. Va ser a la ciutat de Bremen, on va morir el setembre de 1866.

OBRA:

Vocal secular:

3, 4vv: Namnsdags-Quäde in Samlaren, 1924;
Songes nos.10, 15–16, 19, 22, 23, T-i, i (1839);
Songes, nos.4–8, 10–13, 19, 21, 22, 28, 29, 33, 35, 37, 40, 42, 45, 47, T-i, ii (1849);
Songes, nos.15, 20, S-Sm
2vv: 1 song in T-i, i (1839);
Songes, nos.2, 3, 9, 17, 23, 49, T-i, ii (1849)
1v: Tintomaras sång, T-d, iv (1834);
1 song in T-i, i;
Songes, nos.1, 14–16, 20, 24–7, 30, 32, 34, 36, 38, 41, 43, 44, 46, 48, T-i, ii (1849)
1v, pf: Songes, nos.18, 31, 50, T-i, ii (1849)
Songes, nos.39, 50, T-i, ii (1849);
Baldvins Riddare, in Teater och Musik, i (1876);
other works, S-Skma

Instrumental:

Andante grazioso, E , str qt, S-Sm;
Håtuna Saga, kantele, T-i, ii (1849);
Niakuns polska, hp, T-i, ii (1849);
Sigtuna Saga, hp, T-i, ii (1849)
Pf solo: [26] Fria Fantasier (1847–9) [excerpts in T-i, i (1839)];

Font: En català: No disponible - En castellano: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866) - In english: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866) - Altres: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866)

---

Parlem amb veu pròpia...

Almqvist va ser un mestre en els més diversos estils literaris i pel que sembla va ser prou hàbil en tots ells. A primer cop d'ull la intuïció ens enganya i el seu cognom se'ns apareix com a Love Alquimista, circumstància que jocosament aprofitarem per traduir com a "alquimista de l'amor". Ben bé no ho va ser però la facilitat amb què va saber moure's per l'ampli espectre literari, musical, periodístic, polític i fins i tot en la seva condició de pròfug de la justícia, ens fa pensar definitivament el contrari. En qualsevol cas, musicalment va ser un personatge peculiar. En la seva monografia sobre controvèrsia moral (1844-45) va deixar escrit el seu punt de vista musical (Om poesi i sak till åtskillnad ifrån poesi i ord) descrivint com la bellesa de la melodia va haver de cedir el pas al contrapunt de Bach per ser finalment superada per l'harmonia. Un punt de vista singular, àmpliament criticat, que no va impedir que el nostre alquimista provés fortuna amb la música amb resultats certament irregulars. Mediocre per alguns, geni per altres el cert és que aquest suec no va deixar indiferent a ningú. Mentre la seva música de piano, com la seva Fria Fantasier (1847-49) que podrem escoltar aquí, sembla pecar de simplicitat, les seves Sanger, la majoria sense acompanyament instrumental i en base als seus propis poemes, exploren paisatges més originals. Possiblement destinades a ser utilitzades en tableaux vivants, una forma escènica francesa, es presenten sense una pauta clara d'estil ni amb una estètica identificable. Queda clar, escoltant la seva música, que el nostre Almqvist va anar sempre per lliure fins i tot el dia que, injustament acusat d'assassinat, va decidir volar i creuar mig món!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Lage Wedin (baritone); Urban Malmberg (baritone); Karin Jonsson-Hazell (piano); Lennart Hedwall (piano); Catharina Olsson (soprano); Christina Hogman (soprano); Helena Stroberg (soprano); Magnus Kyhle (tenor); Frej Lindqvist (narrator)
AMAZON: Various Artists – Fria Fantasier

IMSLP: No disponible

CPDL: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866)

SPOTIFY: Various Artists – Fria Fantasier

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HÄGG, Gustaf Wilhelm Petersson (1867-1925) - Organ works

Obra de William Orpen (1878-1931), pintor irlandès (1)

- Recordatori de Gustaf Wilhelm Petersson Hägg -

En el dia de la celebració del seu 147è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Sir William Newenham Montague Orpen (Stillorgan, 27 de novembre de 1878 - Londres, 29 de setembre de 1931) va ser un pintor irlandès. Es va formar a la Metropolitan Schooly de la Slade School of Fine Art de Londres. El 1901 es va casar amb Grace Newstub, amb qui va tenir tres filles, tot i que el matrimoni no va durar gaire i se'n va anar a viure amb Madame Saint-George, una de les seves models. Durant la Primera Guerra Mundial va ser nomenat pintor oficial, juntament amb el pintor irlandès John Lavery, i el 1917 va treballar en el front occidental fent dibuixos i pintures de soldats i presoners de guerra alemanys, així com la majoria dels retrats oficials dels generals i els polítics. Encara que el seu estudi es trobava a Londres va participar en els ambients pictòrics irlandesos amb el seu col·lega Hugh Lane. La seva especialitat van ser els retrats. Va participar en el Renaixement Cèltic i va realitzar diversos escrits: The Outline of Art. An Onlooker in France (1917-1919), Williams & Norgate (Londres, 1924), Stories of Old Ireland and Myself. Williams & Norgate (Londres, 1924). Va morir morir el novembre de 1878 a Londres.

Font: En català: William Orpen (1878-1931) - En castellano: William Orpen (1878-1931) - In english: William Orpen (1878-1931) - Altres: William Orpen (1878-1931)

---

Parlem de Música...

Gustaf Wilhelm Petersson Hägg (Visby, 28 de novembre de 1867 - Stockholm, 2 de febrer de 1925) va ser un organista i compositor suec. Va estudiar al Col·legi Reial de Música d'Estocolm on va rebre el títol d'organista el 1886. El 1893 va començar a treballar a l'Església de Klara, una de les principals esglésies de la capital sueca. El 1904 es va convertir en professor d'harmonia en el Col·legi Reial, el mateix on havia estudiat. Allà va donar classes d'orgue i va ser nomenat oficialment professor d'aquest instrument el 1915. Va compondre molta música instrumental, especialment per a piano i orgue tot i que també va escriure cançons i música orquestral, entre ella una Simfonia en Re major (1899) i un Concert Obertura en Sol bemoll (1891). Va morir a Estocolm el febrer de 1925.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Gustaf Wilhelm Petersson Hägg (1867-1925) - Altres: Gustaf Wilhelm Petersson Hägg (1867-1925)

---

Parlem amb veu pròpia...

El cognom Hägg, dins del seu peculiar ecosistema musicalment remot i oblidat, es limita espacialment a Suècia, país on dos representants d'aquesta família hi van fer vida i professió. I si bé avui en parlem en nom de Gustaf Hägg, el cert és que, per ara, ha estat el seu cosí Jacob Adolf Hägg (1850-1928) qui ha gaudit de major presència, discogràficament parlant, tot i la precària situació marginal en la que ambdós compositors es troben. I si bé de Jacob no dubto que ja trobarem el moment de parlar-ne, avui toca fer-ho en honor i glòria de Gustaf, un suec de formació acadèmica impol·luta ja que es va graduar a l'orgue amb la màxima puntuació possible a l'Escola Reial de Música d'Estocolm. En nom seu explorarem, evidentment, alguna de la seva música per a orgue, el seu instrument. Bé, de fet, hauria de dir que en parlarem amb la que probablement és, més enllà de les fronteres de Suècia imagino, l'única de les edicions disponibles que faci referència al seu univers. En essència, com podrem comprovar, la música d'orgue d'Hägg consisteix gairebé exclusivament en peces de caràcter únic, és a dir, de llargs moviments i amb melodies expressives i avançades, possiblement inspirades en l'harmonia de Franck, i sovint amb instruccions detallades dels registres de l'instrument necessaris d'acord amb la tradició francesa però clarament orientades al seu propi ús diari a l'orgue de la preciosa Església de Santa Clara d'Estocolm. Tot i el profund desconeixement que en tenim, no va ser l'únic organista suec ja que autors com Emil Sjögren (1853-1918), organista de l'Església de Sant Joan d'Estocolm, Otto Olsson (1879-1964), Oskar Lindberg (1887-1955) i Harald Fryklöf (1882-1919) també van ser hereus d'aquesta mateixa escola d'orgue romàntica sueca de la qual, en nom de Gustaf Hägg, avui en gaudirem!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ralph Gustafsson (orgue)
DISCOGS: G.HÄGG: Complete Works for Organ

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Ralph Gustafsson – G.HÄGG: Complete Works for Organ

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814) - Lieder

Obra de Karl Philipp Fohr (1795-1818), pintor alemany (1)

- Recordatori de Johann Friedrich Reichardt -

En el dia de la celebració del seu 262è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Carl Philipp Fohr (Heidelberg, 26 de novembre de 1795 - Rome, 29 de juny de 1818) va ser un pintor alemany. Durant la seva formació va mostrar un enorme interès per la pintura holandesa del segle XVI i pel realisme. Va treballar a la Cort de Darmstadt on va començar a realitzar les seves primeres obres. Les fonts medievals es van convertir en un dels seus principals recursos com mostren els seus quaderns de dibuixos "Album del Neckar" i "Album del Badem". Va formar part de l'Acadèmia de Belles Arts de Munich, i anys més tard va emprendre un viatge a Itàlia. Estant a Roma va mantenir estretes relacions amb el cercle dels natzarens. La seva amistat amb Joseph Anton Koch, un pintor de paisatges, el va incentivar a realitzar pintures com Les Cascades de Tívoli. Les seves vistes prenen elements medievals de la història alemanya que anuncien el seu gust pel romanticisme. La seva llibertat a l'hora d'imprimir les tonalitats va ser una altra de les característiques formals de la seva obra. Va morir als 23 anys en un desafortunat accident al riu Tiber, el juny de 1818.

Font: En català: No disponible - En castellano: Karl Philipp Fohr (1795-1818) - In english: Karl Philipp Fohr (1795-1818) - Altres: Karl Philipp Fohr (1795-1818)

---

Parlem de Música...

Johann Friedrich Reichardt (Königsberg, 25 de novembre de 1752 - Giebichenstein, 27 de juny de 1814) va ser un compositor i director musical alemany. El seu pare, músic, va ser el seu primer mestre. Amb ell va aprendre cant, violí i llaüt. Amb només 10 anys va començar a deambular amb el seu violí per les ciutats de l'entorn de Königsberg on va adquirir una fama precoç. Va seguir estudiant amb J.F. Hartknoch, l'organista C.G. Richter i el violinista F.A. Veichtner, un alumne de Franz Benda. Als 15 anys es va matricular a la Universitat de Königsberg on la seva estada fou curta. Anàlogament a molts artistes de l'època, va començar a viatjar per Europa tant aviat com va poder. Aquests periples van començar el 1771, tot recorrent Alemanya. En aquests viatges va conèixer molts compositors de renom com CPE Bach, Franz Benda o Naumann, entre molts altres. A Berlin, on hi va romandre un temps, va entrar en contacte amb la música d'Händel, la qual l'hi va causar un gran impacte. A Leipzig va començar a compondre i a Dresden va tenir a Homilius de mestre durant un breu període de temps. El 1774 va retornar a Königsberg amb un bagatge i una experiència musical impressionant. Allà va publicar un resum dels seus viatges sota el títol de Briefe Eines aufmerksamen Reisenden morir Musik betreffend. El 1775 va assolir un important càrrec musical a la cort de Frederic el Gran, en substitució de J.F. Agricola. Fervent admirador de Kant, la política "il·lustrada" del Rei alemany el va entusiasmar. En aquell temps, a banda de representar i dirigir obres de Graun i Hasse, entre molts altres, va començar a compondre música teatral. El 1777 va estrenar Cephalus und Prokris. Home d'elevada cultura, va fer amistat amb Goethe, Moses Mendelssohn i Johann Gottfried Herder. Casa seva es va convertir, ràpidament, en un punt de trobada d'artistes i intel·lectuals.

Fins i tot, un joveníssim Ludwig Tieck va fer estada en aquell temps a casa de Reichardt. El 1783 va viatjar a Venècia on va conèixer a Galuppi, a Gluck i al mateix Emperador Josep II. A Itàlia va quedar enamorat de l'art renaixentista de Palestrina. El 1783 va fundar la Berlin Concert Spirituel, en clara imitació a l'existent a França. El 1785 va viatjar a Anglaterra i França. Allà va compondre dues òperes, Tamerlan i Panthée. Amb la mort de Frederic el Gran l'any 1786, el nou rei, Frederic Guillem II, va donar Reichardt plena autoritat com a mestre de capella, va elevar els seus emoluments, va contractar nous músics, va renovar el teatre de l'òpera i l'hi va donar total llibertat musical. Progressivament, es va anar fent més proper al moviment Sturm und Drang. Va col·laborar amb Goethe en el Singspiel Claudine von Villa Bella (1789). Possiblement, aquests anys van ser els més esplendorosos ja que a partir del 1790 la seva sort va canviar. El 1791 va emmalaltir i els rumors de la seva simpatia amb els revolucionaris francesos van provocar la ira del rei Guillem II. Reichardt va ser destituït el 1794. No obstant, la mort del rei el 1797 va facilitar el seu retorn a la cort. Tanmateix, l'ocupació napoleònica d'algunes zones prussianes van obligar a Reichardt a fugir al Nord d'Alemanya, tot i les simpaties vers la nova república francesa. El nou rei de Westfalia, Jerònim Bonaparte, el va contractar com a Directeur général des Theatres et de són orchestre. Aquest nou càrrec el va assumir amb poc entusiasme i ràpidament va trobar una bona excusa per absentar-se del seu càrrec. Va viatjar incansablement tot i la misèria econòmica amb la que va viure els seus darrers anys. Va morir, absolutament oblidat, el juny de 1814.

OBRA:

Vocal secular:

Òperes:

Hänschen und Gretchen, 1771–2 (Operette, 1, J.C. Bock, after M.-J. Sedaine: Rose et Colas), unperf., ov. A-Wgm, vs (Riga, 1773 [pubd with Amors Guckkasten])
Amors Guckkasten (La lanterne magique de l’amour), 1772 (Operette, 1, J.B. Michaelis), unperf., vs (Riga, 1773 [pubd with Hänschen und Gretchen])
Le feste galanti (La gioja dopo il duolo, ò Le feste superbe) (os, 3, L. de Villati, after Duché de Vancy), Potsdam, Hof, 1775, D-Bsb, F-Pc
Der Holzhauer, oder Die drei Wünsche, c1775 (komische Oper, 1, after Castet and J.F. Guichard: Le bûcheron), unperf.
Cephalus und Prokris (Melodram, 1, K.W. Ramler), Hamburg, Gänsemarckt, 7 July 1777, D-Bsb, vs (Berlin, 1777)
Ino (musikalisches Drama, 1, J.C. Brandes), Leipzig, 4 Aug 1779, Bsb, DK-Kk, vs (Leipzig, 1779)
Liebe nur beglückt (Schauspiel mit Zwischenmusik und Gesang, 3, Reichardt), Dessau, Hof, aut. 1781 (Dessau, 1780), D-Bsb*
Tamerlan, 1786 (tragédie lyrique, 4, E. Morel de Chédeville, after Voltaire: L’orphelin de la Chine), unperf.; in Ger., Berlin, Kgl, 16 Oct 1800, Bsb, US-Wc
Panthée (tragédie lyrique, 4, Berquin), Paris, Opéra, 1786, F-Pc
Andromeda (os, 3, A. de’ Filistri da Caramondani), Berlin, Kgl, 11 Jan 1788, D-Bsb, Mbs, US-Wc
Protesilao [Act 1] (os, 2, G. Sertor), Berlin, Kgl, 26 Jan 1789, Bsb [Act 2 by J.G. Naumann]
Claudine von Villa Bella (Spl, 3, J.W. von Goethe), Charlottenburg, Schloss, 29 July 1789, Bsb, WRdn
Brenno (os, 3, Filistri), Berlin, Kgl, 16 Oct 1789, vs (Berlin, 1789), fs (Berlin, c1797)
Jery und Bätely, 1789 (Spl, 1, Goethe), 1789, Berlin, National, 30 March 1801, A-Wn, D-Bsb, WRdn, US-Wc, vs (Berlin, c1789)
L’olimpiade (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Berlin, Kgl, 2 Oct 1791, D-Bsb
Lila (Spl, Goethe), 1791, ?unperf., music lost
Erwin und Elmire (Spl, 2, Goethe), Berlin, concert perf., early 1793, Bsb, WRdn, US-Wc, vs (Berlin, 1791)
Macbeth (tragedy, 3, G.A. Bürger), Munich, Hof, spr. 1795
Die Geisterinsel (Spl, 3, J.F.W. Gotter, after W. Shakespeare: The Tempest), Berlin, National, 6 July 1798, D-Bsb, WRdn, vs (Berlin, 1799)
Lieb’ und Treue (Lieb’ und Frieden) (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 31 March 1800, Bsb, Dlb, vs (Berlin, 1800)
Der Jubel, oder Juchhei (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 21 June 1800, Bsb, DT, vs (Strasbourg, 1805)
Rosmonda (tragedia per musica, 3, Filistri), Berlin, National, 6 Feb 1801, Bsb
Das Zauberschloss (Spl, 3, A. von Kotzebue), Berlin, National, 2 Jan 1802, F-Pc
Herkules Tod (Melodram, 1, after Sophocles), Berlin, National, 10 April 1802, D-Bsb, US-Wc
Kunst und Liebe, c1803 (Liederspiel, 1, Reichardt), Berlin, National, 30 Nov 1807, vs (Strasbourg, 1805)
L’heureux naufrage (comedy, 1), Kassel, Hof, aut. 1808, D-Bsb
Bradamante (4, H.J. von Collin), Vienna, 3 Feb 1809, Bsb
Der Taucher (Spl, 2, S.G. Bürde, after F. von Schiller), Berlin, National, 18 March 1811, Bsb
Musik zu J.F. Reichardts Liederspielen (Strasbourg, 1804)
Music in: Hasse: Artemisia, 1778; Bertoni: Orfeo ed Euridice, 1788

Incidental:

Einige Hexenscenen aus Schackespears Macbeth, Berlin, National, 28 Dec 1787 (Berlin, 1787), vs in Olla Potrida für Clavierspieler, ed. J.C.F. Rellstab (Berlin, 1789);
Götz von Berlichingen (Goethe), c1790, lost;
Faust I (Goethe), 1790, DT, S-Skma;
Torquato Tasso (Goethe), 1791 [pubd in Göthe’s Lieder, Oden, iv];
Egmont (Goethe), 1791, Weimar, Hof, 25 April 1796, D-DÜk, WRgs;
Clavigo (Goethe), 1791, Berlin, National, 15 July 1803, lost;
Angelica liberata oder Der Sturz des Ungeheuers, Leipzig, Stadt, 16 Oct 1797, lost;
Iphigenia (Goethe), c1798, Bsb;
Die Kreuzfahrer [Les croisés] (Kotzebue), Berlin, National, 1 Jan 1802, lost;
Die Räuber, Die Jungfrau von Orleans, Wallenstein (Schiller) [pubd in Schillers lyrische Gedichte]

2 ballets: Orpheus, Trippstrill, 1763–4, lost; Il genio della Russia e il genio della Prussia (Landi), prol to C.H. Graun: Angelica e Medoro, Berlin, 24 July 1776;
Ein französischer Prolog von Madame Aurore Bursay: Venez plaisirs charmants, Kassel, Hof, 20 Feb 1808, LEm (inc.)

Other:
An die Musik (Ebeling), 1778, lost;
La danza, 2vv (St Petersburg, c1788);
Il consiglio, 1788;
Amor timido, 1788;
Musikalische Feier zum Andenken Friedrich’s des Grossen (Berlin, 1788);
Trauerode auf den Tod der Grossfürstin Helena (Penig and Leipzig, 1805);
Das neue Jahrhundert: eine prophetische Ode von Klopstock, 2vv, double choir, orch, autograph 1814, Bsb

Lieder i cançons:

Vermischte Musicalien (Riga, 1773) [incl. 7 solo songs, 1 aria];
Gesänge fürs schöne Geschlecht (Berlin, 1775);
Oden und Lieder, i–iii (Berlin, 1779–81);
Gedichte von K.C.L. Rudolphi … mit einigen Melodien (Berlin, 1781);
Frohe Lieder für deutsche Männer (Berlin, 1781);
Lieder für Kinder aus Campes Kinderbibliothek, i–ii (Hamburg, 1781), iii (Wolfenbüttel, 1787), iv (Brunswick, 1790);
Oden und Lieder von Uz, Kleist und Hagedorn (Grotkau, 1782);
Lieder von Gleim und Jacobi (Gotha, 1784);
Kleine Klavier- und Singestücke (Königsberg, 1783) [incl. 9 songs];
Deutsche Gesänge (Leipzig, 1788)
Geistliche Gesänge von Lavater (Winterthur, 1790);
Cäcilia, i–iv (Berlin, 1790–95);
Göthe’s lyrische Gedichte (Berlin, 1794);
Deutsche Gesänge beim Clavier von Matthisson (Berlin, 1794);
Gesänge der Klage und des Trostes (Berlin, 1797);
Lieder der Liebe und der Einsamkeit, acc. hp, kbd, i–ii (Leipzig, 1798, 1804), ed. W. Serauky (Halle, 1951);
Wiegenlieder für gute deutsche Mütter (Leipzig, 1798);
Lieder für die Jugend, i–ii (Leipzig, 1799);
Sonetti e canzoni di Petrarca (Berlin, n.d.);
12 deutsche Lieder (Zerbst, 1800), collab. L. Reichardt
6 Romances, acc. pf/hp (Paris and Berlin, 1805);
Romantische Gesänge (Leipzig, 1805);
Le troubadour italien, français et allemand, i–xxxvi (Berlin, 1805–6);
Göthe’s Lieder, Oden, Balladen und Romanzen, i–iv (Leipzig, 1809–11), ed. in EDM, 1st ser., lviii–lix (1964);
Schillers lyrische Gedichte (Leipzig, 1810);
3 Lieder von C.L. Reissig (Leipzig, 1812);
Lieder von T. Körner, autograph, D-DÜk
Songs in anthologies ed. Reichardt: Musikalischer Blumenstrauss, i–iv (Berlin, 1792–5), iv as Musikalische Blumenlese für 1795;
Lieder geselliger Freude, i–ii (Leipzig, 1796–7), ed. G. Ochs (Halle, 1948);
Neue Lieder geselliger Freude, i–ii (Leipzig, 1799, 1804)

Vocal religiosa:

Orats:
La Passione de Gesù Cristo (P. Metastasio), 1783, D-Bsb, USSR-KA;
Auferstehungs-Oratorium, 4vv, double choir, orch, 1785

Cants.:
Gott ist unser Gesang (G.W. Burmann), 4vv, orch, 1778, D-Bsb [for birthday of Frederick the Great];
Ariadne auf Naxos (H.W. von Gerstenberg) (Leipzig, 1780);
Der May: ein Wettgesang (K.W. Ramler), 2vv, 2 fl, 2 ob, 2 hn, 3 bn, 1780;
Die Hirten bei der Krippe (Ramler) (Gotha, 1782);
Der Sieg des Messias (H.J. Tode), 1784, SWl;
Cantata in the Praise of Handel (J. Lockman), S, chorus, orch, 1785;
Weihnachts-Cantilene (M. Claudius) (Berlin, 1786)
Cantus lugubris in obitum Friderici Magni borussorum regis, 4vv, chorus, orch, Sept 1786 (Berlin, 1787) [on death of Frederick the Great];
Cantata per giorno natalizio della Principessa Frederica de Prussia, 4vv, 1787;
Eine Geisterstimme (A. Iffland), 1787;
Miltons Morgensang, 4vv, chorus, orch (Kassel, 1808) [arr. by Reichardt of C. Fasch: Hymne];
Cantate auf die Einweihung der Berliner Universität (C. Brentano), 15 Oct 1810;
Cantate auf den Tod der Königin Luise von Preussen (Brentano), 1810

Sacred:
Requiem, 6vv, lost;
Der Säemann säet den Saamen, c1784;
Der Mensch lebt und bestehet (M. Claudius), c1784;
Der 8. Psalm, 4vv, insts, org, ?lost;
Der 165. Psalm (trans. M. Mendelssohn), 1784;
Der 64. Psalm, 1784;
Der 65. Psalm, chorus, orch (trans. Mendelssohn), 1784, A-Wn, B-Bc, D-Bsb, SWl;
Te Deum laudamus, double choir, orch, 1786, A-Wn, D-Bsb*, KA [for coronation of Friedrich Wilhelm II of Prussia];
Te Deum zur Feier des Sieges bei Leipzig 1813, 2vv, double choir, orch, ?lost

Instrumental:

Concs.: 9 for kbd: 6 concerts … à l’usage de beau sexe, hpd/pf, op.1 (Amsterdam, 1774), B  (Riga, 1773), g, 1774, for Juliane Benda (Leipzig, 1777), G, autograph 1772; Concerto VIII, 2 kbd, 1773; 1 for hpd, vn, autograph c1773; 1 for vn (Riga, 1773), ed. in NM, clxxxi (1955)
Other orch: 6 syms.: nos.1 and 2, autograph 1773, e, c1774, ?lost, no.6, autograph 1776, D, autograph 1782, Schlachtsymphonie, 1814; Overtura di Vittoria, 1814; 2 ovs., 1776; Trauermarsch, c1797
Chbr: 3 qnts, 2 vn/fl/ob, 2 hn, pf (Paris, 1785); Str qt, c1774, D-SWl; 6 trios, 2, vn, b, 1774 (2 lost, 2 pubd Offenbach), 1 ed. in Collegium musicum, lii (Leipzig, 1926); 6 sonatas, 2 vn, vc, op.1 (Offenbach, 1778); 3 sonatas, vn, va, vc, op.4 (Berlin, 1782); 6 sonatas, vn, b (Berlin, 1778), 2 ed. in NM, lxiv (1930); 6 hpd sonatas, vn acc., op.2 (Amsterdam, 1777); 4 sonatas, hpd/pf, vn acc. (Paris, 1785); 2 sonatas, fl, kbd, D (Berlin, 1787), C, c1787, ed. in Collegium musicum, cviii (Wiesbaden, 1957); 100 leichte Übungsstücke, 2hn (Leipzig, ?1810); Vermischte Musicalien (Riga, 1773), [incl. str qt, str trio, vn sonata with vc, 2 vn sonatas with kbd; works for glass harmonica]
Kbd: Sonate der Herzogin … Annen-Amalien (Berlin, 1772); 2 hpd sonatas in Vermischte Musicalien (Riga, 1773); 6 hpd sonatas (Berlin, 1776); 6 hpd sonatas (Berlin, 1778); 6 sonatas, hpd/pf, op.3 (Berlin, 1782); 6 rondeaux, pf/hpd (Paris, 1785); 4 pf sonatas (Berlin, 1793); 12 variations sur l’air … de l’opéra Die Geisterinsel, pf (Berlin, c1800); Grande sonate, pf (Leipzig, ?1813); 4 kbd sonatas, USSR-KA, D-Bsb, incl. 2me sonate … pour Madame la Baronne de Ertmann, autograph 1814; Kleine Klavier und Singestücke (16 works) (Königsberg, 1783); miscellaneous smaller works in anthologies

Literatura:

Über die deutsche comische Oper (Hamburg, 1774/R)
Briefe eines aufmerksamen Reisenden die Musik betreffend, i (Frankfurt and Leipzig, 1774/R); ii (Frankfurt and Breslau, 1776/R)
Schreiben über die Berlinische Musik (Hamburg, 1775)
Ueber die Pflichten des Ripien-Violinisten (Berlin and Leipzig, 1776)
Leben des berühmten Tonkünstlers Heinrich Wilhelm Gulden (Berlin, 1779) [?autobiographical]
ed.: Musikalisches Kunstmagazin, i–ii (Berlin, 1782–91/R)
George Friederich Händel’s Jugend (Berlin, 1785); ed. W. Siegmund-Schultze in HJb 1959, 183–98
Schreiben an den Grafen von Mirabeau Lavater betreffend (Hamburg, 1786)
An das musikalische Publikum seine französischen Opern Tamerlan und Panthée betreffend (Hamburg, 1787)
Vertraute Briefe über Frankreich, i–ii (Berlin, 1792–3) [under pseud. ‘J. Frei’]
ed., with F.L.A. Kunzen: Studien für Tonkünstler und Musikfreunde (Berlin, 1793/R) [incl. Musikalisches Wochenblatt (Berlin, 1791–2), Musikalische Monatsschrift (Berlin, 1792)]
Über die Schändlichkeit der Angeberei (Berlin, 1795) [pubd anon. in protest against his dismissal]
ed., with P. Poel and others: Frankreich (Lübeck and Hamburg, 1795–1805/R)
ed.: Musikalischer Almanach (Berlin, 1796)
ed.: Deutschland, i–iv (Berlin, 1796/R)
ed.: Lyceum der schönen Künste, i–ii (Berlin, 1797/R)
Vertraute Briefe aus Paris, geschrieben … 1802–3, i–iii (Hamburg, 1804); ed. R. Weber (Berlin, 1981)
Liederspiele (Tübingen, 1804) [libs of Lieb’ und Treue, Der Jubel, Kunst und Liebe]
ed.: G. von Schlabrendorff: Napoleon Bonaparte und das französische Volk unter seinem Consulate (Hamburg, 1804; Eng. trans., 1804); ed. W. Greiling (Leipzig, 1993)
ed.: Berlinische musikalische Zeitung, i–ii (Berlin, 1805–6/R)
‘Der Rheingraf oder Das kleine deutsche Hofleben’ [5-act play], ‘Offene Briefe des Freiherrn Arminius von der Eiche und seines Leibjägers Hans Heidekraut’, Haupt- und Staatssittenspiegel für Gross’ und Kleine (?Hamburg, 1806)
Vertraute Briefe geschrieben auf einer Reise nach Wien und den oesterreichischen Staaten zu Ende des Jahres 1808 und zu Anfang 1809, i–ii (Amsterdam, 1810); ed. G. Gugitz (Munich, 1915)
‘Autobiographie’, AMZ, xv (1813), 601–16, 633–42, 665–74; xvi (1814), 21–34 (1813–14)

Font: En català: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - En castellano: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - In english: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) - Altres: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) 

---

Parlem amb veu pròpia...

En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés, el compositor, o segons des de la perspectiva que el mirem escriptor, Johann Friedrich Reichardt és necessàriament un dels protagonistes d'aquest 2014. De forma irregular, i probablement amb més constància a Alemanya, el seu nom es va situant en escena per mostrar-nos algunes pinzellades del seu art. Com deia en la darrera entrada del passat mes de juny, Reichardt va ser bàsicament un compositor de cançons, amb més de 1500 del seu puny i lletra, la majoria d'elles inspirades en texts de més d'un centenar de poetes diferents. En una gamma d'estils probablement insuperable fins que Schubert, inspirat pel mateix Reichardt, va fer acte de presència, representa probablement un dels romanticismes més prematurs d'Alemanya i inevitablement d'Europa. La seva copiosa i enorme quantitat de cançons parteixen de models diferenciats. D'entrada, de poemes d'autors com Gleim, Claudius, Hölty i Kleist amb uniformitat estròfica, harmonia en dues o tres parts i melodies tan germànicament folklòriques que fins i tot actualment encara es canten en les escoles alemanyes. A l'altre extrem hi trobem cançons com els Lieder d'avui en què la veu emergeix de la potència romàntica d'autors com el seu bon amic Goethe, és a dir, reflexions lliures i escenes dramàtiques d'inspiració mitològica. No en va el mateix Goethe va escriure amb sinceritat que "Reichardt ha estat el primer en transformar la meva obra en música seriosa, constant i àmpliament coneguda pel públic". Paraules d'agraïment que avui intentarem desxifrar amb la seva música per a tenor o mezzosoprano i piano o guitarra. Inevitablement, parlar de les cançons de Reichardt és fer-ho de poesia romàntica!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ludwig Holtmeier (fortepiano); Michael Freimuth (guitar); Sibylle Kamphues (mezzo-soprano); Hans Jorg Mammel (tenor)
RECICLASSICAT: REICHARDT, Johann Friedrich (1752-1814)
AMAZON: Reichardt: Lieder der Liebe und Einsamkeit

IMSLP: Johann Friedrich Reichardt (1752-1814) 

CPDL: No disponible 

SPOTIFY: Hans Jorg Mammel – Reichardt: Lieder der Liebe und Einsamkeit

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!