COUPERIN, François (1668-1733) - Messe pour les Couvents

Obra de François Perrier (1590-1650), pintor francès (1)

- Recordatori de François Couperin -

En el dia de la celebració del seu 345è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

François Perrier (1590, Pontarlier - 1650, París), va ser un pintor francès i gravador, és recordat per les seves dues col·leccions d'impressions després d'escultures antigues, la Segmenta nobilium signorum et statuarum quae temporis dentem invidium evasere, (Paris, 1638), i Icones et segmenta...quae Romae adhuc extant (Paris, 1645); va proporcionar repertoris visuals dels models clàssics per a diverses generacions d'artistes i connoisseurs europeus. Durant els anys 1620-1625, va viure a Roma. Allà va tenir un referent professional del classicisme barroc, l'italià Giovanni Lanfranco. De tornada a França i després d'una breu estada a Lió, es va establir a París el 1630, treballant en el cercle clàssic de Simon Vouet. El 1632-1634, va tenir d'alumne a Charles Le Brun, destinat a convertir-se en la figura central de l'escola francesa de pintura en el segle de Lluís XIV. Perrier va tornar a Roma el 1635, romanent allí durant deu anys aproximadament. Anys en què va poder fer les seves decoracions del Palazzo Peretti juntament amb la publicació a París del seu gran repertori d'imatges. El 1645, a París novament, va pintar el sostre de la galeria de l'Hotel de La Vrillière, ara la seu del Banc de França i va treballar amb Eustache Le Sueur en el gabinet de l'amour a l'Hotel Lambert. El 1648, va ser un dels dotze fundadors de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. El 1869, la ciutat francesa de Macon va fundar el seu Musée des Beaux-Arts, amb un llegat de vuit teles de Perrier. Va morir a París el 1650.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: François Perrier (1590-1650) - Altres: François Perrier (1590-1650)

---

Parlem de Música...

François Couperin (París, 10 de novembre de 1668 - París, 11 de setembre de 1733) va ser un compositor, organista i clavecinista francès. Hereu d'una llarga tradició familiar, se'l coneix com Couperin el Gran per a distingir-lo dels altres membres de la seva família, d'entre els quals destaca el seu oncle Louis Couperin. Juntament amb Jean-Philippe Rameau, és un dels més importants compositors de música barroca francesa en general i de música per a clavecí en particular, destacant especialment pel seu gran virtuosisme a l'orgue i al clavecí. Originaris de Chaumes-en-Brie, la família Couperin va constituir una de les famílies musicals franceses més nombroses dels segles segle XVII i segle XVIII. El pare de François Couperin, Charles Couperin (1639- 1679), era el germà menor de Louis Couperin i el va succeir com a titular de l'orgue de l'església parisenca de Saint-Gervais. Igualment, va ser professor de clavicèmbal de la duquessa d'Orleans. Couperin va aprendre del seu pare i del seu oncle François Couperin el Vell. No va tenir una educació formal. Els seus coneixements generals i els seus escrits són d'un estil i una ortografia que deixen molt que desitjar. El pare va transmetre el lloc d'organista, fins que el fill pogués fer-se'n càrrec, a Michel Richard Delalande. Es va perfeccionar després amb Jacques Thomelin, organista de Saint-Jacques la Boucherie. El 1685 es va convertir en organista de l'Església de Saint-Gervais a París, lloc que després cediria al seu cosí Nicolas Couperin. Altres membres de la família ocuparien el mateix càrrec en anys posteriors. El 1693 Couperin va succeir al seu mestre Thomelin com a organista de la Chapelle Royale amb el títol d'organista del rei Lluís XIV. Després va ser mestre de composició del nét del rei, el duc de Borgonya.

El 1717 es va convertir en organista i compositor de la cort amb el títol ordinaire de la musique de la chambre du Roi. Les seves tasques a la cort francesa consistien en crear música sacra per a les oracions reals i música de cambra per a delit dels monarques. Amb els seus col·legues, donava un concert totes les setmanes, normalment diumenge. Molts d'aquests concerts tenien la forma de suites per a violí, viola da gamba, oboè, traverso i clavicèmbal, del qual n'era un virtuós intèrpret. De salut fràgil i caràcter poc mundà, Couperin va realitzar una carrera honesta de músic i professor, apreciat pels grans que només li trobaven un rival, Louis Marchand. Pocs esdeveniments de la seva vida personal mereixen ressenyar-se, a part la desaparició d'un dels seus fills que va abandonar el domicili patern per no tornar més. La seva extensa obra inclou música instrumental i vocal, tant secular com religiosa. Algunes de les seves composicions li han fet guanyar un lloc destacat entre els compositors francesos de la seva època, entre elles les seves misses per a orgue, les Lliçons de Tenebres per al Dimecres Sant i les seves sonates i concerts reials, on pretenia reunir el gust francès i l'italià. Però va ser la seva obra per a clavecí, que consta de quatre llibres publicats entre el 1713 i el 1730, la que el va fer mereixedor d'una gran reputació fins al punt de ser considerat, juntament amb Rameau, com el gran mestre d'aquest instrument a França. El seu tractat L'Art de toucher le clavecin (L'art de tocar el clavecí), publicat el 1717, és una font valuosa per a l'ensenyament i la interpretació de la música francesa del segle XVIII. Va morir a París el setembre de 1733.

Font: En català: François Couperin (1668-1733) - En castellano: François Couperin (1668-1733) - In english: François Couperin (1668-1733) - Altres: François Couperin (1668-1733)

---

Parlem amb veu pròpia...

Si a Alemanya la gran família musical va ser la de Bach, a França va ser la de Couperin. I curiosament en aquest espai, encara, no n'havíem fet referència. Per tant, començarem a esmenar aquest fet amb un parell d'obres que donaran fe del qui va ser François i del que va fer en nom del seu país. I ho farem a la manera francesa, si més no pel que fa a la missa. I aquesta manera francesa, recuperada i escoltada en anteriors entrades, té a veure amb una de les seves singularitats musicals més interessants alhora que emocionants. El cant pla gregorià i l'orgue. Efectivament, la Messe pour les Couvents per a orgue i cant pla de 1690 demostra, novament, que aquest gènere a França va tenir una difusió, admiració i respecte absoluts. En la missa, el cant pla, en cap cas, solapa a la música. Ho podríem dir a la inversa, l'orgue no intercedeix en el recitatiu en llatí de la missa. De fet, en general i amb l'excepció del Credo, les veus són més al·legòriques del text bíblic que altra cosa ja que la musicalitat la presideix, amb solemnitat majúscula, l'orgue. Meravellosa interpretació i extraordinària literatura d'un Couperin avesat a l'orgue com pocs en la potent història organística francesa. Per si no en teníem prou amb la litúrgia dominical, introduirem la missa amb un vespre. Tot i no ser catòlicament correcte fer-ho, nosaltres, éssers lliures i ecumènics, així ho farem. Un Magnificat per a dos contratenors, viola de gamba i orgue. Escrit en una data anterior a 1702, és una obra allunyada de la opulència coral, solista i instrumental de molts Magnificats contemporanis. Així mateix, el fet d'estructurar-lo musicalment a quatre veus, dos contratenors i dos instruments, és tan arriscat com privilegiat, ja que ens permetrà captar-ne els deliciosos matisos o les possibles estridències. De tonalitat equilibrada, de lírica més italiana que francesa i de perfil melancòlic i dramàtic, és una sorpresa per tots aquells que normalment, i per tradició, associem el cognom Couperin al clavecí i a l'orgue. En essència, una forma diferent de conèixer al majestuós François Couperin de qui avui diumenge en celebrem 345 anys. Celebrem-ho i que, per un dia, l'orgue alci la veu en record seu! 

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Helmuth Deutsch (organ), Ensemble Canticum; Christoph Erkens (conductor)
INTÈRPRETS: Daniel Taylor (counter-tenor); Robin Blaze (counter-tenor); Laurence Cummings (organ); Jonathan Manson (viola da gamba)
AMAZON: Couperin: Messe Pour Les Couvents, Marchand: Te Deum
AMAZON: COUPERIN: Magnificat / Lecons de Tenebres

IMSLP: François Couperin (1668-1733)

CPDL: François Couperin (1668-1733)

SPOTIFY: Robin Blaze – Couperin: Magnificat / Lecons De Tenebres

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!