HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822) - Messa d-Moll (1804)

Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià (1)

- Recordatori d'Ernest Theodor Amadeus Hoffmann -

En el dia de la celebració del seu 240è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Bernardo Bellotto, o "Canaletto el jove" (Venezia, 30 de gener de 1721 - Warszawa, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de veduta, sinó també el seu estil i fins i tot el nom Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746. Un any després va ser rebut a Dresden per l'aleshores Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia. L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es va diferenciar de les de Canaletto per un cromatisme més fred, per un predomini del clarobscur i per una realista precisió topogràfica. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, van mostrar una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees van constituir, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, fins el punt que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a Vàrsovia l'octubre de 1780.

Font: En català: Bernardo Bellotto (1721-1780) - En castellano: Bernardo Bellotto (1721-1780) - In english: Bernardo Bellotto (1721-1780) - Altres: Bernardo Bellotto (1721-1780)

---

Parlem de Música...

Ernst Theodor [Wilhelm] Amadeus Hoffmann (Königsberg, 24 de gener del 1776 - Berlin, 25 de juny del 1822) va ser un escriptor i compositor alemany. Va néixer amb el nom d'Ernst Theodor Wilhelm, però va canviar 'Wilhelm' per 'Amadeus', fruit de la profunda admiració que va sentir per Mozart. Membre d'una família de juristes, va continuar amb la tradició familiar i va estudiar Jurisprudència, càrrec que va exercir en ciutats com Posen, Plock i Varsòvia. El 1806, després de l'entrada de les tropes franceses, va perdre el seu lloc i va haver de dedicar-se a exercir com a professor de música i mestre de capella, compositor d'encàrrecs teatrals i dibuixant d'escenaris també per al teatre, fins que el 1814 va aconseguir d'un nou un càrrec en l'administració prussiana. No obstant, la seva producció no es va limitar exclusivament als àmbits literari i musical, sinó que va abastar també el dibuix i la pintura. Com a crític musical va exercir també una activitat molt destacable, en la qual cal remarcar especialment el fet d'haver estat un dels primers a reconèixer el geni de Beethoven. La seva obra literària el va convertir en un dels principals representants del Romanticisme alemany, influït sobretot per Novalis i Ludwig Tieck. La seva insatisfacció amb la realitat quotidiana, amb el món filisteu, va despertar en ell l'anhel d'una existència superior, l'única possibilitat d'existir residia en la màgia, en aquesta altra realitat en què es fan realitat anhels i somnis, i que es mou en el més profund del subconscient. Aquest altre món va tenir en la seva obra un caràcter ambivalent, ja que en ell es feien realitat els somnis, però sempre amb un caràcter amenaçador i demoníac. La seva genialitat va ser per tant la perfecció del contrast, ja que el conte es feia realitat en la quotidianitat: la fantasia de la realitat va ser la temàtica de la seva obra literària. I si bé va ser notablement prolífic com a compositor, el seu èxit en aquest sentit fou escàs, només redescobert musicalment anys després de la seva mort, esdevinguda a Berlin el juny de 1822.

OBRA:

Voca secular:

Stage:
AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
4 Die Maske (Spl, 3, Hoffmann), 1799, D-Bsb; excerpts ed. F. Schnapp, vs (Berlin, 1923)
8 Scherz, List und Rache (Spl, 1, Hoffmann, after J.W. von Goethe), Posen, 1801, lost
19 Die lustigen Musikanten (Spl, 2, C. Brentano), Warsaw, 6 April 1805, F-Pn, D iv–v
20 Das Kreuz an der Ostsee, i: Die Brautnacht (incid music, Z. Werner), 1805, D-Bsb, D ix
21 Die ungebetenen Gäste, oder Der Kanonikus von Mailand (Spl, 1, Rohrmann, after A. Duval: Le souper imprévu), 1805, lost
33 Liebe und Eifersucht (Spl, 3, Hoffmann, after P. Calderón de la Barca: La banda y la flor), 1807, Bsb, D vi–viii
34 Der Trank der Unsterblichkeit (romantische Oper, 4, J. von Soden), 1808, Bsb
37 Das Gelübde (incid music, 1, H. Cuno), Bamberg, 16 Oct 1808, lost
38 Die Wünsche (incid music, 1, Cuno), Bamberg, 9 Nov 1808, lost
39 Die Pilgerin (incid music, 1, Hoffmann), Bamberg, 18 Nov 1808, lost
41 Arlequin (ballet, C. Macco), Bamberg, 1 Jan 1809, Bsb, D ix
44 Das Gespenst (incid music, A. von Kotzebue), Bamberg, 9 April 1809, lost
51 Dirna (melodrama, 3, Soden), Bamberg, 11 Oct 1809, BAs
53 Wiedersehn! (prol, 1, Hoffmann), 1809, Bsb
54 Sabinus (melodrama, Soden), 1810, Bsb, inc.
55 Aurora (grosse romantische Oper, 3, F. von Holbein), 1811–12, rev. and reorchd L. Böttcher, Bamberg, 5 Nov 1933, BAs, WÜsa, ed. in DTB, v (1984); orig. version, Bamberg, 9 Sept 1990
56 [quodlibet], Bamberg, 2 Feb 1811, lost
59 Saul, König in Israel (melodrama, 3, J. Seyfried, after L.C. Caigniez: Le triomphe de David), Bamberg, 29 June 1811, BAs, WÜsa
61 Heinrich von Wolfenschiessen (incid music, A. Klingemann), Bamberg, 14 Jan 1812, lost
63 Roderich und Kunigunde, oder Der Eremit vom Berge Prazzo, oder Die Windmühle von der Westseite, oder Die triumphierende Unschuld (Parodie, prol, 2, J.F. Castelli), Bamberg, 23 Feb 1812,

Others:
3 Judex ille (J.W. von Goethe: Faust), solo v, 4vv, org, orch, 1795, inc., lost
6 Kantate zur Feier des neuen Jahrhunderts: Singet Chronos’ jüngstem Sohne (J.L. Schwarz), Posen, 31 Dec 1800, lost
31 Canzonets and duettinos, 1805–7, lost
32 Trois canzonettes, 2–3vv, pf (Berlin, 1808): Già riede primavera (P. Metastasio), Senza di te, ben mio, Oh che cucagna
50 Songs from Golo und Genoveva (F. Müller), 1809, lost [see AV77]
64 Tre canzonette italiane, S, 2 T, B, pf, 1812, A-Wgm, D xii: Spuntar la sol d’aprile, La tortorella amante, Sento l’amica speme
65 Prendi, l’acciar ti rendo (G.M. Foppa), recit and aria, S, orch, 1812, D-Bsb, D xi
66 Mi lagnerò tacendo della mia sorte amara (Metastasio), 1812, lost
67 [Sei] Duettini italiani, S, T, pf, 1812, Bsb (Berlin, 1819), D xii: Ombre amene (Metastasio); Dove sei, mio caro bene?; Vicino a quel ciglio (Metastasio); Viver non potrò mai lungi da te, mio bene; Vicino a te, ben mio, mi sento giubilar; Ah che mi manca l’anima
68 O nume che quest’anima, S, 2 T, B, 1808–12, Bsb, D xii
77 Still und hehr die Nacht: Nachtgesang (Müller: Golo und Genoveva), 6 male vv, 1819, CH-Bu, facs. in Schnapp, ii (1967), 224
78 Türkische Musik: Ein Kaiser einst in der Türkei (F. Förster), 4 male vv, 1820, RUS-KAu, D xii
79 Schwer ist die Kunst und kurz das Leben, canon, 4vv, 1820; unknown private collection
80 Ach warum weiter du fliehende Welle (Fouqué), lied, male vv, 1820–21, lost
81 Two drinking-songs (H.G. von Ahlefeldt), male vv, 1820–21, lost: Tafel halten bei drei Speisen, Wir trinken Wein vom freien Rhein
82 Walpurgisnacht (cant., Förster), 4vv, 1820–21, lost
83 Jägerlied (L. Tieck), solo vv, 4 male vv, ?1820–21, frag., D-Bsb, D xii
84 Katzburschenlied (Hoffmann), 4–5 male vv, 1821, frag., Allroggen (1970), 128, D xii

Lost:
70 Undine (Zauberoper, 3, F.H.C. de la Motte Fouqué), Berlin, 3 Aug 1816, Bsb, D i–iii
74 Thassilo (chorus and melodrama, Fouqué), Berlin, 22 Oct 1815, lost; rev. as drama, Berlin (1), 18 Jan 1817, lost
85 Der Liebhaber nach dem Tode (op, 3, C.W. Salice-Contessa, after Calderón: El galan fantasma), 1818–22, inc., lost
Several single pieces, AV nos.43, 45–7, 57–8, 69, 71, all lost
Other canzonets and songs, AV nos.2, 5, 35, 48–9, all lost

Vocal religiosa:

9–10 Masses, Vespers, 1802–3, lost
11 Mass, G, 2 S, 2 vn, org, 1802–3, lost
12–15 Motets, choruses, 4vv, 1802–3, lost
18 Mass, d, 4vv, orch, 1803–5, D-Bsb, D x
36 [Sex] Canzoni, 4vv, 1808, Bsb, B iv, D x: Ave maris stella, De profundis, Gloria Patri et Filio, Salve Redemptor, O sanctissima, Salve regina
42 Miserere, b , 2 S, A, T, B, 4vv, orch, 1809, Bsb, D x
72 Hymn, 1813, lost

Instrumental:

Orch.:
7 Overture: Musica per la chiesa, orch, 1801, D-Bsb, D x
23 Symphony, E , 1805–6, Bsb, D xi

Chbr.:
24 Quintet, c, hp, 2 vn, va, vc, before Oct 1807, Bsb, B ii, D xii
25 Quintet, D, pf, 2 vn, va, db, before Oct 1807, lost
52 Piano Trio, E, 1809, private collection, D xii

Piano:
1 Kleine Rondos, 1794–5, lost
16 Fantasia, c, 1803, lost
17 Sonata, A , 1803, lost
22 Sonata, A, in Wybor pieknych, vii (Breslau, 1805); ed. F. Schnapp (Kassel, 1968), D xii
26 Sonata, b , ?1807–8, lost
27 Sonata, f, ?1807, D-Bsb, B i, D xii
28 Sonata, C, ?1807, lost
29 Sonata, F, ?1807, Bsb, B i, D xii
30 Sonata, f, ?1807–8, Bsb, B i, D xii
40 Sonata, c , c1808, Bsb, B i, D xii
62 Waltzes, pf/?orch, 23 Jan 1812, lost
73 Deutschlands Triumph im Siege bei Leipzig (Leipzig, 1814) [pubd under pseud. A. Vollweiler]
76 Serapions-Walzer, c1818–21; unknown private collection

Literatura:

Music reviews and related essays:
‘Schreiben eines Klostergeistlichen an seinen Freund in der Hauptstadt’, Der Freimüthige, (1803), 573 [on use of Greek chorus in Schiller’s Braut von Messina]
‘Über Salomons Urtheil’, Allgemeine deutsche Theater-Zeitung (17 and 20 May 1808) [review of A. Quaisin: Le jugement de Salomon]
F. Witt: Symphonies nos.5 and 6, AMZ, xi (1808–9), 513–17
L. van Beethoven: Symphony no.5, AMZ, xii (1809–10), 630–42, 652–9
V. Fioravanti: I virtuosi ambulanti [vs by L. Wolff], AMZ, xii (1809–10), 204–8
C.W. Gluck: Iphigénie en Aulide [vs by G.C. Grosheim], AMZ, xii (1809–10), 770–71, 784–9
A. Romberg: Pater noster, AMZ, xii (1809–10), 209–12
J. Weigl: Das Waisenhaus, AMZ, xii (1809–10), 809–19
F. Paer: La Sofonisba [vs by C.F. Ebers], AMZ, xiii (1811), 185–95
L. Spohr: Symphony no.1, AMZ, xiii (1811), 797–806, 813–19
L. van Beethoven: Overture to Coriolan, AMZ, xiv (1812), 519–26
A. Gyrowetz: Der Augenarzt, AMZ, xiv (1812), 855–64
E. Méhul: Ouverture de chasse from Le jeune Henri, AMZ, xiv (1812), 743–7
A.H. Pustkuchen: Choralbuch und kurze Anleitung, AMZ, xiv (1812), 791–7
L. van Beethoven: Incidental music to Goethe’s Egmont, AMZ, xv (1813), 473–81
L. van Beethoven: Mass in C, AMZ, xv (1813), 389–97, 409–14
L. van Beethoven: Two piano trios op.70, AMZ, xv (1813), 141–54 [music exx. in suppl. 3]
C.A.P. Braun: Symphony no.4 and J.W. Wilms: Symphony op.23, AMZ, xv (1813), 373–80
‘Alte und neue Kirchenmusik’, AMZ, xvi (1814), 577–84, 593–603, 611–19
J.C. Ambrosch: Two songs, AMZ, xvi (1814), 811 only
A. Bergt: Christus, durch Leiden verherrlicht, AMZ, xvi (1814), 5–17
A. Boieldieu: Der neue Gutsherr [Le nouveau seigneur de village], AMZ, xvi (1814), 669–73
‘Der Opern-Almanach des Hrn. A. v. Kotzebue’, AMZ, xvi (1814), 720–21, 736–41
J. Elsner: Overtures to Andromeda and Leszek bialy, AMZ, xvi (1814), 41–6
M.K. Ogiński: 12 polonaises for piano, AMZ, xvi (1814), 792–4
J.F. Reichardt: Piano Sonata in F minor, AMZ, xvi (1814), 344–50
W.F. Riem: 12 lieder op.27, AMZ, xvi (1814), 680–92
F. Schneider: Piano Sonata op.29 [4 hands], AMZ, xvi (1814), 221–7
B. Stiastny: Il maestro ed il scolare and J. Stiastny: 2 pièces faciles et progressives, AMZ, xvi (1814), 726–8
‘Über einen Ausspruch Sacchini’s und Über den sogenannten Effect in der Musik’, AMZ, xvi (1814), 477–85
A. André: Piano variations on Ah vous dirai-je, maman and O du lieber Augustin and P.J. Riotte: Piano variations on a theme from Weigl’s Schweizerfamilie, AMZ, xvii (1815), 138–40
J. Fröhlich: Piano Sonata [4 hands] and Piano Concerto [4 hands], AMZ, xvii (1815), 806–8
Aus Hoffmann’s Leben und Nachlass, ed. J.E. Hitzig (Berlin, 1823/R), 246 only [frag.; orig., 1808, lost]

Concert reviews:
‘Briefe über Tonkunst in Berlin: erster Brief’, AMZ, xvii (1815), 17–27 [incl. remarks on concert by B. Romberg and perfs. of Sacchini’s Oedipe à Colone and Spontini’s Fernand Cortez]
E. Méhul: Ariodant, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 195
W.A. Mozart: Don Giovanni, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 107
W.A. Mozart: Die Zauberflöte, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 158
F. Paer: Camilla, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 92
A. Sacchini: Oedipe à Colone, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 99
A. Sacchini: Oedipe à Colone and R. Kreutzer: Paul et Virginie, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 179
B.A. Weber: Sulmalle and Maler Tenier, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 114
P. Winter: Das unterbrochene Opferfest, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 91
J.P. Schmidt: Die Alpenhütte, Berlinische Nachrichten von Staats- und gelehrten Sachen (12 Sept 1816)
G. Spontini: La vestale, Dramaturgisches Wochenblatt, ii (1816–17), 18
‘Einige Bemerkungen zu den Worten, die der Königl. Kammersänger Hr. Fischer in Nr.32 des “Gesellschafters” über das Verhältnis des Künstlers zum Publikum ausgesprochen hat’, Der Freimüthige, xv (Leipzig, 1818), 175
J.P. Schmidt: Das Fischermädchen oder Hass und Liebe, KPBZ (Vossische Zeitung) (3 Dec 1818)
‘An den Herrn Konzertmeister Möser’, KPBZ (6 Nov 1819)
‘Ein Brief des Kapellmeisters Johannes Kreisler’, Der Freimüthige, xvi (1819), 337, 342
‘Noch einige Worte über das Konzert des Herrn Konzertmeister Möser, am 26sten März d.J.’, KPBZ (30 March 1820)
‘Rüge’, KPBZ (25 April 1820) [reproof of anti-Semitic sentiments in a review in Der Freimüthige of works by Méhul and Meyerbeer]
‘Gruss an Spontini’, KPBZ (6 June 1820)
‘Über ein Konzert unter Leitung Spontinis zum Geburtstag Friedrich Wilhelms III’, KPBZ (5 Aug 1820)
C.W. Gluck: Armide, KPBZ (16 Sept 1820)
‘Zufällige Gedanken bei dem Erscheinen dieser Blätter’, Allgemeine Zeitung für Musik und Musikliteratur (9 and 16 Oct 1820)
‘Bescheidene Bemerkung zu dem die letzte Aufführung der Oper Don Juan betreffenden in No.142 dieser Zeitung enthaltenen Aufsatze’, KPBZ (30 Nov 1820); correction (2 Dec 1820)
G. Spontini: Lalla Rükh, Zeitung für Theater und Musik (24 Feb 1821)
‘Nachträgliche Bemerkungen über Spontinis Oper Olympia’, Zeitung für Theater und Musik (9, 16, 23 and 30 June, 14, 21 and 28 July, 4, 18 and 25 Aug, 1, 8 and 22 Sept 1821) [inc.] 

Font: En català: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) - En castellano: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) - In english: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) - Altres: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Parlar d'Hoffmann en aquest espai pot semblar estrany pels neòfits de l'univers musical ja que com la majoria de nosaltres sabem, va ser més conegut i admirat literàriament que musicalment. Les seves obres de ficció, combinant gràcilment el dibuix grotesc amb el paisatge sobrenatural i simbòlic, amb un hipnòtic realisme psicològic, van resultar determinants i certament influents en el sí del moviment romàntic alemany. No obstant, Hoffmann i anàlogament amb molts personatges més o menys il·lustres del seu temps, va ser un mestre polifacètic que va saber explorar la literatura, el dibuix, la pintura, la jurisprudència i circumstancialment la música. Perquè en el seu cas, el pentagrama fou més una afició tardana, si bé molt profunda i compromesa, que una professió a l'ús tot i haver estudiat piano amb Carl Gottlieb Richter (1728-1802), contrapunt amb Christian Wilhelm Podbielski, violí amb Christian Otto Gladau (1770-1853) i, anys més tard, cant amb J.F. Reichardt. De fet, no va ser oficialment reconegut com a compositor de ple dret fins el 1808, l'any en què va assolir un càrrec de mestre de capella en diversos teatres. Hoffmann, per la seva part, va viure en contacte permanent amb l'escola austríaca de música la qual va resultar determinant a l'hora de construir la seva peculiar producció musical, principalment teatral i religiosa. L'etiqueta Amadeus del seu nom no fou casual i va ser motivada adhoc per la seva incontrolable admiració per Mozart la influència de qui es va fer perceptible en nombroses de les seves obres, entre elles el benaurat Miserere (per cert mai publicat en vida d'Hoffmann i que tristament no va poder escoltar... cosa que nosaltres si ho podem fer aquí) o en la seva sorprenent Missa en Re menor per a solistes, cor i orquestra de 1804 que avui recuperarem. Una partitura amb un primer i inesperat regal en forma d'obertura en la tonalitat de re menor i amb una esplèndida fuga que introdueix brillantment la missa. De fet, es creu que aquesta breu obertura instrumental va ser escrita per Hoffmann per una altra missa de la qual només se'n conserva un esbós i que convenientment adaptada a la missa d'avui, en resulta un recurs poc habitual però certament pertinent. A partir del Kyrie inicial, la declaració de principis d'Hoffmann es basa en dues referències, Mozart i Haydn. Ambdós mestres, i en el cas d'Haydn més proper a la filosofia religiosa de Johann Michael Haydn que a la del seu germà Joseph, van ser la literatura en la que es va emmirallar per a construir una partitura de clara orientació solemne i on les similituds amb alguns compassos del mateix Rèquiem de Mozart són evidents. Una obra de gran escala, eminentment clàssica, si bé amb tocs de foscor romàntica, i especialment opulent en fugues ja que tots i cadascun dels moviments presenten aquest recurs en un moment o altre del seu discurs. Cal destacar, l'esforç en la recuperació del Hoffmann més musical ja que tot i el que pugui semblar escoltant-lo, al seu temps no va ser especialment respectat ni celebrat en aquest sentit. El seu Miserere, extroardinari, o l'exemple d'aquesta Missa ens obliguen a reconsiderar el seu estatus perquè no hi ha dubte que s'ho mereix. Celebrem-lo amb alegria i ben acompanyats de l'eucaristia de cada diumenge!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Sibylla Rubens (soprano); Jutta Boehnert (soprano); Rebecca Martin (mezzo-soprano); Thomas Cooley (tenor); York Felix Speer (bass); WDR Rundfunkchor Koln & WDR Sinfonieorchester Koln; Rupert Huber (conductor)
RECICLASSICAT: HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822)
LAQUINTADEMAHLER: HOFFMANN, E.T.A. - Missa in D Minor & Miserere

IMSLP: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822)
CPDL: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822)

SPOTIFY: HOFFMANN, E.T.A. - Missa in D Minor & Miserere



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!