- Recordatori de Francisco López Capillas -
En el dia de la commemoració del seu 342è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Carlo Dolci (Firenze, 25 de maig de 1616 - Firenze, 17 de gener de 1686) va ser un pintor italià. Va ser un artista precoç que als 15 anys ja havia realitzat la seva primera obra, el retrat de Stefano della Bella, conservat al Palazzo Pitti de Florència, i considerat una obra de referència fonamental. El 1625 va entrar al taller de Jacopo Vignali i el 1632 el seu nom apareix en el cens de Florència com a pintor independent. El seu estil va combinar l'expressivitat heretada de Vignali amb el disseny elegant i els colors vius característics de l'escola florentina. Una de les principals característiques de la seva pintura va ser l'acabat fi que va impregnar les seves obres, especialment les religioses. Segons Filippo Baldinucci, els seus primers patrons van ser Piero de 'Medici', el músic Antonio Landini, i el cardenal Leopoldo de Medici, gaudint des dels seus inicis d'un èxit que va mantenir al llarg de tota la seva carrera. Durant els seus anys de joventut es va dedicar a copiar obres dels grans mestres del segle XV i XVI, entre els quals van destacar Fra Angelico, Ghirlandaio, Miquel Àngel i Correggio. També va conèixer i estudiar, a través de la col·lecció Medici, els pintors holandesos contemporanis, especialment a Willem van der Aelst. Si bé va treballar el retrat i el bodegó, es va especialitzar en temes piadosos als quals va inculcar un caràcter didàctic. Entre els seus olis més importants cal citar a Sant Andreu pregant abans del martiri (Birmingham, City of Birmingham Museum and Art Gallery), La visió de Sant Lluís de Tolosa (Florència, Palazzo Pitti), L'àngel de la guarda (Prato, Museu Prato Duomo) i El sopar a la casa del fariseu (Wiltshire, Corsham Court). Va tenir nombrosos seguidors i imitadors, entre els quals va destacar la seva pròpia filla, Agnese Dolci, qui es va dedicar a fer rèpliques i còpies de les obres del seu pare. La seva pintura va ser, des del segle XVII, especialment apreciada a Anglaterra. Va morir a Florència el gener de 1686.
Font: En català: Carlo Dolci (1616-1686) - En castellano: Carlo Dolci (1616-1686) - In english: Carlo Dolci (1616-1686) - Altres: Carlo Dolci (1616-1686)
Parlem de Música...
Francisco López Capillas (México D.F., c.1605 - México D.F., 18 de gener de 1674) va ser un organista i compositor mexicà. Fill del notari reial Bartolomé López i de Maria de la Trinidad, es va formar al cor de la Catedral Metropolitana de Mèxic a l'entorn del 1625 on probablement va estudiar amb el mestre de capella Antonio Rodríguez Mata. Es creu, tot i les poques fonts que ho avalen, que un any després es va graduar en Teologia a la Universitat de Mèxic. Poc després va viatjar a Jaén on possiblement va estudiar amb Juan de Riscos (1598-c.1643), el mestre de capella de la ciutat fins el 1643. El desembre de 1641 va ser nomenat organista assistent de la Catedral Nuestra Señora de la Inmaculada Concepción de Puebla sota la direcció del mestre Juan Gutiérrez de Padilla. Allà també va ser intèrpret de baixó, un instrument de vent típic del renaixement. Es creu que abans de la tardor del 1646 es va llicenciar a la Universitat de Mèxic. Entre els anys 1642 i 1647 va substituir amb freqüència a Pedro Simon, l'organista titular en aquell temps de la catedral. Un càrrec que va assolir el gener de 1647. No obstant, el 1648 el càrrec va tornar a Simon i López Capillas va decidir tornar a Puebla el maig de 1648 a la cerca de noves oportunitats. A partir d'aquí el seu rastre es perd fins el març de 1654 any en què va publicar una extensa col·lecció amb les seves composicions. Potser fruit d'aquest treball, el 1655 va ser nomenat organista i mestre de capella de la Catedral de Mèxic en substitució de Fabian Ximeno, mort aquell mateix any. El gener de 1656 i a petició del duc d'Alburquerque, va compondre quatre misses en honor a la investidura de quatre bisbes durant la festivitat de Sant Joan. Va seguir exercint de mestre de capella de la catedral fins el 1668 any en què va cedir la seva condició d'organista a Joseph Ydiáquez. El març de 1673 va fer entrega d'una extensa col·lecció de la seves obres a les autoritats de Madrid. En aquell moment, López Capillas era un dels músics més admirats de Mèxic així com un dels més ben pagats, amb un salari anual de 1000 pesos. El gener de 1674, i després d'anys d'èxits, López Capillas va morir a la ciutat de Mèxic.
OBRA:
Vocal religiosa:
Masses:
Missa Pange lingua, 6vv;
Missa super scalam Aretinam, 5vv [on hexachord], ed. in Brothers, The Hexachord Mass (1973) and (1989), second Ky in S;
Missa Aufer a nobis, 4vv [on López's motet];
Missa super Alleluia, 5vv [on López's motet];
Missa Benedicta sit Sancta Trinitas, 4vv [on Palestrina's motet];
Missa Quam pulchri sunt gressus tui, 4vv [on Palestrina's motet], second Ag, ed. in Brothers (1989), S;
Missa Re Sol, 4vv [on Riscos's canción];
Missa batalla, 6vv [on Janequin's chanson]
8 Mag, alternate verses 4vv, E-Mn, Museo del Virreinatato, Tepotzotlán, nr Mexico City; ed. in Johnson, 1 ed. S. Barwick, Motets from Mexican Archives (New York, 1952–68);
Mag secundi toni, ed. in Tesoro de la música polifónica en México, i (Mexico City, 1952), ed. in Stevenson, ‘Mexico City Cathedral Music’ (1987–8)
Passio Domini nostri Jesu Christi secundum Matthaeum, 4vv, L ii
O admirabile commercium, motet, 4vv, insts, Colección Sánchez Garza, Centro Nacional de Investigación, Documentación e Información Musical, Mexico City
13 motets:
Adiuva nos, Deus [pt i by A. Rodriguez Mata], L ii;
Aufer a nobis, 4vv, ed. in Brothers (1989), L i, S;
Christus factus est, 4vv, L ii;
Cui luna, sol et omnia, 4vv, L i;
Cum iucunditate, 4vv, L i;
Ecce nunc tempus, 4vv, L ii;
Ego enim, 6vv, L i;
Et incarnatus est, L i;
In horrore visionis nocturnae, 6vv, L i;
Lumen ad revelationem, L i;
Quicumque voluerit apostolorum, 4vv, L i;
Tenebrae factae sunt, 4vv, L ii;
Velum templi, 4vv, L ii
Other works:
Alleluia, 4vv, ed. in Brothers (1989), L ii, S;
Alleluia, dic nobis, Maria, 4vv, ed. in Brothers (1989), ed. S. Barwick, Two Mexico City Choirbooks of 1717 (Carbondale, IL, 1982), L ii, S;
Ante diem festum Paschae, 4vv, L ii;
Dic nobis Maria, L;
Gloria, laus, 4vv [2 versions], ed. in Brothers (1989), L ii, S;
In horrore visionis nocturnae, 6vv, L i;
Israel es tu rex, 3vv, 4vv [2 versions], L ii;
Lamentatio Hieremiae prophetae, 5vv, L ii;
Laudate Dominum, ed. in Tesoro de la música polifónica en México, iv (Mexico City, 1990);
Sanctus Deus, 4vv, L ii;
Tantum ergo, 6vv, L i
Lost:
Mass, 4 choirs, 1656; villancicos for the dedication of Mexico City Cathedral, 1656;
Villancicos in honour of the Virgin of Guadalupe, 1669;
Other villancico sets
Vocal religiosa:
Masses:
Missa Pange lingua, 6vv;
Missa super scalam Aretinam, 5vv [on hexachord], ed. in Brothers, The Hexachord Mass (1973) and (1989), second Ky in S;
Missa Aufer a nobis, 4vv [on López's motet];
Missa super Alleluia, 5vv [on López's motet];
Missa Benedicta sit Sancta Trinitas, 4vv [on Palestrina's motet];
Missa Quam pulchri sunt gressus tui, 4vv [on Palestrina's motet], second Ag, ed. in Brothers (1989), S;
Missa Re Sol, 4vv [on Riscos's canción];
Missa batalla, 6vv [on Janequin's chanson]
8 Mag, alternate verses 4vv, E-Mn, Museo del Virreinatato, Tepotzotlán, nr Mexico City; ed. in Johnson, 1 ed. S. Barwick, Motets from Mexican Archives (New York, 1952–68);
Mag secundi toni, ed. in Tesoro de la música polifónica en México, i (Mexico City, 1952), ed. in Stevenson, ‘Mexico City Cathedral Music’ (1987–8)
Passio Domini nostri Jesu Christi secundum Matthaeum, 4vv, L ii
O admirabile commercium, motet, 4vv, insts, Colección Sánchez Garza, Centro Nacional de Investigación, Documentación e Información Musical, Mexico City
13 motets:
Adiuva nos, Deus [pt i by A. Rodriguez Mata], L ii;
Aufer a nobis, 4vv, ed. in Brothers (1989), L i, S;
Christus factus est, 4vv, L ii;
Cui luna, sol et omnia, 4vv, L i;
Cum iucunditate, 4vv, L i;
Ecce nunc tempus, 4vv, L ii;
Ego enim, 6vv, L i;
Et incarnatus est, L i;
In horrore visionis nocturnae, 6vv, L i;
Lumen ad revelationem, L i;
Quicumque voluerit apostolorum, 4vv, L i;
Tenebrae factae sunt, 4vv, L ii;
Velum templi, 4vv, L ii
Other works:
Alleluia, 4vv, ed. in Brothers (1989), L ii, S;
Alleluia, dic nobis, Maria, 4vv, ed. in Brothers (1989), ed. S. Barwick, Two Mexico City Choirbooks of 1717 (Carbondale, IL, 1982), L ii, S;
Ante diem festum Paschae, 4vv, L ii;
Dic nobis Maria, L;
Gloria, laus, 4vv [2 versions], ed. in Brothers (1989), L ii, S;
In horrore visionis nocturnae, 6vv, L i;
Israel es tu rex, 3vv, 4vv [2 versions], L ii;
Lamentatio Hieremiae prophetae, 5vv, L ii;
Laudate Dominum, ed. in Tesoro de la música polifónica en México, iv (Mexico City, 1990);
Sanctus Deus, 4vv, L ii;
Tantum ergo, 6vv, L i
Lost:
Mass, 4 choirs, 1656; villancicos for the dedication of Mexico City Cathedral, 1656;
Villancicos in honour of the Virgin of Guadalupe, 1669;
Other villancico sets
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Una anécdota curiosa que podría ayudarnos a calcular su ingenio y su musicalidad: A petición del virrey, Francisco Fernández de la Cueva, Francisco López compuso una misa a cuatro coros para la dedicación de la Catedral Metropolitana en 1656. Eran cuatro coros locales, cada uno con su órgano y demás músicos y cada uno con su propio director que cantarían todos, una misa completa en sí misma y diferente a las otras tres, y que, sin embargo, se amalgamarían en un todo armonioso y perfecto. La crónica de la época lo refiere así: “Acudió todo el reino y las religiones por la novedad de cantarse cuatro misas a un tiempo, juzgado por acto de mofa; pero quedaron confusos y admirados de ver el acto más grave y más grande que la Iglesia de Dios ha usado, y lo que más admiró fue el ver obrar a cada uno lo que le competía como si fuera solo… sin confundirse ellos ni sus ministros, acólitos y músicos… Acabáronse las misas… con tanta alegría… que fue admiración, y los que pretendían censurar quedaron confusos y avergonzados”. Como muchos músicos a lo largo de la historia, Francisco López tuvo problemas de diversa índole, desde la mala remuneración por su trabajo hasta digresiones por su forma de componer. Aun así, el trabajo que realizó denota una gran personalidad, de exquisita y profesional preparación. Sabemos que fue un gran estudioso, conocedor de la ciencia musical de su época, buen intelectual que, al igual que Sor Juana Inés de la Cruz estuvo influenciado por el pensamiento pitagórico y neoplatónico acerca de la “armonía del cosmos” y la “música de las esferas”. Después de una vida musicalmente fecunda, Francisco López Capillas murió el 18 de enero de 1674, aproximadamente a los 60 años de edad, tras una breve enfermedad. Afortunadamente nos legó obras polifónicas admirables en las que podemos reconocer tanto sus conocimientos teóricos como su buen gusto de cantor, de verdadero artista.
La Música Sacra (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: CAPILLAS, F.L. - Sacred works
IMSLP: No disponible
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina