SCIGALSKI, Franciszek (1782-1846) - Symfonia D-Dur (c.1810)

Obra d'Ivan Khrutsky (1810-1885), pintor polonès (1)

- Recordatori de Franciszek Ścigalski -

En el dia de la celebració del seu 234è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Ivan Fomich Khrutsky (Аграгарадок Ула, 8 de febrer de 1810 - Аграгарадок Захарнічы, 26 de gener de 1885) va ser un pintor polonès que va néixer a Bielorússia. El 1827 va viatjar a Sant Petersburg i el 1830 va entrar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de la ciutat. La seva primera obra va ser del 1832 tot i que també va compaginar la pintura amb el disseny d'interiors, sent molt popular entre les classes benestants. El 1836 va ser premiat amb la Medalla Major de Plata i va començar a rebre bones crítiques. Es va especialitzar en pintura de gènere, retrats i natures mortes. El 1839 va ser noment acadèmic a Sant Petersburg si bé un any després va decidir tornar a la seva regió natal. A partir d'aleshores es va especialitzar en pintura religiosa i retrats. Va morir a Zacharnicze el gener de 1885.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Ivan Khrutsky (1810-1885) - Altres: Ivan Khrutsky (1810-1885)

---

Parlem de Música...

Franciszek Ścigalski (Grodzisk, 29 de gener de 1782 - Gniezno, 27 d'agost de 1846) va ser un violinista, professor i compositor polonès. Es va formar inicialment amb el seu pare Stanisław Ścigalski (1750-1823), mestre de capella a Grodzisk, abans de continuar el seus estudis amb Wojciech Dankowski, músic a l'orquestra d'Obra. A l'entorn del 1797 va viatjar a Poznań on va estudiar amb Augustyn Braun al Maria Magdalena Gymnasium. Va ser en aquest període en què va destacar com a violinista sent membre del quartet de corda Antoni Radziwiłł. També va exercir de professor de violí abans d'assumir, el 1821, la direcció de l'orquestra d'una església de Poznań. A partir del 1825 i fins el 1834 va ser professor de música del Maria Magdalena Gymnasium. I a partir de l'abril de 1834 va ser director i primer violí de l'orquestra de la Catedral de Gniezno, ciutat on va morir l'agost de 1846.

OBRA:

Vocal religiosa:

12 Masses;
Requiem, F;
3 cants., 1839, 1840, 1844;
Responsorium, perf. Poznań, 1817;
Veni Creator;
TeD, c1810;
Salve regina, c1815;
7 grads;
6 offs;
3 lits

Instrumental:

Sym., D, c1810 (Kraków, 1956);
8 vn duets;
3 polonaises, pf, a, D, a (Poznań, 1825)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Franciszek Ścigalski (1782-1846) - Altres: Franciszek Ścigalski (1782-1846)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Què poden tenir en comú Marcin Józef Żebrowski, Michał Kazimierz Ogiński, Wojciech Dankowski o el nostre protagonista del dia Franciszek Ścigalski amb Franciszek Lessel, Karol Kurpiński o Fryderyk Chopin... Doncs bé, la resposta és fàcil, tots ells van ser compositors polonesos. Els primers del segle XVIII i els segons, més coneguts per les nostres oïdes, també amb la pertinent excepció de Chopin. Per tant, i mirant des d'una llunyana perspectiva mediterrània, queda clar que a Polònia, talment com al nostre país, el camí a recorre és llarg i tenebrós per tal de poder admirar, amb tota la seva dimensió, la cartografia musical que allà, a consciència i amb acadèmia, s'hi va desenvolupar. Els melòmans obsessius com servidor tenen la virtut o el degenerat defecte de buscar incessantment tot tipus de músiques si el ressò de la qual es situa, principalment, al segle XVIII. Un temps musicalment extraordinari que personalment em té absolutament hipnotitzat, vingui d'on vingui, i en el cas d'avui, de la Polònia més recòndita i desconeguda. Perquè si bé no situarem a Ścigalski al nivell del pobre italià Santini, de qui no en tenim la menor referència, el cert és que el seu nom resulta vagament conegut, per dir-ho amablement, fronteres enllà de Polònia. Violinista, director, professor i compositor, va destacar especialment per la seva labor docent amb la qual va enlluernar aprenents de violí vinguts d'arreu. Complementàriament, i deduïble del seu càrrec a la Catedral de Gniezno, va ser considerablement prolífic en música religiosa la qual, tot i la tristesa que em provoca reconèixer-ho, totalment inèdita a dia d'avui. Per tant, haurem de saciar-nos amb la única partitura que bonament sobreviu a la implacable erosió del temps. La Simfonia en Re major, consistent tant en la forma com en el desenvolupament, s'ha de situar en la cima del seu repertori instrumental. Obra breu, estèticament clàssica, en la seva versió més genuïna, i de quatre moviments característics, on destacaria el primer adagio maestoso, allegro. I si bé moltes de les seves obres van explorar temàtica popular polonesa, el cert és que aquesta simfonia emana, en totes direccions, una clara naturalesa, la del classicisme vienès. Tant de bo, les referències setcentistes poloneses fossin més recurrents en aquest espai, per ara, serà difícil. Per tant, celebrem-lo amb vehemència i naturalment fem-ho amb l'alegria desbordant de la seva simfonia i amb l'inesperat bis que l'acompanyarà!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Poznan Philharmonic Orchestra; Stanislaw Wislocki (1921-1998, conductor) 

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!