dijous, 7 de gener del 2016

NOGUERA, Antoni (1860-1904) - Melodies de les Illes Balears

Pascal Dagnan-Bouveret - Gustave Courtois dans son atelier (1880)
Obra de Pascal Dagnan-Bouveret (1852-1929), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Pascal-Adolphe-Jean Dagnan-Bouveret (París, 7 de gener de 1852 - Quincey, 3 de juliol de 1929) va ser un pintor francès, il·lustre representant de l'academicisme oficial de l'època. Fill d'un sastre, va ser criat pel seu avi quan el seu pare va emigrar al Brasil motiu pel qual va afegir el nom del seu avi, Bouveret, al seu cognom. A partir del 1869 va estudiar a l'Escola de Belles Arts amb Alexandre Cabanel i Jean-Léon Gérôme. El 1873 va obrir el seu propi estudi amb el pintor Gustave-Claude-Etienne Courtois. A partir del 1875 va exposar al Saló de París regularment, on el 1880 va guanyar la medalla de primera classe amb la pintura 'Un accident', i una medalla d'honor el 1885 amb l'obra 'Els cavalls a l'abeurador'. A partir de la dècada del 1880, Dagnan-Bouveret i Gustave Courtois van obrir un estudi a Neuilly-sur-Seine, un dels suburbis de moda de París. Va ser en aquell temps que va ser reconegut com a un dels artistes modernistes de primera línia, conegut tant per les seves escenes de gènere i camperoles com per les seves composicions místiques i religiosos. També va pintar retrats per a clients rics, entre ells, pel col·leccionista britànic George McCulloch. Va ser un dels primers a utilitzar la fotografia, en el seu temps un nou mitjà artístic, per dotar de més realisme les seves pintures. El 1891 va ser nomenat Oficial de la Legió d'Honor i el 1900 es va convertir en membre de l'Institut de França. Va seguir pintant fins el juliol 1929, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible En castellano: Pascal Dagnan-Bouveret (1852-1929) In english: Pascal Dagnan-Bouveret (1852-1929) - Altres: Pascal Dagnan-Bouveret (1852-1929)



Parlem de Música...

Antoni Noguera (Palma, 1860 - Palma, 1904) va ser un compositor balear. Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890, va estudiar enginyeria de camins, si bé no en va exercir, i es va dedicar a la música. Amic de Felip Pedrell, va escriure un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca (1893). Fou un dels fundadors, el 1890, de la Capella de Manacor, a la qual va dedicar la seva obra coral Himne a la capella. Va ser autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque, per a piano (1901), on va incloure les obres Festa, Dansa trista i Dansa de Sant Joan. En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres Noguera hi va afegir notables elements folklòrics. Els més notables van ser La Balenguera, Hivernenca, Fill d’ànima i La sesta. En la suite Melodies populars mallorquines hi va figurar una estilització de la dansa dels cossiers. Conferenciant i publicista molt conegut a les Illes Balears, va publicar algunes obres del seu oncle compositor Joan Aulí i Caldentey. Va recuperar música antiga d'autors balears i va ser també autor de nombroses obres per a piano. Va morir a Palma de Mallorca el 1904.

Font: En català: Antoni Noguera (1860-1904) En castellano: Antoni Noguera (1860-1904) In english: No disponible - Altres: Antoni Noguera (1860-1904)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Antoni Noguera va ser un músic nascut a les Illes Balears autor, entre altres, de la famosa i coneguda La Balenguera (si bé no la confondrem amb la versió 'oficial' d'Amadeu Vives), i que ens enllaça feliçment amb un altre compositor balear de qui gran il·lusió em va fer parlar-ne, el menorquí Jaume Alaquer, de qui vàrem recuperar un extraordinari i belcantista Rèquiem (veure i escoltar aquí). En tot cas, Noguera, més proper al nostre temps, va ser un destacat folklorista, compositor i crític musical. I a banda de la seva formació musical amb Guillem Massot, va cursar estudis d'enginyer de camins, si bé els va abandonar definitivament en favor de la música. I com el seu bon amic i a vegades incomprès Felip Pedrell (veure i escoltar aquí), va ser un enamorat del cant popular i la seva aplicació al cant coral, per la qual cosa en els seus últims anys, es va convertir en l'ànima de la Capella de Manacor, societat coral que havia fundat el 1897 amb el mossèn i organista Antoni Josep Pont. Va ser allà on va realitzar una enorme tasca en dos àmbits. Primer en el de la gran polifonia clàssica espanyola del segle XVI, i segon en el gènere popular, especialment mallorquí, en el qual tant havia investigat. En el primer aspecte, cal remarcar la seva edició del polifonista mallorquí del segle XIX Fra Joan Aulí. En el segon, la seva Memòria sobre els cants, balls i tocates de l'illa de Mallorca (1893), amb què fou premiat en el II Concurs de la Il·lustració Musical Hispano-Americana de Barcelona. Bon escriptor i conferenciant, Noguera va deixar altres mostres de les seves inquietuds com a folklorista i coralista a La cançó popular i les noves nacionalitats musicals (1895), Música religiosa (1899) i altres ressenyes crítiques i treballs teòrics publicats en la premsa balear de la seva època. I com a compositor, Noguera va ser notablement prolífic en cançons populars però també en obra pianística. Els exemples d'avui així ens ho demostren i ens mostren el seu art al teclat, orientat en tot cas a les melodies tradicionals de les Illes Balears, en essència l'amor de la seva vida!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Xavier Mut (piano)
PRODUCCIONSBLAU: NOGUERA, A. - Obra pianistica
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: