Obra de Georges de La Tour (1593-1652), pintor francès (1)
- Recordatori de Manuel Cardoso -
En el marc de la celebració del seu 450è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de març de 1593 - Lunéville, 30 de gener de 1652) va ser un pintor francès. A partir de 1616 apareix documentat a Lorraine, data en què es creu que va poder realitzar un viatge a Itàlia. El 1620 es va traslladar a Lunéville residència de l'amant del Duc de Lorena i de la Cort. A partir d'aquest moment va treballar amb continuïtat en aquesta ciutat, fins i tot després de l'annexió del Ducat a França el 1638. Va ser un artista molt actiu que va assolir una gran notorietat, però del qual es conserven escasses obres, ja que avui només es coneixen uns 50 quadres. Es considerat com un dels millors seguidors de la línia naturalista de Caravaggio. Les seves primeres obres de joventut, El pagament dels deutes i l'aiguafort El tocador de trompeteta, el situen al costat dels protagonistes del naturalisme, en la millor línia romana. Només hi ha dues obres datades amb absoluta seguretat, El penediment de Sant Pere, de 1645, i La negació de Sant Pere, de 1650. Els cèlebres nocturns s'atribueixen a l'última etapa de la seva vida. En aquesta línia es troben les seves Magdalenes, Sant Josep fuster i Sant Sebastià. Tant les seves pintures religioses com els seus quadres de gènere es caracteritzen per composicions construïdes mitjançant volums plans i geomètrics i pels estudis de llum que envolten els personatges que alhora serveixen per definir l'espai. La llum l'utilitzava de diverses formes; amb obres clares i diürnes, com Sant Jeroni penitent o El trampós, o amb forts contrastos de clarobscurs però situant els focus de llum a l'interior del mateix quadre, a diferència de l'obra de Caravaggio que són exteriors i indefinits. Al seu Sant Josep fuster el focus de llum és la vela que sosté el nen. Aquesta tendència s'aguditza en els seus nocturns, servint al pintor per aïllar i concentrar-se en allò fonamental de l'obra, deixant la resta entre tenebres. Sovint va pintar diferents variacions d'un mateix tema, i la seva producció és relativament petita. El seu fill Étienne (1621-1652) va ser el seu deixeble, i actualment es fa difícil distingir les obres de l'un o de l'altre. Ell i la seva família van morir d'una epidèmia el gener de 1652.
Font: En català: Georges de La Tour (1593-1652) - En castellano: Georges de La Tour (1593-1652) - In english: Georges de La Tour (1593-1652) - Altres: Georges de La Tour (1593-1652)
Parlem de Música...
Manuel Cardoso (Fronteira, 1566 - Lisboa, 24 de novembre de 1650) va ser un compositor portuguès. Des del 1574 o 1575 va estudiar música i teoria al cor de l'escola de la Catedral d'Évora, probablement amb Manuel Mendes. El dia 1 de juliol de 1588 va entrar al Convent do Carmo de Lisboa. Va assolir el càrrec de mestre de capella i de sub-prior del Carmo. El seu nom es va fer famós a Portugal per la seva música però també per la seva religiositat rebent l'honor públic del Rei João IV. El 1625 va dedicar, precisament, el primer dels seus llibres de misses al rei. A partir d'aleshores va seguir publicant música en diverses col·leccions de misses i motets. Més endavant, en un viatge a Madrid del 1631, va aconseguir el patrocini del Rei Felip IV d'Espanya a qui va dedicar el seu tercer llibre de misses (1636). Moltes de les seves obres es van perdre durant el terratrèmol que va arrasar Lisboa el 1755. Va morir en aquesta ciutat el novembre de 1650.
OBRA:
Vocal religiosa:
all printed works published in Lisbon:
Cantica BMV, 4, 5vv (1613); ed. in PM, ser.A, xxvi (1974)
Missae, 4–6vv, lib.1 (1625); ed. in PM, ser.A, v–vi (1962–3)
Missae, 4–6vv, lib.2 (1636); ed. in PM, ser.A, xx (1970)
Missae de BVM, 4–6vv, lib.3 (1636); ed. in PM, ser.A, xxii (1973)
Livro de varios motetes, officio da semana santa e outras cousas, 4–6vv (1648); ed. in PM, ser.A, xiii (1968)
6 motets, 4vv: Lisbon, Biblioteca do Museu Nacional de Arqueologia
Obra perduda:
5 masses;
Magnificat;
2 Te Deum settings;
Salve regina;
5 vesper psalms;
2 villancicos: listed in JoãoIL
OBRA:
Vocal religiosa:
all printed works published in Lisbon:
Cantica BMV, 4, 5vv (1613); ed. in PM, ser.A, xxvi (1974)
Missae, 4–6vv, lib.1 (1625); ed. in PM, ser.A, v–vi (1962–3)
Missae, 4–6vv, lib.2 (1636); ed. in PM, ser.A, xx (1970)
Missae de BVM, 4–6vv, lib.3 (1636); ed. in PM, ser.A, xxii (1973)
Livro de varios motetes, officio da semana santa e outras cousas, 4–6vv (1648); ed. in PM, ser.A, xiii (1968)
6 motets, 4vv: Lisbon, Biblioteca do Museu Nacional de Arqueologia
Obra perduda:
5 masses;
Magnificat;
2 Te Deum settings;
Salve regina;
5 vesper psalms;
2 villancicos: listed in JoãoIL
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
GRAMOPHONE (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: CARDOSO, Manuel (1566-1650)
AMAZON: CARDOSO, M. - Missa Miserere mihi Domine & Magnificat
IMSLP: Manuel Cardoso (1566-1650)
SPOTIFY: CARDOSO, M. - Missa Miserere mihi Domine & Magnificat
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuerido Pau,
ResponEliminaMaravilhoso! Obrigadíssimo!
Obrigado, caro Pau. Moltes gràcies! A lista de novidades desta semana é fantástica (!). Será que é possível dar mais informação sobre o grupo Enaudi Nos? Parecem-me muito interessantes e não encontro informação sobre ele. Muito obrigado!
ResponEliminaDe nada! Te refieres a Exaudi Nos: Fue un pequeño grupo vocal catalán especializado en la recuperación de música vocal antigua. Su discografía es reducida pero la calidad es muy buena! Ya iré subiendo sus obras.
EliminaSaludos!
Pau
Obrigado!
ResponEliminaEstimado Pau: Diariamente nos descubres compositores desconocidos para muchos aficionados a la música clásica. Me gustaría poder escuchar a este Manuel Cardoso (espero que no tenga nada que ver con el protagonista de la célebre cantata del grupo argentino "Les Luthiers").
ResponEliminaCuando puedas..., ¿podrías actualizar los enlaces?
Muchas gracias
Gracias Tachen!
EliminaActualizado! Sin duda, prefiero al Cardoso barroco!
Saludos,
Pau
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina