dimecres, 29 de febrer del 2012

RAMEAU, Jean-Philippe (1683-1764) - In convertendo (1718)

La Vierge aux Anges, obra de William Adolphe Bouguereau, pintor francès del segle XIX





Jean Philippe Rameau (1683-1764) compositor i organista francès nascut a Dijon. Rameau és la figura més important de l'escola musical francesa del segle XVIII, és la continuació natural en el temps i és el testimoni i hereu de l'obra de Jean Baptiste Lully. Ara bé, el cas de Rameau és molt peculiar ja que la seva fama com a compositor l'hi arribaria quan ja comptava amb 50 anys, època en què començaria a escriure obra lírica per la qual es guanyaria, immediatament, el respecte arreu d'Europa tot i les inherents rivalitats amb l'escola italiana i la seva popular i hilarant òpera buffa. Els seus inicis com a intèrpret d'orgue els realitzaria amb el mestre Louis Marchand, organista francès molt reconegut al seu temps però de caràcter inestable fruit de les seves formes que el van obligar a exiliar-se lluny de la seva França natal. Doncs bé, Rameau va viure molts anys com a humil intèrpret de clavecí tot escrivint obres per a aquest instrument. No seria fins l'any 1733 que estrenaria la primera obra vocal reconeguda i apreciada en el difícil i competitiu panorama musical europeu. A partir d'aquest moment, abandonaria el clavecí per a dedicar-se de ple a la composició de ballets, tragèdies líriques (seguint l'estela de Lully) i òperes. Tot i la tradició heretada per Lully, el cert és que la música de Rameau és sorprenentment moderna. Tant és així, que els propis nostàlgics de Lully i la seva música menyspreen públicament l'excessiva distorsió, segons el seu parer, de la música de Rameau. I tot i que va ser ràpidament oblidat d'ençà de la seva mort, el cert que l'actual renaixement en l'estudi, la divulgació i  la interpretació de música antiga han fet tornar a escena a un Rameau amb més força que mai, sobretot a França. I en relació a aquest artista francès contemporani de Vivaldi, Bach i Handel, m'agradaria recuperar una de les seves obres de joventut, concretament el seu motet In convertendo escrit l'any 1718 i més proper musicalment a Mondonville o Campra que al propi Rameau de les Indes Galantes. Ideat per a cor, solistes i orquestra, forma part del breu però intens repertori sacre que va escriure en el període en què treballava com a organista de la Catedral de Clermont Ferrand durant els anys 1715-1722.

Ens l'interpreta, en aquesta gravació en directe, el conjunt Les Arts Florissants sota la direcció de William Christie.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

SPOTIFY: William Christie – 30th anniversary Les Arts Florissants compilation

Rameau - Les Grands Motets

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 28 de febrer del 2012

JADIN, Louis-Emmanuel (1768-1853) - Fantaisie Concertante en Sol mineur

Obra de George Goodwin Kilburne, pintor anglès del segle XIX





Louis Emmanuel Jadin (1768-1853) compositor i pianista francès nascut a Versailles. Tal com comentava ahir, he parlat relativament poc de compositors francesos fet que m'agradaria esmenar com toca. Per tant, dedicaré gran part de la setmana a parlar-ne ja que la seva música és peculiar i diferenciada de les escoles alemanyes i italianes les quals han gaudit de notable difusió en aquest espai, per altra banda, fet totalment comprensible tenint en compte la quantitat i qualitat musical dels grans mestres d'aquests dos països. Jadin, nascut a la ciutat dels palaus i jardins, va començar la seva virtuosa carrera com a pianista de la mà del seu germà, Hyacinthe Jadin, amb qui s'iniciaria amb el clavecí, instrument que més tard substituiria pel pianoforte. Ara bé, tot i que el seu nom estigui eminentment relacionat amb el piano i el seu estudi, el cert és que la majoria de la seva obra és vocal. I tot i que ell va ser intèrpret de clavicèmbal durant molts anys en el Teatre de Monsieur, va ser justament allà on va desenvolupar la seva carrera com a compositor d'òperes. I no precisament poques, prop d'una quarantena d'obres vocals ens il·lustren la carrera d'aquest artista condecorat amb la Legió d'Honor l'any 1824, la màxima distinció a què pot aspirar qualsevol ciutadà francès. Però bé, com dèiem, tot i compondre gran quantitat d'òperes, també va escriure música de cambra, concertant i orquestral. Exemple, el d'avui, on recuperaré la seva Fantasie concertant en Sol menor per arpa i piano amb acompanyament d'orquestra. És una d'aquelles rareses musicals on la combinació única de la sonoritat de l'arpa i el piano ens dibuixen un paisatge musical molt elegant i característic de la França romàntica. Malauradament, és una gravació de l'any 1978, que ja no es troba disponible en cap edició actual i que només la trobarem circulant per la immensitat de la xarxa... sens dubte, una autèntica mina de tresors!


Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 27 de febrer del 2012

LE DUC, Simon (1742-1777) - Symphonies Nos.1 & 2

Temple antic en una muntanya vora de Cefalu, obra de Jean Pierre Houel, pintor francès coetani de Simon Le Duc





Simon Le Duc (1742-1777) compositor i violinista francès nascut a París. Realment poc coneixem d'aquest artista francès que amb 17 anys va entrar a formar part de la orquestra del Concert Espiritual com a violinista. Conegut en els ambients musicals del seu temps, va ser admirat, relativament cal dir-ho, per a un Leopold Mozart molt proper en l'estil i les formes musicals de Le Duc. Repassant el global de compositors dels quals n'he parlat al bloc, m'adono que l'escola francesa ha estat ignorada de forma totalment injustificada, greuge que pretenc resoldre els propers dies presentant autors del país veí que van il·luminar, una mica més, el procés revolucionari tant determinant a nivell polític, filosòfic i social de l'Europa del XVIII. Le Duc és un d'aquells autors desconeguts fins i tot dins del seu país. Responsable d'una sèrie de 3 simfonies, són testimoni d'un estil molt "Mannhenià", és a dir, molt proper a l'escola de música més famosa del segle XVIII. Entenem el per què en el seu dia L. Mozart en va parlar d'aquest violinista, ja que realment la música d'ambdós guarda paral·lelismes prou evidents. Així mateix, la poca obra que podem gaudir d'ell té molt a veure amb la curta vida, amb 35 anys va morir, deixant vacant el càrrec de director de l'orquestra que el va veure créixer com a violinista. Doncs bé, encara amb la commoció musical de Bach i les seves genialitats, avui recuperaré unes obres sense pretensions més enllà del gaudir d'un bon dilluns, amb música pròpiament clàssica en el seu caràcter i prou elegant per a començar una setmana que ens anticipa, cada dia amb més vehemència, la proximitat de la primavera. Dues simfonies, la número 1 en Re major i la número 2 en Re major. Rendim honor i glòria a aquest autor francès desconegut però molt estimat pels seus contemporanis els quals el dia de la seva mort el ploraven desconsolats tot interpretant pòstumament les seves simfonies. Que la seva música ens il·lumini el dia i que la seva llum ens il·lustri amb la força del raonament per a no caure en el desànim!

Brillantment interpretades per La Stagione Frankfurt sota la batuta de Michael Schneider.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

CPDL: No disponible
SPOTIFY: Simon Le Duc – Duc: Symphonic Works (Complete)

Duc: Symphonic Works (Complete)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 26 de febrer del 2012

BACH, Johann Sebastian (1685-1750) - Mass in F (1738)

La Verge i l'infant, obra de Luis de Morales, pintor español del segle XVI





Johann Sebastian Bach (1685-1750) compositor i el més gran de la història de la música nascut a Eisenach. Què podem dir de Bach, cada cop que escolto algunes de les seves obres la sensació que et queda al cos és indescriptible... un compendi entre el plaer permanent i el d'una autèntica catarsi emocional. D'ell en parlava el primer dia de l'any en relació amb la seva sèrie de cantates de cap d'any que Bach va escriure entre els anys 1725 i 1729. Avui és un d'aquells dies que un es vanaglòria de tenir la sort de poder apreciar i gaudir de l'art musical que un mestre de la música va escriure ja farà uns 250-300 anys. Les obres d'avui són d'aquelles obres "secundàries" de Bach. Recuperaré una petita obra litúrgica, concretament la missa en Fa major BWV 233 escrita l'any 1738. No és una missa sencera en el sentit catòlic de la paraula sinó que són dos passatges, el Kyrie i el Glòria. Probablement, això es deu a què en la tradició luterana escriure les misses breus era més comú, per tant, Bach ho va entendre i ho va compondre així. Obres menors, prou gràcia em fan aquestes dues i simples paraules aplicades al geni de Bach. Ironies de la història, hauríem de qualificar les obres d'avui com a secundàries dins del vast i gegantí repertori del mestre. Ara bé, que no ens desanimi aquest fet. Per a qualsevol artista atemporal, escriure obres d'aquesta magnitud representaria la culminació, o s'hi aproximaria, de la seva obra, no així per a Bach, que va escriure la sèrie de misses breus amb els números de catàleg 233-236 BWV com qui surt a per xurros... paradoxes del llenguatge, podem escriure molt i amb bones paraules, però només la música farà justícia a les lletres!

La missa ens la interpreta el cor i orquestra del Collegium Vocale Ghent sota la direcció de Philippe Herreweghe.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 25 de febrer del 2012

HILLER, Ferdinand (1811-1885) - Piano Concerto No. 2, Op. 69 (1843)

Ferdinand Hiller





Ferdinand Hiller (1811-1885) compositor i pianista alemany nascut a Frankfurt am Main. Inspirat amb el piano des de ben petit, va ser enviat pel seu pare a Weimar per a instruir-se amb un dels més grans intèrprets de piano del seu temps, Johann Nepomuk Hummel del qual n'he parlat ja en diverses ocasions en aquest bloc. Sort en va tenir que Hummel l'acceptés com a alumne ja que els progressos amb l'instrument que Hiller va fer van ser determinants en el devenir de la seva brillant carrera interpretativa i compositiva. Nòmada musical, va viure a cavall d'Anglaterra, França i Alemanya tot i que també visitaria de forma puntual Itàlia. Tot i que actualment el seu nom és conegut principalment per la seva obra de cambra i concertant, el cert és que Hiller va compondre fins a sis òperes i alguns oratoris alguns d'ells no gaire ben rebuts per la crítica del moment. Probablement per aquesta raó, la seva obra instrumental és la més representativa a l'hora de parlar i reconèixer un Hiller que va gaudir (o patir) l'amistat i el caràcter tempestuós de Wagner. Més de 200 obres es conserven d'aquest autor alemany, la majoria d'elles són obres de cambra en forma de quartets de corda. Ara bé, els seus tres concerts de piano recuperats representen l'estil i forma que Hiller utilitzava per les seves obres. Netament romàntics, el Concert per a piano en Fa sostingut Op.69 que escoltarem és una de les obres més aplaudides i interpretades de Ferdinand Hiller. Escrit l'any 1843, és un concert que va dedicat a Wilhelmin Szarvady (suposem que alguna personalitat destacada del moment) i que ens obrirà les portes a conèixer a aquest autèntic desconegut més enllà de la seva Alemanya natal. 

Ens l'interpreta Howard Shelley al piano i direcció juntament amb la Tasmanian Symphony Orchestra.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Ferdinand Hiller (Frankfurt del Main, 24 d'octubre de 1811 - Colònia, 12 de maig de 1885)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Ferdinand Hiller (1811-1885) - Piano Concertos

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 24 de febrer del 2012

GALUPPI, Baldassare (1706-1785) - Confitebor tibi, Domine

Obra de Pedro Atanasio Bocanegra, pintor español del segle XVII




Baldassare Galuppi (1706-1785) compositor i clavecinista italià nascut a Burano. Retornem a Itàlia de la mà d'Il Buranello, un dels més grans compositors italians del segle XVIII especialitzat, principalment en el gènere vocal, fos aquest sacre o secular. D'aquest artista, sens dubte el personatge més popular de Burano, en parlàvem fa uns mesos en relació amb una de les seves esplèndides obres religioses, concretament un glòria in excelsis sublim i d'un estil únic dins de la gran diversitat de paisatges de l'escola italiana i que recomano, vehementment, gaudir-ne. Galuppi va ser, al seu temps, un del genis italians més admirats d'Europa. Tot i que va tenir uns inicis amb la òpera accidentats i poc afortunats, el cert és que a mesura que evolucionava el seu estil ho feia la seva obra. L'eco del seu nom era tant fort, que fins i tot va arribar a oïdes d'una notable emperadriu coneguda amb el nom de Caterina la Gran de Rússia la qual adorava l'art i la música. Per aquest motiu, va oferir una suculent oferta de treball irrenunciable i a preu d'or a un Galuppi que l'any 1764 s'instal·laria a Sant Petersburg per un període de 4 anys. Certament, la vida de Galuppi va transcorre entre Venècia, Londres i Sant Petersburg i en totes elles si alguna cosa l'hi agradava fer i gaudia fent-ho era escriure òperes, principalment comèdies musicals, d'aquelles que agradaven tant a un públic profà en la matèria que gaudia de les parodies de tot tipus, sobretot de cuixa i carnassa. Ara bé, Galuppi va tocar tots els gèneres, des del concertant fins al religiós amb resultats més que notables en tots els casos. L'exemple en les dues obres d'avui. Sent divendres se'ns permet la llicència de ser generosos i avui és el cas. Una obra de caràcter religiós amb el nom de Confitebor tibi, Domine i que ens remet en el temps a la obra que amb el mateix nom recuperàvem d'Andre Modeste Gretry, un autor francès il·lustre en el gènere de les òperes i coetani de Galuppi. Un bon exercici serà comparar ambdues obres escrites en el mateix segle però d'escoles musicals "rivals". La propina del dia és un dels concerts de clavecí amagat entre la seva extensa i brillant obra vocal. Galuppi sempre ens ajuda a començar o acabar bé qualsevol setmana. Acabem-la amb ell i que la seva música ens il·lumini una mica més la jornada, el cap de setmana i de per se el nostre estat d'ànim... sense discussió, ell és un dels més grans redescobriments actuals. Honor i glòria a Il Buranello!

El confitebor tibi domine ens l'interpreten els solistes i la orquestra de Il Seminario Musicale a la direcció al violí de Fabio Biondi.

El concert de clavicèmbal ens l'interpreta la orquestra L'Opera Stravagante amb Massimiliano Raschietti al clavecí.

Gaudiu i compartiu!



SPOTIFY: Gerard Lesne – Vivaldi/Galuppi: Motets

Baldassare Galuppi (1706-1785): Kantate "La Scusa"

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 23 de febrer del 2012

GALILEI, Vincenzo (1520-1591) - Sonatinas for Lute

Nicolas Tournier - Lute Player
Intèrpret de llaüt, obra de Nicolas Turnier, pintor francès del segle XVII





Vincenzo Galilei (1520-1591) va ser un compositor i llaütista italià nascut a Santa Maria a Monte, petita ciutat de la província de Pisa. Canviem de registre i viatgem temporalment a l'Europa renaixentista per a conèixer un teòric de la música el cognom del qual ens resultarà agradablement familiar. Ni més ni menys, Vincenzo Galilei és el pare del més que universal astrònom, matemàtic i filòsof Galileo Galilei considerat com un dels precursors de la ciència moderna. Doncs bé, el seu pare potser té molt a veure en la futura vocació per les matemàtiques més pures del seu fill ja que aplicaria un mètode innovador en el seu estudi musical tot quantificant diferents elements del seu instrument, el llaüt: la intensitat i freqüència de les vibracions, la tensió de les cordes, la dissonància, etc. Ara bé, no només va ser teòric en el camp de la ciència musical sinó que també va ser compositor i intèrpret d'aquest instrument que es remunta al inicis del segle XIV i que ràpidament associem als joglars i trobadors. La seva vida es circumscriu exclusivament a Itàlia i a la seva geografia ja que va fer vida entre Florència i Venècia. Ciutat aquesta on coneixeria i intercanviaria coneixements amb el teòric musical Gioseffo Zarlino i on s'uniria al prestigiós grup la Camerata Fiorentina, on es reunien poetes, músics i intel·lectuals que pretenien recuperar la música de l'antiga Grècia i el teatre clàssic. Doncs bé, tenint en compte que la totalitat de la seva obra es compon de música per aquest vell però elegant instrument, recuperarem una sèrie de cançons de caràcter tranquil i d'enorme bellesa molt relacionades amb el seu temps i el paisatge que va viure un Vincenzo Galilei que amb el seu estil, la seva tècnica i sobretot la seva teoria va posar una de les bases de la posterior música barroca.

Interpretades per Andrea Damiani al llaüt.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Vincenzo Galilei (1520 - 2 de juliol de 1591)

dimecres, 22 de febrer del 2012

HANDEL, Georg Frederich (1685-1759) - Dixit Dominus

Luigi Bisi - Interno del Duomo di Milano (1840)
Interior de la catedral del Duomo de Milà, obra de Luigi Bisi, pintor italià del segle XIX (1)





Georg Friederich Handel (1685-1759) compositor i organista alemany nascut a Halle. Handel és un dels grans del segle XVIII, sense discussió. Autor d'una de les obres més cèlebres i interpretades de tots els temps, El Messies, un oratori que actualment tots associem al Nadal tot i que la seva idea original era fer que l'obra es representés durant la Pasqua. Fos com fos, la seva popularitat ara i en el seu temps va ser tal que, fins i tot, un jove Mozart en va fer una versió en alemany i amb retocs instrumentals que un dia recuperarem. Nascut al mateix any que el gran mestre Bach, les seves vides discorren quasi en paral·lel. No així la seva obra la qual és ben diferenciada. Handel s'associa a la òpera i a l'oratori. Devot de la música de forma espontània fruït, sembla de ser, de la presència misteriosa d'un vell clavecí en el graner on dormia, Handel no té antecedents musicals familiars definits. Per aquest fet, la seva família no es mostrava gaire convençuda de la devoció artística del seu fill i volien que es dediqués al Dret, no obstant, una oportuna intervenció del príncep de Saxònia va fer desistir la voluntat paterna en favor de la passió musical. A partir d'aquest instant i fruït de les seves genuïnes i brillants capacitats intel·lectuals, Handel començaria una sèrie de viatges que el durien en la seva etapa prèvia a Londres, on canviaria fins i tot el seu nom, per Hamburg, Itàlia i Hannover. Ciutats i països on la seva fama s'incrementaria exponencialment gràcies a les seves obres vocals però també instrumentals. Telemann, els germans Scarlatti, Corelli, Caldara... tots ells i molts més, van compartir moments musicals amb un Handel que, si bé ja era molt popular, no seria fins a establir-se a Londres on gaudiria del més gran dels reconeixements públics del seu temps. La seva vida és molt extensa i consta de diverses etapes les quals anirem coneixent a mesura que descobrim aquest compositor etern. Avui i com sembla ser la costum en aquest espai els dimecres toca, sembla ser, música d'exaltació de la divina providència. I com que les costums s'han de preservar, gaudirem d'una de les obres que Handel va escriure en honor i glòria del Deu catòlic, un Dixit Dominus (Deu, digué) escrit per Handel un dia del mes d'abril de 1707 i quan es trobava geogràficament en un punt d'Itàlia. Escrit per a cor, solistes i orquestra de corda, es basa en el salm 110 de la Bíblia. D'estil barroc, Handel juga amb les veus d'una forma sorprenent i amb un estil propi que consolida, una mica més si és possible, la figura d'aquest autor alemany perdut i adoptat fervorosament pels anglesos.

Ens l'interpreta la Westminster Abbey Choir & Orchestra sota la direcció de Simon Preston.

Gaudiu i compartiu!




Handel: Dixit Dominus, HWV 232; Nisi Dominus, HWV 238; Salve Regina, HWV 241

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 21 de febrer del 2012

LOMBARDINI, Maddalena Laura (1745-1818) - Violin concertos Nos. 2 & 5

Noia amb barret de palla, obra de Friedrich von Amerling, pintor austríac del segle XIX





Maddalena Laura Lombardini (1745-1818) compositora, violinista i cantant italiana nascuda a Venècia. Malauradament, la història de la música pateix un greuge sagnant, la quasi nul·la presència de compositores. Amb pocs dits de la mà podríem anomenar autores de música del segle XVIII. Lombardini n'és una d'elles la qual va néixer en el sí d'una família d'aristòcrates arruïnats. Les seves primeres nocions de música les va aprendre en un orfenat de Venècia, ciutat on hi viuria la major part de la seva vida. La sort es va aliar amb ella en el moment que va coincidir amb un més que reputat violinista italià conegut amb el nom de Giuseppe Tartini el qual es convertiria en mentor d'una jove Lombardini tot promocionant-la en un ambient exclusivament dominat pel gènere masculí. En aquell temps, la única forma que existia per tal que Lombardini desenvolupés "lliurement" la seva carrera professional era casant-se. Així ho va fer amb un col·lega de professió, Ludwig Sirmen. Ambdós violinistes, recorrerien Europa amb notable èxit, fet extraordinari tenint en compte la condició secundària inherent pel fet de ser dona en una Europa il·lustrada que menystenia a les dones sistemàticament. De fet, no és poca la producció artística relacionada amb el violí que ens ha arribat de Lombardini. Una sèrie sencera de sis concerts de violí de marcat estil rococó i molt característics de l'època clàssica. La resta de la seva obra és compon, principalment, de música de cambra: quartets, trios, duets... tots ells amb el violí com a instrument essencial. Doncs bé, d'ella m'agradaria recuperar dos dels seus concerts per a violí, concretament el concert número 2 en Mi major i el concert número 5 en Si bemoll major. Dos concerts de tres moviments característics cadascun d'ells, d'estructura típicament clàssica, formalment correctes i estilísticament molt elegants. Gaudim d'aquesta artista que en el seu dia i en paraules d'un crític d'època "es va guanyar a pols el cor de tots els habitants de Turí amb la seva forma de tocar... sens dubte, és la descendent del mestre Tartini".

Ens els interpreten la Savaria Baroque Orchestra amb Piroska Vitárius al violí i sota la batuta de Pál Németh.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

LOMBARDINI SIRMEN: Violin Concertos, Op. 3, Nos. 1-6

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 20 de febrer del 2012

CZERNY, Carl (1791-1857) - Symphony No.2, Op.781

El bulliciós mercat de la Piazza Navona de Roma, obra de Carlo Bossoli, pintor italià contemporani de C. Czerny





Carl Czerny (1791-1857) compositor i pianista austríac nascut a Viena. El cas de Czerny és peculiar dins de la capriciosa història de la música. Instructor de piano i teòric de la professió, és recordat a dia d'avui com un mestre i docent autor d'innombrables sonates per a piano utilitzades per a l'estudi d'aquest instrument. No obstant, aquest compositor i intèrpret va ser molt més que un revolucionari pedagog el qual avui dia és conegut per a milers d'estudiants de piano, ell va ser un autèntic mestre en l'art de la composició fins i tot en un gènere gens fàcil, com són les simfonies. Tenint en compte que la ignorància és molt atrevida, amb Czerny ho va ser i molt. Ignorar un artista que va ser alumne dels Hummel, Salieri i Beethoven és, en certa mesura, excessivament agosarat. I tot i que la ignorància amb ell és relativa, ja que és estudiat per a molts dels nostres contemporanis, si que ho és a les sales de concerts on poder gaudir d'aquest vienès romàntic és com a mínim impossible al nostre país. Sort en tenim de la bondat i la labor de tants dels nostres coetanis per la recuperació de la majoria d'obres de tants i tants artistes ignorats per l'omnipotent i justificada (o no, que cadascú decideixi) presència dels Bach, Haydn, Mozart i Beethoven. De Czerny ja n'he parlat dues vegades, la primera relacionada amb el seu extraordinari concert de piano a quatre mans Op.153, una obra imprescindible de tota discoteca clàssica. I la segona en parlava en relació amb una de les fantasies brillants Op.339 inspirades en temes de F. Schubert i unes variacions per a piano Op.12. Com deia en el seu dia, les simfonies de Czerny són d'una majestuositat orquestral i d'una contundència pròpia del romanticisme més "beethovenià". I avui precisament per a començar bé la setmana tot i la ressaca esportiva d'ahir, una de les simfonies de Carl Czerny, la número 2 en Re major Opus 781. Tot i ser una simfonia llarga, de 40 minuts, el cert és que es fa curta, amb una interpretació orquestral plena de color i un primer moviment andante maestoso ma con moto sublim, ens donen arguments a favor d'un autor que si bé els melòmans "malalts" ja coneixíem, és un autèntic geni. Que millor que començar la setmana amb l'energia desbordant d'aquesta simfonia que, com a mínim, ens ajudarà a diluir l'enorme i crònica empanada mental dels dilluns.

Ens la interpreta la Brandenburgisches Staatsorchester Frankfurt sota la direcció de Nikos Athinäos.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857) 
RECICLASSICAT: CZERNY, Carl (1791-1857)
LAQUINTADEMAHLER: Carl Czerny.: Piano Concerto, Op. 153 / Symphony No. 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Frankfurt Brandenburg State Orchestra – Carl Czerny.: Piano Concerto, Op. 153 / Symphony No. 2

Carl Czerny.: Piano Concerto, Op. 153 / Symphony No. 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 19 de febrer del 2012

EBERLIN, Johann Ernst (1702-1762) - Missa a due chori in C major

La Verge i el nen, obra de Francesco Francia, pintor italià del segle XV




Johann Ernst Eberlin (1702-1762) compositor i organista alemany nascut a Jettingen, a l'estat bavarès. Tot i que la seva principal contribució al món musical del seu temps fou com a organista, el cert és que Eberlin va dedicar molt temps de la seva vida a compondre música religiosa la qual, i malauradament per ell, no va ser mai publicada en vida del compositor. Els seus inicis els trobem a la ciutat d'Augsburg, ciutat de naixement de Leopold Mozart, fet important ja que ambdós coincidirien espacialment en el temps i compartirien el fruït dels seus treballs. Com dèiem, l'orgue va ser el seu instrument de treball, de fet, com la majoria de compositors del seu temps. Instrument de teclat versàtil per la seva, relativa, facilitat d'ús, l'orgue ha estat al llarg de la història un dels instruments més utilitzats per la seva sonoritat i varietat de registres. Així ho va ser per Eberlin que va compondre una gran quantitat d'obres per a aquest instrument tot i que també en va compondre, prop de 300, per els habituals oficis litúrgics d'aleshores. L'obra d'avui n'és un exemple. La Missa per a dos cors en Do major per a cor, solistes i orquestra és una de les tantes misses que Eberlin va escriure i que tanta admiració va despertar en un jove Leopold Mozart obra, que més tard, traslladaria al seu fill pel seu aprenentatge. Per tant i sense rubor, podem afirmar amb gust que les obres vocals d'Eberlin, i sense que ell ho sabés, van formar part, anys més tard, de l'aprenentatge d'un Mozart que amb el temps il·luminaria musicalment, i de quina manera, l'edat d'or de la Il·lustració.

Ens la interpreta el St. Thomas-Chorschule Wettenhausen amb la Camerata Vocale Günzburg i la Johann Christian Bach-Akademie Köln tots ells sota la direcció de Jürgen Rettenmaier.

Gaudiu i compartiu!


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!