Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Czerny C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Czerny C.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de febrer del 2022

CZERNY, Carl (1791-1857) - Variations on 'Gott erhalte Franz den Kaiser' (1824)

Josef Danhauser (1805-1845) - Wein, Weib und Gesang


Carl Czerny (1791-1857) - Variations on 'Gott erhalte Franz den Kaiser', Op. 73 (1824)
Performers: Felicja Blumental (1908-1991, piano); Vienna Chamber Orchestra;
Hellmuth Froschauer (1933-2019, conductor)

---


Austrian piano teacher, composer, pianist, theorist and historian.The primary source of information about Czerny is his autobiographical sketch entitled Erinnerungen aus meinem Leben (1842). Czerny, an only child, was born in Vienna. He and his parents resided together until his mother's death in 1827, and his father's in 1832. He never married, and lived alone for the remainder of his life. Czerny describes his childhood as ‘under my parents’ constant supervision… carefully isolated from other children’. He began to study the piano with his father at an early age, and by ten was ‘able to play cleanly and fluently nearly everything of Mozart [and] Clementi’. His first efforts at composition began around the age of seven. In 1799, he began to study Beethoven's compositions, coached by Wenzel Krumpholz, a violinist in the Court Opera orchestra, who introduced him to Beethoven when he was ten. Beethoven indicated that he wanted to teach Czerny several times a week, and told his father to procure C.P.E. Bach's Versuch. Czerny describes the lessons as consisting of scales and technique at first, then progressing through the Versuch, with the stress on legato technique throughout. The lessons stopped around 1802, because Beethoven needed to concentrate for longer periods of time on composition, and because Czerny's father was unable to sacrifice his own lessons in order to take his son to Beethoven. Czerny neverthless remained on close terms with the composer, who asked him to proofread all his newly published works, and entrusted him with the piano reduction of the score of Fidelio in 1805. In 1800, Czerny made his public début in the Vienna Augarten hall, performing Mozart's C minor Concerto k491. He was renowned for his interpretation of Beethoven's work, performing the First Concerto in C major in 1806, and the ‘Emperor’ in 1812. Beginning in 1816 he gave weekly programmes at his home devoted exclusively to Beethoven's piano music, many of which were attended by the composer. Apparently he could perform all of Beethoven's piano music from memory.

Although his playing was praised by many critics (‘uncommonly fiery’, according to Schilling), he did not pursue a career as a performer. Instead, he decided to concentrate on teaching and composition. He spent a good deal of time with Clementi when the latter was in Vienna in 1810, becoming familiar with his method of teaching, which Czerny greatly admired and incorporated into his own pedagogy. In his early teens Czerny began to teach some of his father's students. By the age of 15, he was commanding a good price for his lessons, and had many pupils. In 1815, Beethoven asked him to teach his nephew, Carl. As his reputation continued to grow, he was able to command a lucrative fee, and for the next 21 years he claims to have given 12 lessons a day, 8 a.m. to 8 p.m., until he gave up teaching entirely in 1836. In 1821, the nine-year-old Liszt began a two-year period of study with Czerny. The teacher noted that ‘never before had I had so eager, talented, or industrious a student’, but lamented that Liszt had begun his performing career too early, without proper training in composition. Czerny also taught, among others, Döhler, Kullak, Alfred Jaëll, Thalberg, Heller, Ninette von Bellevile-Oury and Blahetka. Around 1802, Czerny began to copy out many J.S. Bach fugues, Scarlatti sonatas and other works by ‘ancient’ composers. He describes learning orchestration by copying the parts from the first two Beethoven symphonies, and several Haydn and Mozart symphonies as well. He published his first composition in 1806 at the age of 15: a set of 20 Variations concertantes for piano and violin op.1 on a theme by Krumpholz. Until he gave up teaching, composition occupied ‘every free moment I had’, usually the evenings. Czerny was a central figure in the transmission of Beethoven's legacy. Many of his technical exercises remain an essential part of nearly every pianist's training, but most of his compositions – in nearly every genre, sacred and secular, with opus numbers totalling 861, and an even greater number of works published without opus – are largely forgotten. A large number of theoretical works are of great importance for the insight they offer into contemporary musical genres and performance practice.

divendres, 21 de febrer del 2014

CZERNY, Carl (1791-1857) - Lieder

John Atkinson Grimshaw - Evening Glow (c.1884)
Obra de John Atkinson Grimshaw (1836-1893), pintor anglès (1)



- Recordatori de Carl Czerny -
En el dia de la celebració del seu 223è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John Atkinson Grimshaw (Leeds, 6 de setembre de 1836 - Leeds, 31 d'octubre de 1893) va ser un pintor anglès especialment conegut per les seves escenes nocturnes, romàntiques i melancòliques. Va néixer a Leeds, fill d'un policia retirat. Es va casar el 1856 amb la seva cosina llunyana Frances Hubbard (1835-1917). El 1861, tot i la oposició dels seus pares, va deixar la seva feina en el Great Northern Railway, per iniciar la seva carrera artística com a pintor. Va començar a exposar el 1862, ajudat per la "Societat Filosòfica i Literària de Leeds", amb pintures, majoritàriament, d'animals, fruites i flors. Grimshaw va estar principalment influenciat pels pintors prerafaelites. Va ser fidel al seu estil únic que representava els colors i la il·luminació amb un gran detall. Posteriorment, va pintar paisatges. El 1870, gràcies a l'èxit obtingut per les seves obres, va poder llogar una mansió del segle XVII per convertir-la en la seva residència a Knostrop Old Hall, on viuria fins a la seva mort. A finals de la dècada del 1870, va llogar una altra casa a Scarborough per romandre-hi durant els mesos d'estiu. Les dues localitzacions van quedar reflectides en diversos dels seus quadres. La obra de Grimshaw va rebre la influència dels pintors prerafaelites, sobretot del pintor de paisatges John William Inchbold, també de Leeds. Fidel a aquest estil, va crear paisatges de colors precisos, lluminosos, de vívid detall i realisme, de vegades, usant fotografies per assegurar la precisió. Va pintar paisatges que tipificaven les estacions o algun moment climàtic, escenes de carrer de la ciutat o els suburbis i vistes, a la llum de la lluna, dels molls de Londres, Leeds, Liverpool o Glasgow. La seva acurada pinzellada i la seva habilitat per representar els efectes lumínics li permetia capturar amb gran detall els aspectes i l'ambient de les escenes. Els seus quadres de carrers humits il·luminats amb gas i de molls entre la boira, transmeten una estranya calidesa i una alienació de l'escena urbana. Entre els seus últims treballs, va incloure escenes imaginades de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma. Grimshaw va morir a Leeds l'octubre de 1893.

Font: En català: No disponible En castellano: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) In english: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) - Altres: John Atkinson Grimshaw (1836-1893)



Parlem de Música...

Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857) va ser un pianista, compositor i professor de música austríac. El seu pare, Wenzel Czerný, era un músic reputat, violinista aficionat que s'havia educat en un monestir Benedictí de Praga i, a més de violí, interpretava amb facilitat l'oboè, l'orgue i el pianoforte. Radicat a Viena el 1786 amb la seva dona, Wenzel es va establir com un hàbil mestre de música i piano i anys més tard va donar a llum al seu únic fill, Karl Czerny. Encara vivint a Àustria, la família va sostenir una lligam destacat amb la cultura txeca i, de fet, el petit Czerny no va parlar alemany fins quan va celebrar els seus 10 anys. En la seva etapa inicial, va rebre lliçons de teclat amb el seu pare i aviat va demostrar notables habilitats interpretatives i de composició. Els seus primers intents d'escriptura musical (mai publicats) van començar quan només tenia 7 anys i, de fet, als 10 anys ja era capaç de tocar "... clara i fluidament qualsevol composició de Mozart i Clementi...", virtuosisme que anava de la mà del seu exhaustiu i sorprenent estudi (que va durar tota la seva vida) de l'obra de Beethoven. A les seves notes autobiogràfiques, Czerny va descriure alguna vegada la seva infància com "acuradament aïllada d'altres nens", i després d'aquests primers anys de permanent estudi al costat del seu progenitor, va prosseguir la seva formació amb el també txec Wenzel Krumpholz (pianista i violinista de l'Orquestra de la Cort Imperial, 1761-?). El 1800, amb 9 anys, Karl va brindar el seu primer concert a la seva ciutat natal, el Concert en Do menor K. 491. El mateix estil mozartià l'havia impressionat decisivament anys enrere, escoltant el mateix concert interpretat per Johann Nepomuk Hummel, d'origen eslau-hongarès i deixeble de Mozart. A l'any següent, el seu mestre el va presentar a Beethoven i va interpretar per aquest el primer moviment del Concert de Piano en Do Major K. 503 de Mozart i la pròpia Sonata "Patètica" de Beethoven. A partir d'aleshores, Czerny no només es va convertir en el deixeble predilecte de Ludwig sinó també en un important difusor de la seva obra i en un dedicat i acurat intèrpret de les noves formes per a piano. Ludwig va escriure alguna vegada sobre ell: "... Jo que signo a baix, tinc el plaer de testificar que el jove Carl Czerny ha fet un avenç extraordinari al piano, més enllà del que podria esperar-se a d'un jove de 14 anys. Crec que mereix tota l'ajuda possible, no només pel que acabo de manifestar, sinó per la seva sorprenent memòria ... "

Tant estreta va ser la relació entre tots dos, que Beethoven va encarregar a Czerny, anys més tard, l'educació musical del seu nebot Carl, encara que mai va deixar de corregir i suggerir tècniques d'estudi i de digitació. Paral·lelament a la seva carrera com a intèrpret, Czerny quan tenia 15 anys va començar a participar en algunes classes com a docent. Als 19 anys, va conèixer a Viena al gran pedagog italià Muzio Clementi, l'obra del qual, "Noveau Gradus ad Parnassum", el va impactar de tal forma que el va inspirar en la seva posterior i magnànima creació didàctica. Malgrat que Czerny també va ser un excel·lent intèrpret, de mestria virtuosística i amb una soltesa i memòria inigualables, a finals de la seva adolescència va abandonar la carrera d'intèrpret i es va dedicar gairebé per complet a l'ensenyament de piano i composició. La seva dedicació com a mestre (més que esforçada, ja que donava classes de dia i componia pels alumnes de nit) va començar a donar fruits i molt aviat el seu nom va adquirir notorietat els cercles burgesos i aristocràtics, que competien per tenir-lo com a professor. Molts deixebles seus van seguir la seva línia didàctica, com el famós rival de Liszt, Sigismond Thalberg, l'hongarès Stephen Heller i el llegendari professor de piano polonès Theodor Leschetizky. Dels seus alumnes més importants destaca Franz Liszt. El compositor austro-hongarès li va dedicar a Czerny seus "Estudis Transcendentals". En aquesta època, Czerny ja contava amb una enorme quantitat de composicions, que arribaven fins a l'opus 800 (simfonies i obres de cambra que no van ser ben acollides per la crítica), i moltes d'elles van ser estudis tècnics i exercicis de desenvolupament per a pianistes: centenars d'obres que són avui bàsicament de l'estudi de l'instrument. Totes les seves obres didàctiques eren ràpidament editades a Viena, i amb tant d'èxit entre el públic que encara avui s'inclouen aquests estudis en els programes de tots els conservatoris del món. Entre aquestes peces, destaquen "L'Escola de la Velocitat" i "L'Art de la Digitació".

La cursa literal de Czerny com a compositor va començar aproximadament el 1812, després de copiar moltes obres de Bach, Scarlatti i altres compositors antics. Ocupava les seves hores lliures estudiant l'art de l'orquestració i component, primer assajos, després obres completes, simfonies i obres per a piano sense oblidar la música vocal religiosa. Malauradament, moltes de les seves obres vocals no es van arribar a publicar mai, especialment les seves obres sacres corals (20 Misses, Ofertoris, Graduals, etc.). A banda de la seva primera època com a compositor, poc del seu material s'ha pogut classificar ja que Czerny no va ordenar ni registrar cap de les seves obres. La seva profunda sensibilitat i delicadesa d'estil, es perceben en obres com la "Sonata Sentimental en Do menor, Op 10 per a piano a quatre mans", o en el seu Concert per a Piano en Do Major, Op 153. La seva mateixa dedicació a la docència demostren la seva entrega i el seu amor pel piano. Als 51 anys, Karl va començar a escriure unes petites notes autobiogràfiques, costum habitual durant l'època romàntica, "Erinnerungen aus meinen Leben", editades recentment a Àustria. Czerny dóna a conèixer una història més aviat solitària, vivint amb els seus pares fins a la mort de la seva mare el 1827 i la del seu pare el 1832. Mai va arribar a casar-se, i va viure sol fins el dia de la seva mort. Malgrat no tenir familiars propers, sí que va tenir moltíssims gats (els seus alumnes sempre comentaven aquesta excentricitat) i quan no componia o donava classes, es dedicava feliçment als seus animals. El 15 de juliol de 1857, als 66 anys, Karl Czerny va morir a Viena. La seva considerable fortuna acumulada dels seus anys com a docent, compositor i intèrpret, va ser donada al Conservatori de Viena i a nombroses institucions de beneficència. Moltes de les seves obres van quedar injustament oblidades i la seva descomunal labor pedagògica, que avui es divideix en quatre categories, segueix sent imprescindible en l'estudi de tot pianista. El compositor i musicòleg ucraïnès-romanès Eusebius Mandyczewski va catalogar i va preparar diverses edicions de Czerny, incloses les més de 300 obres sacres mai abans publicades, a més de trobar nombrosos manuscrits extraviats. La seva aportació ha estat també molt valuosa en el reconeixement integral de la vida i obra de Czerny. 

Font: En català: Carl Czerny (1791-1857) En castellano: Carl Czerny (1791-1857) In english: Carl Czerny (1791-1857) - Altres: Carl Czerny (1791-1857)



Parlem amb veu pròpia...

Pocs són els compositors, com Karl Czerny, que han estat tant interpretats en la història de la música i, no obstant, resulten tant desconeguts pel públic general. Possiblement, "odiat" pels milers d'estudiants de piano de tots els temps, inclosos els de la nostra època, Czerny va destacar sobretot pel gran llegat de la seva inimitable obra didàctica, una fita sense comparació possible en la història de la pedagogia musical. El seu nom, per tant, s'ha de convertir, com diria Kant, en imperatiu categòric, en llei universal i en manament de la música. Per mi ja fa temps que ha esdevingut un descobriment permanent en totes i cadascuna de les obres que tinc el plaer d'escoltar. Les d'avui, focalitzades a l'entorn de les seves desconegudes cançons, segueixen fidels a aquest principi i possiblement resultaran, com per mi ho han estat, una inesperada sorpresa. De Czerny en aquest espai ja n'hem parlat recurrentment: Simfonies, concerts, obra de cambra i alguna sonata per a piano, tanmateix, no hem incidit, encara, en la seva música vocal. L'explicació és relativament fàcil d'entendre i difícil d'assumir pels melòmans. Malauradament no s'ha editat, encara, la seva obra vocal amb l'excepció d'aquest recull de cançons i d'alguna partitura sacra. Més enllà, silenci. Tenint en compte la devoció catòlica de Czerny, contrastada amb les més de 300 (!) composicions de música religiosa, entre elles més de 20 misses, ofertoris, motets, himnes (el seu Te Deum el podem escoltar en una primera gravació en directe d'una qualitat irregular) i altres obres menors, és incomprensible assumir que quasi bé la totalitat d'aquest repertori, catalogat, editat i publicat pel compositor Eusebius Mandyczewski, sigui inèdit. La recuperació, en el seu cas, ha començat per l'extensa obra instrumental, incloent els concerts, les simfonies, l'obra de cambra i les centenars de sonates de piano i orgue. Tant de bo, expressant un desig en primera persona, la recuperació continuï, ara sí i massivament, en relació a la seva extensa i totalment desconeguda música vocal sacra. Pel que fa a la obra vocal secular, com la d'avui, només consta de poques partitures per la qual cosa la majoria d'elles estaran representades en aquests 5 Lieder de Karl Czerny. Des Mädchens KlageDer BundDas GeheimnisDer ErlkönigTraum am Bach són els noms de les cançons que escoltarem per a piano i tenor inspirades, en essència, en els lieds de Franz Schubert. Les introduirem amb el preciós recital de trompa i piano Andante e Pollacca opus posth. Una fascinant i encantadora partitura en què la trompa i el piano ens recordaran a Weber i a Beethoven i faran les delícies dels romàntics més autèntics. L'enorme treball de Czerny com a compositor i mestre ha de ser reconegut com a tal, perquè reviu cada dia als faristols de milers de pianistes que lliuren el seu esforç i la seva passió a l'instrument. El treball de l'esforçat mestre que ensenyava de dia, componia de nit i refugiava els seus enigmàtics sentiments en els seus inseparables gats, és una poètica inspiradora en què hauríem de pensar a l'hora d'apropar-nos a la seva vasta i amorosa obra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Louis-Philippe Marsolais (horn); David Jalbert (piano)
INTÈRPRETS: Benjamin Butterfield (tenor); Stéphane Lemelin (piano)
RECICLASSICAT: CZERNY, Carl (1791-1857)
ALLMUSIC: Carl Czerny: A Rediscovered Genius
IMSLP: Carl Czerny (1791-1857)
CPDL: No disponible

dissabte, 23 de febrer del 2013

CZERNY, Carl (1791-1857) - Symphony No.6

Bernardo Bellotto - Vienna Viewed from the Belvedere Palace
Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià. 





Carl Czerny (1791-1857) compositor i pianista austríac nascut a Viena. El dia que parlava de Tessarini vaig tenir unes paraules de record en honor a Czerny tot recordant que, precisament aquella data, era el seu aniversari de naixement. I si aquell dia no en parlava avui ho faré i esmenaré l'enorme injustícia de no fer-ho el dia que tocava. Tant de bo sigueu complaents i perdoneu el meu oblit sense rancúnia ni rubors. Bé, en qualsevol cas, Czerny, a qui tots relacionem amb el piano amunt i avall i de qui, de ben segur, molts alumnes sovint deuen maleir per les dificultats d'alguns dels seus innombrables estudis de piano va ser, inesperadament per molts, un prolífic compositor de transició clàssico-romàntic. Perquè biogràficament sabem que Czerny, alumne privilegiat en el seu torn del mestre de Bonn, el sord i exigent Beethoven, va viure una vida molt intensa de treball des de ben petit amb no uns bons problemes socials derivats d'aquesta obsessió familiar per la feina i no tant per la vida. Conseqüentment, tot té virtuts i defectes i aquesta internada induïda pels seus propis pares el van convertir en una "màquina" pianística literalment parlant. Alhora, el seu profund coneixement de Bach, Scarlatti, Mozart, Haydn i el mateix Beethoven el va promocionar com a un dels professors més cotitzats de tots els temps fet pel qual treballava de sol a sol tot ensenyant piano a uns alumnes encantats que, tot i això, veien panxacontents com els honoraris de Czerny, que solidàriament demanava, augmentaven a mesura que la seva fama docent creixia. Ara bé, que el seu dia a dia no ens enganyi perquè Czerny, superdotat a l'hora d'assumir reptes i fites, va ser un compositor d'una magnitud que tot just ara comencem a valorar al nivell que toca. A més a més, el grau de meticulositat era tal que tenia el deliri o la virtut, segons es miri, de catalogar ell mateix tota la producció pròpia fet pel qual la podem trobar ben classificada.

Un repertori, extens i molt variat de gèneres entre sonates de piano, simfonies, concerts, música de cambra i, atenció, una descomunal producció de música religiosa (!) de la qual, de moment, trobar-ne edicions resulta, encara, una fantasia de proporcions bíbliques... temps al temps. Bé, ens conformarem amb la seva obra instrumental que no és poca i recuperarem una de les seves simfonies, la grandiloqüent Simfonia número 6 en Sol menor que, per ella mateixa, ja farà el treball per nosaltres i no caldrà afegir gaires comentaris. Czerny, com dèiem, es parodiava a sí mateix i no va pretendre, pel que sembla, innovar en el seu treball compositiu. Aquest desvergonyiment, no obstant, és el que atorga a les obres de Czerny tota la seva dimensió que mereixen perquè, si bé recorren els camins ja coneguts i explorats pels Beethoven & company, el cert és que Czerny els impregna d'un aire propi d'una forma inclassificable però prou potent com per tenir-hi la orella hipnotitzada. Tant de bo el meu intent de fer justícia i de recordar Czerny com es mereix s'hagi resolt amb nota perquè em sento en deute amb el pianista austríac per no haver fet l'espai que l'hi tocava el passat 21 de febrer. Avui, en aquest dia de neu i fred a Catalunya, dues obres que testimonien fins a quin punt la història ha estat a punt de cometre un genocidi cultural d'una figura cabdal de la història de la música. Per sort, en aquesta Europa que es (des)il·lustra acceleradament, encara hi ha centenars de milers de ciutadans que vetllen per l'esperit últim de tot plegat, la cultura i el bé immaterial que aquesta transmet a les nostres descarrilades ànimes. Celebrem-ho amb retard, amb tot el nostre profund i sincer reconeixement i felicitem a Carl Czerny!

La simfonia ens la interpreta la Stuttgart Radio Symphony Orchestra sota direcció de Grzegorz Nowak.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 30 de juny del 2012

CZERNY, Carl (1791-1857) - Nonett (1850)

Alfred Stevens - Peintre a la plage
Pintora a la platja, obra d'Alfred Stevens, pintor belga contemporani de C. Czerny





Carl Czerny (1791-1857) compositor i pianista austríac nascut a Viena. Com m'agrada aixecar-me de bon matí amb la fermesa i el pensament en aquest artista i la seva música ja que ell és un dels compositors més estimats. Ni més ni menys que un mestre amb el piano amb el qual faria les delícies dels seus privilegiats alumnes. Tot i això un d'ells, de nom Franz Lizt, en una carta a la seva bella amiga i escriptora George Sand, escriuria pels vols de 1837:

"Quan encara era un nen moltes vegades em divertia amb entremaliadures d'un escolar, i el meu públic sempre cauria en el meu parany. Per exemple, he tocat la mateixa peça primer com si fos una composició de Beethoven, després com si fos una composició de Czerny, i finalment com si fos meva. En el dia en què la vaig presentar com si fos el meu propi treball, he rebut l'aplaudiment més encoratjador. El dia en què la vaig presentar com si fos de Czerny, amb prou feines em van escoltar, i el dia en què la vaig presentar sota el nom i l'autoritat de Beethoven aleshores, finalment, m'assegurava bravos de tota l'audiència!"

Vet aquí resumida en poques paraules la trista història de Czerny. Esclau de l'enorme treball docent, no es va guanyar mai la gratitud i la consideració que, sens dubte, la seva obra es mereix. Exemples en trobem en tots els seus treballs dels quals he tingut l'enorme plaer de conèixer amb relativa profunditat. En aquest espai, com es pot comprovar, he gaudit immensament presentant diferents partitures de la seu extens i variat repertori. Alumne de Beethoven i de Hummel entre altres, és tot just en el nostre temps que comencem a situar en el lloc que correspon a un Czerny que al seu temps va viure defenestrat de l'escena pública. No obstant, la seva obra es descomunal amb més de 850 partitures en el seu haver; multitud de misses, rèquiems, simfonies, concerts, música de cambra, sonates per a piano... Per tant, en un acte de fe però sobretot de justícia m'autoritza a recuperar gran part del seu repertori. Probablement, el seu sacrifici en favor de la docència potser conscient del què significaria pel seu futur el fa merèixer, pòstumament, el màxim dels reconeixements. I aquí estarem nosaltres per fer-ho. Avui una altra producció de cambra en la forma de Nonet per a instruments de corda, piano i de vent. Escrit l'any 1850, és d'una bellesa indiscutible i d'un cromatisme tant variat com ric en matisos que només un virtuós amb el piano podia imaginar i transformar en notes. De connotacions clàssiques tot i trobar-nos a la bella meitat del segle XIX, és un discurs musical reminiscència del septet de Beethoven i d'un dels octets de Schubert. En aquest primer dissabte de juliol, efemèride on la calor ja és desconsoladament insuportable, parlar de Czerny és un d'aquells elixirs d'aire fresc que donen fe d'un artista integral que va gosar compondre, interpretar i ensenyar al mateix temps tot fent-nos creure, ingenus de nosaltres, que la seva obra no mereixia gaire la pena cosa que inesperadament, i ja en van unes quantes mostres, no va ser així. Ans el contrari, ell és amb dret propi, i evidentment, un dels grans de l'escena musical europea del segle XIX!

A la interpretació el conjunt Consortium Classicum.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857) 
RECICLASSICAT: CZERNY, Carl (1791-1857)
LAQUINTADEMAHLER: Carl Czerny - Noneto; Gran Serenata
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Carl Czerny - Noneto; Gran Serenata

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 20 de febrer del 2012

CZERNY, Carl (1791-1857) - Symphony No.2, Op.781

El bulliciós mercat de la Piazza Navona de Roma, obra de Carlo Bossoli, pintor italià contemporani de C. Czerny





Carl Czerny (1791-1857) compositor i pianista austríac nascut a Viena. El cas de Czerny és peculiar dins de la capriciosa història de la música. Instructor de piano i teòric de la professió, és recordat a dia d'avui com un mestre i docent autor d'innombrables sonates per a piano utilitzades per a l'estudi d'aquest instrument. No obstant, aquest compositor i intèrpret va ser molt més que un revolucionari pedagog el qual avui dia és conegut per a milers d'estudiants de piano, ell va ser un autèntic mestre en l'art de la composició fins i tot en un gènere gens fàcil, com són les simfonies. Tenint en compte que la ignorància és molt atrevida, amb Czerny ho va ser i molt. Ignorar un artista que va ser alumne dels Hummel, Salieri i Beethoven és, en certa mesura, excessivament agosarat. I tot i que la ignorància amb ell és relativa, ja que és estudiat per a molts dels nostres contemporanis, si que ho és a les sales de concerts on poder gaudir d'aquest vienès romàntic és com a mínim impossible al nostre país. Sort en tenim de la bondat i la labor de tants dels nostres coetanis per la recuperació de la majoria d'obres de tants i tants artistes ignorats per l'omnipotent i justificada (o no, que cadascú decideixi) presència dels Bach, Haydn, Mozart i Beethoven. De Czerny ja n'he parlat dues vegades, la primera relacionada amb el seu extraordinari concert de piano a quatre mans Op.153, una obra imprescindible de tota discoteca clàssica. I la segona en parlava en relació amb una de les fantasies brillants Op.339 inspirades en temes de F. Schubert i unes variacions per a piano Op.12. Com deia en el seu dia, les simfonies de Czerny són d'una majestuositat orquestral i d'una contundència pròpia del romanticisme més "beethovenià". I avui precisament per a començar bé la setmana tot i la ressaca esportiva d'ahir, una de les simfonies de Carl Czerny, la número 2 en Re major Opus 781. Tot i ser una simfonia llarga, de 40 minuts, el cert és que es fa curta, amb una interpretació orquestral plena de color i un primer moviment andante maestoso ma con moto sublim, ens donen arguments a favor d'un autor que si bé els melòmans "malalts" ja coneixíem, és un autèntic geni. Que millor que començar la setmana amb l'energia desbordant d'aquesta simfonia que, com a mínim, ens ajudarà a diluir l'enorme i crònica empanada mental dels dilluns.

Ens la interpreta la Brandenburgisches Staatsorchester Frankfurt sota la direcció de Nikos Athinäos.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857) 
RECICLASSICAT: CZERNY, Carl (1791-1857)
LAQUINTADEMAHLER: Carl Czerny.: Piano Concerto, Op. 153 / Symphony No. 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Frankfurt Brandenburg State Orchestra – Carl Czerny.: Piano Concerto, Op. 153 / Symphony No. 2

Carl Czerny.: Piano Concerto, Op. 153 / Symphony No. 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 3 de desembre del 2011

CZERNY, Carl (1791-1857) - Brillante Fantasie No.2, Op.339 & Variationen für das Pianoforte, Op.12

El pianista, obra de Giovanni Boldini, pintor italià del segle XIX




Carl Czerny (1791-1857) compositor i pianista austríac nascut a Viena. De Czerny en parlàvem fa unes setmanes en relació amb un dels seus extraordinaris concerts per a piano a quatre mans. En el seu moment vam parlar de la seva biografia relacionada, sobretot, amb el piano i el talent innat per la música. I com dèiem, tot i que la seva presència en els àmbits musicals va decaure amb el pas del temps, les seves obres no ens deixen de sorprendre per la seva qualitat. Sens dubte, Czerny va tenir la mala sort, o potser no segons es miri, de conviure en el temps i espai amb els Schubert, Beethoven o Mendelssohn. La seva producció musical es recordada pels estudis didàctics amb el piano que a dia d'avui encara són un referent obligat en l'aprenentatge d'aquest instrument. Sigui com sigui, com a melòmans privilegiats tenim la obligació de recuperar i promocionar la música i més si tenim en compte l'enorme qualitat i bellesa d'obres com les que avui presentaré. I brillant és la fantasia catalogada amb l'opus 339. És una obra per a piano i trompa on la creativitat del compositor flueix de forma lliure i fulgurant. De fet, Czerny va realitzar aquesta obra inspirant-se en temes de F. Schubert on el resultat és, senzillament, fantàstic. La segona obra són unes variacions sobre un vals popular per a piano catalogada amb l'opus 12 del compositor. Tant la primera com aquesta segona obra donen fe de l'habilitat que Czerny devia tenir amb el piano i la facilitat amb què componia obres per a aquest instrument.

La Fantasia Brillant n.2 Op. 339, ens la interpreta Geoffrey Govier al pianoforte i Andrew Clark a la trompa.

Les Variacions per a pianoforte Op. 12, ens les interpreta Christoph Hammer.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857) 
SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 12 de setembre del 2011

CZERNY, Carl (1791-1857) - Piano Concerto Op.153 (c.1827)






Carl Czerny (1791-1857), pianista i compositor austríac nascut a Viena, va dedicar gran part de la seva vida a la docència del piano com a reputat professor. Entre d'altres, va tenir alumnes com Franz Liszt. Per la seva banda, Czerny va tenir uns mestres de piano que molts desitjarien. Ni més ni menys que L. van Beethoven, A. Salieri o J.N. Hummel... Realment, es diu aviat. Per tant, ens trobem davant d'un compositor de transició entre el classicisme tardà i els primers compassos del romanticisme, fet que quedarà demostrat en l'audició de les seves obres, que tot sigui dit, són molt poc representades actualment. En honor a aquest compositor oblidat, escoltarem un gran concert per a piano a quatre mans i orquestra. Aquesta és una obra on podrem trobar elements musicals propis del classicisme més mozartià i a la vegada detalls netament romàntics en l'estil i la composició pianística. Per tant, és un gran concert molt a l'estil de Beethoven tot i que no amb les grans innovacions que aquest presenta en els seus concerts o simfonies. Tot i així, podem dir que és un concert molt efectista i d'una gran expressivitat! I si, ho heu llegit bé, piano a quatre mans, és a dir, dos intèrprets en un sol piano.

Escoltarem el concert sencer en les seves tres parts indicades de la manera següent: Allegro con brio, Adagio espressivo i Rondo alla Polacca.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Frankfurt Brandenburg State Orchestra – Carl Czerny.: Piano Concerto, Op. 153 / Symphony No. 2

Carl Czerny.: Piano Concerto, Op. 153 / Symphony No. 2

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!