Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kalkbrenner F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kalkbrenner F.. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de març del 2012

KALKBRENNER, Friedrich (1785-1849) - Piano Concerto No.1, Op.61 (1823)

La destrucció de la flota turca a la badia de Chesme, obra de Jakob Philipp Hackert, pintor alemany coetani de F. Kalkbrenner





Friedrich Kalkbrenner (1785-1849) compositor i pianista alemany nascut a la vora de Berlín. Tot i que avui formi part del baül dels tresors, sobretot i en relació als seus concerts de piano, el cert és que al seu temps va ser un personatge molt popular. Tant, que ja n'havia parlat fa uns mesos en relació amb el seu septet de vent, corda i piano Op. 132. Famós pel seu virtuosisme amb el teclat fet pel qual era àmpliament reconegut i respectat. No obstant, sembla ser que la fama, en el seu cas, l’hi va jugar una mala passada ja que es diu que era tanta la seva supèrbia que els seus col·legues de comparsa el satiritzaven de forma habitual. De fet, ell mateix va arribar a comentar al seu amic Chopin que, “un cop ell morís o tant bon punt deixés de tocar el piano, no hi hauria cap representant de l’escola pianística com ell” Independentment del seu caràcter i de la seva facilitat per envanir-se, certament el seu és un d’aquells casos on el seu redescobriment musical és un deure inalienable fruit de la seva extraordinària obra, poca editada però brillant, tot i la seva ostentació. El d’avui és un d’aquells concerts de piano cèlebres on el compositor dona joc a la seva lluent creativitat de forma genial i explosiva en clara sintonia amb el precedent que un contemporani de nom Beethoven havia inaugurat uns anys abans. Concretament, recuperarem la seva primera obra orquestral amb piano, el seu concert número 1 en Re menor Op.61 escrit l’any 1823 i de tradició romàntica en la forma i l’estil. De gran sinuositat melòdica amb el piano, una contundent i grandiloqüent exposició orquestral, sobretot en l’allegro maestoso, i una més que notable dificultat interpretativa. Tot tres elements es conjuren per a oferir-nos una obra monumental on aquest artista vanitós, ambiciós, rival de Hummel i contemporani dels grans mestres clàssics i romàntics ens demostra una solvència i una excel·lència indiscutible i que ens permet afirmar que en el seu dia, F. Kalkbrenner va ser un gran pianista, potser no el millor com ell pensava però, de ben segur, ben a prop de ser-ho tot i les reticències dels seus coetanis.

Ens l'interpreta Howard Shelley al piano i direcció amb la Tasmanian Symphony Orchestra.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Friedrich Kalkbrenner (Cassel, 2 de novembre de 1785 - Enghien, 10 d'agost de 1849) 
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Frédéric Kalkbrenner - Piano Concertos Nos 1 & 4

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 16 de gener del 2012

KALKBRENNER, Friedrich (1784-1849) - Grand Septuor, Op. 132 (1836)

Obra de Wilhelm Trübner, pintor alemany del segle XIX.




Friedrich Kalkbrenner (1784-1849) compositor i pianista alemany nascut a Berlin tot i que la major part de la seva vida la va viure entre França i Anglaterra. Nen privilegiat des de ben petit, va rebre els primers compassos de la mà del seu pare, amb sis anys ja tocava un concert de piano de F.J. Haydn a la Reina de Prussia i amb vuit ja parlava quatre llengües fluidament. Solvent i preparat, es traslladaria a París per a entrar-ne al seu conservatori l'any 1798. Allà estudiaria a fons els grans mestres clàssics i barrocs, entre ells Bach, Mozart o Handel. Al llarg de la seva vida, F. Kalkbrenner va ser tot un personatge cèlebre i ja no només com a intèrpret de piano, fet que el va ajudar a donar-se a conèixer arreu, especialment a Londres on seria reconegut com un dels més grans mestres de piano de principis del segle XIX. Reputat professor de piano va viure com a destacat home de negocis entre els anys 1814 i 1823. Ara bé, mai abandonaria la seva vocació interpretativa amb el piano fent gires a diversos països on el seu nom rivalitzava fogosament amb el del més que conegut Johann Nepomuk Hummel. Observant la disputa amb la perspectiva temporal sembla ser que el primer assalt l'ha guanyat Hummel, ara bé la música de Kalkbrenner l'estem tot just reconeixent com toca, potser el temps l'hi donarà una segona oportunitat i si no ho fa el temps, ho farem nosaltres. Doncs això, quasi 200 obres catalogades i classificades donen fe de la capacitat interpretativa d'aquest artista berlinès que, fins i tot, va escriure tres òperes. Interessant m'ha semblat recuperar aquest gran septet de vent i corda amb piano opus 132.

Quatre moviments dibuixen aquest passatge musical de tocs clàssics però d'una més que sobrada elegància romàntica i escrit l'any 1836.

1. Allegro brillante - 12:35
2. Andante - 4:57
3. Scherzo presto - 4:36
4. Rondo - 8:04

Ens l'interpreten el Consortium Classicum amb Claudius Tanski al piano.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Frédéric Kalkbrenner - Música de cámara

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!