Obra de Guido Reni (1575-1642), pintor italià.
Henry Desmarest (1661-1741) compositor francès nascut a París. Seguim amb la inèrcia setmanal i finalitzem la dura jornada laboral commemorant l'aniversari d'un mestre barroc francès que, per obligació, es veuria obligat a emigrar, entre altres geografies, a territori espanyol. Si bé hi ha certa trampa en l'autor d'avui ja que no coneixem del cert el seu dia de naixement, pel que ens diuen, va ser en una data de febrer, conseqüentment, avui primer dia d'aquest mes d'hivern a l'Hemisferi Nord, posarem l'ull i l'anàlisi musical en la producció d'aquest francès. D'una generació, la que situaríem entre Lully i Rameau, extraordinària pel marcat accent propi i singular d'una música amb denominació d'origen. De fet, possiblement entre aquests dos mestres hauríem de situar l'edat d'or del barroc francès tant per la quantitat i evidentment, i òbviament, pel refinament extrem del seu art. Desmarest va ser un seguidor fidel dels postulats francesos tot i haver d'emigrar de territori fruit d'una amorosa aventura que l'acabaria expulsant, fins la mort del rei Lluís XIV, de la seva França natal. Poc ortodox en les formes, Desmarest fou adoptat musicalment per Felip V a Espanya. Poc temps hi romandrien, ell i la seva estimada, ja que, sospitosament, també serien expulsats fulminantment de la cort espanyola. El seu últim refugi seria a Nancy, territori independent en aquell temps, sota supervisió del duc Leopold I de Lorena. I sorprenentment tot i compondre una música del gust i estil de la França reial de Lluís XIV el cert és que mai el perdonaria i fins a la mort d'aquest no podria, feliçment, retornar a la seva pàtria estimada aquella on, sota l'auspici dels grans mestres barrocs francesos, havia après bona part de l'art creatiu que demostraria en les seves obres de caràcter, principalment, religiós i en la forma, moltes d'elles, de Grand Motet. Si bé també, en sintonia amb Lully, escriuria tragèdies líriques i partitures de filosofia heroica. Avui, en recordatori i honor a Desmarest, ens centrarem en la seva pastoral religiosa i recuperarem dos himnes litúrgics molt recurrents al llarg de la història de la música. Un d'ells, el que iniciarà el format d'avui, és un Lauda Jerusalem en Si menor per a solistes, cor i orquestra i escrit, probablement, abans de 1710. Recordem que és un dels salms de la Bíblia, concretament el 147. Intens en el tractament, és un reflex sonor característicament francès. Preludi del Te Deum "de París" per a solistes, cor i orquestra. Escrit l'any 1678, és una de les primeres composicions del puny i lletra de Desmarest. Tot i això, és una obra inesperadament ben elaborada, consistent i coherent amb l'herència i la idea musical de Lully. El barroc francès, amb la quantitat de noms que coneixem i que resten pendents de descobrir o directament desterrar, és un d'aquells tresors de la música interessants d'ensumar. No dubto, que la singularitat del seu estil és tan propi com agradable a la oïda. Particularment, les sèries recurrents que porten per etiqueta "grands motets" són una de les meves absolutes debilitats. De ben segur que en seguirem parlant properament. Mentrestant, celebrem i gaudim a Desmarest, un francès exiliat per la força però fidel, musicalment, a un país que el va veure créixer i que no dubto que aquest mes, que tot just avui comença, serà generós amb el seu compatriota... perquè per justícia, així ha de ser!
A la interpretació del Lauda Jerusalem el conjunt vocal i instrumental de Les Arts Florissants sota direcció de William Christie.
El Te Deum sota la batuta d'Hervé Niquet i Le Concert Spirituel.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
AMAZON: Henry Desmarest - Te Deum de Paris & Dominus Regnavit
AMAZON: Desmarets : Grands Motets Lorrains
AMAZON: Desmarets : Grands Motets Lorrains
IMSLP: Henry Desmarest (1661-1741)
SPOTIFY: William Christie – Desmarets : Grands Motets Lorrains
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina