Obra de Gustave Courbet (1819-1877), pintor francès.
- En record del centenari de la mort de Felix Draeseke -
Felix Draeseke (1835-1913) compositor alemany nascut a Coburg. Si ahir l'honor era per un autor ibèric, avui ens centrarem en la figura d'un alemany de qui, curiosament ahir, se'n commemorava el centenari de la seva mort. Per tant, espero i desitjo que aquest 2013 serveixi per, com a mínim, recuperar encara més la música d'un Draeseke que, tot i les bones edicions existents de les seves obres gràcies principalment als amics del segell CPO, malviu en la foscor de la ignorància artística. I si bé estem en un any de celebració d'autors mediàtics com Verdi, Wagner o Corelli, no hem d'oblidar que també és un any de commemoració d'aquest romàntic alemany enemistat, pel que sembla, amb el seu contemporani Richard Strauss. Enamorat de la música des de ben petit, el seu somni era dedicar el seu geni a crear-ne de nova fruit de la seva inacabable imaginació. Tot i els primers dubtes inicials, va assolir el seu objectiu de graduar-se en música al Conservatori de Leipzig per, posteriorment, traslladar-se en cos, ànima i esperit sant a Suïssa tot establint el seu domicili fiscal i vital en el petit país alpí. Des d'allà, viatjaria a Alemanya amb regularitat fins el punt d'establir una nova residència a Dresden en uns anys en què la seva popularitat com a compositor anava increscendo. Possiblement, el cas de Draeseke és més propi del segle XX que no tant del XIX en el sentit que la seva fama la deu, exclusivament, a la composició ja que, com a intèrpret, es desconeix, fins i tot, si sabia tocar algun instrument. Una de la virtuts i dels extraordinaris mèrits de la majoria de compositors anteriors era la dualitat interpretativa i compositiva. Amb el temps, i més a la actualitat, podem escoltar magnífics intèrprets que, no obstant, no volen, no poden o potser no creuen en la composició. És una llàstima perquè possiblement molts d'ells, amb els profunds coneixements i les mostres de talent amb què es presenten al món, podrien arribar a ser grans compositors.
En qualsevol cas, durant el barroc, el classicisme i el romanticisme la majoria de compositors eren intèrprets fet que enriquia, sobremanera, el propòsit últim de la composició que no és altre que la posterior interpretació. Doncs Draeseke, tot i aquesta restricció, va ser un compositor tan imaginatiu com productiu ja que el seu catàleg és molt extens, variat i se'ns presenta amb una diversitat de registres i de partitures prou important com per pensar i creure que la història és possible que no hagi estat del tot justa en el seu cas. Avui, em centraré en una curiosa i simpàtica partitura de piano i clarinet en Si bemoll major opus 38. Escrita en el període àlgid compositivament parlant del seu autor, la va compondre l'any 1887 i la va dedicar a un company de professió del Conservatori de Dresden, el clarinetista Friedrich Demnitz. Tot i presentar quatre moviments, és una obra d'una extensió molt equilibrada entre ells. Allegro moderato inicial, seguit d'un Adagio ma non troppo, d'un Scherzo i d'un Rondo allegro con brio. Per si voleu desgranar tècnicament la partitura ho podeu fer en anglès des d'aquí. Un plaer conèixer i presentar a Draeseke en aquest espai. Per mi mateix ha resultat ser tot un descobriment del qual, reconec, tot just n'he escoltat un parell d'obres. Un centenari d'un naixement d'un autor que va viure en la glòria i en l'admiració però que ha perdut presència fins el punt d'haver-lo de recuperar de l'oblit. Nosaltres, per coherència, per principis i per fidelitat a la filosofia d'aquest espai, així ho farem. Tant de bo amb el temps el fet de parlar-ne no sigui una raresa sinó una absoluta normalitat perquè no dubto que la seva creació musical, sens dubte, s'ho mereix. En record a Draeseke!
En qualsevol cas, durant el barroc, el classicisme i el romanticisme la majoria de compositors eren intèrprets fet que enriquia, sobremanera, el propòsit últim de la composició que no és altre que la posterior interpretació. Doncs Draeseke, tot i aquesta restricció, va ser un compositor tan imaginatiu com productiu ja que el seu catàleg és molt extens, variat i se'ns presenta amb una diversitat de registres i de partitures prou important com per pensar i creure que la història és possible que no hagi estat del tot justa en el seu cas. Avui, em centraré en una curiosa i simpàtica partitura de piano i clarinet en Si bemoll major opus 38. Escrita en el període àlgid compositivament parlant del seu autor, la va compondre l'any 1887 i la va dedicar a un company de professió del Conservatori de Dresden, el clarinetista Friedrich Demnitz. Tot i presentar quatre moviments, és una obra d'una extensió molt equilibrada entre ells. Allegro moderato inicial, seguit d'un Adagio ma non troppo, d'un Scherzo i d'un Rondo allegro con brio. Per si voleu desgranar tècnicament la partitura ho podeu fer en anglès des d'aquí. Un plaer conèixer i presentar a Draeseke en aquest espai. Per mi mateix ha resultat ser tot un descobriment del qual, reconec, tot just n'he escoltat un parell d'obres. Un centenari d'un naixement d'un autor que va viure en la glòria i en l'admiració però que ha perdut presència fins el punt d'haver-lo de recuperar de l'oblit. Nosaltres, per coherència, per principis i per fidelitat a la filosofia d'aquest espai, així ho farem. Tant de bo amb el temps el fet de parlar-ne no sigui una raresa sinó una absoluta normalitat perquè no dubto que la seva creació musical, sens dubte, s'ho mereix. En record a Draeseke!
A la interpretació el Pierce-Aomori Duo.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi et plau, podrias pujar de nou aquest disc? Moltes gràcies!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina