Obra de Ludolf Bakhuizen (1630-1708), pintor holandès d'origen alemany.
Pieter Bustijn (1649-1722) compositor i organista holandès nascut a Middelburg. Viatgem als Països Baixos, geografia poc avesada a ser la protagonista en aquest espai, si més no, musicalment parlant ja que de pintures d'il·lustres artistes holandesos n'hem fruit d'uns quants exemples. I de fet, en aquest sentit, el paisatge que Bustijn es devia trobar en el seu temps era el d'una Holanda immersa en una bulliciosa i cromàtica edat d'or pictòricament parlant. De fet, la mateixa ciutat de Middelburg era un dels principals motors culturals d'una Holanda dominada per pintors de la categoria de Johannes Vermeer, Rembrandt, Willem van de Velde o Jan Steen entre moltíssims altres. Per tant, el context escenogràfic en què Bustijn va créixer va induir-lo, inevitablement, a dedicar la vida a l'art i en el seu cas a la música. Ara bé, la devastació que la Segona Guerra Mundial va causar a Europa en general i a Middelburg en particular han convertit a l'autor d'avui en una relíquia musical històrica i absent de qualsevol escenari fruit del profund desconeixement que se'n té. En aquest sentit, hem de situar el recull d'obres d'avui com la única producció recuperada i pertinentment editada. Pel que sabem, aquest opus 1 fou imprès a Amsterdam l'any 1712 per Estienne Roger a qui agraïm haver-ho fet ja que és precisament la seva impressió la que ha estat recuperada de l'oblit més profund en què malviu Bustijn perquè, fins i tot, biogràficament parlant són escasses les referències vitals i professionals.
Que aquesta circumstància no ens despisti perquè si bé al nostre temps el coneixement que en tenim és nul o quasi bé, en el seu devia tenir certa fama i representa un dels pocs testimonis de la música de clavecí holandesa de principis del XVIII. És diu que el mateix Johann Sebastian Bach tenia una còpia impresa de les Suites de clavicèmbal opus 1 que avui recuperarem. I la veritat que l'audició d'aquest recopilatori de Suites que podem deduir que van influir positivament en Bach i el seu geni, són una autèntica delícia pels sentits. Increïble pensar en la quantitat de música d'aquest estil que s'ha perdut per sempre. Tresors inèdits que representen un ínfim percentatge d'un segle en què l'art, la música i la cultura en general van viure en l'albor del pedestal creatiu per excel·lència. Vet aquí la història de vida d'un mestre a la dreta de la foscor més absoluta d'un segle que va viure en la opulència artística d'una forma sorprenentment sistemàtica. En un temps, el nostre, en què l'actualitat orbita a l'entorn de la nova i dogmàtica "cultura" tecnològica, el cert és que la mirada retrospectiva al passat ens omple d'una nostàlgia intensa i ens fa pensar en si la vida actual és la que realment Sentim què volem. No dubto de les virtuts que l'univers que ens ha tocat viure, com per exemple la de poder compartir virtualment la major quantitat de coneixement musical existent possible, és un grau positiu important i potent. Tanmateix, també crec, amb melancolia creixent, que potser la nostra és una guerra perduda en què possiblement, i en un futur més proper que llunyà, el poder parlar de Bustijn, per posar un exemple, no serà viable perquè simplement el fet de parlar-ne ja haurà passat a la història... mentrestant, delectem els nostres sentits i emocionem-nos amb la simple presència d'un despistat i elegant clavecí!
A la interpretació, a un nivell excel·lent, el clavecinista italià Alessandro Simonetto.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThank you Paul! In my collection of addition. ))
ResponEliminaPS: Paul, i have a dig collection rare harpsichord music,I would like to share with you. You need? I can make a list. BUT! I've only mp3.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThanks again!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina