SOBECK, Johann (1831-1914) - Three Wind Quintets

Obra de Dmitri Anatolyevich Belyukin (1962-), pintor rus.

---

Johann Sobeck (1831-1914) compositor i clarinetista txec nascut a Luditz. Finalitzada la setmana de celebracions, prometo enfocar aquesta setmana d'una forma diferent. I avui musicalment ens deixarem "enredar" per un dels tants tresors a què últimament ens té acostumats la bona gent del segell CPO encarregats, molt sovint, de recuperar primícies ocultes en els albors de l'espai-temps. I enganyats romandrem escoltant aquesta música perquè si bé Sobeck va néixer en ple romanticisme i va morir en plena explosió Stravinskiana, el cert és que la seva especialització amb els instruments de vent el van fer mirar, amb nostàlgia, un passat que de ben segur devia admirar o, si més no, observar amb melancolia. Perquè Sobeck, que va néixer en un espai immers políticament en el conglomerat d'estats, regions, províncies i delegacions del potent Imperi Austrohúngar, va ser un erudit clarinetista que tenia l'ull i la oïda posada de forma permanent en allò que estèticament va significar el classicisme musical. Si bé la seva principal devoció professional va ser la interpretació virtuosa amb el clarinet, i principalment des del seu centre d'operacions alemany situat a Hannover, el cert és que podem trobar una mostra breu d'un llegat molt desconegut de composicions pròpies, entre elles, les d'avui. D'entrada, una de les poques obres líriques de Sobeck, una preciosa cançó, hereva de la tradició romàntica iniciada anys abans per Schubert. Es tracta del Lied Meine Heimat (Casa meva) per a soprano, clarinet i piano. Una emotiva i breu composició d'un gènere sorprenent tenint en compte el seu caràcter acadèmic instrumental. Preludi de les seves produccions més reconegudes, un parell de quintets de vent, concretament el Quintet de vent en Fa major opus 9, per a fagot, trompa, oboè, clarinet i flauta i el Quintet de vent en Sol menor opus 14 i també pels mateixos instruments. Dos partitures que segueixen, molt inesperadament, els models més clàssics d'un mestre reconegut per a tots en aquest art, el també txec Anton Reicha. Curiosament, ahir llegia un article molt encertat i absolutament recomanable a El Pais, de l'escriptor Rafael Argullol, sobre el progressiu i alarmant deteriorament de la cultura europea i em preguntava si realment era així. De fet, el panorama amb què sovint em trobo a l'hora de parlar de Música amb la generació coetània a la meva és, francament, desolador. I no només de música, sinó també d'art, d'història i, per no dir, de filosofia la qual, pel que sembla, no existeix en el diccionari, paradoxalment, de la generació més ben preparada de la història. Preparada per a què em pregunto? Si no som capaços de valorar allò intangible, de preguntar-nos què "nassos" és la vida i d'emocionar-nos amb l'art, sigui amb pintura o amb música, d'una forma sensible i real... quin sentit té ser un erudit en coneixement vertical sinó ens sabem moure en horitzontal? Perquè potser si que serem els tecnològicament més preparats i amb tots els conceptes teològics de la religió econòmica al nostre cervell però possiblement a canvi d'haver convertit la cultura en les ruïnes d'allò que un dia pensàvem alegrement que seria Europa i resulta que només va ser un somni... perquè potser aquesta és la Gran Crisi del nostre temps!

El Lied ens l'interpreta Louise-Andree Baril al piano amb la soprano Aline Kulan i el clarinetista André Moisan.

Els quintets de vent ens els interpreta l'Albert Schweitzer Quintett.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Johann Sobeck (30 April 1831 in Luditz bei Karlsbad - 9 Juni 1914 in Hannover)

AMAZON: La Pâtre sur le Rocher (Der Hirt auf dem Felsen)
LAQUINTADEMAHLER: Johann Sobeck - Tres quintetos para vientos
IMSLP: Johann Sobeck (1831-1914)

SPOTIFY: Anonymous – Schubert: Der Hirt Auf Dem Felsen / Meyerbeer: Hirtenlied / Sobeck: Meine Heimat

SPOTIFY: Johann Sobeck – Sobeck: 3 Wind Quintets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!