diumenge, 24 de febrer del 2013

AUMANN, Franz Joseph (1728-1797) - Missa da Requiem

Jusepe de Ribera - The Lamentation over the Dead Christ
Obra de Jusepe de Ribera (1591-1652), pintor espanyol.





Franz Joseph Aumann (1728-1797) compositor austríac nascut a Traismauer. Una de les riqueses o misèries d'aquest espai, segons es miri, és la constant recuperació d'autors "extravagants" en el sentit que difícilment en sentirem a parlar més enllà dels exclusius ambients de malalts i de melòmans embadalits com el cas de servidor que us escriu en aquest fred diumenge de febrer. I que sapigueu que ho fa tot escoltant a un compositor que espero que us resulti més conegut i de qui no dubto que el bo d'Aumann en tenia, com a mínim, bones referències. Parlo de Johann Adolph Hasse un dels compositors "marca de la casa" i d'obligada lectura auditiva del segle XVIII. Aumann, de qui avui 24 de febrer en celebrem el seu 285è aniversari de naixement, és un d'aquells autors que va haver de ser rescatat de la foscor, ara fa uns bons anys, gràcies a la bondadosa labor d'un enamorat de la música sagrada, el també austríac Anton Bruckner de qui, pecaminosament, no n'he parlat encara. Deu ni do la feina acumulada que tinc perquè la llista de compositors per donar a conèixer és tant extensa que fa vertigen. Bé i pel que fa a Aumann, que va cantar al mateix cor que Michael Haydn o Johann Georg Albrechtsberger a Viena, va dedicar la vida a l'església i concretament a l'Ordre de Sant Agustí a Àustria. Poca cosa més sabem d'aquest misteriós autor que, a banda d'escriure unes 300 obres entre misses, ofertoris, motets, himnes i salms per l'església, també va dedicar el seu temps a la còpia, edició i impressió sistemàtica, d'un valor incalculable, d'alguns dels manuscrits dels Haydn o del mateix Albrechtsberger. I què té a veure Bruckner en tot plegat doncs bé la veritat que, en vista del coneixement profund que tenia de la música, pel que sembla va utilitzar, entre d'altres, les obres d'Aumann per tal de perfeccionar en la tècnica del contrapunt fet pel qual i de retruc va ajudar en la seva preservació i posterior difusió. De fet, el contacte amb Aumann es produiria de ben jovenet, quan un Bruckner de 13 anys seria internat a l'abadia Sant Agustina de Sant Forlià, la mateixa que un segle abans havia vist en Aumann la llum de la música celestial.

Per tant, agrair a Bruckner l'esforç per conèixer, preservar i divulgar una música d'un dels seus mestres. Aumann, de fet, va prendre com a model artístic als germans Haydn de qui deu bona part del seu bon art i de qui espero, si és així, que properament se'n editin la totalitat de les seves innombrables misses. Avui, per commemorar l'efemèride, ens centrarem en la única edició existent, per ara, del repertori d'aquest sacerdot que, pel que diuen, tenia un sentit de l'humor tan àcid com antagònic a la serietat que tradicionalment transmet o vol transmetre la Santa Església Catòlica, Apostòlica i Romana. Una Missa de Rèquiem que introduirem amb un pertinent i solemne Te Deum. Com deia les úniques produccions recuperades del seu catàleg i que, malauradament, pequen d'una interpretació sensiblement irregular i que possiblement redueixen, àmpliament, la dimensió que no dubto que Aumann va tenir i ha de tenir històricament parlant. I el per què d'aquesta categòrica afirmació ve motivat per la decisió que la direcció artística, per una qüestió de fidelitat històrica admirable, va prendre al considerar que fos el cor infantil de la pròpia Abadia de Sant Forlià la que cantés el gruix de l'obra. És evident que la altura del cor i de les seves veus no estan a un nivell suficient com afrontar una obra d'aquestes característiques. Tot i això, és d'agrair l'esforç, la dedicació i la bona voluntat per fer-ho i per a recuperar un mestre que, tot i la irregularitat d'algunes veus, no dubto que estaria orgullós dels seus representants en veu, música i escenografia. Per a nosaltres, poder presentar novament un autor europeu la dimensió del qual roman totalment per a conèixer és un plaer dionisíac. Alhora, fer-ho el dia del seu aniversari és la guinda del pastís que avui hauria de comptabilitzar 285 espelmes en honor al seu amfitrió. I no feu cas de les meves paraules tot menystenint la interpretació perquè això ja ho tenim els melòmans obsessius que busquem, constantment, la perfecció en la interpretació i en la qualitat del so. Vosaltres, ànimes més bondadoses i menys punyeteres que la meva, de ben segur que en gaudireu i per un dia podreu parlar als vostres amics, enemics, familiars i animals domèstics, d'un autor austríac de cognom Aumann que avui fa anys... celebrem-ho!

A la interpretació el músics esplèndids d'Ars Antiqua Austria amb les veus de St. Florianer Sängerknaben  i la direcció de Gunar Letzbor.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Franz Joseph Aumann - Requiem

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Dear Pau,

    what a wonderful music this Aumann wrote, I know it's a Requiem but composed in a cheerful way. It was so nice to hear this music yesterday on a cold february day. He made it clear for the churchgoers that dying was a new beginning for them, in that sense he was a real Baroque composer.
    Listening to his music one wonders where the rest of his oeuvre is burried. In monasteries and churches probably.
    I must thank you for the Czerny, Martini and my fellow Dutchman Bustijn of whom I'had never heard of. There is a hint of Bach in his suite indeed as you mentioned.
    The Baroque in the northern part of The Netherlands was concentrated in paintings. In Holland, being a Calvinistic country, it wasn't appreciated when you were showing of your wealth at the outside (buildings, houses) like in the Catholic countries, so the rich merchants showed of with their collection of paintings. That was indoors, only he and his family and friends could see them. Sundays they would attend the Churchservice dressed in black, no Baroque clothing for them.

    Well, my friend, you've giving us some gems last week, thank you for that !

    Greetings and like you say: Pace.

    Peter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Peter,

      Last days I'm discovering a lot of new music. Bustijn is one of them. Unfortunately, most of his work has been lost forever during World War II. Besides, Aumann's sacred works were an interesting music to know...
      Very interesting all you explain me about your country. Actually, The Netherlands was living in a painting golden era during 17th century. A lot of painters live in this period!

      Thank you so much!!

      Greetings and like I say: Pace and music!

      Pau

      Elimina